Gallina Pelada i la Creu de Ferro de la serra d'Ensija

L’excursió de la gent de Caminant per Catalunya del dissabte, dia 30 de març, dissabte sant, ha estat un autèntic goig pels que han participat en ella (Andreu, Joan, Antoni i Pere).

La Gallina Pelada o Cap de Llitzet és el cim més alt de la serra d’Ensija i té unes vistes molt recomanables sobre el Pedraforca, la serra del Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte i tot un immens  conjunt de muntanyes i de territori del Ripollès, Berguedà i Solsonès. Al fons, es veia Montserrat.

Amb voluntat de guanyar la partida a Ramon Busquets, que era al Marroc per pujar el Toubkal, de 4.000 m alt, i que fa unes setmanes havia anat a entrenar-se pujant la Gallina Pelada, nosaltres hem volgut aprofitar l’avinentesa per pujar la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, els dos cims de més entitat de la serra d’Ensija.

I els dos objectius han estat assolits, amb la sorpresa que hi havia molta neu, molta neu. Neu fins a mitja cuixa en alguns llocs.

L’excursió es molt recomanable. Sembla estrany a aquestes altures de la primavera, que en el costat obaga de la serra d’Ensija, amb unes altures que no superen el 2.325 metres, hi hagi encara tanta neu.

El caminar per la neu té les seves particularitats, però resulta com agradable, ja que camines sobre flonjo.

Pujar a la Gallina Pelada ho fan, com varem comprovar, gent que li agrada caminar amb raquetes de neu. Però anaven mal orientats. El camí des del refugi de la Serra d’Ensija cap a la Creu de Ferro, en direcció contraria a la Gallina Pelada, és una espai esplèndid per fer raquetes, amb molt més espai i condicions de pujada lleugeres i agradables.

La baixada pel torrent de les Llobateres fou també una experiència plena d’al·licients, amb neu que va fer el descens un autèntic plaer. 

Nosaltres varen gaudir de la serra d’Ensija amb neu, però els espais herbats del cims molt segurament ofereixen moltes vistes i agradables sensacions durant la resta de l’any. Recomanem, doncs, l’excursió. Antoni Llagostera.

Alpens - Santa Eulàlia de Puig-oriol

Sortida 28 març 2013 (Antoni Llagostera)

Per aprofitar els dies de Setmana Santa varem organitzar una excursió pel camí ramader del Lluçanès, en el tram entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Estem davant una excursió plena d’al·licients per qui li agradi la natura, l’arquitectura popular i fer reviure una activitat ramadera que va donar durant molts segles una gran prosperitat a la zona del Lluçanès.

El camí ramader del lluçanès entre Alpens i Santa Eulàlia de Puig-oriol es juxtaposa amb el GR 1, el sender de llarg recorregut que va des d’Empúries i Fisterra, del Mediterrani al Atlàntic. El camí ramader és en aquesta zona un típic camí de carena, entre les rieres Gavarresa i del Lluçanès. I estem davant un camí sense grans desnivells, surts de 889 m alt, arribes a 898 m alt al Graell, a 895 m alt al Perotet i baixes fins a 744 m alt, al final del carrer major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

El recorregut, quasi sempre per pista forestal, permet acostar-se a tot un seguit de construccions que criden molt l’atenció.

Primer hi ha tres grans masies que cal visitar i admirar: El Graells, la Vila d’Alpens i la Coma de Borrassers.

Estem davant magnífiques mostres de l’arquitectura tradicional catalana dels segles XVII a XIX. Unes cases que impressionen i que mostren la gran potencia econòmica del camp català i del Lluçanès en l’època on la ramaderia transhumant va viure els seus dies de glòria.

I al costat d’aquestes cases, que quasi totes tenien capella, una era enrajolada, unes construccions auxiliars espectaculars, arbres monumentals i teuleries auxiliars, hi havia mostres de cases a peu del camí, masoveries humils, però amb uns llindars de pedra a portes i finestres que resulten molt interessants (Perotet, Collades, el Gascó, Cal Coix,...).

I arribats a Sant Eulàlia de Puig-oriol ens trobem en un nucli urbà, el més gran del terme municipal de Lluçà, que va néixer al peu del camí ramader del Lluçanès. El carrer major, ple de cases amb llindars gravats, és el camí ramader que es dirigeix cap a Sant Martí d’Albars i Santa Creu de Joglars.

Tot esperant el transport que en retornaria a Alpens, varem gaudir un senzill vermut a Cala Penyora, una antiga casa de returada, lloc de descans dels pastors, situada en un encreuament del carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Una excursió molt senzilla, on cal preveure transport per anar al punt d’inici i al punt d’arribada.

Baumes del Teixidor i la Cau

Interessant excursió aquest passat dissabte 9 de març per la zona de Llaès a Ripoll, on hem visitat tres de les seves baumes i el santuari de la Cau.
El punt de sortida i arribada l'hem fet des de la casa del Teixidor, un conjunt d'edificacions on destaca la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del seu davant. Al costat hi ha un pou fet a roca viva.

No gaire lluny d'aquí ja trobem la primera bauma, la del Teixidor. És la més gran i la més coneguda. Té uns 100 metres de llargada i uns 30 metres d'altura en les seves parts més altes. Encara s'hi conserven importants restes de construcció on es veuen diferents estances. Encara es conserva alguna foto  de la Bauma encara habitada. Actualment una part serveix com a recer pel bestiar.

Una mica més amunt hi ha la Baumassa, que no sembla tant important per les edificacions que hi ha, i tot apunta que servia com aixopluc de bestiar.







I la tercera que hem visitat és la de Fleus que s'hi accedeix des de la casa del Burbau (actualment en runes). Aquesta és una de les més grans de la zona i de les úniques que encara conserven el forn en perfecte estat, així com dues piques d'aigua, una d'elles natural.

En un recorregut d'uns 5 kilòmetres hem visitat les tres baumes envoltats de racons inèdits on l'aigua també era la protagonista gràcies a les darreres pluges. Entre les baumes del Teixidor i la Baumeta hi ha el salt del Molinot de la riera de Milany que estava impressionant. I més amunt la riera de Fleus també baixava força alegre.

Seguint la excursió ara cal pujar amunt fins a trobar una pista que ens porta fins a la Mare de Déu de la Cau. Una ermita situada a uns 1.300 metres d'altitud. És una capella petita i senzilla i cada any s'hi celebra un aplec de primavera per no perdre la tradició arrelada als voltants de la serra de Milany.

Només ens queda baixar un altre cop fins a la casa del Teixidor, aixó si, per un indret ben peculiar, per els Pujolets, on hi ha una escala de fusta que ens ajuda a superar un petit tram que seria força difícil de fer.





Una ruta on les màquines de fotografiar no han parat, tot i que per aquesta zona ja hi hem passat altres vegades, almenys per la primera bauma i per la Cau, però valia la pena tornar-hi ara que el programa es veu per tot Catalunya.  Ens han acompanyat un parell de membres del Club Excursionista Ripoll, en Morera i en Simón.

Salts d'aigua del Cabrerès

Aquest passat divendres 8 de març l'Andreu i en Toni Vilaró han aprofitat el dia per fer una nova gravació per el programa Caminant per Catalunya. En aquest cas han aprofitat les abundants pluges dels darrers dies per gaudir d'algunes de les rieres que hi ha a Osona, a la zona del Collsacabra.
En concret s'han acostat fins a Tavertet per visitar els salts de Tirabols, del Molí Bernat, al sot de Bala, i la Cua de Cavall al torrent de l'Avenc.
A Rupit els salts de Merandes i de Sallent. Aquest últim el vàrem visitar fa algunes setmanes amb poca aigua, tot al contrari que aquest divendres, en que el salt estava espectacular.
I finalment a la zona de Cantonigrós han gaudit d'un altre conegut de les nostres sortides per Osona, el salt de la Foradada.
Una jornada ben aprofitada i que de  ben segur ens haurà deixat unes imatges espectaculars i que podrem gaudir en breu al programa.

De Borredà a Sant Sadurní de Rotgers

El passat dissabte, dia 2 de març de 2013 varem anar a gravar l’excursió que varem titular “De Borredà a Sant Sadurní de Rotgers”.

L’excursió d’avui era curta, uns 11 quilòmetres, amb un total d’ascensió acumulada de sols un 388 metres, ja que teníem el compromís d’anar a una calçotada a Matamala, a Les Llosses.

En un dia esplèndid varem començar a les vuit del matí aquesta excursió des de la plaça major de Borredà. La veritat és que el camí es molt maco e interessant, amb vistes magnífiques sobre la serra del Picancel i el Catllaràs.

El camí d'anada (un tram del GR 4) passa per un camí de bast empedrat a plec de llibre i porta fins el rec del Pontarró i el pla del Putxot, a un tiro de pedra de l’objectiu final, Sant Sadurní de Rotgers.

L’església de Sant Sadurní de Rotgers és una autèntica preciositat, recentment restaurada, amb un absis del segle XI molt curiosament connectat amb una nau de arc apuntat de finals del segle XII. El campanar sobre la nau confereix al conjunt molta identitat.

Havent esmorzat, amb la coca ensucrada tradicional, que avui tothom ha estat d’acord en que estava molt al punt, hem visitat l’església, gràcies a que la persona que atén les visites s’ha presentat a una hora idònia per nosaltres. Veure una còpia del frontal d’altar dins del marc de l’església confereix un plus a la contemplació d’una joia artística.

El segon objectiu era trobar la cova de Rotgers. Hem trobat l’entrada 2 de la cova, un fenomen càrstic sobre guixos, que té més de 1.000 metres de llargada i tres entrades.

De tornada, l’obertura d’una pista nova ens ha portat fins el plans de Canemars, amb un estalvi de camí. En aquest punt hem agafat de nou un GR, el 141, el Sender Circular de Borredà, que pel coll de Bas ens ha portat a Borredà.

Abans d’arribar a l’inici i final de l’excursió de avui, Borredà, hem passat per la casa de Graugés, on hem vist el ramat de ovelles que tenen, que per sant Joan de l’any passat, varem retrobar al coll de la Creueta, quan anava cap al Pla d’Anyella.

En Jordi, neòfit en tema de calçotades, ha fet una bon paper durant el dinar i no ha fet gaire marranada.

Escriu: ANTONI LLAGOSTERA

Fotos: RAMON BUSQUETS