Coma d'Orri, les Borregues i coma del Catllar

Aprofitant un bon dia de final d'agost (dimecres 29) en Llagotera ens va muntar una excursió dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser a la comarca del Ripollès. Sortint una mica dels recorreguts i cims habituals ens vàrem endinsar a la coma d'Orri i la del Catllar i també vàrem fer un cim poc conegut, el de les Borregues. La sortida es pot fer des del pla de la Molina, pujant per la carretera de Setcases a Vallter 2000. En un dels primers revolts tancats que hi ha veiem el camí i el senyal que indica la Coma d'Orri. Aquesta és una vall molt desconeguda i poc transitada, d'una gran tradició dins del món del romiatge a Núria ja que era el camí que utilitzaven els de Setcases i també pel món ramader transhumant de la vall de Camprodon. A mida que anem pujant passem un seguit de jaçes amb alguna que altra pastura. Per entendrens, estem pujant amb el Gra de Fajol a la dreta (si pujem per el coll de la Marrana des del refugi ens queda a l'esquerra)

Abans d'arribar al coll de la Coma d'Orri a 2400 metres, trobem dues penyes d'una estampa bastant característica conegudes com la Presumida i la Rabassuda que també tenen una llegenda.

Des del coll cal seguir cap a l'esquerra fins al cim de les Borregues de 2.692 metres. Son uns 2 kilòmetres que es poden fer amb una hora. Durant el trajecte i un cop al cim també conegut com el Pic de la Coma, tenim unes impressionants vistes. 

Estem entre els cinquanta cims més alts de la zona i un dels cent cims de Catalunya, pels que desitgin fer una nova fita en aquest projecte. És una muntanya que ocupa un ampli espai, però sense un cim altiu i cantellut. Però és j a magnífica talaia a tota l'alta muntanya de la vall de Camprodon i si el dia acompanya, amb una mirada fins a extrems que sembla impossible d'assolir.

La sorpresa de la excursió però, és la baixada per la coma del Catllar ja que té un desnivell considerable de 1500 metres. El paisatge és canviant i ple d'elements que parlen de la gran tradició ramadera d'aquesta zona de la muntanya ripollesa. Un recorregunt d'uns 9 kilòmetres ple de cabanes, i alguna que altra jaça pel bestiar. Cap al final del recorregut trobem les cabanyes del Catllar. És on a l’estiu hi vivien els pastors i vaquers del Catllar que guardaven el

bestiar, tant vaques com ovelles.

I acabem el recorregut a la casa del Catllar on encara hi ha una ermita i s'havia alçat un castell. Estem en terme municipal de Vilallonga de Ter, molt a prop de la carretera que puja cap a Setcases.

L'ermita de Santa Maria del Catllar o de Nostra Senyora del Catllar és una capella romànica d'una sola nau amb absis i volta de canó. Al cim de la façana hi ha una espadanya amb dos forats i una campana.

Una ruta doncs molt recomanable de fer en aquesta zona poc transitada del Ripollès.

La Vall Fosca

LA VALL FOSCA – Estanys de Cabdella

Mª Clara Martínez (dissabte 25 agost 2018)

Una fantàstica ruta per descobrir tota la bellesa i l’encant d’aquesta zona, a la comarca del Pallars Jussà. La Vall Fosca és una vall pirinenca de formació glacial, per on discorre el riu Flamisell. Rep el nom de Fosca pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat. Per pujar fins els estanys tenim dues opcions: pujar caminant per un sender molt ben marcat i indicat, de 4 km de recorregut i salvant un fort desnivell de 380 metres, o pujar amb el telefèric. Nosaltres hem optat per pujar amb el telefèric i després fer la baixada a peu.

El Telefèric de l'estany Gento va ser construït l'any 1981 per l'empresa Forces Elèctriques de Catalunya, S.A. (FECSA) per substituir l'antic sistema d'accés al llac (format per dos funiculars i un ferrocarril de via estreta -el carrilet-) i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcció de la nova central hidroelèctrica reversible Sallente-Estany Gento. Al peu del telefèric hi ha el pantà de Sallente. És un embassament que recull l’aigua provinent de l’estany Gento i dels vint-i-sis llacs intercomunicats que hi ha a la capçalera del riu Flamisell. Sota l’embassament hi ha la central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento, situada a La Torre de Cabdella, i que aprofita les aigües recollides per aquesta xarxa de canals subterranis. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, és a dir, pot bombar l'aigua des del llac inferior de Sallente, fins al superior de Gento. A mesura que anem pujant amb el telefèric podem anar gaudint de les fantàstiques vistes que es van obrin de quasi tota la Vall Fosca. Un cop a dalt, el primer que trobem és l’Estany Gento, presidit pel bar – restaurant Telefèric 2200. I aquí és on comencem la caminada d’avui.

En moderat ascens, anem per un sender, perfectament marcat, sense cap mena de dificultat que no sigui el seu moderat ascens, i que en pocs metres coincideix amb el GR-11.20, una variant de la Transpirinenca. No tardem en arribar a l’encreuament on, desviant-nos uns metres, podem anar a veure l’Estany Tort. Aquí trobem un bon tram de sender on hi queden les restes de la via de l’antic carrilet.

Vist aquest estany, tornem a l’encreuament i ara fem cap al refugi de Colomina.

L’edifici del refugi Colomina fou construït a la ribera de l’estany del mateix nom l’any 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. 

Acabades les obres, la companyia FECSA va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que l’inaugurà com a allotjament muntanyenc l’any 1973.

Continuem la nostra ruta, vorejant l’estany de Colomina, i ens arribem fins l’estany de Mar. El camí continua sent molt ben fresat, i acabat l’estany de Mar, iniciem un petit ascens en fort desnivell, anomenat el Pas de l’Os, fins l’estany de Saburó. Aquest és el punt més alt de la sortida d’avui.

 Un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces. En aquest lloc, els més valents i amb millor forma física, tenen opció a pujar fins el cim de Peguera, que es mostra altiu per damunt de l’estany de Saburó, i des del que es tenen unes esplèndides vistes de quasi tot el Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, a part de formar part del repte dels 100 cims. A partir d’aquí iniciem el descens i la tornada al refugi de Colomina. Passat l’estany de Saburó hi ha un turó que, si ens enfilem al seu cim, tindrem una esplèndida vista de quasi tot el circ glacial.

En suau descens deixem enrere l’estany de Saburó, voltem l’Estany de Mar per l’altre costat, passem arran de l’Estany Frescau, i arribem de tornada al refugi de Colomina. Aquí tanquem el cercle de la ruta al voltant dels estanys. Ara tan sols ens queda desfer el camí que hem fet fins el telefèric, i un cop arribats aquí, decidim resseguir part de la via verda de l’antic carrilet i baixar per la canal de Pigolo, fins arribar de tornada al pantà de Sallente.

El Carrilet de l'estany Gento fou construït l'any 1911 per transportar materials per a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella i tot el sistema de canalitzacions que comuniquen els diversos estanys la zona. Actualment el seu traçat ha estat habilitat com a via verda i es converteix en un camí meravellós per passejar i gaudir dels paisatges espectaculars de la part alta de la Vall Fosca. Una caminada ideal per fer en família, just a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Realment val la pena fer aquest recorregut a peu, seguint primer les vies del carrilet i després per un sender en ziga- zaga fins abaix. En aquest recorregut trobarem uns túnels on s’han retirat les vies del camí per facilitar el pas dels excursionistes.

I amb espectaculars vistes, racons de somni, i una bellesa aclaparadora, avui hem gaudit d’una ruta espectacular.. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, que serà com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Camí de Cerdanya

Dimecres, 22 d’agost de 2018.

L’antic camí ral de ferradura de Cerdanya és un itinerari a reivindicar. En un altre programa de Caminant per Catalunya ja varem fer l’itinerari entre Planoles i la Creu de Meians, a peu de la frontera. Avui ens proposem completar el camí, entre el coll de la Creu de Meians i Vilallobent i Age, a les portes de Puigcerdà.

Però, com sempre, el nostre recorregut ha estat amenitzat per altres fets històrics que han succeït en aquest espai del territori, descripcions de certs llocs i indrets. Per fer aquest itinerari hem anat fins les Colladetes (1.791 m alt), que alguns encara s’entesten en dir collada de Toses, per arribar-nos al punt de partida, la Creu de Meians i començar el camí de baixada cap la plana cerdana.

Per pujar cap el coll de la Creu de Meians (1.955 m alt), passem pel pla de la Golfi, pla de la Bassa (2.008 m alt), coll de la bassa (1.977 m alt) i Pla de l’Orri del Dalt. En el primer tram de recorregut trobem búnquers de la Línia P, la línia fortificada franquista que intentava protegir la frontera amb França davant la possibilitat d’invasió dels aliats a l’acabar la guerra mundial.

Un cop a la Creu de Meians enllaçem amb el camí que ve de Planoles i que també coincideix amb el GR 11 en l'etapa que va fins a Puigcerdà. En el tram entre coll de la Creu de Meians i coll Marcer, el camí ral de Cerdanya fa de frontera entre els dos estats veïns, amb un seguit de nou fites: 502 (coll de la Creu de Meians) i 500 (Coll de Marcer). La fita 501, té set peces. No cal dir que l'Antoni les ha buscat una per una tot seguint un camí molt plàcid gaudint de bones vistes. 

A partir del Coll de Marcer ja s'obre la plana de la Cerdanya a la vista on destaca Puigcerdà. Ara el camí ja fa baixada fins al primer poble que trobem, Vilallobent. De fet pertany a la capital de la Cerdanya tot i que fou municipi independent fins l'any 1968. Hi destaca l'església parroquial de Sant Andreu. 

Abans d'acabar la ruta hem fet parada a Age ja a tocar de Puigcerdà. Un altre municipi petit que pertany a la Vila de Puigcerdà. Hi trobem l'església de Sant Julià, d'estil romànic i que fou transformada al segle XVIII per ampliar la capacitat. Encara conserva uns llenços de paret en forma d'espiga (opus spicatum)

Una ruta que ens ha sorprès gratament i que com veieu a la foto, avui erem serveis mínims, càmera i presentador. Per sort hem trobat companyia durant el recorregut. Aimals, boletaires, ciclistes, excursionistes que seguien el GR 11 per etapes, i uns paisatges meravellosos.

Mare de Déu d'Argimon - Sant Pere de Cercada

LA SELVA - Mare de Déu d’Argimon – Sant Pere de Cercada – Sant Pere Vell

Mª Clara Martínez (dissabte 8 agost 2018)

Avui hem caminat per la comarca de la Selva. Una esplèndida ruta que ens ha permès passar per esplèndids miradors i descobrir la bellesa paisatgística d’aquesta comarca. Sortint del poble de Riudarenes, prenem una carretera local fins el llogaret de Raval de l’Esparra. Just a tocar del poble trobem un desviament a la dreta amb indicadors de l’Argimon. Cal seguir per una pista forestal en molt bon estat, fins trobar-nos al peu del turó de l’església. Passat un revol hi ha lloc per aparcar amb comoditat. Comencem a caminar i, amb determinació, ascendim fins dalt del turó de l’Argimon. 

Aquí hi trobem l’església de la Mare de Déu de l’Argimon, edifici bastit al segle XVII sobre les restes de l’antic castell i al costat del primitiu temple romànic del segle X, que formava part de l’oratori del castell. La pujada fins aquí dalt ha sigut forta (per ser la primera del dia), però ha valgut la pena. Un preciós mirador envolta l’església i ens ofereix una magnífica panoràmica de la comarca de la Selva. Des del mar, passant per les planes i fins el massís del Montseny i les Guilleries. Espectacular. A més, el turó de l’Argimon forma part del llistat de la FEEC del repte les 100 cims.

Deixem aquest lloc i ens encaminem cap a Sant Pere de Cercada. Anem per camins amples i de bon caminar, envoltats de bosc de grans sureres a les que sembla ser no fa massa se'ls ha llevat l’escorça. El primer tram de camí és força enlairat, resseguint el Sot de la Pedrosa, però no tardem en baixar-hi i descobrir que amb les darreres pluges porta força aigua i forma uns racons de gran bellesa.

La vegetació en aquestes zones és esplendorosa. A part del típic bosc de ribera, trobem alguns pins de grans dimensions i molts castanyers. L’entorn és molt verd i humit. Molses, grans falgueres i una exuberant vegetació fan les delícies dels nostres sentits. Continuem avançant, i ara toca remuntar fins Sant Pere de Cercada. 

Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. La façana principal està orientada a ponent i té una portalada amb tres arcs en gradació, timpà, llinda i quatre columnes amb capitells decorats, a sobre una finestra d'arc de mig punt i al carener un campanar d'espadanya amb dues obertures asimètriques. El més destacat són els capitells, treballats per les quatre cares, cosa que fa pensar que possiblement van ser traslladats del claustre per tal d'aprofitar-los. Un lloc realment encisador i que aprofitem per fer-hi la nostra parada per esmorzar.

Amb les piles carregades, posem rumb al turó de Sant Pere Vell, tot voltant un d’aquests torrents, o sots (com s’anomenen en aquesta zona).

Anem ascendint en moderat desnivell, amb molta calor, doncs el bosc és de pins i alzines i més clarer i el sol pica de valent. Una suau baixada ens dona un respir i ens ajuda a recuperar forces per atacar la darrera pujada, fins el cim del turó de Sant Pere Vell. Una pujada molt feixuga, sobretot quan les nostres cames ja estan cansades. I per fi arribem a cim del turó. No tenim vistes. El bosc és molt espès i no hi ha cap clariana.

Aquí hi ha les restes d’una torre fortificada de control territorial, probablement aixecada per l’emissió de senyals, situada a 587 metres sobre el nivell del mar i que data del segle VIII, en plena Alta Edat Mitjana.

El diàmetre exterior de la torre és d’aproximadament 9’80 metres. Per la seva tipologia constructiva es considera que va ser construïda durant l’època de la dominació musulmana (714 – 801) També hi trobem un vèrtex geodèsic.

Ja tan sols ens queda la baixada fins a tornar a l’església de la Mare de Déu de l’Argimon i tancar el cercle de la sortida d’avui.

Una ruta magnífica, de caràcter moderat per la seva llargària (16’5 km i 650 metres de desnivell acumulat), i una mica trenca cames pel constant puja i baixa. De tota manera, els camins són molt bons i l’esforç no es nota tant i val la pena. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Olla Ull de Ter

El passat dimecres 8 d'agost el Caminant per Catalunya vàrem fer un dels itineraris clàssics de la zona de Vallter 2000, l'olla d'ull de Ter. Una ruta que permet carenejar pel circ que tanca aquesta petita vall. Una sortida de 12 kilòmetres molt exigents ja que el desnivell acumulat és considerable.

El punt de sortida el trobem al pàrquing mateix de l'estació d'esquí Vallter 2000 ubicada al municipi de Setcases a la comarca del Ripollès, a 2.159 metres.

Per la part dreta dels edificis principals accedim a un camí que de seguida s'enfila cap a la Portella de Mentet. En aquest punt trobem l'entrada cap al Campmagre però nosaltres trenquem a l'esquerra i seguim pujant. 

El primer objectiu és el pic de la Dona (2.701 m alt). Tot pujant s'obren vistes al Roc Colom així com el Massís del Canigó, però també a cims que visitarem avui com el Bastiments o el Gra de Fajol entre d'altres.  Fet el primer cim continuem cap el Puig de l'Ombriaga, tot baixant una miqueta seguint la morfologia natural de la muntanya. I tot seguit baixem cap al Coll de la Geganta, un pas natural entre el circ de Morens i el circ de Bacivers. En aquest punt hem trobat gent que segueix el programa i fins i tot s'han fet una foto amb en Llagostera.

I sense pressa però sense pausa tornem a pujar, en aquest cas cap al Bastiments. Ho fem seguint l'Esquena d'Ase, la carena esperó sud-est del pic. En total son uns 280 metres que ens separen des del coll de la Geganta. Un cop al cim de 2.882 metres cal fer el cim correctament ja que hi ha molts indrets que creen confusió. La creu no està ben be al cim i el piolet que hi trobem tampoc. Per pocs metres el punt més alt és el punt geodèsic que hi ha.

No cal dir que de nou les vistes son espectaculars, avui durant tota la ruta.

Desprès d'un merescut descans i esmorzar una mica toca baixar de nou, 350 metres de desnivell fins al coll de la Marrana. Aquest és un dels punts neuràlgics de l'excursionisme ja que hi passa el camí de romiatge que feien els romeus del Vallespir i Conflent per anar al Santuari de Núria. També hi passa el camí que baixa per la Coma del Freser i Coma de Vaca cap a Queralbs.

Nosaltres però hem de seguir el nostre objectiu de fer l'olla. Doncs amunt de nou, ens queda assolir els Gra de Fajol. Aquesta muntanya té una morfologia piramidal escarpada i dissimètrica que destaca dels altres cims. Un cop a dalt, hi trobem una creu a 2.714 metres. I sense predre massa temps anem cap al Gra de Fajol petit tot carenejant, primer baixant una mica i tornant a pujar fins als 2.576 metres. Per tancar l'olla hem reculat uns metres fins al coll de l'Isard. 

Aquí podem baixar per el Pas de l'Isard. El nom ja ens indica quina baixada ens trobarem, una enorme tartera. Estem davant d'un pas que cal fer amb prudència i que seria bo que no fos molt transitat per evitar accelerar els processos naturals d'erosió. Aquest espectacular descens ens deixa a tocar del refugi d'Ull de Ter i punt final de la sortida. Només es caldrà baixar per el GR fins a la carretera de Vallter on ja hi tenim un cotxe. 

Una sortida que tot i no tenir molts kilòmetres si que és exigent per els desnivells acumulats que passen els 1.000 metres tant de pujada com de baixada.

Fotos: Ramon Busquets