Santa Fe de Montseny

SANTA FE DEL MONTSENY – TURÓ D’ARENYS ( o Turó de Grenys)

Dissabte 2 de novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Una sortida molt interessant, pel sempre impressionant massís del Montseny, tot aprofitant l’esclat de colors de la tardor.
Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de Can Casades, centre d’informació del Montseny, i ens dirigim a l’ermita i l’hotel de Santa Fe.
De l’ermita es tenen noticies escrites des de 1231. L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. L'Hotel de Santa Fe es va construir entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor de Barcelona que va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaràs, de Sant Celoni. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i entre 1920 i 1935 es va construir l’actual pantà de Santa Fe. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica.

 

Vistos l’ermita i l’entorn de l’hotel, prenem un sender molt ben fresat, el PR-C 204, antic camí d’Arbúcies a Santa Fe del Montseny.
Passem per davant la Torre d’en Lleonard, l’Escola de Natura, i de la curiosa Casa Partida, i en dirigim a Coll Samola. El camí és molt agradable, envoltat de faigs i molts castanyers, que ens mostren els colors daurats de les seves fulles, tant típic de la tardor. Arribem al coll i ens desviem uns metres per assolir el cim de la Serra de Collsamola, una fantàstica talaia amb molt bones vistes.
Tornem al coll i enfilem cap a coll de Te, on a pocs metres i ha un restaurant. Aquí prenem un altre desviament per assolir el cim del turó d’Arenys, o de Grenys, segons les cartografies. La pujada és forta, fins assolir els 1116 metres que té aquest cim, però val la pena, per gaudir de les impressionants vistes, sobretot a Les Agudes, cobertes de groc i de roig. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.

 

De tornada al coll de Te, seguim per la pista fins la Font de Marianegra, o Font dels Quatre Raigs, fent al·lusió als quatre brolladors que ragen amb força.
I ara toca una mica de pujada. Hem de remuntar el torrent, fins dalt de l'impressionant salt Salt de Marianegra., que  baixa amb força.

 

I encara ens queda un bon tram de pujada, fins la Font del Conill, que està seca. Prenem la pista fins que som a prop del Convent i allà ens desviem, tot travessant una fageda molt neta sense camí marcat, i en pocs metres ja trobem el camí de Cal Trompo, fins a trobar el Faig Enforcat, un arbre que el seu tronc
sembla haver engolit literalment una forca. És possible que, de petit, aquesta forca quedés arrepenjada i oblidada al seu tronc, i amb els anys s’hi anat integrant. Passem per davant la casa de Cal Trompo i, una mica més avall, girem per tornar a l’ermita de Santa Fe i l’hotel. 

Una preciosa caminada per una zona pot ser no tant coneguda del Montseny com les més clàssiques, però que ens ha permès gaudir dels espectaculars colors i fantàstiques vistes d’un entorn de gran bellesa com és el massís del Montseny. No és planera, però tampoc té cap complicació, excepte els desnivells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Montgrony, pubilles i malpasos

Sortida per la comarca del ripollès el passat dijous 17 d'octubre amb l'Antoni Llagostera per territori de Montgrony, al municipi de Gombrèn. Només començar ja podem gaudir d'un bon espectacle: per les bones vistes i per el mateix Santuari de Montgrony. 

 









Si enfilem escales amunt el primer que ens trobem és la capella de Santa Maria adossada a les roques també utilitzades per fer escalada. Al seu interior hi ha la Mare de Déu de Montgrony. Les primeres notícies del seu culte són del segle XV.

I una mica més amunt, deprès de completar els 170 esgraons, arribem al Pla de Sant Pere. Les vistes ens continuen acompanyant i també la presència de l'església de Sant Pere que deixem per la tornada. Nosaltres agafem el camí cap a l'esquerra que ens porta a passar per el mal pas, un relleu de pedra que ens permet passar sobre les cingleres de la part oest o occidental i arribar al refugi forestal de les Planelles. El refugi és una instal·lació malaguanyada, que diferents brètols han anat fent malbé amb els anys, malgrat l’empeny de la administració local en mantenir aquesta equipament. Seguim ara per un camí que ens porta a passar per les restes de la casa de Sant Hou i la font homònima. I si seguim amunt, anem ara a buscar la cova de les Pubilles fent un ascens força vertical que també ens fa recuperar les bones vistes. 

 









Arribem a la cova, avui precisament ens acompanya en Santi Sanz que ha motivat la recuperació d'aquesta cavitat que estava perduda i costava molt de trobar. Hi podem entrar per veure les diferents raconades que la conformen amb una bona col·lecció d'estalactites i estalacmites. Aprofitem aquest indret per fer un bon esmorzar.

Des d'aquest punt cal continuar pujant de valent amb una petita grimpada que ens porta fins als Corralets. Ens trobem en una zona de pastura sota les Costes dels Anyells i a prop del coll de Coma Ermada a 1.878 metres. Nosaltres però seguim cap a la dreta i ja de baixada per acostar-nos fins a Coll Pan on hi tenim molt bones vistes. I tot seguit una altra de les descobertes, el malpas del Toix. Aquest ens permet fer una bona drecera i baixar directament cap a Coll Roig, un camí gairebé perdut que en Santi també ha netejat i recuperat.

Ja des de coll Roig només ens cal tornar cap al coll Mancillo i ja tenim a tocar el pla de Sant Pere i ara si, l'església romànica que podem visitar. I finalment tornant a baixar les escales arribem on tenim els cotxes.

Una ruta que ens permet gaudir d'aquests indrets tradicionals de l'escursionisme i alhora redescobrir la cova i el malpas. Una sortida de gairebé 12 kilòmetres i uns 600 metres de desnivell, que a més hem fet coincidint amb l'esclat de colors de la tardor. Fantàstic.

Camí Ral Planoles - Ribes

Sortida fàcil i plena d'elements interessants la que hem fet aquest passat dimarts 15 d'octubre amb l'Antoni Llagostera i amb la companyia de l'Enric Gràcia, ex alcalde de Planoles i precisament el que ha promogut la recuperació de part del camí que fem avui: el camí ral de Planès a Ribes de Freser.

Sortim de Planès mateix i el primer que hem de fer es visitar la petita església romànica de Sant Marcel. Té una nau amb absis i un campanar d'espedanya sobre el mur de l'arc triomfal. Ens trobem en aquest petit nucli de cases que pertany a Planoles. Cap allà ens dirigim i de seguida hi arribem.

Destaquem l’església parroquial de Sant Vicenç. Un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Conserva una pila baptismal del segle XII. Ens disposem a fer un tram del camí ral de Cerdanya entre Planoles i Ribes de Freser que formava part d’un antic camí, que anava de Ribes a Puigcerdà. Nosaltres el varem fer fa molts programes de TV del Ripollès, des de Planès fins la Creu de Maians. Avui però fem uns 9 kilòmetres on la principal dificultat era reconstruir un tram malmès per la construcció ferroviària que hi ha en el mateix traçat. La línia de tren Barcelona - Puigcerdà. Per aixó l'any 2017 l'ajuntament de Planoles el va recuperar.

Sortint de Planoles arribem a les Casetes que es construïren per a servei del camí ral. També hi trobem la font de la Boixa i ja trobem la via de tren que hem de creuar per un pont. 

 

Seguim baixant per la llera del riu Rigard on ens trobem algun que altre pont i que permet veure alguns dels pilars del pont de ferro corbat del Solà. Estem davant un conjunt amb un pont metàl·lic en corba, de gairebé 50 metres de longitud i més de 15 metres d’alçada, amb tres arcs. En aquest punt el tren canvia de vessant del riu Rigard, passant a discorre sota la muntanya de Sant Antoni de Ribes, mitjançant un pont i on calia construir un túnel. Fins i tot més avall trobem les restes d'una cabana que feien servir els guàrdies o soldats que vigilaven el pont.

Seguim baixant cap a Roques Blanques on hem de creuar la N-260 que ens portaria cap a Puigcerdà per la collada de Toses. Antigament hi havia un antic hostal que fou aterrat a primers dels anys cinquanta del segle XX. En aquest put el camí ral es perd i cal pujar cap al coll de Segura on coincidim amb el final de la via ferrata de la Roca de la Creu i el camí de tornada cap a Ribes. Entrem a la capital de la vall de Ribes per l'oratori de Sant Cristòfol i el carrer Cerdanya.

 

Aprofitem per visitar l'església parroquial de Santa Maria. És una església moderna, que va reemplaçar la que fou destruïda el 1936. De l'antic edifici romànic s'en conserven tres absis, restaurats i servint actualment com a capelles laterals de la mateixa.  També es conserva el campanar aixecat en època barroca. I fins aquí aquesta sortida recuperant el camí ral de Cerdanya. Uns 9 kilòmetres, gairebé tots de baixada i de molt bon fer.

Osor - Sant Benet

OSOR - SANTUARI MARA DE DÉU DEL COLL – SANT BENET

Dissabte 12 octubre 2019 (Mª CLara Martínez)
Interessant i vistosa sortida a les Guilleries. Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva, al cor de les Guilleries. La seva orografia és molt abrupta i coberta d’una exuberant vegetació. La Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m) Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries.

 

En quant al poble, els carrers i places d’Osor tenen un encant molt especial. Carrers estrets i empedrats, l’església parroquial de Sant Pere, els dos ponts medievals.... i tota una sèrie d’elements amb regust d’antic que el fan molt atractiu. Val la pena fer una vistia un cop acabada l'excursió.
Aparquem els cotxes a l’inici de la carretera asfaltada que porta al Santuari del Coll i allà mateix comencem a caminar. Anem seguint marques blanques i vermelles de GR, que es corresponen amb el GR-83 (de Mataró al Canigó) i el GR-178, ruta d’en Serrallonga. Arribem a la quasi enrunada capella de la Mare de Déu del Part. Es tracta d’un petit santuari molt antic, existent ja al segle XIV, que estava ubicat al camí del Coll i que era emprat com a lloc de descans pels pelegrins que pujaven en romiatge de la Mare de Déu del Coll. Tot i així, l'origen l'hem de buscar en la capella d'una antiga masia, avui dia inexistent, que estava dedicada al culte poc freqüent, del part de la Mare de Déu.

 

Seguim caminant, en moderat ascens, fins el coll de Nafré. Pas tradicional entre les valls d’Osor i Susqueda. Continuem seguin les marques de GR, que ens fan anar tallant pistes i carretera, per senders de vegades amb força desnivell, fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Coll. El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. Les vistes són impressionants. A banda Nord, el pantà de Susqueda, presidit per les cingleres del Far, de Tavertet i de Rupit. A banda Sud, Sant Miquel de Solterra i la Roca Cercenedes, separats de nosaltres pel fondall de la riera d’Osor. Un lloc immillorable per fer una aturada per fer una aturada i esmorzar una mica.
El tram que ens falta per arribar al cim de Sant Benet és força costerut, però de bon fer. Sant Benet és un dels cims més alts de les Guilleries, amb 1144 metres, i està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. 

Les vistes són espectaculars, i cal anar fins les antenes per gaudir-ne de tot el conjunt. Comencem el descens, que volíem visitant els masos derruïts de la Rovira i el Boscà, seguint un track de GPS, però de seguida ens adonem que els camins estan del tot abandonats, plens de bardisses i molt difícils de seguir.
Completament esgarrinxats, i amb molta lentitud, aconseguim arribar a les ruïnes del mas de la Rovira. Seguim un tram de camí més, direcció Sud, per un bosc d’alzines, i arribem a una pista. Aquí decidim no continuar més avall (el camí és molt perdedor i amb molt fort pendent en descens), i seguim la pista en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i prenem el matei camí que havíem fet al matí per tornar al poble. Una sortida de caràcter moderat pel desnivell acumulat, i que aconsello fer la pujada i la baixada pel mateix lloc si no es vol tornar a casa completament esgarrinxat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Puigmal desconegut

Excursió del passat 4 d'octubre per la cara més desconeguda del Puigmal que fuig del tradicional camí que puja a aquest cim des de Fontalba.

El punt de sortida el trobem a la font de l'Home Mort, que s'hi pot accdedir des de Queralbs per una pista. De fet en aquesta primera part del recorregut ens afegim al GR-11 que ve de Planoles i ens porta fins a Fontalba en una variant que ens estalvia baixar fins a Queralbs. La primera part del camí és per dins del bosc i mica en mica ens anem trobant espais oberts de pastura. Trobem cabanes com la de Mantegosa o la de Vaquerissa.

Passem pel collet d'Estavaris on tenim una espectacular vista als Torreneules, Balandrau, Taga, Serra Cavallera ... Un recorregut que ens fa superar uns 300 metres de desnivell passant per més zones de pastura i arribant a la Collada de Fontalba. Aquesta variant del GR 11 també és coneguda com el camí dels ventolanesos, ja que era el recorregut que feien els veïns de la vall del Rigat, de Ventolà, per anar de peregrinació cap al Santuari de Núria.

Tot seguit seguim una part del camí de Núria cap a la Dou de Fontalba amb una potent sortida d'aigua. Just per sobre del camí ens dirigim a la Jaça de Fontalba on també hi ha una barraca i restes d'una pleta.

 

El següent objectiu és el cim de la Dou on coincidim amb el tradicional camí de pujar al Puigmal per els excursionisrtes que surten de Fontalba. Nosaltres peró ens continuem movent per aquestes zones de pastura del terme de Queralbs molt importants i que tenien un repartiment molt peculiar que hem explicat al programa Caminant per Catalunya.

Després de fer el cim de la Dou toca baixar de nou cap al punt de sortida on trobem alguna que altra barraca com la del Casadet. Tot i que està en estat ruinós, podem veure que era de planta circular. El següent objectiu, la cova del Penitent. Per arribar-hi ens espera una forta baixada.

Hi trobem dues boques separades per només uns 15 metres, la inferior i la superior, la més gran té un recorregut de 12 metres. Una llegenda explica que hi va viure un penitent. I ja som molt a prop de la Font de l'Home Mort punt final de la excursió. Segons s'explica el nom vindria de que quan hi ha neu és perillós passar-hi i un home es va trobar que s'ensorrava i no el van trobar fins a la primavera.

Un recorregut potser poc conegut de 12'5 kilòmetres però molt interessant.