Santuari de Puiggraciós

Sortida al Santuari de Puiggraciós el passat 9 de gener de 2024 amb la companyia d'en Salvador

Ens situem al poble de el Figaró-Montmany, a la comarca del Vallès Oriental, i concretament al contrafort dels Cingles de Bertí. Podem arribar fins al santuari amb el cotxe. Situat a 700 metres de desnivell va ser construït el 1701 molt a prop d'on, segons la llegenda, s'hi havia trobat una imatge de la Mare de Déu, una talla gòtica que era venerada des del segle XV i que al segle XVII, ja sortida cada any en processó. L'any 1973 hi arribaren les monges benedictines i ha esdevingut centre d'acolliment permanent. Al seu interior hi trobem un cambril on s'exposa la Mare de Déu.

Molt a prop hi trobem la Torre de Puiggraciós que havia funcionat com a torre de telègraf l'any 1845. Les vistes son espectaculars. Des d'aquí si volem podem per el cim de Puiggraciós a 808 metres. Nosaltres peró no hi hem pujat. Després de gaudir del Santuari la nostra ruta passa per anar cap al Collet d'en Tripeta i el Grau Mercader per fer el cim del Puig Giró. El Grau Mercader o Grau de Can Mestret era el camí que es feia servir per anar a mercat a Granollers i així els pagesos de la zona podien comerciar amb els seus productes. El camí és espectacular i de molt bon fer, envoltat de les cingleres i molt bones vistes. Alguns trams es veu com el camí es va fer barrinant les parts rocoses i així obrir un pas. Un cop a sobre la cinglera ens acostem fins al Puig Giró també conegut com a Turó de la Bandera a 857 metres. Seguint per la part alta dels Cingles de Bertí anem a buscar el Grau de Montmany que ens acostarà al nostre proper objectiu: Sant Pere de Bertí. Hi arribem passant per les restes de Ca l'Esmolet. Sant Pere de Bertí és una petita i acollidora església romànica que ja se'n té constància escrita l'any 1031. Es troba en terme de Sant Quirze Safaja a la comarca del Moianès. És d'una sola nau pràcticament rectangular, amb volta apuntada i absis carrat. Posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. H i trobem un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. Al costat hi trobem la rectoria on a la seva façana i destaca un rellotge de sol. 

No gaire lluny d'aquest punt i fent ja el camí de tornada ens trobem amb el Castell de Bertí "el Clascar". La edificació està en estat ruïnós i molts elements han estat robats. Es tracta d'una casa forta documentada el 1298, tot i que s'ha identificat com a castell del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. Destaca per molts motius, però un dels que crida l'atenció és com hi ha alguns elements gòtics, finestres o impostes d'arc, i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzats. I ara només ens cal tornar cap al punt de sortida, fent una mica de baixada i on part del camí coincideix amb el que hem fet. Val la pena de gaudir de les vistes i el paisatge.

Santuari dels Oms - Sant Julià de Cosp

El dimecres 3 de gener de 2024 ja vam començar l'any amb la primera sortida per visitar el Santuari dels Oms a la comarca del Berguedà i l'església de Sant Julià de Cosp situada en terres Ripolleses.

Per arribar al punt de sortida, el Santuari, hem d'anar fins a Sant Jaume de Frontanyà des del poble de Borredà. Una mica abans d'arribar hi ha un trencant a l'esquerra que ens hi porta. Està a uns 100 metres de la carretera. El Santuari de la Mare de Déu dels Oms és un edifici del segle XVIII, construït sobre una base romànica del segle XIII. Consta d'una nau amb capelles a banda i banda i presbiteri de grans dimensions on s'hi troba el cambril de la Mare de Déu, una imatge gòtica força restaurada. També hi trobem pintures murals que decoren tot l'interior. Incendiat durant la guerra civil va perdre el seu retaule barroc. El seu campanar és quadrat amb pinacle típic del període barroc. I just al costat hi trobem una gran masia, els Oms.

Un cop visitat el Satuari ens posem en marxa direcció les Lloberes de baix, una masia que ja veiem a prop. Una mica més amunt al coll de Lloberes ens endinsem en un dels extrems de la comarca del Ripollès. Si us fixeu en el mapa de la comarca, a la part inferior esquerra, hi ha un esperó que s'endinsa a la comarca del Berguedà. En aquest espai és on es situa Sant Julià de Cosp del municipi de Les Llosses. Si ens hi fixem la veurem a la llunyania però per arribar-hi primer passem per el molí de Cosp o de Cortines que està gairebé en runes. A partir d'aquí el camí s'enfila una mica per anar a trobar l'església romànica de Sant Julià de Cosp que la trobem situada sobre un cim de roca a 1.157 m. 

El lloc és esmentat ja a l'any 905. Avui ja sense culte està una mica deteriorada. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubi, de Castell de l'Areny. L'edifici és d'una sola nau amb absis semicircular. Hi veiem un campanar d'espedanya de dues obertures. La porta de dos arcs en degradació és oberta a la façana de migdia. El seu interior sembla més aviat una cort de bestiar. Des d'aquí hem de superar un desnivell de gairebé 100 metres de cop per un grau que ens ha de portar a una pista de més bon fer. Al cap d'una estona arribem de nou a les Lloberes, però en aquest cas de Dalt entrant de nou a la comarca del Berguedà. Abans hem passat per les de Baix. De fet no son gaire lluny una de l'altre. I si seguim la pista ens trobem amb el GR 241 (que té sortida i arribada a Borredà). Passem també per la gran casa de Frontanyà. Aquesta disposa d'un edifici principal de planta rectangular d'uns 240 metres quadrats, amb planta baixa i dos pisos. Hi ha altres dependències a tocar de la casa principal. Una mica enfilats veiem el nostre punt de sortida, el Santuari dels Oms. Nosaltres però seguim encara la pista que de mica en mica ens ha de portar fins al Pla del Cingle a 1.205 m. En aquest punt hi trobem una creu i és un excel·lent mirador de l'entorn i sobretot del poble de Sant Jaume de Frontanyà que ens queda ben be als nostres peus. 

Allà ens dirigim recuperant part del camí i baixant per un grau que ràpidament ens acosta fins aquest bonic poble. La seva església és un exemple emblemàtic del romànic català del segle XII, en part, gràcies al seu cimbori de dotze costats, únic al país. En destaca la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de les línies i volums així com una austera decoració que li donen una gran personalitat. Un altre element digne d'esment són els tres absis, que formen un dels conjunts estèticament més perfectes de tota l'arquitectura romànica catalana.

Pel que fa al poble disposa d'una vintena de cases, arrenglerades en part en dos carrers el de Dalt i el de Baix i que conflueixen en una plaça on hi ha l'església. Antigament hi havia algun restaurant però malauradament actualment sembla que està tancat. Nosaltres hem anat a dinar a Borredà. El Santuari dels Oms es troba a prop del poble. Nosaltres de bon matí hem deixat un cotxe aquí per no tornar a peu per la carretera fins al punt de sortida. (Hi ha uns 2 kilometres).

Sant Mateu i Traiguera

Sortida al Baix Maestrat per  fer un parell de programes el passat 15 i 16 de desembre de 2023. En concret per visitar les poblacions de Sant Mateu i de Traiguera. El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià amb capital a Vinaròs. Limita amb Catalunya per la comarca del Montsià a terres de l'Ebre. Totes dues poblacions tenen una interessant història i un patrimoni digne de visitar i explorar.

 

La primera població que visitàvem era Sant Mateu fent un reccorregut per els seus carrers i places, les seves muralles i portats. Si comencem per la oficina de turisme hi podem veure un antic forn medieval molt interessant, documentat des del 1.386. També podem veure el Palau Borrull, un dels conjunts més importants del gòtic civil valencià també conegut com a l'Audiència. A la plaça Major hi conflueixen fins a 7 carrers i està envoltada de d'uns porxos amb pòrtic format per columnes de carreu. Fou ideada des del segle XIII per acollir el mercat setmanal i des de sempre ha estat el centre neuràlgic de la vida social de la localitat. A la mateixa plaça també hi ha la font de l'Àngel que ja es cita l'any 1.373 tot i que la composició actual és posterior, del segle XVI i principis del XVII.

 

L'església de Sant Mateu recull elements de tots els estils arquitectònics des del segle XIII fins a finals del XVIII. Les parts més destacades son la portalada romànica i dos trams de nau de la primitiva església de reconquesta del segle XIII, l'àbsis i la nau gòtica inacabada dels segle XIV i XV entre d'altres. A la població també hi trobem l'església de Sant Pere on hi destaca un retaule medieval de pedra dedicat a Sant Pere i Sant Pau del segle XIV. A la part exterior del poble encara hi ha un tram de muralla de 260 metres dels 1.600 que havia tingut de perímetre. Es tracta del segon recinte emmurallat ja que va substituir-ne un de més antic dels segle XIII. Dels 8 portals d'accés d'en conserven un parell com el Portal de Morella o la Torre de Cantacorps. Si volem visitar a fons la població encara hi podem trobar més punts interessants però nosaltres com que hem volgut caminar una mica més hem sortit del centre per visitar el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat a 3 kilòmetres del casc urbà, al cim d'un turó. Per arribar-hi gaudim de bones vistes i d'espais agrícoles on predominen les oliveres, algunes d'elles mil·lenàries.

El Santuari és un interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII compost per l'església, l'hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes. Val la pena pujar-hi i gaudir de tots aquests espais.

 

 

El segon dia de ruta el vàrem dedicar a Traiguera. Aquí també podem descobrir un ample llegat històric que es remunta fins a més enllà de l'edat mitjana i l'època romana i és que Traiguera es troba en una cruïlla de camins de l'antiga Via Augusta. Si comencem per l'ajuntament cal dir que es tracta d'una edificació històrica, anomenat popularment la Sala de la Vila que acull el saló plenari, la sala de reunions i deliberacions dels jurats i Consell de Traiguera i tres convocatòries a Corts del Regne de València. A la façana hi podem veure un finestral gòtic interessant. I a les seves dependències hi trobem l'antiga presó medieval. Presideix el poble l'església de l'Assumpció que té els seus orígens en els segles XVI-XVII. És un edifici inacabat d'estil renaixentista construït sobre una edificació gòtica anterior, avui en dia desapareguda. El campanar és de planta octogonal. Cal visitar el museu parroquial situat en una de les sagristies. Hi podem veure peçes d'un valor artístic excepcional com creus processionals o talles de pedra, capitells gòtics, monedes romanes, ceràmica ... També cal vistar la capella de Sant Jaume i la Capella font de Sant Vicenç. I com a Sant Mateu també hi ha restes de muralles i portals. Es conserven restes de llenços de muralla medieval i un portal que tanca el recinte emmurallat. És la única mostra de la muralla que envoltava la població a l'Edat Mitjana. També es va iniciar una segona muralla que no es va acabar. Actualment moltes de les restes de les fortificacions s'han integrat en el paisatge urbà de la vila i el seu entorn. 

I per acabar la sortida i buscant algun punt interessant al seu entorn com en el cas de Sant Mateu, a Traiguera ens podem acostar fins al Reial Santuari Font de la Salut. Es tracta del vestigi del pas per la població de les ordres de Montesa i els Hospitalaris. Té el seu origen al segle XIV, però té el seu període de màxima esplendor al segle XVI. És únic amb la categoria de Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542. Hi ha un conjunt d'edificacions que corresponen bàsicament al segle XVI amb diverses transformacions del tempre gòtic. Al centre del conjunt hi ha el temple, a la dreta hi trobem un pou i la font del Miracle i la cuina medieval. També hi ha una hostatgeria, l'antiga casa dels Capellans i les restes d'un antic i inacabat palau. Precedint l'entrada del temple se situa un pòrtic renaixentista de 1588. L'espedanya és l'element més emblemàtic de l'ermitori medieval, construïda l'any 1439.

Com veieu dues poblacions amb característiques similars, amb molta història i patrimoni per veure i amb dos Santuaris que poden completar les visites que nosaltres vàrem aprofitar per fer amb un parell de dies i així gravar dos programes.

Vallgorguina i Olzinelles

Sortida per el Baix Montseny, des de la població de Vallgorguina al Vallès Oriental amb en Víctor Ligos el passat dimecres 13 de desembre de 2023

Sortim de la mateixa població de Vallgorguina passant per Can Mora tot seguint un tram del GR 92. Ens endinsem en el Parc del Montnegre i el Corredor, un espai d'interès natural. De moment la vegetació dominada per els pins i les alzines no ens deixen veure cap vista. Trobarem l'indicador que ens acostarà a la Vall d'Olzinelles on de moment anem trobant petites basses que recullen l'aigua. És del cas de la bassa de Cal Agustí, una gran masia. Seguin la ruta i el paisatge i les vistes s'obren una mica. Trobem el forn de Cal Agustí que semblaria que era de calç tot i que també es diu que era de ceràmica. Per una zona de plataners arribem a Can Valls on també hi ha altres arbres monumentals.

Un camí de plataners ens acosten a la bassa de l'Aranyal i a tocar de la casa de Can Valls hi trobem uns forns de pega que daten del segle IX. La pega era utilitzada per aïllar botes de vi o impermeabilitzar els cascs dels vaixells entre d'altres. Ens endinsem de nou entre mig dels boscos per anar a buscar l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Abans passem per la font del rector que gaiebé no raja mai. I arribats a Olzinelles trobem un conjunt amb l'església, la rectoria i el cementiri. D'estil romànic amb diverses modificacions en desctaca el campanar d'espedanya amb dos arcs de mig punt. L'interior té una sola nau amb volta de mg punt i tres trams i l'absis és circular. De l'església romànica primigènia en queden restes dels fonaments de l'absis, visibles des de la rectoria. La rectoria és un interessant casal de finals del segle XVI o principis del XVII.

I ja només ens queda fer la tornada per un altre camí per aquest si, ens obre les vistes i fa que acabem de gaudir de la sortida tot tornant cap al poble on també hi destaca la parròquia de Sant Andreu.

Calella

Sortida a la comarca del Maresme, des de la població de Calella el passat dissabte 9 de desembre de 2023 amb en Josep Grau.

Gairebé és obligat començar la ruta a ran de mar i si pot ser, coincidint amb la sortida del sol. Ens situem a la platja de les Roquetes i les seves cales. Hem aprofitat aquest moment màgic i per iniciar la ruta ens dirigim cap a muntanya. Agafem el camí anomenat com a Ruta de les Torretes. Amb un desnivell d'uns 300 metres travessa part dels municipis de Sant Pol de Mar i Calella. 

A mida que anem pujant podem anar guanyant vistes panoràmiques d'aquest sector de la costa del Maresme. Ens anem endinsant a la muntanya i arribem a les Torretes de Calella, dos edificis de planta quadrada. La primera de les torretes és una mica més baixa que la segona i és d'estructura militar. La segona és de tipus civil. Van ser construïdes per el servei de transmissions com a telegrafs òptics que funconaven per un sistema de senyals. La primera es va construïr l'any 1848 com deiem per a un us més militar. La segona és de l'any 1857 per un us més civil i que gairebé no va funcionar. Estàn restaurades i apuntalades per mantenir en el record el que queda d'elles. I dom deiem les vistes son meravelloses. El camí és de pujades i baixades per camins on cal anar amb compte amb el sauló que pot provocar relliscades. Anem trobant alguns dels turons que envolten la ciutat de Calella. Un d'ells és el Puig de la Cabra on hi trobem les antenes de comunicacions com la televisió. Hem de seguir ara la ruta dels Turons que també coincideix amb la ruta de la Guilla, un itinerari molt popular que travessa la costa nord. El punt més alt de la sortida és el Puig de Golinons a 261 metres d'altitud i que ens regala potser les millors vistes de la zona. Fins i tot veiem part de la ciutat de Barcelona. I un altre dels turons és el Puig de Popa de 209 metres.

I ara toca fer la baixada de mica en mica per camins i pistes. Entre la vegetació també hi sobresurten camps de conreu i zones amb hivernacles. Com ja sabeu Calella i part del Maresme és conegut per les seves maduixes que són d'una qüalitat única amb l'ajuda del seu microclima o l'orografia de la zona muntanyosa. De mica en mica ens anem acostant al final de la ruta. Hem escollit acabar a un dels símbols per excel·lència del municipi, el Far de Calella. Antigament era una torre de guaita i defensa que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates. Les vistes a les seves platges son espectaculars.

A l'interior del Far hi trobem el centre d'interpretació que pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest envers el seu entorn. Ho fa a través de tres punts de vista: les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació de les embarcacions, les terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, i finalment la comunicació urbana amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars. En definitiva es tracta d'una visita que sense cap dubte, val la pena. A més està concebut per a ser visitat per a adults i per a infants ja que disposa de jocs interactius i de participació. I com dèiem, a fora és una balconada i un mirador privilegiat de passar-hi una bona estona.