Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca, ermites de Mont-ros i Devesa i Baumes Caixurme

Mª Clara Martínez, dissabte 9 juny 2018

Una bonica ruta circular per descobrir el poble i l’entorn de Castellfollit de la Roca. Sense massa dificultat ni passos complicats, amb vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Iniciem la caminada a la zona on hi ha l’escola i la zona esportiva, a la part nova. La vila Vella la deixem per la tornada.

Deixem el poble enrere, per una bona pista forestal, i el primer punt interessant que trobem és la Font Fonoses. Espectacular.

Baixem per unes escales i la trobem sota una gran bauma, amb un entorn preparat per a fer-hi pic-nic i passar una bona estona.

Seguim el camí que surt des de la mateixa font fins a creuar el riu Toronell, que amb les darreres plujas baixa força crescut. Es travessa per un pont. No hi ha problema.

Anem seguint la pista, amb suau pujada, fins arribar a sota el mas de Can Passavent. Allà, en lloc de seguir recte i passar per davant d’aquests mas, abans d’arribar-hi, agafem un corriol a la dreta que ens mena a creuar una bonica riera i uns camps plens de flors. I a partir d’aquí comença la pujada al Puig de Mont-ros. La pujada és constant i es fa una mica feixuga, però ho compensa un espectacular sender, per bosc d’alzines cobertes de molses.

Al cim d’aquest turó hi ha les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Mont-ros. L’ermita es troba en ruïnes, amb el sostre enfondrat, però encara ens permet observar l’absis, amb quatre contraforts, la sagristia i el campanar.

Aquesta ermita havia sigut la capella del castell, del que tan sols en queden unes poques restes. El puig de Mont-ros no té vistes, atès que està molt emboscat, però és un bon lloc on para i recuperar les forces perdudes durant la pujada amb un bon esmorzar.

Quan deixem aquesta ermita, el camí es mostra força planer. Passem pel coll de l’Aulina, on hi ha una cruïlla de camins amb un pal indicador, i seguim fins l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa. El temple té una estructura primitiva, d'època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI, i en el seu interior s’hi venera una talla de Santa Maria asseguda amb l’Infant a la falda.

Aquí sí que gaudim d’espectaculars vistes de l’Alta Garrotxa i el Pirineu. En primer terme la Muntanya del Cós, darrera el Comanegra, el Ferran, el Bassegoda... i més al fons el Canigó, Costabona, Bastiments.... Espectacular.

A partir d’aquesta ermita iniciem un sender molt bonic, en moderada baixada, fins les Baumes Caixurme, que són un conjunt de cavitats ubicades en els materials sedimentaris del sud de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. La cavitat més important té uns 400 metres de recorregut i està estructurada sobre dues galeries, més o menys paral·leles, que s’interconnecten en diferents punts. Nosaltres tan sols ens endinsem uns metres. Cal destacat que hi habita una gran colònia de ratpenats.

Un cop vista la Bauna i algunes de les seves cavitats, continuem baixant. En aquest tram del descens, el bosc s’ens mostra de una impressionant bellesa, quasi màgic. Els arbres i grans pedres cobertes de molsa, exuberant vegetació d’un verd aclaparador.... esperàvem que d’un moment a l’altre ens sortís un follet d’algun racó....

Per fi arribem al riu Toronell, a la part de baix de la impressionant cinglera de Castellfollit de la Roca.

Passem per entre uns petits horts, separats per murs de pedra, i just abans de passar pel Pont Medieval, anem a donar un cop d’ull a la fantàstica passarel·la de fusta que creua el Fluvià i la resclosa. Les fotos de Castellfollit al cap de munt de la cinglera des d’aquest punt són espectaculars.

Tornem al Pont Medieval (que està en enrunat i restaurat) i anem pujant al poble per un ample camí empedrat que serpenteja fins dalt de la cinglera.

Arribem a la Vila Vella de Castellfollit de la Roca. L’església de Sant Salvador i el mirador són una autèntica meravella. Recorrem un parell de carrerons tot admirant antigues cases ben restaurades i les omnipresents bones vistes, i arribem al lloc on havíem deixat els cotxes, donant per tancada la sortida d’avui. Espectacular, tant per les vistes com per els racons de gran bellesa que hem anat descobrint, i gens complicada de fer. Uns 11km i 440 metres de desnivell acumulat, per bons camins i molt atractiu. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Vall de Bell-lloc, Puig Cargol i Montagut

Dimarts 5 de juny de 2018 (Mª Clara Martínez)

Una bonica ruta pel massís de Les Gavarres, al terme municipal de Palamós.

En concret hem recorregut la Vall de Bell-lloc i hem assolit els dos principals cims de la zona: el Puig Cargol i el Montagut.

Aparquem els cotxes just en front de la fàbrica Hutchinson i comencem a caminar per la pista que tenim al davant. En pocs moments arribem a una cruïlla de pistes i girem a l’esquerra. Hi trobem el mas de Can Tià, un mas que va ser donat a l’Ajuntament amb la condició que l’Ajuntament de Palamós destini la finca a finalitats de caràcter social o cultural i per a l’ús de caràcter obert a tota la població de Palamós. Deixem la pista i en internem en un bosc d’alzines i suros, a la dreta del mas, que ens baixa a la riera, la travessem i prenem un camí cap a la dreta, que ens porta fins l’antic molí fariner del Mas Xifra de Vall. Li donem una ullada i continuem caminant, ara fins la resclosa.

Un cop vist tot el conjunt, ens dirigim a la finca Bell-lloc, dedicada a l’hosteleria, i que té adossada l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc. La Mare de Déu de Bell-lloc és molt estimada per la gent de Palamós i rodalies, sobretot pels pescadors, que s’encomanen a ella quan es troben en dificultats. Una mica més endavant, al llit de la riera, trobem la Font de Bell-lloc, un lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Ja més refets i amb les piles carregades, iniciem el camí que ens ha de portar al cim del Puig Cargol. Anem pujant per la riera de Bell-lloc, que ens mostra racons de gran bellesa i una exuberant vegetació. Ara caminem per costeruts camins i senders, entre un dens bosc d’alzines, suros o pinastres. També el sotabosc és molt ric en brucs, i cireres d’arboç. Estem seguint el que en altres temps foren camins de traginers, que comunicaven el port de Palamós i la costa en general amb Calonge, La Bisbal i Girona. En alguns trams encara s’aprecien les marques de les roderes que els carros i tartanes varen deixar en la roca del camí.

El camí ens fa suar de valent, per la seva pujada i per la humitat que hi ha en aquell lloc. Així, de mica en mica, fent drecera en alguns trams per no seguir tanta pista forestal, ens anem enfilant pel Puig Cargol, fins que arribem al seu cim de 357 metres.

No hi ha massa bones vistes, des d’aquest modest cim. Es troba completament emboscat, però si som valents i ens enfilem al vèrtex geodèsic per unes grapes que té adossades, podem veure Calonge i rodalies i una amplia zona costanera.

Baixem del cim per la pista, fins les restes del mas enrunat de can Ribot. Un pel més endavant prenem un camí que surt a la dreta i que, sense massa dificultat, tan sols una mica de pujada, ens durà al Montagut Petit primer, i finalment al cim del Montagut.

En aquest cim hi trobem un dolmen, envoltat tot el seu perímetre amb una corda, per tal de protegir-lo. Les Gavarres van ser habitades des de molt antic. La gran quantitat de monuments megalítics que hi ha en aquest territori així ho testimonien. Com també la gran quantitat de masos, molins, antigues places carboneres, feixes i murs de pedra seca.... molts d’ells enrunats, deixen ben clar que aquestes muntanyes han sigut plenes de vida durant molt temps, i que els seus habitants han sabut aprofitar molt bé els seus recursos per a la seva supervivència.

A part del dolmen, un esplèndid mirador, ens permet contemplar una amplia franja costanera amb Palamós i el seu port just en front nostre, i Sant Antoni de Calonge amb tota la plana de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i gran quantitat d’urbanitzacions.

Deixem enrere el Montagut, per un sender en forta baixada, fins a les restes del Castell de Vilarromà, construït als segles XI - XII.

El conjunt es troba molt malmès. Els francesos el van dinamitar des de la Guerra d’Independència i des de les hores s’ha ant deteriorant progressivament. L’Ajuntament de Palamós hi ha realitzat algunes intervencions per aturar el seu deteriorament i el Club Alpí de Palamós activitats de neteja.

Des d’aquest lloc podem gaudir d’esplèndides vistes de les planes de Calonge i Palamós, i molt especialment de la finca i l’ermita de Bell-lloc, que ens queda als nostres peus. Deixem el castell, seguim la pista forestal, i en pocs minuts hem arribat a la riera de Bell-lloc i als cotxes.

Una sortida molt agradable, sense massa complicacions, tan sols el constant puja i baixa als turons, que es pot fer amb més comoditat seguint pistes forestals. Un itinerari per gaudir de la bellesa del paisatge, dels racons carregats d’historia i de les vistes que ens ofereixen els punts elevats.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Vallcebre - Camí aeri de l'Artic

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 26 de maig de 2018)

Avui hem fet un recorregut força especial i que podríem dividir en tres parts completament diferents entre sí. Dos trams del recorregut són per camins i senders més o menys convencionals. Però el tercer tram, el Camí Aeri de l’Artic, és una cresta de més d’un km i mig, on haurem de grimpar i desgrimpar per les roques, a una alçada de vertigen, no recomanable per a persones amb por a les altures o vertigen i que no tinguin un mínim de formació física. Però anem per parts.

Iniciem la ruta al peu de la carretera que, partint de la C-16 i a l’alçada de la Central Tèrmica, es dirigeix a Sant Corneli, Fígols i Fumanya. Passat Fígols, després d’un revolt molt tancat a l’esquerra, aparquem els cotxes i comencem aquí mateix la caminada. Iniciem un primer tram de camí per sender molt ben fressat i còmode de caminar, en suau pujada i sota un preciós bosc de pins, en direcció a l’ermita de Santa Magdalena.

Aquesta ermita va ser construïda al segle XVII, i es troba a un km del poble de Vallcebre. Davant seu hi ha una font, que no rajava, i que suposadament la seva aigua era molt bona per eliminar les berrugues.

Deixem l’ermita i seguim el nostre camí, passem pel coll de Collell, on hi trobem una gran creu feta amb bigues de vagoneta, i caminem en direcció al poble de Vallcebre. Però no hi arribem del tot. Passem per un seguit de grans masies, Can Ponç, Can Vila, Cal Dents.... fins arribar a l’antiga i important mina de carbó anomenada Maria Teresa.

En aquest punt ens trobem molt a prop del poble de Vallcebre, però nosaltres ens dirigim a la cresta que s’ens comença a mostrar a la nostra esquerra, el Camí aeri de l’Artic.

Creuem el torrent del Forat Negre i ens aturem a admirar els seus gorgs i salts d’aigua.

Ara toca un tram de pujada, fins arribar als Túnels del Telefèric i, a través d’ells, arribar al Mirador de Vallcebre.

Ens ofereix una vista privilegiada de tota la vall, amb el poble al bell mig, la serra del Cadí i Moixeró al nord, i el Catllaràs a l'est. Fins i tot arribem a veure el Montseny...

Els túnels del telefèric de Vallcebre són dos túnels que foraden la roca de l'Esdavella i que permeten passar a l'altre cantó. En el seu dia es van construir per fer baixar les vagonetes de Carbó del telefèric de Vallcebre al Collet, avui dia aprofitant que es pot passar d'un cantó a l'altre de la roca, s'hi ha construït un mirador.

Deixem el mirador i, a través del Camí i els Camps del Tabac, ens dirigim a l’inici de la cresta del Camí Aeri de l’Artic.

Per arribar-hi ens queda un tram de camí en forta pujada i en arribar a la Canalassa, ens aturem a esmorzar i recuperar forces.

Aquest és el tram més aventurer i vistós de la ruta d’avui. És una llarga i estreta cresta que transita, primer pel llom dels cingles d’Empalomar, i després pel dels cingles de Conangle. El seu recorregut és de 1’6 km i està molt ben equipada, en els punts més complicats, amb grapes i cadenes.

És estreta, i en alguns moments, molt aèria, pel que no és aconsellable a persones amb vertigen o por a les alçades.

Anem grimpant i desgrimpant tot el trajecte, fent equilibris als punts més estrets, i arribem al cim de l’artic.

En aquest punt, força metres per sobre del Jaciment Arqueològic de Fumanya Sud i ja al final de la cresta, deixem les roques i iniciem el camí de descens.

Travessem el Bosc del Boixader, per un agraït i còmode sender, envoltats de bosc de boix (de aquí el seu nom), anem descendint i quasi sense adonar-nos tornem a ser a la carretera, al punt on havíem començat aquest camí.

Una caminada fantàstica, amb un toc magistral d’aventura. Vistes esplèndides, petits racons de gran bellesa... Molt recomanable.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Rupit - Pruit

Nova visita al poble de Rupit amb el nostre company Antoni Vilaró, el passat dimarts 22 de maig. Aquestes contrades ens ofereixen infinitat de possibilitats per caminar i gaudir del paisatge i la natura. En aquest cas hem sortit de Rupit i per un recorregut d’uns 2 kilometres ens hem acostat fins a Pruit.

Pruit té un petit nucli on hi ha la plaça i l’església de Sant Andreu. La resta son disseminades, algunes d’elles de gran bellesa i amb una gran història. Rupit i Pruit es van fusionar l’any 1977 en un mateix municipi.

Hem seguit fent ruta fins al collet de Pixanúvies on hi ha una llegenda ben curiosa que en Vilaró ens ha explicat al programa.

Desprès de contemplar el paisatge ens ha començat a ploure direcció a l’Hostal de la Devesa. Hem tornat cap a Rupit per una part de la ruta de les fonts.  Primer hem passat per les masies de Fontana i el Corriol.

Unes fonts que estàn en un entorn privilegiat, amb l’esclat de natura.

És el cas de la font de Saltiri, un racó encisador. Un indret que ajuda a alimentar la imaginació amb llegendes misterioses amb una donzella com a protagonista, i en aquest cas, embruixada, i també històries de dones d’aigua.

I de seguida arribem a Rupit on hem tingut temps per badar per els seus carrerons i racons de gran bellesa.

Una excursió que tot i la pluja, ens ha sorprès novament amb nous espais i noves rutes per aquestes contrades.

Orpí - Riera de Carme

ORPÍ – RIERA DE CARME – COVA LA CENSADA NOVA

escriu Mª Clara Martínez 

Magnífica sortida per terres de l'Anoia el passat dissabte 12 de maig.

Iniciem la caminada al poble d'Orpí. Aquest poble es troba a dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme i amb esplèndides vistes. Està format per l'església, la rectoria, un gran casal que correspon a l'antic castell i unes poques cases més. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals.

Vist i recorregut el conjunt arquitectònic, per un corriol en fort pendent, baixem fins a trobar la riera de Carme. Just en el punt en que arribem a la riera, trobem el petit nucli de Santa Càndia, on en destaca la seva església, un notable edifici gòtic.

I ja som a la riera de Carme. Una primavera molt plujosa ha fet que ,aquesta i quasi tots els rius i rieres de Catalunya, vagin plens d'aigua. L'espectacle és fenomenal. Tot un festival de gorgs i salts de tota mida s'obre als nostres ulls. A part de les caminades a peu, aquesta riera és molt apreciada per fer barranquisme. S'hi troben tobogans, gorgs prou fondos per cabussar-s'hi des de força alçada, i un engorjat preciós que tan sols es pot recórrer des de dins l'aigua.

Creuem la riera i comencem a seguir un sender molt ben marcat i senyalitzat. Uns plafons explicatius ens ofereixen informació sobre l'entorn. De seguida trobem els primers saltants. En aquest primer tram la riera és ample i el camí fa de molt bon caminar.

 

Una mica més amunt, un parell d'espectaculars salts que formen grans i profunds gorgs. Les aigües dels gorgs i la riera en general es mostren força marronosos. Això es degut a que ha plogut amb força els darrers dies. El camí s'enfila una mica, en moderat pendent, amb alguns cables que fan de passamans, i s'allunya del llit de la riera. És el tram de l'engorjat, que nosaltres tan sols podem veure des d'una certa alçada.

Arribem al cap de munt de l'engorjat i aquí és on deixem la riera. Passem per davant de Cal Llenç i ens dirigim al mas de la Censada Nova. Poc abans d'arribar-hi, una pista forestal que surt per la dreta, en moderat ascens, ens porta fins a la boca de la Cova de la Censada Nova.

Aquesta cova té uns 350 metres en total, amb -35 metres de desnivell. La seva entrada és quasi quadrada, amb poc més d'un metre de diàmetre, però de seguida ens trobem en una gran cavitat, plena de grans blocs, i amb minúscules estalactites en formació. Com a curiositat, del sostre en pengen una mena de fils negres, que no són altre cosa que les puntes de les arrels dels arbres que hi ha pocs metres per sobre del

nostre cap.

Vista la cova, desfem un tram de camí i prenem direcció al Mas Françola, passant pels molins de Baix, del Mig i de Dalt. Aquests tres molins formaven part de les propietats del gran Mas Françola. Ens movem per una zona molt planera, i hi trobem terres de conreu i algunes vinyes.

En arribar al Molí de Dalt ens desviem a l'esquerra per pista forestal en moderada pujada, fins el coll d'Orpí. Tornem a estar envoltats de bosc de pi i d'alzina, i trobem alguns murs i barraques de pedra seca, mut testimoni del predomini de les vinyes abans que arribés la fil·loxera i acabés amb quasi la totalitat d'aquestes vinyes.

I en suau baixada, gaudint de l'esclat de la primavera en camps i boscos, arribem de nou a Orpí, on hem començat la caminada.

Una magnífica ruta per descobrir racons de gran bellesa i admirar la gran diversitat de paisatges i ambients naturals. Gens complicada, per camins fàcils i ben marcats, i d'una gran bellesa.

Esprem que us hagi agradat i us esperem a la propera.