Mola de Colldejou

Nova sortida el passat dissabte 4 de juny a la comarca del Baix Camp. En aquest cas, el Josep Mª ens va preparar una ruta per descobrir la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia.

La Mola custodia el poble de Colldejou, des d'on hem sortit. Aquest cim emblemàtic constitueix una de les siluetes de referència que dominen el Camp de Tarragona. Al seu cim hi ha les restes d'una torre de defensa, el castell de la Mola, bastida en l'època de les guerres carlines al segle XIX. 

No cal dir que des d'aquest punt es conpemplen unes magnífiques vistes.

Just abans d'arribar-hi hem visitat la cova de la Mola que fa uns 140 metres de recorregut amb un desnivell de 7 metres. 

Hem continuat baixant per un grau fins al coll d'en Guix, on hem tornat a pujar per el sender dels revolts i cap a la Portella de Llaberia.
Aquesta serra de Llaberia és de la Serralada Prelitoral Catalana i està entre les muntanyes de Prades i les de Tivissa-Vandellòs. Son característics d'aquesta, els cingles calcaris molt regulars i clars. Aquest és un Espai Natural Projegit. Hi destaquen els cims de la Miranda i Mont-redon entorn els 900 metres. Nosaltres hem seguit la carena i hem fet el cim de la Miranda. Està coronat per un petit edifici on hi ha un radar i un  vèrtex geodèsic. 

Vorejant el Mont-redon hi trobem la Foradada. Un petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. I molt a prop hi veiem el Cavall Bernat, una roca amb forma ben curiosa.
I finalment hem tornat cap al punt de sortida per l'antic camí ral.
Una fantàstica excursió per les comarques tarragonines.

Fotos: Julio Santiago

Arenys de Munt

Dissabte 28 maig 2016 - Mª Clara Martínez -  fotos Julio Santiago

Avui hem fet una ruta pel Maresme, per Arenys de Munt, i ens hem mogut per l'extrem meridional del massís del Corredor. Hem recorregut la capçalera de la riera de Subirans i els Tres Turons, tres modestos cims que componen una imatge molt característica del poble, formant part del Parc del Montnegre i el Corredor.

Hem sortit del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, que es troba a poc més d'un km riera amunt, als afores del poble. Aquesta santuari és una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició la Verge es va aparèixer a una nena l'any 1858. L'any 1922, dues persones de la vila van peregrinar a Lourdes i van decidir difondre aquella devoció en el poble. Van recollir diners i van aconseguir uns terreny on es va aixecar la gruta i des de les hores aquest ha sigut un dels llocs més emblemàtics i coneguts del poble. L'entorn del Santuari està condicionat amb aparcament, taules i bancs de pedra, barbacoes, lavabos, un parell de bons restaurants... i els diumenges i festius hi sol pujar molta gent a passar el dia.

Seguim una mica més riera amunt i agafem una pista que surt a l'esquerra, hem continuat en ascens, fins trobar un trencall que ens porta al Turó de ca l'Amar, o Turó de Lourdes. En aquest cim hi ha un màstil gegantí amb una estelada. Avui no hem tingut massa sort amb el temps i una espessa boira ho envolta tot, pel que no podem gaudir de les vistes que es poden veure des d'aquest cim.

Reculem una mica fins tornar a la pista i seguim pujant, fins El Corral d'en Forn, un mas abandonat, envoltat d'antics camps de conreu i d'alguns cirerers que produeixen la cirera d'en Roca, típica d'Arenys de Munt. A partir d'aquí ens endinsem en el bosc i iniciem l'ascens als Tres Turons.

El primer es el Vilanegra, amb 531 metres, el segon és el Turó del Mig, amb 555 metres i el tercer és el Montalt, amb 596 metres, en el que hi ha un vèrtex geodèsic, un munt de pessebres, i forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Continua la boira omnipresent, fent la guitza i sense permetre'ns apreciar les vistes...

Un cop fet aquest tercer cim, ja tot el camí que ens queda es de baixada. Desfem el tros que hem fet per pujar al turó de Montalt, tornem fins a la cruïlla de la Pedra de la Ferradura, i agafem la pista que porta al coll de la Creu de Rupit. En aquest lloc hi trobem una gran creu de metall. Però el nom del lloc no fa referència a aquesta creu. La Creu de Rupit es refereix a un encreuament de camins. Quatre camins que surten d'aquest punt i que ens poden portar a Llavaneres, Canyamars, Llinars, Arenys de Munt....

A partir d'aquí el paisatge comença a obrir­-se una mica. Ja no caminem tant emboscats com fins ara, si no que ara travessem alguns petits prats i el que havien sigut camps de conreu de les nombroses masies que hi havia per la zona. La majoria d'aquestes masies estan enrunades, cobertes de vegetació, i amb els seus camps envaïts pel bosc o la vegetació. Tan sols algunes han sigut restaurades i dedicades a d'altres usos. Ara ja tot el camí que queda ja es de baixada. I just ara es quan la boira es comença a aixecar i ens permet veure el terreny pel que ens hem mogut al llarg de la ruta d'avui

Passem alguns trams per pista forestal, fins que trobem un sender que neix a la nostra dreta, un antic camí carreter, i que baixa en moderat pendent. Encara conserva les marques de les rodes dels carros en algun tram del seu terra empedrat.

Passem per la Font Roja, d'aigües ferruginoses, però que malgrat les darreres pluges no raja. I una mica més avall, aquest camí es converteix en un «fondo» molt antic. Els camins fondos són vials excavats al terrer, normalment amb un traçat rectilini fins al fons de la vall. Els fondos eren utilitzats per pagesos, carboners, pastors i altra gent que treballava al bosc. Servien també per arribar a dalt de la carena de manera ràpida i salvar així distàncies per anar per exemple al Vallès. També eren utilitzats com a rutes de transport "discretes", ja que al quedar ensorrats quedaven ocults des dels altres camins. I així, entre boscos i camins amb molta historia, tornem a ser al Santuari de Lourdes, el lloc on hem començat la sortida d'avui.

Abans de marxar, però, baixem amb els cotxes fins el centre de la població d'Arenys de Munt i fem un petit tomb per la seva característica riera i la Plaça de l'Església. La riera és l'eix al voltant del qual gira la vida del poble; els comerços, bars i restaurants... tot plegat magníficament urbanitzat, conservant els grans plàtans que l'ombregen i li donen frescor a l'estiu.

I l'església, dedicada a Sant Martí, encara que ha sigut força reformada, conserva la porta original d'entrada, decorada amb ferradures.

Malgrat la boira, que no ens ha deixat gaudir de les vistes, aquest ha sigut una magnífica caminada que ens ha permès descobrir alguns dels racons més emblemàtics i coneguts de la gent d'Arenys de Munt.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Serra de Finestres

Mª Clara Marínez (dissabte 21 de maig 2016) fotos: Julio Santiago

Avui hem visitat la Garrotxa. Des de la Vall de Llémena hem fet un recorregut per la Serra de Finestres. Ha sigut una ruta molt agradable, atès que hem gaudit d'unes vistes espectaculars i hem visitats indrets de gran bellesa i carregats de molta historia.

El punt de partida és Sant Aniol de Finestres, just al costat de can Tura. Sant Aniol de Finestres té un gran encant cromàtic pel contrast dels verds alzinars que cobreixen els vessants de les muntanyes, amb els verds més pàl∙lids dels prats i camps de conreu, i amb els tons platejats dels arbres que voregen el Llémena, el riu que transcorre per la vall. Alhora, es un municipi força extens (més de 47 km2) i un passat amb molta historia.

Iniciem el recorregut i de seguida trobem el primer punt d'interès: és el Roc de la Melca. Es tracta d’un gran bloc de pedra sorrenca que es va desplaçar fa milers d’anys del seu lloc original, deixant una petita cavitat a sota. Durant un moment molt concret de la prehistòria, fa més de 20.000 anys, aquesta cavitat fou utilitzada d’habitatge per part d’un petit grup humà.

Continuem camí per un sender molt bonic, a trams molt empedrat, aixoplugats del sol per frondosos boscos d'alzines i en moderada pujada, fins que arribem al mas abandonat de can Raspat, i en uns pocs metres més al Santuari de Santa Maria de Finestres.

Aquest conjunt arquitectònic consta de la capella, la rectoria, i l'antiga hostatgeria, i és un lloc molt emblemàtic i amb unes vistes panoràmiques impressionants.

No ens aturem aquí i seguim ascendint una mica més, fins el cim d'un turó proper on hi ha les poques restes que queden del Castell de Finestres. Restes d'algun mur, d'una cisterna, un pessebre en un barril i poc més. De nou quedem bocabadats amb les vistes, que afavorides pel dia de sol que ens acompanya ens permeten veure el Montseny, el Puigsallança, la Vall de Llémena i l'altiplà de la Barroca amb la cinglera de Sant Roc, el Far, Santa Pau, la zona volcànica de la Garrotxa, els Pirineus d'entre el Puigmal i Les Alberes, i fins i tot, el golf de Roses i l'estany de Banyoles! Una meravella.

I un lloc immillorable per fer una aturadeta i recuperar forces amb una mica d'esmorzar. Reculem fins el Santuari, on hi trobem un grup d'homes que estan fent tasques de neteja per fer­-hi un aplec, i que es presten a obrir­-nos la capella i a explicar­-nos un munt d'històries i aventures.

El temps passa volant i hem de marxar. Seguim el camí en direcció al Puigsallança, passem per l'Oratori de Sant Antoni i pel Forat de l'Ovella, un pas entre grans roques que ens permet gaudir d'un moment màgic, el radical contrast de vegetació entre les dues carenes: fagedes al nord i alzinars al sud. Després d'una suau davallada, encara ens queda un tram en moderat ascens fins a assumir el punt més alt de la Serra de Finestres: el Puigsallança. Aquesta pujada la fem per una fageda. Es fa una mica llarga. Des que hem iniciat la ruta, que no hem parat de pujar. Però té la seva recompensa. Per fi arribem al mirador i el cim del Puigsallança. Un altre excel∙lent mirador des d'on seguim gaudint de fantàstiques vistes.

Des d'aquest punt podríem seguir el mateix camí que portàvem i arribar­-nos fins el Mas del Grau, i tornar a Sant Aniol pel veïnat de Les Medes. En aquest cas el recorregut seria de quasi 18 km. Massa llarg.... Ens decidim per desfer un tram de camí, fins un senyal de fusta que ja hem vist de pujada i que indica «La Lleixa del Favar – Costabella» Es un sender amb petites marques vermelles i fites que, en un primer tram va vorejant una alta cinglera (la Lleixa del Favar) i que després ens fa baixar fins el gran mas de Costabella, per bonics senders, encara que en fort pendent descendent i en alguns trams amb força vegetació

Un cop arribats a aquest gran mas, el camí esdevé ample pista forestal sense cap mena de dificultat, i en pocs minuts tornem a ser al punt on hem iniciat la ruta aquest matí. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i fins la propera.

Parc del Garraf

Sortida per el Parc del Garraf el passat dilluns 16 de maig. Aquest conjunt muntanyós està situat a l'extrem sud de la Serralada Litoral. El Parc Natural té una superfície de 12.377 ha. i que abraça fins a 9 municipis de vàries comarques. Nosaltres hem sortit de l'Alt Penedès al petit poble d'Olesa de Bonesvalls. Gran part de la ruta ha transcorregut seguint el GR 5 i el GR 92-3.

Hem gaudit d'aquest massís on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, tic en formes càrstiques amb avencs, dolines i rasclers.

D'avencs n'hem vist un parell, el de l'Esquerrà que és el més profund dels que es coneixen al Garraf amb 837 metres de fondària, i el de les Banderes amb uns 15 metres de recorregut. No hi hem entrat però amb les explicacions del nostre company Salvador hem pogut fer un màster en espeleologia ja que ell mateix de jove n'havia practicat.

També hem fet un cim, el Puig de la Mola de 535 metres, on hi ha una bona vista de tot el parc. El punt més alt però, és el de la Morella de gairebé 600 metres. Una ruta intesessant, però que millor no fer-la a l'estiu amb calor i sobretot tenir en compte que no hem trobat cap punt d'aigua.

Sant Sadurní de l'Heura - Cruïlles - Monells

Avui (dissabte 7 maig) hem fet una bonica ruta circular per les Gavarres, al Baix Empordà. Hem descobert petits racons de gran bellesa, molta història, llegendes i molt més.

Ens hem mogut pel terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aquest es el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters, i que es va crear al 1973 amb la unió d'aquests tres municipis.

El nostre punt d'inici es Sant Sadurní de l'Heura, del qual en destaquem el seu nucli històric, amb la plaça de la Font on s'hi alça l'església de Sant Sadurní, i els Valls, antiga construcció per sota la plaça i que havia servit per emmagatzemar aigua.

Deixem enrere el poble travessant verds camps de farratge pigallats de roselles. Passem pel costat de grans masos i arribem al menhir de la Pedra Dreta, que està datat d'uns 3.000 anys abans de Crist. Una mica més endavant trobem una curiositat. A terra, gravada en una roca, es pot apreciar la silueta d'una mà humana. El lloc serveix de referència per a ciclistes i excursionistes i la llegenda diu que la va deixar la Mare de Déu quan va agafar impuls per pujar a cel...

Ens movem pels boscos típics de Les Gavarres. Alzina, suro, pins, i alguns eucaliptus, que en el seu moment van ser un intent fallit de crear-­ne boscos per extreure'n cel∙lulosa, però que es va poder comprovar que afectaven al bosc autòcton.

Seguim per aquesta pista i passem pel Forn de calç de can Puigmiquel, que manté la seva estructura en molt bon estat de conservació.

Una mica més endavant hi trobem el Molí d'en Frigola. Aquest és el més representatiu dels vuit molins fariners que hi havia per aquesta zona, a la riba del Daró. Pel seu entorn hi trobem i visitem els components d'aquests tipus de molins. La bassa, el rec, l'aqüeducte i la resclosa.

Davant l'edifici del molí hi ha una gran esplanada ombrejada per grans arbres i que fan que aquest sigui un bon lloc per parar a recuperar forces amb una mica d'esmorzar.

Amb les forces renovades seguim camí vorejant el riu Daró, descobrint racons on s'eixampla una mica i forma grans basses plenes de caps grossos. També hi ha ànecs de coll verd i salamandres. Uns racons de gran bellesa.

Deixem la riba del Daró i agafem una nova pista forestal. Tornem a travessar camps de blat i farratges, alguns d'ells ja han sigut segats, grans masos, i algunes granges, i arribem al veïnat de Sant Joan de Salelles, amb grans finques molt ben vallades. El dia és esplèndid i el contrast de colors magnífic. Sobretot en els molts camps que hem travessat, amb el verd intens del ferratge esquitxat de multicolors flors, en especial les roselles.

Ens dirigim a l'església de Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir benedictí situat sobre un turó i a 1km del nucli de Cruïlles.

Aquesta es un preciosa església de tres naus, acabada de restaurar i que el Consell Comarcal del Baix Empordà hi organitza visites guiades amb cita prèvia. Al seu interior s'hi conserven pintures romàniques de gran importància.

Unes poques cases formen un carrer que, seguint­-lo, ens portaria a Sant Sadurní de l'Heura. Però nosaltres ens dirigim per una pista a Cruïlles, un altre dels pobles que formen aquest extens municipi de quasi cent metres quadrats. Per estrets carrerons arribem a la plaça on hi trobem l'església de Santa Eulàlia i, com a restes d'un antic castell, una torre de l'homenatge isolada al mig d'aquesta plaça. També s'hi poden observar algunes restes de muralles i dels portals en alguns dels angles d'aquesta plaça i adossats a les cases. En conjunt, un petit nucli de població que traspua historia per tots els seus racons. Per tancar la ruta d'avui tan sols ens queda seguir un petit tram de carretera i agafar un sender que ens portarà de tornada a Sant Sadurní de L'Heura, lloc on aquest matí em començat la sortida d'avui.

Un cop a Sant Sadurní i abans de marxar a casa, no ens hem pogut resistir a fer una fugaç visita a Monells, el tercer dels pobles que conformen el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura. Ha sigut molt poca l'estona que hem tingut per gaudir de la gran bellesa del poble.

Monells va ser construït al voltant d'un antic castell del que tan sols en queden les restes de les seves muralles, i el seu encant resideix en el seu passat medieval. Com a llocs més emblemàtics en ressalten la gran plaça porxada i els diversos carrerons que en parteixen, quasi tots coberts amb voltes. Un poble que cal visitar amb calma per gaudir­ne de tots els seus racons.

Acabada la visita a aquest poble donem per acabada la sortida d'avui, en la que hem gaudit de racons carregats de historia i paisatges naturals de gran bellesa. Esperem que tot plegat hagi sigut del vostre agrad i us convidem a seguir­nos en la nostra propera sortida.

Mª Clara Martínez  fotos: Julio Santiago