Platges de Barcelona

Sortida atípica la que hem fet aquest dimarts 16 de febrer. Primer per que era entre setmana i segon per el seu contingut extraordinari o diferent de les caminades que fem habitualment. L'Antoni Llagostera ens ha proposat fer gran part de la façana marítima de Barcelona, recorrent les seves platges i punts d'interès, que en son molts i molts. Vaja que no els hem pogut fer tots, ja que donaria per fer molts programes.

Així doncs hem començat per la platja de Sant Sebastià, a tocar de l'Hotel Vela i del port comercial i industrial. L'objectiu de la sortida era veure com s'ha anat transformant gran part d'aquest sector que abans estava d'esquena al mar i conèixer la seva història.

En aquest primer tram de la Barceloneta hi ha el Club Natació Barcelona que data de l'any 1907 o el Club Natació Atlhètic Barceloneta, fruit de la fusió del Club Natació Athlètic fundat l'any 1913 i el Club Natació Barceloneta de l'any 1929. El passeig marítim i la plaça del Mar son un exemple de com la ciutat s'ha acostat a les platges. Durant el recorregut anem trobant diverses escultures a l'aire lliure. Per exemple en aquesta plaça n'hi ha una d'acer d'Alfredo Lanz "Homenatge a la Natació". Tocant a la platja i veiem "L'Estel Ferit" de Rebecca Horn i que vol ser un homenatge a la Barceloneta.

Seguint camí passem per les  platges de la Barceloneta i de Sant Miquel. I un parc, el de la Barceloneta on hi ha elements interessants. És el cas del gasòmetre de la Catalana de Gas del 1868. Una vella estructura d'acer que sostenia el dipòsit de l'antiga fàbrica de gas. L'any 1843, el francès Charles Lebon, va fundar la companyia de Gas Lebon, aconseguint el primer contracte d'enllumenat públic per gas amb l'ajuntament de la ciutat.

També hi veiem la Torre de les Aigües, d'estil modernista i construïda l'any 1905. Tornant al mar, hi ha l'espigó del Gas o de Ginebra. Una obra interessant però potser més desconeguda, que va solucionar els problemes d'aigües pluvials que Barcelona havia tingut juntament amb el de Bogatell que trobem més endavant. Durant les obres dels Jocs Olímpics, fou una de les inversions més importants, per millorar la xarxa de clavagueram.

Passem per la platja de Somorrostro que agafa el nom de l'antic barri de barraques. L'any 1954 van ser censades més de 2.400 barraques i unes 15.000 persones apinyades al llarg de tot just un quilòmetre de platja. Van anar desapareixent a mida que es va construïr el passeig marítim. L'any 1966 es van treure les últimes barraques. En aquest barri s'hi va criar la popular cantant de flamenc i ballarina Carmen Amaya, que precissament te dedicada una font en aquesta zona.

I un altre edifici amb molta història, l'Hospital del Mar. Al segle XVI ja hi havia la "Casa de la Sanitat" un centre de quarentena per als possibles contaminats d'ultramar. Actualment funciona com a hospital dotat de gairebé totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques. Just al costat hi ha el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en un edifici peculiar on hi treballen unes 600 persones. Tot seguit entrem a la zona de la Villa Olímpica. Gran part reformada gràcies a l'acolliment de les Olimpiades l'any 1992. Primer trobem les dues torres més altes de Barcelona que fan 154 metres. Una acull l'Hotel Arts i l'altre és la Torre Mapfre amb 40 plantes. Just a sota hi ha la escultura "el Peix de la Barceloneta" de l'arquitecte Frank O. Gehry de 56 metres de llargada i 35 metres d'alçada. Tots aquest elements ja formen part de l'aspecte urbà més conegut i emblemàtic de la ciutat. 

A tocar de mar hi ha el port olímpic amb una molt bona integració urbana. Té 740 amarradors i 85 establiments comercials. Acull el Centre Municipal de Vela, una referència, un centre pilot d'innovació i millora tècnica de l'esport de la vela.

Continuem amb una de les platjes de nova creació, com la de Nova Icària, molt utilitzada per els esportistes que vivien a la Vila Olímpica.

Tot passant per el magnífic parc de Poble Nou, anem trobant també la platja del Bogatell o de la Mar Bella o de la Nova Mar Bella o la de Llevant.

I ja arribem a la zona de Diagonal Mar i el Fòrum. L'any 2014 va ser una de les grans transformacions urbanes de Barcelona. Primer trobem el parc del Camp de la Bota on hi ha varis edificis. Entre ells l'edifici blau, seu del Museu de Ciències Naturals, o el Centre de Convencions Internacional. Antigament s'hi van produir uns fets molt dolorosos de la guerra civil i la postguerra on 1.724 persones vàren ser afusellades pel franquisme. Hi ha un monument que ho recorda. 

I més tocant al mar hi ha l'explanada del Fòrum on s'acostumen a fer esdeveniments i actes de gran format. Destaca la placa fotovoltaica que dóna forma a aquest espai. També hi ha una zona de banys, amb la peculiaritat que no hi ha sorra, com si fos una piscina aprofitant l'aigua del mar. 

I el Fòrum també té port de caràcter esportiu i compta amb la primera Marina seca d'Espanya que permet guardar les embarcacions proegint-les de l'aigua.

I ja estem en terme de Sant Adrià de Besòs punt final de la excursió.

Abans però encara hem vist una altra platja, la central de cicle combinat i l'encineradora i ja a l'altre costat del riu, les tres torres característiques d'aquesta zona, que eren una central tèrmica. I tot plegat amb le riu Besòs deixant les seves aigües al Mediterrani desprès de fer un curs de 17 kilòmetres.

Com veieu una sortida plena d'atractius i històries, algunes de les quals no he explicat per no allargar-me massa. I es que l'Antoni ens ha demostrat que aquesta zona la coneix pam a pam amb  tots els detalls i anècdotes, fruit del seu treball durant la transformació de gran part d'aquest sector coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona.

Cardona

Nova excursió tot Caminant per Catalunya, aquest passat dissbte 6 de febrer, amb en Josep Mª Baró que ens ha portat fins a Cardona, dins la comarca del Bages.  Aquesta vila d'uns 5.000 habitants te molts atractius dignes de visitar. Nosaltres hem deixat els principals punts interessants per el final de la caminada.  Aixó hem començat sortint de la població cap a la Mare de la Font. Molt a prop d'aquest punt trobem la capella de la Pietat i la Torre de Meer. És un fortí cilíndric edificat el 1838.

Continuant ruta hem anat a buscar el GR 3 que l'hem seguit una bona estona tot visitant l'ermita de Santa Cecília, esmentada el 1.003 i restaurada el 1.903. Està una mica apartada del GR. També hem passat un bon tram de camps on hi havia moltes feixes i cabanes, totes elles fetes en construccions de pedra seca, molt interessants de veure.

Al punt més llunyà de l'excursió hi hem vist la Necròpolis medieval de la Vinya del Guitarra o també coneguda com de can Garrifes.  Hi ha un conjunt de  tombes de caixa de lloses, probablement del segle XI. I ja de tornada cap al punt de sortida hem passat per un camí gairebé paral·lel al GR 3 seguint una mica la vall fins que al darrer tram l'hem tornat a recuperar en un tros que no haviem passat, per arribar a la ciutat. I el primer que trobem es la Muntanya de Sal que antigament havia estat una explotació minera per extreure minerals salins. Actualment la producció està aturada i està convertit en un parc cultural dins les antigues instal·lacions de la Mina Nieves, una de les explotacions de sals potàssiques més importants d'Europa fins a l'any 1990. També es pot recòrrer 500 metres de galeries per l'interior de la muntanya on es pot gaudir de les vetes de sals així com estalactites i estalagmites.

I ja som a tocar de nou a la ciutat, ara si hem visitat el castell de Cardona d'estil romànic i gòtic, situat dalt d'un turó. Està considerat com una de les fortaleses més importants de Catalunya. Va tenir un paper cabdal en la Guerra de Successió. Avui el castell constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l'evolució de les arts militars des de l'edat mitjana fins a l'època contemporània. Dins del conjunt destaca la torre de la Minyona del segle XI. Fa 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre. Originariament era més alta amb gairebé 20 metres i servia com a torre de vigilància. Encara s'hi pot pujar i gaudir de magnífiques vistes.

I un altre punt d'interés és l'església romànica de Sant Vicenç construïda entre el 1029 i el 1040. Es de planta basilical de tres naus rematades per un transsepte, amb tres absis semicirculars. La nau central és presidida per un ampli presbiteri amb una cripta a sota. és coberta amb una volta de canó de mig punt. Actualment es troba en molt bon estat de conservació.

A l'exterior es conserven les restes d'un claustre gòtic i un pati, on hi ha les dependències que formaven part de l'abadia i del palau dels comtes. Avui són ocupades pel Parador de Turisme Ducs de Cardona.

I amb la visita aquest patrimoni monumental hem acabat la sortida per aquest entorn fent uns 18 kilòmetres de recorregut.
Fotos: Julio Santiago

Pont del Diable

Interessant sortida la que vàrem fer el passat dissabte 30 de gener a la comarca del Tarragonès, que per cert encara no haviem trepitjat. El motiu, fer una ruta circular per els entorns del Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres. Aquesta construcció romana es va aixecar per poder portar aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana.

El pont té una llargada de 217 m. i una alçada màxima de 27 m. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Actualment es pot travessar per on circulava l'aigua, i també es pot veure des de sota, on és realment espectacular. L'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la  UNESCO juntament amb la resta de monuments romans que formen el conjunt arqueològic de Tàrraco.

La excursió l'hem complertat amb un recorregut que passa per diversos masos antics de la zona. El Mas dels Arcs i el Mas d'en Granell, utilitzats com a residències d'estiu. Eren importants masies, que actualment estàn pràcticament en runes. I el Mas d'en Garrot, on a les rodalies hi ha la font amb el mateix nom, situada en un lloc curiós. Es un indret que tradicionalment ha estat molt visitat per els tarragonins com a lloc d'esbarjo. Sobretot, s'hi anava en dates senyalades al calendari, com el Divendres Sant, el Dilluns de Pasqua o el dia 1 de maig entre d'altres. I hem tornat cap al punt de sortida seguint un tram del riu Francolí, un dels més importants d'aquestes contrades, amb una longitut d'uns 80 kilòmetres.

I per acabar ens hem desplaçat amb el cotxe, fins a la pedrera del Mèdol, on podem veure d'on extreien els blocs de pedra per fer les construccions romanes. Es diu que aproximadament es van extreure uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Fotos: Julio Santiago

Sant Quirze de Colera

Magnífica sortida la que hem fet aquest passat dissabte 23 de gener per el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. Una serra que s’estén pel tram oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús, a tocar de la Jonquera, fins a la Mediterrània. Nosaltres hem caminat per el municipi de Rabós, on a les afores hi ha el monestir de Sant Quirze de Colera, una antiga abadia benedictina situada en un paratge privilegiat.

La primera part de la excursió segueix un tram del GR 11 pujant cap al coll de la Platja. Per evitar les voltes que fa la pista podem anar agafant dreceres que ens escurçen el camí. Un cop al coll ens hem desviat una mica a l’esquerra i tot vorejant el Puig d’en Gibert trobem el Dòlmen del Solar d’en Gibert, situat al paratge de Roques Negres. Tornant al coll de la Platja, seguim la pista que haviem deixat, fent de nou el GR-11. Una mica més avall i desviant-nos a la dreta, podem pujar fins al Dòlmen de Comes Llobes. 

Aquest monuments megalítics son coneguts des de fa molts anys i s’hi han fet excavacions arqueològiques interessants. Estem en una zona, l’Albera, on s’hi concentren una gran quantitat d’aquests vestigis prehistòrics.

Tornem a caminar per la pista que ens acosta al Mas Pils, en una cruïlla. Cap a l’esquerra seguiriem el GR cap a Espolla, nosaltres però seguirem per la dreta cap al coll de Banyuls. El Mas està pràcticament enrunat i sense habitar, propietat de la familia descendent dels Nouvilas, una important familia empordanesa. Un cop al coll de Banyuls, hem decidit fer una parada per esmorzar. En aquest punt hi ha un petit refugi lliure. Som a 356 metres d’aquest punt de pas cap a França, on una petita carretera ens portaria fins a Banyuls de la Marenda.

A partir d’aquest punt cal anar seguit la carena, muntanya amunt, que també fa de frontera. L’objectiu fer dos dels cims que hi ha. Primer el Puig de la Calma de 718 metres i tot seguit el Puig d’en Jordà, una mica més alt, a 754 metres. Cal fer-ho amb calma, son una mica més de 300 metres de desnivell, i en algun tram pujar de valent. Entre un i altre cim cal baixar una mica fins al coll de Torn i tornar a pujar. Tant als cims com a la carena, anem gaudint de fantàstiques vistes. La costa francesa amb el poble de Banyuls, o la torre de Madaloc, que ens tapa la vista de Cotlliure, o Argelers, el Puig Neulós, el Canigó … Al segon cim també hem vist par de la costa de Llançà i el Port de la Selva, i també el golf de Roses.

Ja només ens queda baixar de nou cap al punt de sortida passant per el coll de Pallerols. Un descens agradable amb vistes permanents al monestir i entorns de Sant Quirze de Colera, un dels monuments medievals més notables de Catalunya. Tot i així és una petita mostra del que va ser en època medieval. Actualment hi trobem la basíllica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d’un pany de muralla, l’església de Santa Maria i les restes de l’antic hospital.

Nosaltres hem acabat aquí aquesta sortida d’uns 18 kilòmetres amb una ascensió acumulada de 1000 metres, per tant, un recorregut una mica exigent.

De fet avui era el segon intent de fer aquesta caminada ja que el primer dia, la boira ens va impedir fer tota la carenada ja que no hauriem tingut les bones vistes que buscavem. El que també vem repetir és un bon dinar a Espolla, a la Societat Fraternal, un bar restaurant per llepar-se els dits. Fan uns cargols i un arròs a la cassola espectacular. 

Ripoll - Rodonella per Raurés

Interessant sortida la que hem fet aquest passat dilluns 18 de gener per els entorns de Ripoll. I es que com diu el nostre guia, Antoni Llagostera, a vegades no cal anar gaire lluny per gaudir d’una bona excursió, i en aquest cas, per llocs potser poc coneguts fins i tot per els mateixos ripollesos.

Hem sortit de l’aparcament de Can Guetes per caminar un tram de la Ruta del Ferro, on just desprès de travessar la carretera per sota, hem enfilat un camí que ens porta a la pista de la Serra del Boix tot creuant el torrent de les Carboneres. Gran part del recorregut transcorre per una pista que mica en mica va enfilant cap al pla de les Guilles per la obaga dels Cirers. 

La casa de la Serra del Boix ens queda davant nostre, una de les més destacades de la zona ja que havia estat una de les cases pairals més antigues, que fins i tot tenia una capella dedicada a la verge del Roser i Sant Josep. Recentment es va reformar per acollir el turisme rural, i en l’actualitat sembla que ja no és per aquest us, fins i tot els comentaris de molts excursionistes és de que millor no acostar-s’hi.

Som a la zona de la banada de Rama, antigament l’antic municipi de parroquia de Ripoll estava dividit en banades. Aquesta en concret tenia una vintena de cases. I part del camí que fem formava part del Salpàs, un recorregut per les masies just abans de Setmana Santa i que servia per repartit sal beneïda a les cases que portaven els mateixos capellans.

Seguint per aquesta obaga dels Cirers, a tocar de la pista hi ha la font de Fontanals, que s’ha condicionat fa pocs anys. Acostuma a tenir aigua abundant tot l’any, cosa que ens ha sorprès, tinguent en compte la sequera que estem patint per maca de precipitacions.

Seguint amunt vorejem el Turó de Cirers de 1.061, el tercer més alt de Ripoll. Aquest potser és poc conegut ja que és la continuació de la muntanya de Sant Bartomeu i acostuma agafar aquest nom pels mateixos ripollesos. Alhora és un cim que no s’acostuma a fer ja que està emboscat i pràcticament sense vistes. Estem el el tram del camí ral que enllaçava Ripoll i Olot per Vallfogona de Ripollès. De fet estem a tocar de la carretera a la zona de Sant Bernabé de les Tenes, una altra antiga banada. Passem per tres colls molt seguits, el collet del Casot, el de les Tenes i finalment el de les Fosses. Aquí ja deixem el camí ral i passem per el costat de la casa de les Carboneres i enfilem cap a Raurés. Una magnífica casa amb algun element arquitectònic interessant, però que està deshabitada i en perill de caure. Som al punt mes alt de la excursió a gairebé mil metres d’alçada i en terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.

Desprès de descansar una mica i gaudir de les vistes, hem continuat seguint la riera de Raurés i amb uns 4 kilòmetres de baixada arribem al pla de Rodonella també en terme de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha una font i tres cases: el Mas Guanter i el Serradal dedicades a turisme rural i el mig la de Rodonella que encara conserva l’activitat agrícola i ramadera.

Els darrers 5 kilòmetres de la excursió els hem fet per la ruta del Ferro i el Carbó que enllaça les poblacions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i arriba fins a Ogassa passant per Toralles. Un camí que aprofita l’antic traçat de la via del tren que precisament fou creat per transportar el carbó que s’extreia a les mines d’Ogassa. L’any 1967 es van tancar les mines però la línia fins a Sant Joan encara es va mantenir fins al 1980.

Actualment és molt utilitzada tant per els ripollesos per passejar i fer esport com per milers de turistes i families, tant a peu com en bicicleta gràcies al seu traçat gairebé planer fins a Toralles.

I així hem acabat aquesta ruta de 19 kilòmetres, amb un desnivell d’uns 300 metres que es pot fer amb unes 5 hores.