Castellolí

Castell, esglésies, font del Ferro i Coves de Can Llucià. 

Sortida per la comarca de l’Anoia. (Mª Clara Martínez - 10 juny 2018)

El punt d’inici de la caminada d’avui és el petit poble de Castellolí. Sortim del poble per la zona de les escoles i la piscina i comencem a seguir una pista que ens porta fins l’Església Vella de Sant Vicenç. L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, l’any 1705, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada i va ser abandonada. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble.

Deixem l’església i seguim per una pista en direcció a l’antic castell. El dia és esplèndid i en els camps de cereals, ja de color groc, i ressalten extenses floracions de roselles vermelles. Sense cap dificultat, arribem al turó on es troben les restes de l’antic castell de Castellolí i la primitiva església de Sant Vicenç. El castell és documentat l’any 959. Tant del castell com de la primitiva església, tan sols en queden algunes ruïnes. Restes de muralles, d’alguna torre, i d’una gran cisterna. També hi ha constància que hi havia hagut una torre de telegrafia òptica del segle XIX. Però el millor de tot són les espectaculars vistes que tenim des d’aquest punt elevat.

Després de passar una estona en aquest lloc, seguim la pista, fins a trobar una gran masia, Cal Muset, una gran masia formada per diferents cossos adossats. En destaca una gran torra de cinc plantes, decorada amb trencadís a les finestres, que estan emmarcades amb maons. A l’altre banda del camí hi ha una petita edificació que conté una tina per emmagatzemar vi, mut testimoni de l’època en que en aquestes terres es conreava bàsicament la vinya. Seguim per la pista, entre grans camps de cereals groguencs, tacats de roselles vermelles i arribem a la Font del Ferro. L’aigua prové d’una mina i és rica en ferro. Al seu voltant, una imponent pineda i una taula amb bancs ens conviden a fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Amb les piles carregades seguim la nostra marxa, per zona boscosa i bons camins, fins els plans de Can Soteres. On ens desviem a la dreta per anar a veure el Pont Foradat de Roques Blanques. Abans d’arribar- hi, gaudim d’una espectacular vista del Massís de Montserrat.

El Pont Foradat és una meravella natural. Els materials del seu entorn han anat erosionant-se i la pedra del pont s’ha mantingut dreta al seu lloc.

Tornem on ens hem desviat de la ruta i continuem la ruta. Passem per davant del gran mas de Can Soteres, i som a tocar del Túnel del Bruc. Ens dirigim a la balma de Can Soteres, per un bonic sender emboscat, amb algun mirador. La balma de can Soteres és impressionant. Molt gran, amb degoteig d’aigua que s’escola per les esquerdes del sostre i ha anat formant una fantàstica columna. També dels bordes exteriors cau aigua, fruit de les darreres pluges.

Vist aquest lloc quasi màgic i per bon camí, arribem a un punt que ens indica on son les coves de Can Llucià. Prenem un corriol que ens puja fins l’entrada de les coves, de traçat laberíntic obertes a la roca calcària. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament.

Vistes aquestes coves, ja tans sols ens queda tornar a Castellolí, on havíem començat la caminada d’avui. Quan som a prop del poble, passem per un sender a prop del torrent de Güells, on ens sorprèn un salt d’aigua amb una bassa prou fonda com per saltar-hi des de les roques.

Seguim arran del torrent i arribem a Castellolí, a la zona de la piscina, on havíem començat al matí. Una ruta magnífica, no massa complicada, i amb mots punts d’interès, tant històrics com naturals.

Esperem que us hagi agradat i fins la propera.

Bagà

BAGÀ – SANT MARTÍ DE BROCÀ – SANTUARI PALLER DE BAIX – FONT DE SOFRE

Dimarts 12 juny 2018 (Mª Clara Martínez)

La sortida d’avui ha sigut un tant especial, atès que la pluja no ens ha permès seguir la ruta que teníem prevista. El punt de partida és la població de Bagà, a la zona del col·legi, l’institut, i el pavelló poliesportiu.

Prenem camí cap al petit nucli de Brocà, en forta pujada, i comencem a gaudir de les fantàstiques vistes. Les poblacions de Bagà i Guardiola de Berguedà que cada vegada es van fent més petites, la serra del Catllaràs, els cingles de Vallcebre, els cingles de Malanyeu....

Seguim caminant, guanyant altura, però quan som a punt d’arribar a les primeres cases de Sant Martí de Brocà, ens adonem que en algun moment ens hem equivocat de camí i que hauríem de fer marxa enrere uns metres per recuperar el camí correcte. Però a l’hora, també ens adonem que al cel han crescut unes nuvolades força negres i amenaçadores que no ens fan

gens de gràcia. I hem de prendre una decisió. Girar cua i anar a buscar el camí bo, vol dir fer la ruta completa, pujant al cim del Sant Marc de Broca (hem de ascendir quasi 600 metres) i quedaríem força exposats a una possible tempesta sense aixopluc.

Seguir pel camí que anem, significa no fer aquest cim, escurçar la ruta i poder escapar més ràpid si cal. Decidim no fer el cim i seguir per la pista.

Deixem enrere els masos esparsos i la ermita de Sant Martí de Broca, i seguim la pista forestal, ample i en molt bon estat. Fent grans llaçades ens fa pujar a una bona alçada en pocs minuts. Travessem la Devesa de Cerconeda, per un esplèndid bosc de pi roig, i arribem a la Font de l’Obert, envoltada de verdor, bosc de ribera i avellaners. Som a quasi 1200 metres d’alçada. Seguim aquesta pista, que en poca estona es converteix en un sender molt fresat i fàcil de seguir. En una clariana força gran aprofitem per fer un breu esmorzar. Comencen a caure les primeres gotes i hem de guardar-ho tor. Ja menjarem més tard... Seguim caminant, sota un bon ruixat, però res ens impedeix de gaudir del espectacular bosc de pi roig, la verdor del sotabosc, i les fantàstiques vistes que anem tenint, de tant en tant cap a la banda del Pedraforca, el Cadí i les Penyes Altes, amb el Sant Marc de Brocà custodiant les nostres passes uns quants metres per sobre els nostres caps. Som a força alçada, per tant toca començar a baixar. Ho fem per un magnífic sender empedrat, per un bosc de pi roig d'impressionant bellesa, i amb precioses vistes entre els arbres. El sender ens deixa a la carretera que porta al Santuari de Paller de Baix.

El Santuari de Paller considerat edifici històric del municipi data la seva construcció entre els anys 1747 i 1748. En l'actualitat és un hostal amb servei de restaurant i ofereix activitats de natura per a cada època de l'any.

L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta, i la casa- hostal el costat esquerre.

Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. També hi ha un ampli berenador, amb la font i bancs amb taules, que no desaprofitem per acabar de recuperar forces, ara que sembla que la pluja ens dona una treva. Una mica més amunt, hi ha les restes de l’antic santuari, avui en dia enrunat. Deixem enrere el conjunt i seguim el nostre camí de retorn a Bagà.

Passem per Sant Peregrí, les restes d’una antiga capella possiblement relacionada amb la construcció de Paller de Dalt, com a lloc de repòs i aixopluc. Una mica més avall trobem la Font de Sofre, un racó de gran bellesa, amb grans arbres, bancs per reposar i la font d’aigua sulfurosa.

Ara ja som molt a prop de Bagà, i podem gaudir d’espectaculars vistes de la població i de l’entorn, així com de les muntanyes que ens envolten. Penyes Altes, Moixeró, Cadí, la Boixassa.... impressionant. I per fi arribem a Bagà. No pot faltar una visita al seu nucli històric, pels antics carrerons i la fantàstica Plaça porxada Galceran de Pinós.

Avui el mal temps ens ha fet modificar una mica la ruta que teníem previst fer, però de tota manera ha resultat fantàstica. Amb fantàstiques vistes i llocs amb molta història. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca, ermites de Mont-ros i Devesa i Baumes Caixurme

Mª Clara Martínez, dissabte 9 juny 2018

Una bonica ruta circular per descobrir el poble i l’entorn de Castellfollit de la Roca. Sense massa dificultat ni passos complicats, amb vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Iniciem la caminada a la zona on hi ha l’escola i la zona esportiva, a la part nova. La vila Vella la deixem per la tornada.

Deixem el poble enrere, per una bona pista forestal, i el primer punt interessant que trobem és la Font Fonoses. Espectacular.

Baixem per unes escales i la trobem sota una gran bauma, amb un entorn preparat per a fer-hi pic-nic i passar una bona estona.

Seguim el camí que surt des de la mateixa font fins a creuar el riu Toronell, que amb les darreres plujas baixa força crescut. Es travessa per un pont. No hi ha problema.

Anem seguint la pista, amb suau pujada, fins arribar a sota el mas de Can Passavent. Allà, en lloc de seguir recte i passar per davant d’aquests mas, abans d’arribar-hi, agafem un corriol a la dreta que ens mena a creuar una bonica riera i uns camps plens de flors. I a partir d’aquí comença la pujada al Puig de Mont-ros. La pujada és constant i es fa una mica feixuga, però ho compensa un espectacular sender, per bosc d’alzines cobertes de molses.

Al cim d’aquest turó hi ha les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Mont-ros. L’ermita es troba en ruïnes, amb el sostre enfondrat, però encara ens permet observar l’absis, amb quatre contraforts, la sagristia i el campanar.

Aquesta ermita havia sigut la capella del castell, del que tan sols en queden unes poques restes. El puig de Mont-ros no té vistes, atès que està molt emboscat, però és un bon lloc on para i recuperar les forces perdudes durant la pujada amb un bon esmorzar.

Quan deixem aquesta ermita, el camí es mostra força planer. Passem pel coll de l’Aulina, on hi ha una cruïlla de camins amb un pal indicador, i seguim fins l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa. El temple té una estructura primitiva, d'època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI, i en el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria asseguda amb l’Infant a la falda.

Aquí sí que gaudim d’espectaculars vistes de l’Alta Garrotxa i el Pirineu. En primer terme la Muntanya del Cós, darrera el Comanegra, el Ferran, el Bassegoda... i més al fons el Canigó, Costabona, Bastiments.... Espectacular.

A partir d’aquesta ermita iniciem un sender molt bonic, en moderada baixada, fins les Baumes Caixurme, que són un conjunt de cavitats ubicades en els materials sedimentaris del sud de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. La cavitat més important té uns 400 metres de recorregut i està estructurada sobre dues galeries, més o menys paral·leles, que s’interconnecten en diferents punts. Nosaltres tan sols ens endinsem uns metres. Cal destacat que hi habita una gran colònia de ratpenats.

Un cop vista la Bauna i algunes de les seves cavitats, continuem baixant. En aquest tram del descens, el bosc s’ens mostra de una impressionant bellesa, quasi màgic. Els arbres i grans pedres cobertes de molsa, exuberant vegetació d’un verd aclaparador.... esperàvem que d’un moment a l’altre ens sortís un follet d’algun racó....

Per fi arribem al riu Toronell, a la part de baix de la impressionant cinglera de Castellfollit de la Roca.

Passem per entre uns petits horts, separats per murs de pedra, i just abans de passar pel Pont Medieval, anem a donar un cop d’ull a la fantàstica passarel·la de fusta que creua el Fluvià i la resclosa. Les fotos de Castellfollit al cap de munt de la cinglera des d’aquest punt són espectaculars.

Tornem al Pont Medieval (que està en enrunat i restaurat) i anem pujant al poble per un ample camí empedrat que serpenteja fins dalt de la cinglera.

Arribem a la Vila Vella de Castellfollit de la Roca. L’església de Sant Salvador i el mirador són una autèntica meravella. Recorrem un parell de carrerons tot admirant antigues cases ben restaurades i les omnipresents bones vistes, i arribem al lloc on havíem deixat els cotxes, donant per tancada la sortida d’avui. Espectacular, tant per les vistes com per els racons de gran bellesa que hem anat descobrint, i gens complicada de fer. Uns 11km i 440 metres de desnivell acumulat, per bons camins i molt atractiu. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Vall de Bell-lloc, Puig Cargol i Montagut

Dimarts 5 de juny de 2018 (Mª Clara Martínez)

Una bonica ruta pel massís de Les Gavarres, al terme municipal de Palamós.

En concret hem recorregut la Vall de Bell-lloc i hem assolit els dos principals cims de la zona: el Puig Cargol i el Montagut.

Aparquem els cotxes just en front de la fàbrica Hutchinson i comencem a caminar per la pista que tenim al davant. En pocs moments arribem a una cruïlla de pistes i girem a l’esquerra. Hi trobem el mas de Can Tià, un mas que va ser donat a l’Ajuntament amb la condició que l’Ajuntament de Palamós destini la finca a finalitats de caràcter social o cultural i per a l’ús de caràcter obert a tota la població de Palamós. Deixem la pista i en internem en un bosc d’alzines i suros, a la dreta del mas, que ens baixa a la riera, la travessem i prenem un camí cap a la dreta, que ens porta fins l’antic molí fariner del Mas Xifra de Vall. Li donem una ullada i continuem caminant, ara fins la resclosa.

Un cop vist tot el conjunt, ens dirigim a la finca Bell-lloc, dedicada a l’hosteleria, i que té adossada l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc. La Mare de Déu de Bell-lloc és molt estimada per la gent de Palamós i rodalies, sobretot pels pescadors, que s’encomanen a ella quan es troben en dificultats. Una mica més endavant, al llit de la riera, trobem la Font de Bell-lloc, un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Ja més refets i amb les piles carregades, iniciem el camí que ens ha de portar al cim del Puig Cargol. Anem pujant per la riera de Bell-lloc, que ens mostra racons de gran bellesa i una exuberant vegetació. Ara caminem per costeruts camins i senders, entre un dens bosc d’alzines, suros o pinastres. També el sotabosc és molt ric en brucs, i cireres d’arboç. Estem seguint el que en altres temps foren camins de traginers, que comunicaven el port de Palamós i la costa en general amb Calonge, La Bisbal i Girona. En alguns trams encara s’aprecien les marques de les roderes que els carros i tartanes varen deixar en la roca del camí.

El camí ens fa suar de valent, per la seva pujada i per la humitat que hi ha en aquell lloc. Així, de mica en mica, fent drecera en alguns trams per no seguir tanta pista forestal, ens anem enfilant pel Puig Cargol, fins que arribem al seu cim de 357 metres.

No hi ha massa bones vistes, des d’aquest modest cim. Es troba completament emboscat, però si som valents i ens enfilem al vèrtex geodèsic per unes grapes que té adossades, podem veure Calonge i rodalies i una amplia zona costanera.

Baixem del cim per la pista, fins les restes del mas enrunat de can Ribot. Un pel més endavant prenem un camí que surt a la dreta i que, sense massa dificultat, tan sols una mica de pujada, ens durà al Montagut Petit primer, i finalment al cim del Montagut.

En aquest cim hi trobem un dolmen, envoltat tot el seu perímetre amb una corda, per tal de protegir-lo. Les Gavarres van ser habitades des de molt antic. La gran quantitat de monuments megalítics que hi ha en aquest territori així ho testimonien. Com també la gran quantitat de masos, molins, antigues places carboneres, feixes i murs de pedra seca.... molts d’ells enrunats, deixen ben clar que aquestes muntanyes han sigut plenes de vida durant molt temps, i que els seus habitants han sabut aprofitar molt bé els seus recursos per a la seva supervivència.

A part del dolmen, un esplèndid mirador, ens permet contemplar una amplia franja costanera amb Palamós i el seu port just en front nostre, i Sant Antoni de Calonge amb tota la plana de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i gran quantitat d’urbanitzacions.

Deixem enrere el Montagut, per un sender en forta baixada, fins a les restes del Castell de Vilarromà, construït als segles XI - XII.

El conjunt es troba molt malmès. Els francesos el van dinamitar des de la Guerra d’Independència i des de les hores s’ha ant deteriorant progressivament. L’Ajuntament de Palamós hi ha realitzat algunes intervencions per aturar el seu deteriorament i el Club Alpí de Palamós activitats de neteja.

Des d’aquest lloc podem gaudir d’esplèndides vistes de les planes de Calonge i Palamós, i molt especialment de la finca i l’ermita de Bell-lloc, que ens queda als nostres peus. Deixem el castell, seguim la pista forestal, i en pocs minuts hem arribat a la riera de Bell-lloc i als cotxes.

Una sortida molt agradable, sense massa complicacions, tan sols el constant puja i baixa als turons, que es pot fer amb més comoditat seguint pistes forestals. Un itinerari per gaudir de la bellesa del paisatge, dels racons carregats d’historia i de les vistes que ens ofereixen els punts elevats.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Vallcebre - Camí aeri de l'Artic

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 26 de maig de 2018)

Avui hem fet un recorregut força especial i que podríem dividir en tres parts completament diferents entre sí. Dos trams del recorregut són per camins i senders més o menys convencionals. Però el tercer tram, el Camí Aeri de l’Artic, és una cresta de més d’un km i mig, on haurem de grimpar i desgrimpar per les roques, a una alçada de vertigen, no recomanable per a persones amb por a les altures o vertigen i que no tinguin un mínim de formació física. Però anem per parts.

Iniciem la ruta al peu de la carretera que, partint de la C-16 i a l’alçada de la Central Tèrmica, es dirigeix a Sant Corneli, Fígols i Fumanya. Passat Fígols, després d’un revolt molt tancat a l’esquerra, aparquem els cotxes i comencem aquí mateix la caminada. Iniciem un primer tram de camí per sender molt ben fressat i còmode de caminar, en suau pujada i sota un preciós bosc de pins, en direcció a l’ermita de Santa Magdalena.

Aquesta ermita va ser construïda al segle XVII, i es troba a un km del poble de Vallcebre. Davant seu hi ha una font, que no rajava, i que suposadament la seva aigua era molt bona per eliminar les berrugues.

Deixem l’ermita i seguim el nostre camí, passem pel coll de Collell, on hi trobem una gran creu feta amb bigues de vagoneta, i caminem en direcció al poble de Vallcebre. Però no hi arribem del tot. Passem per un seguit de grans masies, Can Ponç, Can Vila, Cal Dents.... fins arribar a l’antiga i important mina de carbó anomenada Maria Teresa.

En aquest punt ens trobem molt a prop del poble de Vallcebre, però nosaltres ens dirigim a la cresta que s’ens comença a mostrar a la nostra esquerra, el Camí aeri de l’Artic.

Creuem el torrent del Forat Negre i ens aturem a admirar els seus gorgs i salts d’aigua.

Ara toca un tram de pujada, fins arribar als Túnels del Telefèric i, a través d’ells, arribar al Mirador de Vallcebre.

Ens ofereix una vista privilegiada de tota la vall, amb el poble al bell mig, la serra del Cadí i Moixeró al nord, i el Catllaràs a l'est. Fins i tot arribem a veure el Montseny...

Els túnels del telefèric de Vallcebre són dos túnels que foraden la roca de l'Esdavella i que permeten passar a l'altre cantó. En el seu dia es van construir per fer baixar les vagonetes de Carbó del telefèric de Vallcebre al Collet, avui dia aprofitant que es pot passar d'un cantó a l'altre de la roca, s'hi ha construït un mirador.

Deixem el mirador i, a través del Camí i els Camps del Tabac, ens dirigim a l’inici de la cresta del Camí Aeri de l’Artic.

Per arribar-hi ens queda un tram de camí en forta pujada i en arribar a la Canalassa, ens aturem a esmorzar i recuperar forces.

Aquest és el tram més aventurer i vistós de la ruta d’avui. És una llarga i estreta cresta que transita, primer pel llom dels cingles d’Empalomar, i després pel dels cingles de Conangle. El seu recorregut és de 1’6 km i està molt ben equipada, en els punts més complicats, amb grapes i cadenes.

És estreta, i en alguns moments, molt aèria, pel que no és aconsellable a persones amb vertigen o por a les alçades.

Anem grimpant i desgrimpant tot el trajecte, fent equilibris als punts més estrets, i arribem al cim de l’artic.

En aquest punt, força metres per sobre del Jaciment Arqueològic de Fumanya Sud i ja al final de la cresta, deixem les roques i iniciem el camí de descens.

Travessem el Bosc del Boixader, per un agraït i còmode sender, envoltats de bosc de boix (de aquí el seu nom), anem descendint i quasi sense adonar-nos tornem a ser a la carretera, al punt on havíem començat aquest camí.

Una caminada fantàstica, amb un toc magistral d’aventura. Vistes esplèndides, petits racons de gran bellesa... Molt recomanable.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.