Darrera excursió de l'any 2013, el passat dissabte 28 de desembre, a la comarca del Berguedà, al massís del Catllaràs, potser una de les serres menys conegudes del Berguedà, però també una de les més interessants.
El punt de sortida i arribada és a la Pobla de Llillet a 843 metres d'altitud i amb poc més de 1.300 habitants. Un poble ple d'atractius però que hem deixat per una altra ocasió ja que la sortida és plena d'elements interessants.
Deixem el poble per el barri de les Coromines i de seguida arribem al Monestir de Santa Maria de Lillet, de gran importància per a l'Alt Berguedà. Les primeres notícies daten del segle IX. Va ser cremat durant la Guerra Civil però recentment ha estat restaurat i es pot visitar. Hi ha un remarcable claustre de planta quadrada, una mica poserior a l'església, exemple típic de claustre rústic. A uns 150 metres hi ha l'església romànica de Sant Miquel, un interessant edifici de planta circular amb un absis semicircular, molt ben conservat.
Una mica més amunt trobem les restes del Castell de la Pobla, només hi queda una petita paret i s'hi ha instal·lat una creu. Ofereix unes vistes magnífiques. El camí s'enfila per mig del bosc i arribem al Xalet del Catllaràs, un edifici dissenyat originàriament per Antoni Gaudí per allotjar els enginyers de dirigien les mines que extreien el carbó d'aquesta zona. Darrerament s'utilitzava com a casa de colònies.
El camí continua cap a l'oest amb fort pendent fins al Collet Fred i el mirador de la Roca de la Lluna a 1.494 m. Des d'aquest punt tenim unes vistes panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques. Nosaltres hem ensopegat un dia una mica tapat. Una mica més avall hi ha taules i cadires, un lloc ideal per esmorzar-hi.
Ja hem dit que el Catllaràs també és una zona de mines, i de fet hem anat trobant alguns elements d'aquests passat i fins i tot alguna entrada de mina. Hi ha localitzades unes 14 boques. El carbó que s'extreia era transportat cap a la fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n'Hug, on era usat com a combustible.
Seguim fent camí cap al Roc del Joc, el punt més alt del nostre recorregut a uns 1.615 metres tot i que no hi em pujat per manca de temps. Si que hem passat però per el prat de Joc de la Pilota. Aquest nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien en el xalet per jugar-hi a pilota.
Seguint el camí i a uns 5 kilòmetres més, arribem a un dels punts emblemàtics d'aquesta zona, el Santuari de la Mare de Déu de Falgars.
Un lloc de pelegrinatge i devoció, amb la Verge de Falgars, una imatge gòtica d'alabastre del segle XV. Per la festa major s'hi balla la Dansa de Falgars.
També hi ha una hostatgeria i al voltant una zona amb taules i barbacoes.
No cal dir que també i ha unes magnífiques vistes. S'hi pot accedir per una carretera asfaltada d'uns 7 kilòmetres. Nosaltres hem optat per baixar per l'antic camí de romiatge que passa pels graus de Falgars i arriba al punt final de la sortida, la Pobla de Lillet.
Com veieu una excursió plena d'espais i elements molt interessants per gaudir d'un bon dia. Nosaltres hem fet uns 18 kilòmetres que es poden fer amb 5 horetes, però hi hem estat gairebé 8 hores. Si voleu gaudir d'aquests espais podeu fer la sortida a la vostra mida i visitar tot aquest patrimoni amb més dies. Val la pena fer-ho.
El passat 24 de desembre vàrem fer una sortida al Puig de la Força, a la zona de Tavertet. Una excursió que te com a protagonista el pantà de Sau ja que és visible gairebé tota la caminada amb unes vistes espectaculars.
La sortida l'hem fet a tocar de l'Hotel de la Riba per enfilar-nos a les cingleres de Tavertet, per el grau del Castell. Un cop al pla del Castell hem anat cap al Puig de la Força a 739 metres on hi havia hagut un castell.
L'accés es una mica curiós i delicat, primer baixant un corriol per unes escales de pedra fins arribar a un replà on hi ha unes baumes i llavors unes escales que ens deixen als peus del Puig. Des d'aquest punt hi ha unes magnífiques vistes amb el pantà als nostres peus.
I la tornada l'hem fet tornant a passar per el pla de Castell, en aquest cas fins al poble de Tavertet on ens hi hem passejat. Tot seguit hem agafat el GR II que baixa per el grau de Tavertet fins al pantà, on hem deixat el cotxe.
Sortida per Amer, aquest passat dissabte 14 de desembre, a la comarca de la Selva. Hem conegut alguna de les seves ermites amb la bona companyia del Grup Excursionista Amerenc Esquelles.
Amb sortida i arribada al mateix poble, hem anat a visitar primer l'ermita de Santa Brígida, situada al puig de Cader a 441 metres d'alçada. És una capella de base romànica del segle XI, sembla que la planta semicircular de l'absis i els sectors més propers de les parts laterals també pertanyen a aquesta època. La resta és fruit d'una reconstrucció del segle XVI que li donà l'aspecte actual amb porta de mig punt a la façana i campanar d'espadanya d'un sol ull.
Hi ha una imatge de sant Bernat patró dels excursionistes. Ha estat restaurada per el grup Esquelles i en un edifici del costat hi ha habilitat un petit refugi. No cal dir que des d'aquest punt les vistes son fantàstiques. També és una bona zona per practicar parapent i escalada.
Una altra de les ermites que hem pogut gaudir és la de Santa Lena, o la Mare de Déu de Lena, romànica del segle XIII, esmentada ja el 1212. És de planta romànica d'una nau closa, amb un absis semicircular orientat a llevant. Té una porta a ponent amb porxo d'accés. La façana es clou amb un campanar d'espadanya de doble obertura. Un altre magnífic mirador.
Un recorregut que hem acabat al poble d'Amer, on hem aprofitat per conèixer algun dels seus atractius com la plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, el monestir de Santa Maria d'Amer, que va ser una abadia benedictina, i l'antiga estació que formava part de la ruta del carrilet de Girona a Olot.
Avui hem estat acompanyats d'en Josep Fontàs i la Júlia Colomer, que ens han acompanyat i explicat tot el recorregut i les moltes possibilitats que ofereix aquest poble de la comarca de la Selva. Molt agraïts, així com també donar les gràcies a en Miquel Güell que te una part del cor a Amer i una part a Ribes de Freser.
El passat 7 de desembre vàrem fer una sortida per la nostra comarca, passant per paratges molt coneguts i visitats. Sortint del barri de la Creu de Campdevànol, varem seguir un tram del camí Reial passant per les fonts de Sant Eudald i del Querol. En aquesta zona d'esbarjo campdevanolenca, s'agafa un camí que segueix el Torrent de la Cabana o d'Estiula, passant per les espectaculars basses que forma. La més coneguda, potser, la del Colomer que a l'hivern presenta un aspecte magnífic si el fred acompanya.
Seguint la pista i trencant a la dreta, arribem a Sant Feliu d'Estiula, indret on hi hagué la vila rural d'Estivola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s'allargà i s'apujà la nau, i s'hi afegí un campanaret i dues capelles laterals. Un bon lloc per esmorzar-hi, com hem fet nosaltres.
Més amunt s'arriba a l'Auró on hi ha una important casa amb una gran extensió de terra per conrear.
Una pista d'uns 4 kilòmetres ens porta cap els Molins de Vilardell, una altra magnífica zona de gorques espectaculars molt visitades a l'estiu.
I el final de la sortida, el tenim a Ripoll desprès de passar per el barri dels Brucs i l'ermita del Remei.
Una sortida molt interessant per gaudir que tots aquests indrets, però un xic llarga, 18 km.
Avui ens ha acompanyat l'Enric Colomer, un dels pares d'aquest projecte que va començar fent caminandes per la comarca i que mica en mica s'ha anat fent gran.
