Puigsacalm 1.515 m.

Aquest dissabte hem fet una nova sortida per enregistrar una nova excursió, en aquest cas per el programa Caminant per Catalunya, una continuació del Caminant pel Ripollès però obrint-nos a noves comarques i així complaure a tota l'audiència que tenim arreu de Catalunya gràcies a la xarxa de Televisions Digitals Independents (TDI). Excursió fàcil la que hem fet avui al cim del Puigsacalm (1.515 m.) amb un desnivell d'uns 400 metres es pot fer en un parell d'hores. Prova d'això és la quantitat de gent que hem trobat pujant, fins i tot famílies amb nens molt petits. Nosaltres hem sortit de Sant Baratomeu de Covildases (1.100 m) que s'hi pot accedir per una pista que surt aprop de Vidrà (uns 7 km). La ruta més habitual però és des del Coll de Bracons o des de la casa de Platraver ja que la carretera és de més bon accès. Pel que fa al punt de sortida, comentar que l'església és romànica del segle XII d'una sola nau amb volta de canó diferent de la primitiva. Destaca el campanar d'espedanya de dues finestres i l'absis decorat amb arcuacions llombardes.

Des de Sant Bartomeu de Covaldises, hem seguit el camí direcció a la font de Tornadissa que amb 40 minuts del nostre pas (sempre anem més lents per la gravació) hi hem arribat. Una mica més amunt hem esmorzat al límit de les comarques de la Garrotxa i Osona. De seguida s'arriba als Rasos de Monter i trencant a la dreta busquem el camí que surt del Ras de les Civaderes en aquest cas cap a l'esquerra. Tot aquest tram és molt planer i fàcil de fer. I desprès de passar un magnífic bosc de boixos i roures només cal fer els darrers metres fins al Puigsacalm. Molt fàcil. I el premi són les magnífiques vistes que hi ha (tot i que avui no era el millor dia). El Pirineu encapçalat per el Puigmal. El Pedraforca i la Serra del Cadí. La Serra de Llancers. O el Canigó en dies clars. I a sota els nostres peus la Vall d'en Bas i els seus poblets i la ciutat d'Olot.

Una excursió fàcil doncs que ens ha servit per tornar a agafar una mica de forma. Vaja a l'Andreu ja sabeu que no li cal tot i que avui estava eufòric amb aquest nou projecte (sembla que no n'ha tingut prou desprès de pulir-se uns 40 refugis de tot Catalunya). L'errada l'ha fet però, amb la coca ja que avui no hi ha posat l'abundant raig d'anís. Sort que en Llagostera no ha vingut que si no pobre Andreu. I en Toni Vilaró ens ha alegrat el dia amb les seves frases, com la de l'Actimel que es veu que ho cura tot. Vaja ell n'està molt en contra d'aquesta publicitat enganyosa que ens volen vendre. I pel que fa al rànquing em sembla que al final haurem d'unificar totes les llistes i dexar-ho en una única competició. Fins la propera !!

Tornem-hi

Comença una nova temporada de Caminant pel Ripollès a TVR. Desprès de repetir alguns programes aquest estiu, podreu veure noves excursions, i noves propostes. El programa continua en antena els dijous al vespre, com aquest estiu enlloc dels divendres. El primer passe doncs serà els Dijous a les 22.30h. seguit dels divendres a les 16.00 h. els diumenges a les 20.30h. i els dilluns a les 14.30 h. Començarem amb la sortida que vàrem fer a les fonts del Ritort, des de Espinavell i tornant per les Mines Turon i Coll Pregon. D'altra banda també reemprenem les sortides per gravar nous programes amb una novetat ja que degut a l'èxit que està tinguent el programa arreu de Catalunya, tenim ganes de fer alguna sortida per altres contrades, com és el cas d'aquesta setmana que visitarem el Puigsacalm de la Garrotxa. I com ja sabeu aquest estiu el nostre càmera i director, l'Andreu, ha estat molt enfeinat amb la gravació de gairebé 40 refugis de tot Catalunya. Doncs be el resultat és un programa que es diu Al Ras que ha muntat Esplugues TV i que el podreu veure cada setmana a TV Ripollès els dilluns i dissabtes a les 18.00 h. Doncs ja estem en marxa, i intentaré tenir el bloc actualitzat cada setmana per conèxer les sortides que anem fent i els programes que podeu anar veient a TV Ripollès. I per acabar comentar que a partir d'avui també ens trobareu al Facebook en forma de pàgina. http://www.facebook.com/pages/Caminant-pel-Ripolles/161274228775?v=wall

Pic Russell (3.207 m.)

Una gran ascensió commemorativa: Pic Russell (3.2007 m alt) Escriu ANTONI LLAGOSTERA El diumenge, 12 de juliol, una part de l’equip de Caminant pel Ripollès varem fer una de les habituals excursions d’estiu a l’Alt Pirineu Lleidetà o Aragonès. Aquesta vegada l’objectiu era pujar al Pic Russell (3.207 m alt), situat al massís de la Maladeta, el 34è. cim més alt dels Pirineus. Havíem escollit aquest cim per commemorar el centenari de la mort del gran pirenista Conde Henry Russell, l’amo del Vignemale. L’excursió va tenir una bon prolegomen amb l’estada a Baños de Benasque, on varem poder gaudir d’un bany a una piscina d’aigua calenta i als banys, a més de dormir com a senyors en un llit amb llençols i coixí. El dia va començar molt d’hora. Varem aixecar-nos a les 4 de la matinada per estar a les 5 a la parada de l’autocar que et puja pel barranc del Vallibierna, dins del Parc Natural Posets-Maladeta, fins la cabanya de Corones, a 1.970 metres d’altitud. El camí de pujada al Pic Russell, que varem iniciar a les 6 del matí, té una primera part que segueix el GR 11 fins a la pleta de Llosars.

A partir d’aquest punt l’ascens es vertiginós. Primer cal passar pels ibons (estanys) de Llossars i a continuació una forta pujada per situar-se sota el cim de la Bretxa Russell i iniciar la cornisa diagonal que porta fins el cim.

La cornisa en diagonal tenia en la seva part inferior un resta de gelera bastant considerable, que varem creuar amb tots el miraments. La cornisa, bastant suspesa i dretuda, en bastants punts, fou vençuda amb molta habilitat i destressa per tots els components del grup, ajudant-se de mans i genolls. Durant tota la pujada el sol restava amagat per la muntanya, però fou un dia ideal!. El paisatge que varem poder albirar fou magnífic. Vàrem esmorzar a les 10 i mitjà del matí, en el mateix cim, amb una vista magnífica de l’espalda del Aneto, els pics de Tempestades i Margalida, de les arestes de Salenques, del Tuc de Mulleres i del Vallibierna. Al fons el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero i el Gourgs Blancs. Realment espectacular! Russell va pujar a aquesta muntanya, fent la primera ascensió al cim l’any 1865, quan tenia 31 anys. Malgrat que ell va pensar el nom de Petit Aneto pel cim, ja en vida li varen col·locar el seu nom a aquest cim que forma part d’una carena amb sis cims per sobre dels 3.00 metres d’altitud.

La baixada ens va permetre gaudir d’un travessa llarga de la gelera. I el retorn pel mateix camí, ara sota un bon sol. A les 15 hores érem de tornada a Coronas. I a continuació d’un bon dinar-berenar a Benasque, abans del retorn en cotxe cap a Ripoll. Una excursió exigent però magnífica per commemorar una efemèride muntanyera!

Gra de Fajol per la Coma d'Orri

Magnífica excursió la que hem fet aquest dissabte 27 de juny a Caminant pel Ripollès. El Gra de Fajol (2.708 m.). Però enlloc de fer la ruta més tradicional des del Coll de la Marrana, en Toni ens ha fet suar pujant per la Coma d'Orri que arrenca al Pla de la Molina a uns 1.600 metres, per tant el desnivell hi és, 1.100 metres que hem fet amb 3 hores. El camí va pujant per les jaces dels Marrans, del Mig i de Dalt i el paisatge és fantàstic, sobretot ara a l'estiu, i amb la companyia del Torrent de la Coma d'Orri. Un cop al coll de la Coma d'Orri amb un dia clar com avui el paisatge ens ha sorprès a tots. El podeu veure una de les fotos de grup que hem fet. L'altra és del Gra de Fajol.

A partir d'aquí queden 200 metres fins arribar al Gra de Fajol, una de les muntanyes emblemàtiques de la comarca per la seva forma. En aquest punt hem esmorzat tot mirant-nos el paisatge tot i que ha comencat a aparèixer una mica de boira. Amb 45 minuts més es pot arribar al Gra de Fajol petit (2.563 m.) Un cop vist aquest segon cim hem tornat enrere fins al Collet del pas de l'Isart. Aquí ens esperava la sorpresa que havia preparat el nostre guia, en Toni Llagostera, la veriatat és que al principi no les teniem totes, però desprès de baixar l'hem felicitat i tot ja que hem disfrutat de valent. Ens hem separat en dos grups per provar vàries rutes.

El Pas de l'Isard és una baixada d'uns 200 metres plena de roques on a estones gairebé s'ha de grimpar i també esquiar, per deixar-se anar i baixar aquesta cinglera quan les pedres cedeixen. Així amb poca estona hem arribat al Refugi d'Ull de Ter on hem reposat i alhora recordat que a pocs metres d'aquest, hi ha les restes del que havia set el primer refugi d'alta muntanya d'Espanya i que precissament aquest més de juliol celebra el seu centenari. Però encara ens queda poc més d'una hora per arribar al cotxe seguint l'antic camí del refugi que passa per els recons de Morens i que actualment és el GR 11 i segueix el curs del Ter fins al peu del Pla de la Molina on tenim el cotxe.

En total hem fet 13 kilòmetres amb 4 h. 40 minuts més unes 3 hores per anar reposant i gaudint del paisage i evidentment per esmorzar.

I avui destacar que hi havia tres dones a la expedició i que en Jordi tenia l'embragatge molt calent, el del cotxe eh ! I al rànquing ja hi ha algun canvi de posicions !

Del Pla de les Barraques al Pas dels Lladres

Escriu ANTONI LLAGOSTERA: El passat dissabte, dia 20 de juny de 2009, l’equip de Caminant pel Ripollès va fer una excursió bastant senzilla, però amb petits al·licients i llocs d’interès. Varem anar del collet del Pla de les Barraques, sobre Planoles, fins el Pas del Lladres, a la línia fronterera, cap a la vall de Vallcebollera, i tornarem per la vall de l’Estremera, completant així els recorreguts fets en altres programes de Caminant pel Ripollès per la zona de Queralbs.

En el nostre camí assolirem el cim del Puig de Dòrria, de 2.547 m alt, i també la imponent Tossa del Pas dels Lladres (2.665 m alt). Si bé la part sud, a partir de Sant Amand era totalment plena de núvols, a la part nord era clar, amb sol i un ventet que amorosia el caminar. És una excursió senzilla, que malgrat suposa una ascensió de 770 metres d’altitud, es fa d’una manera molt civilitzada, pujant lentament i sense gaires fatics, on sols cal fer la pitrada de pujar a la Tossa del Pas del Lladres, de 120 metres d’ascensió. Però com que a Caminant pel Ripollès no sabem fer coses fàcils, varem triscar durant una hora per les fondalades, tarteres i pedregam, que hi ha sota el pic del Puigmal, a la vall de les Clotxes del Puigmal, cercant la cova de la Fontseca, una cavitat, la més alta del vall de l’Estremera. La veritat era que les dades que teníem no presagiaven res de bo i així fou, malgrat l’esforç de tot el grup, no varem trobar la cova. Però no serà, molt segurament, la primera vegada que ho intentem. Cal afegir que varen veure molts isard, però molts!

Tot baixant varem veure algunes de les cabanes més ben conservades de la comarca, que ens parlaren de la tradició ramadera de la zona.

En el grup, com últimament, sembla que hi ha baixes significatives. Serà que algú ja dona per perduda la partida?