La Sèquia de Manresa

El passat dilluns 23 de gener vàrem fer una ruta que feia temps que teniem en cartera, la Sèquia de Manresa.

Aquest és un canal de regadiu i alhora d'abastament d'aigua potable que va solucionar el problema de sequera a la ciutat, i encara avui aporta aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions del voltant.

Una de les peculiaritats és que es va realitzar durant l'edat mitjana i és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades a Catalunya durant aquella època.

Amb un recorregut de 26 kilòmetres agafa l'aigua del riu Llobregat a la resclosa dels Manresans, situada a la població de Balsareny. Arriba fins a les portes de la capital del Bages, al parc de l'agulla, on hi ha un llac artificial que fa la funció de dipòsit de reserva d'aigua i alhora de pre-tractament de l'aigua abans de ser potabilitzada.

Tot aquest recorregut el fa amb un desnivell de només 10 metres. Impressionant.

Hi ha moltes opcions de fer aquesta ruta, a mida i gust de cada persona. Es pot fer per trams i sortir de diferents punts. També en bicicleta. Nosaltres hem optat per fer-ho en el sentit invers de l'aigua. És a dir, sortint del parc de l'agulla i acabant a Sallent. Això son uns 18 kilòmetres. Posteriorment hem agafat el cotxe per veure el punt de captació d'aigua a la resclosa.

Un cop en ruta, la sèquia ens ofereix molts elements i atractius durant el seu recorregut. El mateix canal ja és un espectacle on l'aigua ens mostra reflexes tot passant per diferents ambients: camps, arbres, vinyes, antigues edificacions, ponts, aqüeductes ...

I el seu entorn també ens ofereix elements culturals i patrimonials dignes d'admirar: l'ermita i el mas de Sant Iscle, els revolts de Santpedor, el veïnat de Claret amb les esglésies de Santa Maria i Santa Anna de Claret, Santa Magdalena de Bell-lloc ...

Un cop a Sallent hem aprofitat per visitar la mateixa població, el poblat ibèric del Cogulló i l'ermita de Sant Sebastià i les restes del castell de Sallent.

I a Balsareny hem visitat el seu castell.

Com veieu una ruta que ofereix moltes possibilitats i que realment us recomanem que en gaudiu almenys d'algun dels seus trams.

Ruta del Cister

El passat dissabte 14 de gener ens vàrem passejar per un tram del GR 175, la Ruta del Cister, que enllaça els tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova i els 65 municipis de les tres comarques:  l'Alt Camp, la Conca de Baraberà i l'Urgell. Dels tres monestirs, Santes Creus, Vallbona de les Monjes i Poblet, nosaltres vàrem visitar aquest darrer.

El punt de sortida però era a l'Espluga de Francolí, una població que ja acull molts encants. Per exemple la cova de la Font Major o les coves de l'Espluga, que amb riu subterrani és una de les més llargues del món. Precissament a la Font Major és on neix el riu Francolí.

Iniciant la ruta, amb molt poca estona arribem al Monestir de Poblet. És un impressionat conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d'europa, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. Actualment, encara manté una important comunitat monàstica que manté viva l'espiritualitat de l'indet. Hem pogut  visitar el seu claustre i el panteó reial.

Després d'aquesta visita hem continuat el GR tot passant per les Masies i ja per un tram no tant urbà hem visitat un parell d'ermites.

Primer la Santíssima Trinitat, una ermita d'estil barroc situada a la muntanya de la pena, en un indret boscós i ric en aigua. Hi ha nombroses fonts. També hi trobem servei de bar i una zona per fer picnic amb taules i barbacoes.

Més enllà i ja canviant de terme nunicipal, ens hem enfilat fins a l'ermita de Sant Joan. Aquest és un dels llocs més pintorescs de tota la comarca de la Conca de Barberà. Una roca de saldó, vermella, fa a la vegada de sostre de l'ermita i de paret. Just a sobre hi ha un mirador amb magnífiques vistes.

I per acabar la sortida hem baixat fins a Montblanc, una vila medieval que coserva un recinte enmullarat, amb alguns portals d'entrada i molts edificis amb interès arquitectònic i cultural.

Val la pena passejar-se per els seus carrers i plaçes i gaudir de cada racó. A més es pot visitar la muralla i algunes de les seves torres.

Precissament en aquesta vila s'hi explica la llegenda de Sant Jordi i cada any es celebra la Setmana Medieval on es representa aquesta llegenda i es fa un mercat medieval ple d'activitats.

Com veieu aquesta excursió està farcida de punts d'interès, i aixó que nomès hem fet un petit tram de la Ruta del Cister.

Vall de Cardó

Vàrem escollir la Vall de Cardó per fer primera sortida de l'any del Caminant per Catalunya el passat dissabte 7 de gener. Un paratge d'una gran bellesa paisatgística, vorejada de muntanyes d'aspecte feréstec.

Aquest indret pertany a la població de Benifallet, a la comarca del Baix Ebre, tot i que per accedir-hi s'ha de passar per una carretera estreta que surt de la veïna població de Rasquera (Ribera d'Ebre)

Presideix la vall el que queda de l'antic Balneari de Cardó, que anteriorment havia estat un convent. Està situat al capdamunt de l'espectacular cingle del Salt del Frare.  L'edifici original fou construït el 1606 per establir-hi una comunitat religiosa. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari el 1866 aprofitant les aigües medicinals. Actualment està gairebé enrunat, tot i que encara en mantenen en peu gran part de les estructures dels edificis. Hi ha varis projectes de recuperar el seu us per el grup Pascual però de moment no s'hi treballa.

Just al costat hi ha una petita planta embotelladora on es comercialitzava l'aigua de Cardó.

A partir d'aquest punt, nosaltres hem fet la ruta de les ermites. Son 14 les que es poden arribar a veure per aquests entorns, juntament amb fonts i alguna petita cova.

N'hi ha que son ben curioses, com l'ermita de la Columna que està sobre una roca espectacular. Altres estàn dedicades a Sant Jeroni, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Elíes, Sant Roc, de la Trinitat, de l'Àngel o de Santa Anna entre d'altres noms.

La llàstima és que gairebé totes estàn en molt mal estat, però ens permet tenir una idea que com era la vida en aquestes contrades en temps passats, on la pau i la tranquilitat han perdurat en el temps.

El Catllar

El passat dissabte 17 de desembre vàrem fer la darrera excursió de l'any 2016 a prop de casa. El Catllar de Ripoll de 1.112 metres és el cim més alt que envolta la vila. Una muntanya que ha format part indissoluble del paisatge local, de lloc d'esbarjo, de passeig, d'aventura infantil i juvenil ...

S'hi pot pujar per diferents itineraris, nosaltres hem escollit el que passa per la font d'en Jordana. Aquesta ja és de visita obligada per tot ripollès.

El camí surt del costat d'aquesta font per passar en primer lloc per la muntanya del Calvari on ja hi trobem elements molt interessants.

Primer veiem les restes de l'ermita del Calvari i tot seguit el fortí del pla de la Bandera. Aquest havia estat una torre defensiva que varen bastir els lliberals el 1838 per a fortificar la vila de Ripoll.

Seguim pujant cap al Salt dels Llops on durant la Guerra Civil espanyola hi havia instal·lada una sirena d'avís de bombardeig. I una mica més amunt trobem la Rosa dels Vents on tenim bones vistes de Ripoll i de les muntanyes de l'entorn que mica en mica els arbres van  tapant.

I cap amunt, passant per el coll de Fornells, el Sot de la Dona Morta i ja accedim al cim del Catllar. Haurem fet uns 400 metres de desnivell força exigents. Al cim,  tret de la torre de telecomunicacions hi ha les restes de l'ermita de Nostra Senyora del Catllar que va ésser edificada sota les runes de l'antic castell.

La baixada l'em fet per la part més obaga de la muntanya on hi ha impressionants fagedes i també hi trobem la font Antica, també coneguda com la font del Tigre.

Seguint una pista, hem arribat fins a la casa de Vilardell i a les basses conegudes com els Molins de Vilardell, molt transitades a l'estiu.

Una pista ens retorna a Ripoll tot passant per la barriada dels Brucs on hi destaquen les cases del Mir i del Puig, aquesta amb capella inclosa.

I un altre dels indrets molt recorreguts per els ripollesos és l'ermita del Remei. 

Un recorregut a més, ple d'anècdotes i llegendes que l'Antoni ens ha anat explicant.  I encara no hem pogut gaudir de més indrets d'aquesta muntanya per manca de temps, com les nombroses fonts que hi ha. Ho deixem per un altre dia.

Guimerà - Ametlla de Segarra - Vallfogona de Riucorb

Mª Clara Martínez (dissabte 10 desembre 2016)

La sortida d'avui la iniciem a Guimerà, un petit poble de la comarca de l'Urgell, a la província de Lleida. Aquest es un poble que conserva tot l'encant i la bellesa del seu passat medieval. Es troba aturonat a la dreta del riu Corb i presidit per les restes del seu antic castell a la par alta. Vist de lluny, es fa difícil distingir on acaba el poble i on comença la muntanya, i això es per la perfecta integració de les cases amb els tons de les terres que les envolten.

Vist de prop, es una autèntica meravella. Els carrers tenen traçats irregulars, tot jugant amb els pendents del terreny. Son estrets, costeruts i entrelligats amb arcs i coberts. Les cases construïdes en part sobre porxos, conserven portes i finestres d'època renaixentista. No en va Guimerà es considerat un dels pobles medievals més bonics de Catalunya.

Després de caminar i admirar aquests carrerons, les petites places porxades, el castell i l'església, deixem enrere el poble i iniciem la ruta. Primer per una pista forestal, que no tardem en deixar per agafar un sender que va vorejant la muntanya i pujant amb suavitat, fins el pla de l'Ós, on podem apreciar com les nombroses pedres que omplien els camps eren aprofitades per fer murs i barraques, amb la tècnica de la pedra seca, es a dir, sense cap mena de morter ni ciment que les unís.

Grans vistes sobre els immensos plans de Lleida s'obren als nostres ulls. Per aquests voltants es conreen cereals, ametllers, oliveres i vinyes. I a la vall del riu Corb, que serpenteja per sota els nostres peus, es poden trobar alguns camps de regadius tot aprofitant la seva aigua. Anem seguint amplies pistes forestals, molt còmodes de fer i que ens permeten gaudir de tot l'esplendor del paisatge.

Arribem a l'Ametlla de Segarra. Hem canviat de comarca, ens trobem a la Segarra, i aquest nom ja ens indica que les ametlles son el principal conreu de la zona. Aquest es un diminut nucli de població però no li manca la bellesa. L'església de Sant Pere conserva la seva estructura romànica, i de l'antic castell només es conserva una torre cilíndrica. Aquest es un bon punt per aturar-nos a fer un most i recuperar forces.

Seguim la nostra ruta i ara ens dirigim al balneari de Vallfogona de Riucorb. Es troba situat al llarg del riu Corb i va ésser fundat per Mn. Miquel Piera i Martó, per aprofitar les aigües minero-medicinals que brollaven en aquella zona. S'hi troba la font Gran (o Pudenta), i la font Petita (o Salada). Al seu voltant s'hi han construït deferents xalets i jardins i posteriorment una ampliació de l'antic balneari, més modern, amb nous i moderns serveis.

Anem vorejant el riu Corb, i uns dos km més endavant arribem a la població de Vallfogona de Riucorb. Els seus boscos son de pi i de roure, i encara que té algunes terres de regadiu, hi predomina el secà, especialment les oliveres.

En el poble podem admirar l'església de Santa Maria, gòtica, amb elements romànics. Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època i amb el bandoler Rocaguinarda.

També en destaquem el castell, situat a la plaça de l'església i actualment convertit en habitatge. Continuem la nostra ruta, resseguint la vall del riu Corb. Els pobles de la vall del Corb formen un conjunt que s’integra harmònicament amb l’entorn del bosc i del conreu de cereals, ametllers, oliveres i vinya. Els nuclis de població mantenen un encant i una bellesa estètica molt especial. Les antigues cases de pedra, refetes en els últims anys i els carrers ben arranjats, conviden a passejar-hi. Són pobles petits, ben repartits pel territori i propers els uns dels altres, de tal manera que a peu o en bicicleta podem visitar-ne uns quants en un sol dia i, a més, gaudir del paisatge, la natura, i l'arquitectura.

De mica en mica ens anem apropant de nou a Guimerà. La tarda va caient, i el capvespre atorga al poble un encisador color rogenc que ens deixa meravellats.

Una sortida molt recomanable, molt fàcil de fer, que es pot escurçar o allargar segons convingui i que passa per camins molt còmodes de caminar. Apropiada per fer amb nens. També es molt recomanable comprar oli, vi o formatges, en alguna de les cooperatives o empreses d'elaboració artesanal.