La Riba - Riu Brugent

LA RIBA – RIU BRUGENT – EL PINETELL

dissabte 13 d'abril de 2019 (Mª Clara Martínez)

Espectacular sortida a la comarca de l’Alt Camp, en concret al municipi de La Riba, per gaudir de la bellesa de lavvall del riu Brugent i el seu entorn, a la zona est de les Muntanyes de Prades. Al poble de La Riba prenem la carretera que va a Farena i aparquem a poc més d’un km, al Refugi dels Masets, i allà comencem la caminada. Anirem seguint un antic camí recuperat per part de la gent de La Riba, i és un camí molt ben fresat, amb algun tram equipat, i molt ben senyalitzat. Alerta! En arribar al Pas de l’Esqueix trobarem un parell de ponts penjats que poden donar problemes a persones amb molt vertigen o amb por a les alçades. Tot i que no són massa alts, es belluguen força...

Iniciem la caminada seguint un petit tram de carretera, com si tornéssim al poble, fins a trobar, a ma dreta, l’entrada d’un sender, que en moderat ascens, ens porta fins la Font de Pascual. La font, antigament lloc habitual de fontades dels ribetans, es troba en una gran esplanada prop de les ruïnes de l’antic Mas de Pasqual, a tocar d’una bassa. La font està embellida amb majòliques (rajoles decorades), on podem llegir un poema de Josep Iglesias.

Seguim el camí, en suau pujada, fins arribar a un lloc espectacular: Els Tres Pilars. Es tracta d’un conjunt de formacions rocoses, on destaquen tres pilars de gran alçada. És un lloc molt apreciat per practicar escalada. Continuem seguint les indicacions del camí, que ens porta a creuar el riu Brugent per unes passarel·les de fusta, i sortim a la carretera. La seguim uns metres cap a l’esquerra i ens desviem per visitar la resclosa del Raulet, un lloc encisador i que ens convida a fer una aturada que aprofitem per esmorzar.

Tornem a la carretera, la seguim uns 450 metres fins a trobar l’entrada d’una pista forestal, amb pal indicador del Camí del riu Brugent. Seguim la pista, ens apropem al riu en algun tram que ens ofereix boniques raconades amb aigües tranquil·les i transparents, fis que ens endinsem al congost de l’Esqueix.

Aquí hi trobem el tram més espectacular i divertit de la ruta d’avui. Comencem a trobar passarel·les de fusta i trams equipats amb cadenes que ens faciliten molt la progressió per un engorjat de gran bellesa. Al final hi ha dos ponts penjats per creuar el Brugent. La seva alçada és considerable i es belluguen força, però no ofereixen cap perill. Tan sols les persones amb vertigen o por a les alçades ho poden passar malament. En quant als gossos.... poden tenir por, i pot ser caldrà agafar-los a coll. Just passats els ponts, hem de superar el Pas de l’Esqueix. Passarem per dins d’una esquerda de les roques, que també està equipada amb una corda i que no ofereix cap dificultat.

Superat aquest pas, prenem direcció al Pinetell.

Abans d’arribar-hi ens trobem un desviament molt ben senyalitzat que ens indica la Roca del lloro. És un esplèndid mirador sobre la vall del riu Brugent i des d’on tindrem una fantàstica panoràmica de tot l’entorn. Va la pena d’anar-hi. Tornem al camí i arribem al petit nucli del Pinetell on hi trobem una font, en una plaça, sota uns grans arbres. Seguim la carretera uns metres, i prenem un camí molt ben fresat, que en forta baixada ens fa arribar de tornada al riu, a l’alçada de l’antic molí paperer de Figuerola.

Ja tan sols ens queda seguir la carretera per arribar de tornada al Refugi dels Masets, on tenim els cotxes. Aquest darrer tram de carretera no és més d’un km i mig, i en permet admirar la bellesa del Cingle dels Pins Alts, amb la fantàstica Penya Roja en primer terme, i amb algunes restes d’antics molins enrunats.

Una caminada molt recomanable, de dificultat mitjana, en la que hem gaudit de paisatges espectaculars, la historiadels seus molins hidràulics i alguns tocs d’aventura. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Santuari del Far

Sortida al Santuari del Far el passat dissabte 30 de març amb en Toni Vilaró.
Sortint des del coll de Condreu, és una excursió fàcil i diverida. Nosaltres encara ens hi hem acostat una mica més amb el cotxe fins al coll de Malla. Des d'aquest punt de seguida tenim accés als cingles que abarquen des del Pantà de Sau, Tavertet i fins al Far. 

De seguida anem trobant miradors privilegiats que ens ofereixen molt bones vistes. El Santuari del Far és un dels llocs més visitats del país. És del segle XI i està situat a 1.112 metres d'altura. Les vistes s'obren al pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny.
Just a sota podem veure el llogaret de Sant Martí Sacalm. Les notícies més antigues del Far arrenquen de l'any 1256 i consta ja com a lloc de gran devoció el 1332. 

L'església forma un conjunt amb un gran edifici o hostatgeria, que era l'antiga casa dels ermitans. De tornada hem passat paral·lels a la carretera que hi porta. Passem per la capella de Santa Anna, un petit edifici d'una sola nau sense campanar.
De tornada ja als vehicles, ens hem dirigit fins al coll de Condreu i hem aprofitat per visitar l'espai de les Roques Encantades, un espai de conte de fades.

Hi trobem grans blocs de pedra coberts de molsa, heura i petites flors. La fageda i les fulles acaben de guarnir aquest indret tant peculiar, màgic i misteriòs. La capriciosa arquitectura natural ha creat petites coves, passos estrets, pots de pedra i molts amagatalls. Un bon lloc per perdre's una estona.

Foradada - Montsonís

Mª Clara Martínez (dissabte 23 març 2019)

Magnífica sortida al municipi de Foradada. Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera que comprèn diferents entitats municipals, entre les quals hi trobem les de Montsonís, Marcovau, Rubió de Baix, Rubió de Dalt i Rubió del Mig. Al nucli de Foradada travessem els seus carrers amb direcció a la part alta i ens trobem un monument dedicat a Arnau Mir de Tost, el conqueridor cristià del Pallars. Al cim del turó hi ha l’ermita de Sant Urbà, i un esplèndid mirador, des del que tenim una magnífica panoràmica del nostre entorn, amb el poble als nostres peus.

Comencem a caminar per una ample pista forestal, en suau ascens, i ens adonem que tot un seguit de petites marietes pintades en petites pedres ens van marcant el camí.

En arribar a uns grans dipòsits d’aigua, prenem un camí que surt per la dreta (també marcat amb marietes), que s’enfila per la muntanya fins arribar al cim del Munt de Montsonís. Allà s’hi troben una gran senyera, un vèrtex geodèsic, i unes espectaculars vistes.

Tornem als dipòsits i seguim caminant per la pista, fins trobar les restes d’unes trinxeres i uns nius de metralladora de la Guerra Civil. Al voltant de Foradada es conserven importants restes bèl·liques d'aquests enfrontaments, entre les quals cal destacar aquesta de la Serra del Munt i les del Serrat de Les Forques. Gracies a la seva accessibilitat, en l'actualitat es poden visitar. Som a una zona enlairada i assolellada, i fem una paradeta per esmorzar una mica i recuperar forces.

Amb la panxa plena, iniciem un fort descens, fins un espectacular bunker, a tocar del Barranc del Salí, excavat dins una gran roca i des d’on es domina una gran part de territori. A l’altre banda del torrent del Salí trobem el despoblat de Rubió de Baix, situat damunt d’un turó, amb el riu Segre als seus peus.

D’aquest poble abandonat en destaquen les restes del castell, l’ermita de Sant Eudald del Castell, l’església de Sant Miquel, i el cementiri. Pujar fins el castell, on tan sols resta mig en peus una gran torra esventrada, no ens deixarà indiferents.

Seguim la nostra ruta, fins el nostre proper objectiu: el Santuari i l’església de Santa Maria de Salgar. Normalment, aquest santuari és tancat, i les claus s’han de demanar a la botiga de Montsonís. Però hem estat de sort i hi hem trobat un grup de gent molt amable que ens han permès fer-li una visita abans de tancar. I n’hem sortit encantats.

El Santuari i Església de Santa Maria de Salgar resta engorjat entre el Puig d’Antona (on es troven les restes del castell de Malagastre, un antic poblat ibèric i les pintures rupestres d’Antona), i la Serra de Salgar. El Segre travessa engorjat per un congost espectacular ple de coves i espectaculars balmes. En un inici era un santuari marià en el que es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint era treta en processó en cas de sequera. La capella amb la imatge de la Mare de Déu la trobem en una petita cova a la part més alta del santuari, on s’hi accedeix per un camí empedrat, amb baranes de fusta que s’enfila per la roca. L’últim tram és una escala de fusta. Una meravella. Vist el santuari, emprenem direcció a Montsonís, ara ja per bona pista asfaltada.

Montsonís és un poble del municipi de Foradada i més de la meitat de la població es troba disseminada. A la part alta del poble hi ha el Castell de Montsonís, construït l'any 1024 per ordre del Comte d'Urgell, Ermengol II. 

El castell està emplaçat al nord del nucli de Montsonís. Consisteix en un gran casal senyorial, bastit probablement entre els segles XV i XVI sobre restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, de planta aproximadament quadrada i construït sobre el fort pendent cap al nord-est. A la banda occidental hi te adossada l'església barroca de Santa Maria del Castell, antiga església del castell i actual parròquia del poble. De la seva església parroquial de Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar. Una visita guiada per l’interior del castell ens ofereix la possibilitat de conèixer molts detalls de la vida dels seus habitants.

I ja tan sols ens queda tornar a Foradada, per la carretera.

Esperem que us hagi agradat, i fins la propera.

Espinelves

Ruta per Espinelves i Arboretum de Masjoan 

Mª Clara Martínez (dissabte 16 març 2019)

Espinelves és un petit municipi de la comarca d’Osona, però administrativament pertany a la província de Girona. Es tracta d'un petit poble de dos-cents habitants situat al mig de la zona del Montseny i Les Guilleries. Si fem un passeig pels seus estrets carrers podem visitar l'element més característic de la vila: l'església romànica de Sant Vicenç d'Espinelves, del segle XI, i que té al seu interior una portalada romànica del mateix segle.

Però sens dubte, pel que realment és més conegut el poble d’Espinelves, és per la Fira de l’Avet que, des dels anys 80, es celebra cada any per Nadal. Es tracta d'una fira on un centenar d'artesans de diferents especialitats ens presenten les elaboracions en directe, enmig d'avets que esperen ser guarnits a les cases de Catalunya. Els avets que s'hi troben han estat conreats a la zona d'Espinelves.

Per fer la caminada, ens dirigim al veïnat de França, tot seguint el Camí Vell d’Espinelves a Sant Hilari Sacalm Ens comencem a enfilar, primer per pista asfaltada envoltats de grans cases, i després per pista forestal, fins els Camps de Galzeran. Comencem a transitar per frondosos boscos, d’alzines, roures i castanyers a la part més baixa de la muntanya que, a mesura que anem guanyant altura es converteixen en majestuosos boscos d’avets. Passem per davant d’un mas enrunat i mig engolit per la vegetació, La Talaia. Es probable que, en el seu temps d’esplendor, quan encara no hi havia arbres en aquells camps, des d’aquest mas es tingués bona vista del Montseny. I d’aquí el seu nom.

Seguim una estona més travessant impressionants boscos d’avets, per racons on la boscúria enfosqueix notablement l’ambient, donant al paisatge un cert to de misteri. Arribem a un coll on canviem la vesant obaga de la muntanya per la vesant solella. 

Anem vorejant el Turó de la Guàrdia. No hi pugem a fer el cim, atès que hi ha molts arbres i poques vistes. En canvi, des de la pista per on caminem, tenim unes espectaculars vistes del massís del Montseny. Les Agudes, Matagalls, Sant Segimont.... fantàstiques! Aprofitem aquest privilegiat entorn per fer una paradeta, esmorzar i recuperar forces. 


A partir d’aquí ja anem en descens, per zona assolellada, iniciem el descens de tornada a Espinelves. Travessem grans camps amb plantacions d’avets a la zona més alta, i observem com va canviant la vegetació al nostre entorn. Avets a dalt de tot, alzines a la part mitjana, i roures i castanyers a la part més baixa de la muntanya, ja a tocar d’Espinelves.

Tornem a ser al poble d’Espinelves, que es mereix una passejada amb calma pels seus estrets carrers empedrats per admirar la bellesa de les antigues cases i tots els detalls que les envolten. Però.... encara ens queda un lloc per visitar.

A tan sols cinc-cents metres del poble hi ha la masia Masjoan amb l’Arboretum.

Masjoan és una masia d’Espinelves del segle XII on la família Masferrer resideix des del 1710. Actualment al Masjoan hi ha la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya, declarats com a patrimoni natural per la Generalitat. Es tracta de l’arbreda de Masjoan on podreu trobar 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40m d’alçada, com l’avet més alt del país, amb 49m. També destaquen un conjunt de sequoies, la més alta de les quals mesura 44m i té un diàmetre de 201cm. Set d’aquests exemplars han rebut la catalogació d’arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya.

I com a curiositat, una espècie única, originada en aquest lloc. Els anys 50 es va produir la hibridació natural entre l’avet comú del Montseny i l’avet andalús.

Se li va donar el nom de la casa com a reconeixement del seu origen i descobriment, Avet de Masjoan (Abies Masjoanis). Tornem al poble i fins aquí la sortida d’avui.

Una caminada fàcil, amb una gran varietat de paisatges i vegetació i per bons camins, encara que, si no es coneixen una mica, recomano portar GPS o un bon mapa. Les pistes i camins es creuen per tot arreu i és fàcil que ens despistem.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Parròquia de Ripoll

El passat 11 de març l'Antoni Llagostera ens va proposar una sortida per els entorns de Ripoll, que antigament havien tingut entitat pròpia, a la parròquia de Ripoll. Segurament molts dels indrets visitats son poc coneguts i molt poc transitats, però val la pena recordar el nostre passat i alhora reivindicar que potser alguns edificis estàn en molt malt estat i es poden acabar perdent.

Hem començat a caminar tocant la pista que ens porta a Llaés des de Sant Bernabé de les Tenes. Un cop aparcats els cotxes, enfilem per un camí direcció al primer punt, el Bofí. Estem davant un conjunt d'edificacions deshabitades i que estan en mal estat, en un entorn extraordinari.

Molt a prop hi ha l'església de Sant Vicenç de Puigmal que existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV, després s'iní com a sufràgia a Llaés. L'església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII el seu estat de conservació és nolt deplorable. Una altra masia que hem visitat és la de les Corts de Llaés. Just al costat hi ha una capella romànica del segle XIII, molt poc coneguda i visitada, la de la Mare de Déu de les Corts o del Puig de França. Estem davant una església rectangular, amb carreus ben treballats, sense absis, però amb una part posterior notable per l’existència d’una petita finestra amb un carreu superior treballat. També és conegut com el Santuari del Puig de França.

I seguim la ruta ara baixant per anar a buscar la riera de Vallfogona on hi trobarem el Molí de la Sorra, el més important de Llaés. Tot i que també està en molt mal estat, encara s'hi pot veure alguna pedra del molí fariner. I ens anem acostant ja a la zona de Llaés on hi trobem molts punts d'interés. És el cas de la

casa de La Vila de Llaés, una de les grans masies de la zona. Estem davant una obra arquitectònica popular, d’autor desconegut, dins del neoclassicisme del segles XV-XVIII. Una de les coses que voliem veure en aquesta sortida és la quantiat d'arbres monumentals que hi ha a la zona. La majoria d'ells estàn en els terrenys d'aquesta casa. Hi ha tres exemplars d’alzina que mereixen sense cap dubte el qualificatiu d’arbres monumentals: El primer és l’Alzina del Capelló.

El segon sense cap dubte és l’Alzina Bifurcada i el tercer l’Alzina Rodona. 

També trobem roures espectaculars i algun llorer. Abans de marxar hem visitat el panteó de Llaés, un monument dedicat als soldats afusellats pels carlins el 1874 en aquesta zona. Està situat en un prat a sota del castell o església de Llaés. Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions, 6 metres d’alçada. Fou inaugurat el 18 de febrer de 1879 i relacionat amb un luctuós episodi històric de la guerra dels Carlins que commemora l’afusellament en aquell indret de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874.

I tornant enrere encara hem passat per l'Hostal de la Serra, avui convertit en un hostal. És una obra arquitectònic a interesant, amb un conjunt edificat d’una certa consideració. Estem davant una obra popular, d’autor desconegut, amb elements dins de l’estil medieval i del barroc, del segle XVII.

Com veieu un sector de Ripoll que val molt la pena visitar i gaudir-ne si a més tenim en compte que encara ens ofereix moltes més possibilitats. Nosaltres hem previst deixar-hi un cotxe de bon matí per tornar cap al punt de sortida.

Fins a la propera.