Parc del Garraf

Sortida per el Parc del Garraf el passat dilluns 16 de maig. Aquest conjunt muntanyós està situat a l'extrem sud de la Serralada Litoral. El Parc Natural té una superfície de 12.377 ha. i que abraça fins a 9 municipis de vàries comarques. Nosaltres hem sortit de l'Alt Penedès al petit poble d'Olesa de Bonesvalls. Gran part de la ruta ha transcorregut seguint el GR 5 i el GR 92-3.

Hem gaudit d'aquest massís on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, tic en formes càrstiques amb avencs, dolines i rasclers.

D'avencs n'hem vist un parell, el de l'Esquerrà que és el més profund dels que es coneixen al Garraf amb 837 metres de fondària, i el de les Banderes amb uns 15 metres de recorregut. No hi hem entrat però amb les explicacions del nostre company Salvador hem pogut fer un màster en espeleologia ja que ell mateix de jove n'havia practicat.

També hem fet un cim, el Puig de la Mola de 535 metres, on hi ha una bona vista de tot el parc. El punt més alt però, és el de la Morella de gairebé 600 metres. Una ruta intesessant, però que millor no fer-la a l'estiu amb calor i sobretot tenir en compte que no hem trobat cap punt d'aigua.

Sant Sadurní de l'Heura - Cruïlles - Monells

Avui (dissabte 7 maig) hem fet una bonica ruta circular per les Gavarres, al Baix Empordà. Hem descobert petits racons de gran bellesa, molta història, llegendes i molt més.

Ens hem mogut pel terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aquest es el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters, i que es va crear al 1973 amb la unió d'aquests tres municipis.

El nostre punt d'inici es Sant Sadurní de l'Heura, del qual en destaquem el seu nucli històric, amb la plaça de la Font on s'hi alça l'església de Sant Sadurní, i els Valls, antiga construcció per sota la plaça i que havia servit per emmagatzemar aigua.

Deixem enrere el poble travessant verds camps de farratge pigallats de roselles. Passem pel costat de grans masos i arribem al menhir de la Pedra Dreta, que està datat d'uns 3.000 anys abans de Crist. Una mica més endavant trobem una curiositat. A terra, gravada en una roca, es pot apreciar la silueta d'una mà humana. El lloc serveix de referència per a ciclistes i excursionistes i la llegenda diu que la va deixar la Mare de Déu quan va agafar impuls per pujar a cel...

Ens movem pels boscos típics de Les Gavarres. Alzina, suro, pins, i alguns eucaliptus, que en el seu moment van ser un intent fallit de crear-­ne boscos per extreure'n cel∙lulosa, però que es va poder comprovar que afectaven al bosc autòcton.

Seguim per aquesta pista i passem pel Forn de calç de can Puigmiquel, que manté la seva estructura en molt bon estat de conservació.

Una mica més endavant hi trobem el Molí d'en Frigola. Aquest és el més representatiu dels vuit molins fariners que hi havia per aquesta zona, a la riba del Daró. Pel seu entorn hi trobem i visitem els components d'aquests tipus de molins. La bassa, el rec, l'aqüeducte i la resclosa.

Davant l'edifici del molí hi ha una gran esplanada ombrejada per grans arbres i que fan que aquest sigui un bon lloc per parar a recuperar forces amb una mica d'esmorzar.

Amb les forces renovades seguim camí vorejant el riu Daró, descobrint racons on s'eixampla una mica i forma grans basses plenes de caps grossos. També hi ha ànecs de coll verd i salamandres. Uns racons de gran bellesa.

Deixem la riba del Daró i agafem una nova pista forestal. Tornem a travessar camps de blat i farratges, alguns d'ells ja han sigut segats, grans masos, i algunes granges, i arribem al veïnat de Sant Joan de Salelles, amb grans finques molt ben vallades. El dia és esplèndid i el contrast de colors magnífic. Sobretot en els molts camps que hem travessat, amb el verd intens del ferratge esquitxat de multicolors flors, en especial les roselles.

Ens dirigim a l'església de Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir benedictí situat sobre un turó i a 1km del nucli de Cruïlles.

Aquesta es un preciosa església de tres naus, acabada de restaurar i que el Consell Comarcal del Baix Empordà hi organitza visites guiades amb cita prèvia. Al seu interior s'hi conserven pintures romàniques de gran importància.

Unes poques cases formen un carrer que, seguint­-lo, ens portaria a Sant Sadurní de l'Heura. Però nosaltres ens dirigim per una pista a Cruïlles, un altre dels pobles que formen aquest extens municipi de quasi cent metres quadrats. Per estrets carrerons arribem a la plaça on hi trobem l'església de Santa Eulàlia i, com a restes d'un antic castell, una torre de l'homenatge isolada al mig d'aquesta plaça. També s'hi poden observar algunes restes de muralles i dels portals en alguns dels angles d'aquesta plaça i adossats a les cases. En conjunt, un petit nucli de població que traspua historia per tots els seus racons. Per tancar la ruta d'avui tan sols ens queda seguir un petit tram de carretera i agafar un sender que ens portarà de tornada a Sant Sadurní de L'Heura, lloc on aquest matí em començat la sortida d'avui.

Un cop a Sant Sadurní i abans de marxar a casa, no ens hem pogut resistir a fer una fugaç visita a Monells, el tercer dels pobles que conformen el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura. Ha sigut molt poca l'estona que hem tingut per gaudir de la gran bellesa del poble.

Monells va ser construït al voltant d'un antic castell del que tan sols en queden les restes de les seves muralles, i el seu encant resideix en el seu passat medieval. Com a llocs més emblemàtics en ressalten la gran plaça porxada i els diversos carrerons que en parteixen, quasi tots coberts amb voltes. Un poble que cal visitar amb calma per gaudir­ne de tots els seus racons.

Acabada la visita a aquest poble donem per acabada la sortida d'avui, en la que hem gaudit de racons carregats de historia i paisatges naturals de gran bellesa. Esperem que tot plegat hagi sigut del vostre agrad i us convidem a seguir­nos en la nostra propera sortida.

Mª Clara Martínez  fotos: Julio Santiago

Barcelona Antiga

Nova sortida entre setmana aquest passat dilluns 2 de maig, i repetint Barcelona com a destí. En aquest cas però hem fet un tram completament urbà per conèixer la ciutat més antiga. La veritat és que la gran quantitat de monuments, espais i racons donarien per fer molts programes, però l'Antoni ha escollit una ruta molt interessant i amb molts punts poc coneguts.

Hem sortit de l'Avinguda del Paral·lel, a l'alçada de El Molino, per agafar el carrer Sant Pau i així introduir-nos a la Barcelona Medieval. De seguida trobem el monestir de Sant Pau del Camp, una joia. És un antic monestir benedictí, un edifici romànic molt ben conservat. Cal destacar el claustre que  te uns arcs molt singulars, únics a tot Europa.

Continuem introduint-nos en aquest barri del Raval tot travessant la Rambla a l'alçada del Gran Teatre del Liceu i cap a la plaça del Pi. Aquí hi trobem l'església del Pi, en aquest cas d'estil gòtic català. Consta d'una sola nau de grans dimensions. Es pot pujar al seu campanar i gaudir de bones vistes de la ciutat. 

I tot seguit entrem a la Barcino, l'antiga ciutat romana protegida per les muralles que avui encara es poden veure en algun indret. Ens hem passejat per els carrers estrets del Call Jueu. Hem vist la plaça de Sant Felip Neri amb la seva esgléisa, o l'antiga Sinagoga. El temple d'August on es conserven tres columnes i actualment acull la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Precisament a l'entrada  hi ha el Mon Taber, un cim de 16'9 metres d'alt que era el punt més alt d'aquesta antiga ciutat.

Hem continuat per el Palau del Lloctinent, edifici destinat a ser la residència del representant del rei a Catalunya. Disposa de quatre plantes més baixos i és d'estil gòtic tardà. També va acollir l'arxiu de la Corona d'Aragó.

Una de les sortides porten a la plaça del Rei, en ple barri gòtic de la ciutat.

A més del palau Lloctinent, hi podem veure el Saló del Tinell, la capella palatina de Santa Àgata i el Palau Reial Major de Barcelona, antiga residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Com veieu son molts els indrets que podem gaudir, i encara ens hem saltat el Palau de la Generalitat o la Catedral endre d'altres per esponjar una mica el programa.

Sortint d'aquesta Barcino i continuant per la ciutat Medieval, entrem al carrer de Carders on hi ha la capella de Marcús i més endavant ens acostem a la plaça on hi ha Sant Pere de les Puel·les, un antic monestir benedictí femení. De l'edifici original només en queda l'església, convertida en parròquia.

I finalment hem sortit d'aquesta antiga ciutat construïda el 1295 on hi havia el Portal Nou. Ara hi ha l'actual passeig Lluís Companys on hi ha l'Arc de Triomf, construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.

A partir d'aquí ja veiem la Barcelona més moderna. On hi havien els camps s'hi va anar construïnt l'edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya pels anys 1900 o l'estació del Nord, una antiga estació ferroviària.

Just al costat hi ha un parc en aquest districte de l'Eixample que ens acosta fins a tocar la Meridiana, just on hi ha la nova seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó inaugurat l'any 1993, on hem acabat la excursió.

Una sortida molt interessant, plena d'atractius i històries que el nostre guia ens ha fet gaudir.

Camí Ramader 2016

Ja s'han obert les inscripcions de la cinquena edicío del Camí Ramader d'aquest any. Enguany es celebrarà els dies 28, 29 i 30 de maig i una darrera etapa als voltants del 24 de juny. Aquesta iniciativa vol recuperar la costum de fer el camí ramader del Lluçanès al Ripollès, tot acompanyant els ramats de la família Picas i així donar visibilitat i divulgació al món ramader, molt especialment al món transhumant, recuperant camins de domini públic, de gran valor cultural, referencial, etnogràfic i económic.

La primera etapa s'ha previst el divendres 27 de maig des de Sant Martí d'Albars i fins al coll del Forn, a les Llosses. El dissabte s'arribarà fins a Mataplana, a Gombrèn on hi haurà el tradicional sopar i pernoctació. I el diumenge 30, s'acompanyarà el ramat fins al pla de la Pera, a Montgrony, on el ramat passarà unes setmanes, abans d'anar al Pla d'Anyella a passar l'estiu.

Recordeu que les plaçes son limitades. Teniu tota la informació en aquest enllaç:   http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/

Montgrony

Aquest passat dilluns 25 d'abril hem fet una sortida per la comarca del Ripollès en un dia fantàstic. Hem pujat fins al Santuari de Montgrony des de Gombrèn tot seguint el camí de romiatge.

Hem sortit d'aquest municipi ripollès just al davant de l'església parroquial de Sant Pere. Seguint un tram de carretera ja trobem les indicacions de la ruta que puja a Montgrony tot passat per el barri de la Costa. 

Començem a pujar un cami molt maco, a estones empedrat i que de seguida troba el torrent de Barruell, que travessem per una passera de fusta. Aquest camins de romiatge eren molt utilitzats per pujar als Santuaris i acostumaven a tenir petits oratoris en el recorregut per poder fer una aturada. El primer que trobem és el de Sant Francesc.

Mica en mica ens anem enfilant per un camí molt agradable. Passem a tocar del Mas de Pomanell, digne de fotografiar per la seva bellesa. Aquí deixem un moment el sender i ens desviem a l'esquerra tot travessant un prat per enfilar-los fins al Castell de les Dames o de Blancafort. Del castell pràcticament no en queda ni rastre, només quatre pedres mal posades. Però val la pena acostar-s'hi per les vistes que hi ha. Explèndides.

Tornem al punt del Mas per recuperar el camí passant per les restes de Can Pau, el grau de la Creu i coll de Jou, per arribar al Santuari on entrem al seu pati on hi ha la hostatgeria. Si no hi heu estat mai, val la pena ja que és un lloc màgic, tant pel que representa com per les vistes, el paisatge, la naturalitat, la història, les llegendes ...

Unes escales ens porten fins a la capella de la Verge enganxada a la roca on s'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400. Hi ha moltes llegendes i històries de com es va trobar. La més popular diu que fou trobada el 804 per un pastor i uns bous, prop d'una font que trobarem en el camí de tornada.

Unes escales més amunt s'arriba al pla de Sant Pere on hi ha l'església romànica de Sant Pere de Montgrony. Un edifici format per una gran nau amb absis i dues absidioles i campanar d'espadanya.

Des d'aques punt les vistes tornen a ser espectaculars. Aquest pla fa uns dos kilòmetres de llarg i culmina les parets rocoses, molt apreciades per els escaladors. Tornem enrere per tornar cap a Gombrèn però en aquest cas agafant el GR 3, cap a l'esquerra, just desprès de sortir del Santuari. Aquest és el camí de romiatge que ens portaria fins a Campdevànol, però nosaltres només en fem un tram. De seguida trobem un parell de fonts, apartades del camí, però que val la pena visitar. La primera, la del Prestill, situada sota una bauma a tocar de les cingleres del pla de Sant Pere. Aquesta font també és motiu de llegendes. 

I la segona, tornant al camí, la de la Mare de Déu, on diuen que es va trobar la verge i amb aquest motiu hi ha una imatge gravada a la pedra, d'on surt l'aigua per un dels pits, i per aixó també s'anomena la Mare de Déu de la Llet i és avocada per les dones que alletaven els seus fills.

Tornant al camí passem per el coll de Pardinella on deixem ja el GR i trenquem cap a la dreta per passar el coll de la Cirera i mica en mica tornar cap a Gombrèn per un camí que baixa gairebé paral·lel al que hem pujat, tot i que en algún tram pot ser una mica perdedor alhora de trobar la ruta bona.

En definitiva una magnífica excursió per la comarca del Ripollès, que a més estàn vigilats per el Comte Arnau, un personatge llegendari que ronda amb el seu cavall aquests paratges.