Obrint Camí

Aquest dissabte he tingut el plaer de participar en una excursió de les que obren camí. De fet el camí ja fa anys que és fet, hem seguit un GR desde Vidrà fins al Castell de Milany. Però aquest títol fa més referència a la feina que a vegades comporta preparar una excursió per el programa Caminant pel Ripollès. Avui, com molts dies, calia anar a veure com estava aquest camí i el recorregut i així poder fer una nova sortida properament amb la seguretat que tot està correcte. A més hem ensopegat un dia fantàstic ja que el cel era blau i no feia molt fred.

Però la grata sorpresa ha estat la neu. I molta, ja que la majoria dels 14 kilòmetres totals de l'excursió, l'hem fet trepitjant-la amb gruixos de fins i tot 40 i 50 cm en alguns punts. Tot i que avui el càmera andreu no ha vingut, les càmeres de fotos fan filigranes i aquí teniu una petita mostra de la nevada.

Així doncs que serveixi per recordar la bona feina que fan els col.laboradors del caminant, en aquest cas en Toni, en Joan i en Pere, però també molts d'altres, l'Enric, en Josep Mª, en Ferran, i molt i molts més.

Nova temporada

Després de festes continua el programa Caminant pel Ripollès a la graella de TV Ripollès en els horaris habituals. Però a partir d'aquesta setmana començem a emetre les excursions gravades durant l'estiu i a finals del 2008. Per tant finalment podreu veure les sortides fetes després del programa 100 fet al Costabona el dia 1 de maig del 2008.

I comencem amb molta canya. Aquest divendres 16 veureu la excursió del Puigcerverís i Balandrau feta el passat 28 de juny amb un dia explèndid.

I els propers divendres 23 i 30 veurem la sortida del Costabona al Canigó, en dues etapes realment interessants, passant per el refugi de Marialles i tornant per Sant Martí del Canigó.

Ja sabeu que cada setmana al bloc intentarem posar la excursió que surt per TVR i la propera sortida, encara que de moment l'Andreu està enfeinat amb la gravació de refugis, un programa que també podreu veure per TVR ben aviat.

Per Sant Esteve el Taga

Escriu: ANTONI LLAGOSTERA Seguint una tradició establerta per joves (avui una mica granadets) de la vall de Ribes, avui hem fet la tradicional pujada al Taga des de Ribes de Freser (des del mateix passeig). Avui, però, hem donat festa a l’Andreu i l’excursió no ha estat gravada. El temps anunciat presagiava una nevada i així ha estat. Ens hem quedat a 1.845 metres d’altitud, per sobre del pla de les Eugues. La ventada i el gel no aconsellaven continuar pujant. Per primera vegada en tots els anys que porta la tradició de pujar al Taga el dia de Sant Esteve, la neu, la nevada, el gel i la ventada han aconsellat no arribar dalt de tot. Amb tot, el dia no ha estat endebades i el paisatge nevat ha fet gaudir a tota la tropa. L’esmorzar, bastant tardà, s’ha fet a la font del Bisbe, que ha estat necessari obrir de la protecció contra les vaques, on s’ha fet la tradicional “plantada” de gots per rebre el cava.

La foto tradicional de grup s’ha fet al bunker del collet d’Ardena.

Del Santuari dels Oms a Sant Julià de Cosp i Sant Jaume de Frontanyà

Interessant sorida la que hem fet aquest dissabte per terres de la comarca del Beguedà, però entrant en un racó del Ripollès on hi trobem Sant Julià de Cosp. I es que si mirem un mapa del Ripollès, a la part inferior esquerra hi ha com un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. Una excursió de 14 kilòmetres que uneix el Santuari dels Oms amb Sant Julià de Cosp i Sant Jaume de Frontanyà.

Hem sortit de bon matí del Santuari dels Oms envoltats de boira i amb quatre graus sota zero. Per això hem optat per deixar la visita per el final. La majoria de camí transcorre per pista forestal i passa per cases de pagés com Cortines, als peus de Sant Julià, o Lloberes i Frontanyà

Amb una hora i vint minuts ens plantem a Sant Julià de Cosp, una antiga església romànica que està situada sobre un cim de roca a 1.157 metres d'altitud. Aquesta però està força abandonada.

El camí de tornada és una mica més llarg si seguim la pista i les seves raconades on trobem les fonts de la guilla o del pastor. Amb menys de dues hores arribem a la casa de Frontanyà i al Pla del Cingle, on hi ha una magnífica vistad'ocell del poble de Sant Jaume de Frontanyà, tot i que la boira ens fa la guitza. Amb 20 minutets baixem al poble per gaudir de l'església.

L'església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d'una petita comunitat de canonges agustíns. Estem davant d'un dels grans exemplars del romànic català del segle XII. La planta és de creu llatina, amb un creuer en el qual s'obren tres absis semicirculars. La nau és coberta amb una volta de canó i el campanar és d'una època posterior. Antigament hi havia un petit claustre i la casa dels canonges al costat de l'església. Afortunadament la Diputació de Barcelona la té molt ben restaurada i cal disposar d'una bona estona si es vol gaudir de tots els elements que trobarem tant a l'interior com a l'exerior.

I deixant aquest pintoresc poblet, tornem al punt d'inici on ens quedava pendent la visita al Santuari dels Oms. El seu interior conserva una popular imatge de l'Arcàngel Sant Miquel i el dimoni i una talla gòtica de la Verge de la Mare de Déu dels Oms, força restaurada. I també hi ha pintures murals que decoren tot l'interior del santuari que són un únic exemplar a la comarca de pintura mural.

Una excursió doncs que tot i que es pot fer amb unes tres hores, cal reservar una bona estona per contemplar tots els seus encants. Tot i que el desnivell és d'uns 75 metres entre el punt d'inici i el punt més alt, s'han de superar pujades i baixades sobtades que en cap cas son superiors als 200 metres.

Nosaltres hem patit una mica les conseqüències del fred i la boira però hem gaudit d'un bon esmorzar, com sempre i de les explicacions del Toni Llagostera.

Escriu Antoni Llagostera:

El passat dissabte, dia 15 de novembre de 2008, vàrem gravar una nou programa de Caminant pel Ripollès a la zona de coll de Pal i sector oriental de la serra Cavallera. L’objectiu era conèixer uns sèrie de cavitats de la zona, que és especialment calcària. En concret vàrem visitar la Cambra de les Monges i la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa. Per fer aquesta excursió vàrem comptar amb l’ajuda d’en Ferran Miquel, un vell conegut de Caminant pel Ripollès, i en Ramon i en Manel, de Sant Joan de les Abadesses, molt bons conèixedors de la zona, que ens feren molt amablement de guia. El dia era radiant i això va permetre tenir unes vistes impressionants, ja que la muntanya del Puig Estela és un gran mirador. La Cambra de les Monges resulta un grata sorpresa. I no pel seu volum, modest, però si per la seva ubicació i manera d’accedir-hi, una gatera que no té problemes específics però on cal contorsionar-se. Per cert, alguns perucs membres de l’expedició ni entraren!

La zona del Pla de l’Abat, es plena de cabanes de pastor. En una d’elles esmorzarem. Un esmorzar on sempre que hi manca en Joan Colomer, hi trobem a faltar el cafè i el “cordial” afegit.

I cap a la cova o forat dels Encantats o de l’Avellanosa, on per cert troben uns visitants no previstos, que ens acolliren, això sí, amb molta cordialitat. La cova té una certa entitat i profunditat, encara que cal reptar, tot aixecant una mica de polsaguera per l’existència d’una pols molt fina. En aquest cavitat als perucs de l’anterior cova varen unir-se nous elements. Si sols és un forat! Per cert que la cova té en la seva part inicial, al terra, gravades inscripcions (creus, estrelles, escales,...), molt segurament fetes per pastors.

I d’aquí cap al cim de l’allargada esquena del Puig Estela i el coll de Pal, on podem fruir d’una vista espectacular i nevada des del Torreneules i el Balandrau al Pastuira. I tot baixant, pel camí ramader de l’Empordà, la Gran Jaça, que per l’extensió de les restes de pletes o orris, fa justícia al nom.

Un excursió molt complerta i variada. Per cert, com sempre que hi ha la participació d’un membre concret de la colla, apareixen voltors que ensumen, suposem, alguna particularitat.