Vilajuïga

VILAJUÏGA – RUTA DELS DÒLMENS – MAS VENTÓS – PALAU-SAVERDERA
Dissabte 16 novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a la comarca de l’Alt Empordà per descobrir, a part de l’entorn i les espectaculars vistes, antics vestigis de que aquesta zona va ser poblada des de molt antic. Iniciem el recorregut d’avui a la població de Vilajuïga. Abans, però, hem portat cotxes a Palau-saverdera, on acabarem la caminada, estalviant-nos fer quasi sis km en paral·lel a la carretera.

 

A Vilajuïga visitem l’església parroquial de Sant Feliu, que per les seves característiques, pot situar-se a la primera meitat del segle XI.
Travessem el poble en direcció Nord, vorejant el Puig Castellar i anem a donar un cop d’ull a les restes del poblat medieval de Canyelles. Pot ser no és massa conegut, però paga la pena desviar-nos de la ruta convencional per anar a fer-li una visita. El poblat medieval ocupa una extensió aproximada d’una ha i s’esmenta per primer cop com a ”Cannellis” l’any 1080. Si volem escurçar uns 700m, cal agafar un corriol no gaire fressat que va per sota de la línia elèctrica. Al cap de 350 m, en arribar al camp d’oliveres, cal girar a la dreta a fi de prendre el camí que ens portarà a la pista que va paral·lela a les vies del tren. No te pèrdua. Quan arribem a la pista hem de seguir les indicacions de Ruta dels Dòlmens.

La majoria dels dòlmens de Vilajuïga es troben localitzats al paratge de la Coma de l’Infern. Aquest conjunt, datat entre el IV i II mil·lenni a.C., presenta un grup molt notable de sepulcres megalítics. La seva proximitat i el fet que es trobin en un mateix paratge geogràfic, fa d’aquest indret una de les més singulars concentracions megalítiques de la comarca. El primer dolmen que trobem és el de la Vinya del Rei. Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. Seguim per la carena, enfilant-nos cap amunt, gaudint de les vistes i visitant els dòlmens de la Carena, les Ruïnes, la Talaia, i del Garrollar.
Arribats a la carretera que porta al Monestir de Sant Pere de Rodes, girem a la dreta i ens encaminem al Mas Ventós. El Mas Ventós és un mas en ruïnes que es troba al terme municipal del Port de la Selva, a la serra de Verdera, no gaire lluny el monestir de Sant Pere de Rodes. D'origen antic, la major part de les restes corresponen a la reconstrucció duta a terme durant el segle XIX pels ducs
de Medinaceli, que n'eren propietaris. Actualment està condicionat com a àrea recreativa i de descans. El gran al·licient és un mirador fantàstic sobre la badia de Roses.

 

Per pista forestal de molt bon caminar i amb poc desnivell, encaminem les nostres passes cap l’ermita de Sant Onofre. L’ermita de Sant Onofre es troba enlairada damunt del poble de Palau-saverdera i es veu des de molts punts de l’Empordà. El santuari ja existia l’any 1362, però l’actual edifici, d’un sol cos que integra la capella i la casa de l’ermità, no sembla anterior als segles XVI-XVII.
Destaca una peregrinació invocatòria de pluja per la catastròfica sequera de l’any 1942, en la qual entre Palau i els pobles de la rodalia s’ajuntaren sis capellans i més de mil feligresos. Una ressenya de mossèn Francisco Gallart, evoca que el mateix capvespre i en dies successius plogué intensament. Just a tocar de l’ermita trobem un senderó senyalitzat que, remuntant uns 60 metres de desnivell, ens pujaria a l’Amagatall dels Bandolers, una gran balma aprofitada com a abric natural situada enmig d’un caos de roques sota el cim de la muntanya de Fitó, i que segons les histories locals, va servir per aixoplugar a bandolers i/o fugitius. 

I des d’aquí, directes cap a Palau-saverdera. Del nucli del poble cal destacar l’església romànica i el castell, del qual en destaca la torre de planta quadrada del Rellotge. Entre els edificis històrics o notables cal destacar l’església de Sant Joan de Palau-saverdera, romànica, del segle XI, i el castell de Palau-saverdera, conegut popularment com Can Mèssio.

Una preciosa caminada que esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres.
Fins la propera.

Collserola

Excursió a la Serra de Collserola el passat dissabte 9 de novembre amb la companyia d'en Josep Mª Baró. Ho vàrem fer des de Sant Cugat del Vallés amb la intenció de visitar algunes ermites i fonts que hi ha al Parc Natural de Collserola. Sortim de la plaça del Rotary Internacional de Sant Cugat on ja podem agafar el camí de Can Borrell. De seguida ens trobem amb el Pi d'en Xandri, un pi pinyoner monumental a tocar de Torre Negra. L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d'un pagès anomenat Xandri. És com un simbol per la ciutat ja que en aquests terrenys s'hi volia edificar i un moviment ciutadà ho va evitar.

 

Seguim camí a tocar de Can Borrell i ens desviem per veure l'ermita de Sant Adjutori.  És una costrucció romànica del segle X que ha sofert algunes reformes i ampliacions. Te la peculiaritat de ser una de les poques ermites romàniques circulars de Catalunya. Molt a prop hi podem veure un Forn Ibèric. És una construcció ben conservada que data del període baixrepublicà romà dels segles II i I aC, i va ser reformat integrament l'any 2003. És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció. El forn es destinava per coure-hi peces d'obra i teules. Recuperem el camí direcció la font del camp del Miracle i Sant Medir. És una ermita també d'orígen romànic, encara que degut a les transformacions sofertes no queda gairebé cap vestigi original. Destaca el campanar d'espedanya i la porta d'entrada amb arc de mig punt. Cada any el dia 3 de març s'hi celebra un aplec amb molta afluència i devoció.

Seguint la ruta començem a trobar les primeres fonts com la d'en Sert o la font Groga. Coincidint amb el GR-92 travessem la carretera de l'Arrabassada i ens trobem amb molt bones vistes de Barcelona i l'entorn. A més avui la visibilitat era molt bona. I més fonts direcció al viaducte de Can Ribas, la font de la Salamandra i la de Can Ribas. I es que a Collserola hi ha contabilitzades més de 300 fonts. Moltes d'elles son llocs ideals per passar una bona estona amb falimia, per fer un bon esmorzar o berenar o gaudir de la tranquilitat.

I nosaltres tornem cap a Can Borrell on hi trobem un petit pantà. A l’època medieval, el mas es convertí en lloc obligat de parada per la seva situació en el camí de Sant Cugat a Barcelona. La masia actual fou construïda entre els segles XVII i XVIII. El pas d’excursionistes i gent va fer que es comencessin a servir esmorzars i begudes i, en vistes de l’èxit es convertí en la casa restaurant que és avui. Encara es manté l’activitat agrícola. I ja a tocar del Pi d'en Xandri veiem també la Torre Negra, una masia fortificada que data de l'any 1145. Fou creada com a fortalesa per defensar l'àmbit territorial del Monestir de Sant Cugat del Vallès i va ser reconstruïda entre els segles XIV i XV. Actualment és un mas privat.

I ja ho veieu, una ruta ben fàcil i plena d'elements interessants que ens han fet passar una bona estona tot Caminant per Catalunya.

BONES FESTES

Un any més us volem desitjar unes molt bones festes de Nadal i una bona entrada d'any 2020 i esperem que també sigui ple d'excursions tot Caminant per Catalunya, TV Ripollès i la Xarxa.

Sant Bartomeu i Sant Antoni

Nova excursió amb l'Antoni Llagostera per els entorns de Ripoll, en aquest cas per fer dos dels quatre cims de Ripoll: Sant Bartomeu i Sant Antoni. (Dijous 7 de novembre de 2019). És un recorregut ple d’al·licients i de llocs plens d’interès. Tots quatre cims tenen en comú, a part de les bones vistes, que estàn coronats per capelles, oratoris o ermites, cosa molt adient amb el caràcter monàstic de la vila de Ripoll.

Iniciem la ruta a la plaça de la Lira, que ens permet agafar de seguida el camí de Sant Bartomeu, que surt del darrere mateix de l'Arxiu Comarcal. Un edifici que havia estat l'hospital vell de Ripoll. Agafem doncs de seguida el camí marcat com a PR i enfilem cap a la font de l'Amoroset. És un lloc admirable per la seva panoràmica, i ideal per fer-hi un berenar o una costellada. Una mica més amunt hi ha la casa del mateix nom i que formava part del conjunt d’edificions que constituïren la defensa exterior de Ripoll un cop reconquerida el 16 de març de 1838, desprès de al primera captura carlina per Urbiztondo, el 27 de juliol de 1837.

Seguim pujant de cop, uns 200 metres de desnivell ens separen del cim de Sant Bartomeu. Al seu cim hi trobem unes runes mil·lenàries, que han estat ermita, llatzeret o hospital, fortí, torre de senyals... L’ermita que hi ha a dalt de Sant Bartomeu, és una ermita arquitectònicament molt interessant, de planta basilical, amb un absis i dues absidioles. També tenia tres altars. També és comenta que havia estat un castell, però no hi ha cap referència.

Les panoràmiques de gran part de Ripoll son magnífiques. Molt a prop hi trobem les restes de la casa de Sant Bartomeu, també anomenada com a cal Carlí degut a els fets que hi van passar.

Des d'aquest punt seguim un camí que baixa cap al barri de Vista Alegre i on enllaçem amb l'antic camí ral de Ripoll a Olot. Puguem cap els quintars del Soler i per sobre de les cases del Soler, passem pel torrent de la Font del Soler, per arribar a el Batet. A sota tenim els conjunt de cases de la Font del Sofre.
Continuem anant a passar pel costat de la casa Cirers, cap el Casot de Cirers. Anem a assolir el coll del Cirers (917 m alt) i, a continuació, el collet de les Fosses (922 m alt), sota el turó de la Creu, fins la carretera de Vallfogona, N-260a. En aquest punt deixem el camí ral i ens dirigim cap al coll de la Creu, més conegut com la Casilla. En aquest punt agafem una pista que ens condueix per la llarga carena de Sant Antoni per una impressionant fageda.

 









Abans d'arribar-hi passem per la guixera de Can Fontcoberta on es treia la pedra de guix. Ja tocant el cim passem per les restes de Can Petiu on podem gaudir de bones vistes ja que a Sant Antoni quedem tapats per els arbres.
I finalment arribem a l'ermita de Sant Antoni de Morers. (Antigament la muntanya es deia de Morés). L'ermita actual fou construïda l'any 1740 segons consta en la data cisellada en la dovella de la porta d'entrada, tot i que segurament ja existia anteriorment. Estem davant una edificació bastant espaiosa: uns 1850 m de llargada per 350 m d'amplada, amb tres altars per banda, ornamentació barroca de guix i ben pintada. Disposava de tres altars per banda. Solament hi queden les quatre parets de l’ermita. 

I ja només ens queda una bona baixada per tornar cap a Ripoll. Ho fem passant per la font de Carboners i sortint a Caganell i el Pla de Ginabret. Malauradament la pluja ens ha fet acte de presència i ens ha deslluït la part final de la sortida.

Santa Fe de Montseny

SANTA FE DEL MONTSENY – TURÓ D’ARENYS ( o Turó de Grenys)

Dissabte 2 de novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Una sortida molt interessant, pel sempre impressionant massís del Montseny, tot aprofitant l’esclat de colors de la tardor.
Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha davant de Can Casades, centre d’informació del Montseny, i ens dirigim a l’ermita i l’hotel de Santa Fe.
De l’ermita es tenen noticies escrites des de 1231. L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. L'Hotel de Santa Fe es va construir entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, un ric editor de Barcelona que va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaràs, de Sant Celoni. Per tal d'abastir-lo d'electricitat es va construir una petita presa, l'Estanyol, que poc temps després va resultar insuficient i entre 1920 i 1935 es va construir l’actual pantà de Santa Fe. Tanmateix, es van iniciar les obres de construcció d'una nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena, i es va fer pujar la línia telefònica.

 

Vistos l’ermita i l’entorn de l’hotel, prenem un sender molt ben fresat, el PR-C 204, antic camí d’Arbúcies a Santa Fe del Montseny.
Passem per davant la Torre d’en Lleonard, l’Escola de Natura, i de la curiosa Casa Partida, i en dirigim a Coll Samola. El camí és molt agradable, envoltat de faigs i molts castanyers, que ens mostren els colors daurats de les seves fulles, tant típic de la tardor. Arribem al coll i ens desviem uns metres per assolir el cim de la Serra de Collsamola, una fantàstica talaia amb molt bones vistes.
Tornem al coll i enfilem cap a coll de Te, on a pocs metres i ha un restaurant. Aquí prenem un altre desviament per assolir el cim del turó d’Arenys, o de Grenys, segons les cartografies. La pujada és forta, fins assolir els 1116 metres que té aquest cim, però val la pena, per gaudir de les impressionants vistes, sobretot a Les Agudes, cobertes de groc i de roig. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar i recuperar forces.

 

De tornada al coll de Te, seguim per la pista fins la Font de Marianegra, o Font dels Quatre Raigs, fent al·lusió als quatre brolladors que ragen amb força.
I ara toca una mica de pujada. Hem de remuntar el torrent, fins dalt de l'impressionant salt Salt de Marianegra., que  baixa amb força.

 

I encara ens queda un bon tram de pujada, fins la Font del Conill, que està seca. Prenem la pista fins que som a prop del Convent i allà ens desviem, tot travessant una fageda molt neta sense camí marcat, i en pocs metres ja trobem el camí de Cal Trompo, fins a trobar el Faig Enforcat, un arbre que el seu tronc
sembla haver engolit literalment una forca. És possible que, de petit, aquesta forca quedés arrepenjada i oblidada al seu tronc, i amb els anys s’hi anat integrant. Passem per davant la casa de Cal Trompo i, una mica més avall, girem per tornar a l’ermita de Santa Fe i l’hotel. 

Una preciosa caminada per una zona pot ser no tant coneguda del Montseny com les més clàssiques, però que ens ha permès gaudir dels espectaculars colors i fantàstiques vistes d’un entorn de gran bellesa com és el massís del Montseny. No és planera, però tampoc té cap complicació, excepte els desnivells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.