El Ferran i Talaixà

Com que som gent irreflexiva i descontents de mena, ara en queixem de la vinguda del bon temps, quan fa pocs dies ho fèiem del mal temps.

L’excursió al Ferran i Talaixà estava prevista fa unes setmanes i va tenir que abortar-se pel mal temps. Quan estaven a punt d’arribar al pont trencant varem tenir que recular, davant una pluja que presagiava molt mal temps, com va succeir.

El dissabte 6 de juny, quatre intrèpids excursionistes varem emprendre l’itinerari i amb una previsió que cal lloar.

A les set del matí iniciàvem la marxa i a les 10 i quart érem dalt del coll de Terès. Havíem passat pel santuari d’Escales i la casa de Maranyó. Sempre sota la protecció dels arbres i la frescor del matí.

L’ascens del Ferran va suposar una prova, no tant per la calor, com per un camí pedregós que no fa les coses fàcils.

La visita a Talaixà va ser agradosa, ja que varen trobar una font, detall molt d’agrair, a l’antic refugi.

 

La baixada per la baga del Vaquer, molt previsorament, fou feta sota l’aixopluc dels arbres i dins d’una relativa frescor.

Però la tornada del Pas del Lliberals, coll del Puig i el tram de pista entre el pont trencat fins Can Pei, entre dues i tres de la tarda, fou un suplici, amb un sol que fregia l’esperit i el cos.  Un autèntica tortura.

Sols un dinar a Oix, ben regat, va donar-nos una certa pau.

Texte i fotos: Antoni Llagostera.

Castell de Taradell

Nova sortida entre setmana, el passat dimarts 25 de juny a la comarca d'Osona.
L'objectiu era el Castell de Taradell, també comegut com a Castell de Can Boix, que corona un cimal de grans penyes, a 803 metres d'altitud. Està situat sobre una gran balma que el fa molt característic.
Queden restes dels segles X-XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV. No cal dir que les vistes des de la zona son espectaculars.
Molt a prop hi a l'Enclusa, el cim més alt de Taradell situat a 866 m. El nom es deu a la forma que té la pedra, que mirada de lluny recorda la silueta d'una enclusa de ferrer. Al cim hi oneja una senyera catalana.
I en aquesta zona també hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió, conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda. Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Pero Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de guardia dels Nyerros. També durant la Guerra Civil van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.

Una sortida que ha servit per tancar una nova temporada del Caminant per Catalunya de Televisió del Ripollès. Aquest programa el podreu veure aquesta setmana i durant l'estiu us oferirem repeticions d'algunes de les sortides que hem fet. (esteu al cas dels nous horaris).
I nosaltres seguirem gravant excursions aquest estiu per oferir-vos nous programes la temporada que ve. Bon estiu !
Al bloc podeu continuar estant informats de les sortides i dels programes i horaris de TVR. Recordeu que també teniu la opció de veure els capítols a la televisió a la carta. http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya

Sant Andreu de Bancells

Nova sortida entre setmana aquest passat 18 de juny. L'Andreu i en Toni han anat a fer una ruta circular al bell mig de les Guilleries. Amb sortida i arribada al Pont de Malafogassa han visitat les antigues parroquies de Sant Pere de Castenyadell i Sant Andreu de Banells.
Una excursió no gaire ben senyalitzada i cal conèixer be aquesta zona per no perdre's.
El pont està molt a prop d'un càmping i és del segle XV. Construït l'any 1498, es troba sobre la riera Major.
Poc després s'arriba al mas del Silenci, una bonica casa dedicada al turisme rural, que ha aprofitat la rectoria de Sant Pere de Castenyadell, que data del 1780. Després de passar per camins i senders plens de vegetació arribem a Sant Andreu de Bancells, una església romànica del segle XI amb restauracions del segle XVII. Es troba al bell mig de les Guilleries i és de nau única amb creuer marcat de pedra rogenca i amb un campanar de torre al damunt cobert a quatre vessants i amb campanes.
Una ruta que podreu veure aquesta setmana mateix a TV Ripollès.

De l’Espona de Saderra a l’Hostal del Vilar

Amb un denominació així, podem pensar que varem anar a uns lloc amagat. Doncs, no. Varem sortir al costat de la C-17, a Orís, varem creuar el Ter i ens varem pujar cap a l’altiplà del Lluçanès, tot seguint espais poc concorreguts, però plens de referències a la ramaderia transhumant, al romànic, a grans famílies catalanes, a grans masies i a panorames tant interessants com el que es pot albirar des dels Munts.

La sorpresa fou constant: Sols sortir teníem al costat la gran casa pairal de l’Espona de Saderra, “un dels més rics d’aquesta terra”, com diu la dita.

A continuació passarem el riu Ter, especialment cabalós en aquests dies i ens arribarem fins l’hostal de Bajalou, tot admirant un amagat pont, on valdria la pena una petita neteja de la vegetació del lloc.

De pujada cap a la serra de Bescanó ens varem trobar amb la sorpresa d’un estol de voltors impressionant, que tenien la seva vista posada en l’abocador controlat d’Osona, instal·lat a Orís.

El següent punt d’atenció fou el veïnat de Gallifa amb la seva església de Sant Miquel i, a continuació, les restes del castell de Montorroell.

Pujarem als Munts, on ens varen gratificar amb una cervesa, i cap a l’Hostal del Vilar, lloc cada 28 de setembre d’una fira ramadera de gran tradició, que pel que ens explicaren gaudeix de bona salut.

Una excursió molt complerta per uns espais poc concorreguts però plens d’al·licients.

Sortida feta el passat dissabte  1 de juny de 2013.

Texte i fotos Antoni Llagostera.

Mare de Déu de la Salut

El passat dilluns 27 de maig l'Andreu i en Toni Vilaró vàren fer una escapada per gravar un altre programa del Caminant per Catalunya, a Osona. El punt de sortida va ser el coll de Condreu, que limita amb les comarques d'Osona i la Selva i gairebé amb la Garrotxa. De fet el punt de destí, la Mare de Déu de la Salut es del terme municipal de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa.

L'origen del santuari de la Salut és una petita capella del segle XVII. Més tard, durant el segle XVIII s´hi va aixecar un santuari neoclàssic i una hostatgeria, mentre que l'edifici actual data de 1862. També hi ha un restaurant. Una balconada ens ofereix magnífiques vistes de Sant Feliu de Pallerols, la plana d'en Bas i la vall de Brogent.

Per arribar-hi també es passa per el costat de les Roques Encantades, un paratge molt recomanable, gairebé de conte de fades. Hi trobem impressionants roques enmig d'una fageda, amb formes i mides curioses.
També han gaudit del pla dels estanys, on la combinació de l'aigua amb la natura ens ofereix unes  imatges maravellones.
Una sortida fàcil per gaudir amb tota la família amb 3 espais ben diferenciats.