Santa Coloma de Farners

Maria Clara Martínez (dissabte 9 maig 2015)

Avui caminem per Santa Coloma de Farners, a la comarca de La Selva.

Al llarg de la caminada d’avui recorrem alguns dels llocs més coneguts d’aquesta població. I alguns altres no tan coneguts que donen un toc d’aventura a aquesta sortida. Comencem al Parc de Sant Salvador, un dels llocs més emblemàtics de Santa Coloma. Aquí ens apropem a la Font de Sant Salvador, una gran roca amb tres brolladors. Passem per davant el monument a Sant Salvador i resseguim la riera de Santa Coloma, fins a la Font Picant (per veure aquesta font s’ha de baixar fins a tocar de la riera, o la passarem per alt...)

Trobem uns indicadors i seguim la Ruta de les Deu Ermites, amb marques blanques. Enfilem per un bonic sender, envoltats d’una exuberant vegetació i arribem al Gorg d’en Vilà. Antigament, aquesta era una zona de bany dels colomencs. A partir d’aquí deixem la riera i una pista comença a enfilar-nos muntanya amunt en moderada pujada.

Passem per darrera de can Miquel fins trobar un castanyer centenari que ens queda a l’esquerra del camí. Una mica més amunt, just abans d’arribar a un collet, hi ha un camí que surt de la nostra dreta i que ens porta al Balcó de Penjacans i al Sot de Penjacans. Cal anar amb compte de no passar-lo de llarg. Està marcat amb senyals vermelles al tronc d’un suro. Aquesta part de la ruta no es tan coneguda i es de dificultat mitjana.

El Balcó de Penjacans és un promontori rocós que ens permet gaudir d’excel·lents vistes de les Guilleries i una vista general sobre el Sot de Penjacans. Als nostres peus hi tenim un espectacular tallat de roca en caiguda vertical sobre el torrent. Baixem fins el torrent per un corriol en forta baixada.

Des d’aquest punt i fins el moment de deixar el torrent, hem de seguir unes marques de color pistatxo que trobarem per tot arreu. De fet, el camí no té cap secret. Es tracte d’anar seguint el curs de l’aigua i esquivar els desnivells de la millor manera que puguem.

Passem els dos primers gorgs, alguna grimpadeta, una parada per menjar una mica i recuperar forces, i arribem al Gorg del Diable. El més espectacular de tots. Amagat en un estret entrant de la roca, entaforat entre altes parets rocoses, les seves aigües cauen lliscant des d’una alçada de 15 metres.

Per continuar el camí i arribar al darrer gorg hem de salvar aquests 15 metres de desnivell i ens toca fer una bona grimpada per un corriol que s’enfila costerut i desafiant. Arribem al darrer gorg. El Gorg de Dalt. 

I ja deixem el fons del Sot de Penjacans, sortim a la pista que havíem deixat abans i ens dirigim al castell. Visitem el Castell de Santa Coloma i gaudim de les excel·lents vistes que hi ha des de la torre mestre. Just davant del castell hi ha el Turó del Vent. No podem marxar d’allà sense fer una fàcil grimpada fins el seu cim. Les espectaculars vistes s’ho mereixen.

Baixem fins el Santuari de la Mare de Déu de Farners. Aquí hi trobem una font amb aigua que, malgrat no ser potable, ens serveix per remullar-nos una mica i apaivagar la forta calor. Aquest és un lloc on hi puja la gent de Santa Coloma a fer pic-nic. S’hi arriba amb cotxe. Des d’aquí prenem una pista amb marques vermelles i, un tros més avall, ens tornem a desviar. Es un trencall a mà dreta, amb marques grogues. Ens portarà al pas de l’Os. Molt de compte. Aquest és un pas força difícil i perillós. No apte per a nens petits ni gent gran. Seguim el corriol, arribem al pas complicat, ens ajudem els uns als altres i tornem a seguir un torrent, fins arribar a un espai estret, format per altes parets, on ens trobem envoltats de exuberant vegetació. Aquest és el Pas de l’Os (o Cova de l’Os)

En pocs moments arribem a la pista forestal que havíem deixat, continuem una mica més, passem pel costat de la Bassa de can Camps i en pocs minuts tornem a ser al Parc de Sant Salvador. Una ruta amb una bona combinació de natura, cultura, historia i una mica d’aventura.

Fotos: Julio Santiago - Ramon Busquets - Pere Chueca

Cambrils - Hospitalet de l'Infant

El passat dijous 30 d'abril vàrem fer una sortida canviant d'aires i paisatges per la comarca del Baix Camp. Amb sortida a Cambrils vem fer el GR-92 fins a l'Hospitalet de l'Infant. 15 kilòmetres sense desnivell seguint la linea de mar.

Cambrils és un municipi turístic amb arrels vinculades a la pesca i la pagesia que fan que sigui un poble acollidor i és una de les principals destinacions turístiques de Catalunya. Precisament hem començat al costat del port, on hi ha un monument dedicat als pescadors. També hi hem vist una torre de guaita del segle XVII que servia per defensar-se dels atacs pirates.

A la ruta hi trobem trams variats, alguns d'urbanitzats i altres naturals però sempre seguint la platja. 

Els tres primers kilòmetres transcorren per el passeig marítim de Cambrils fins que deixem la població i entrem en una zona més natural just quan es travessa la riera de Riudecanyes que fa terme amb Montroig del Camp. En aquesta zona hi ha uns petits aiguamolls i hi trobem moltes flors en aquesta epoca.

De mica en mica s'arriba a la punta Pixerota on hi trobem una altra urbanització. A peu de platja hi la les restes d'una antiga fortificació.

I  continuem amb més platja i sorra passant per una zona de càmpings. Potser es fa una mica pesat caminar-hi. La millor opció és la que ha fet en Toni, caminant descalç per l'aigua.

Un cop s'arriba a la urbanització de Miami Platja la cosa canvia una mica. Anem vorejant petites cales que donen varietat de paisatge en el nostre recorregut. 

La cala de les Sirenes, la del Solitari, Bot, Pescador i alguna més fins arribar a la platja del Cristall, ja a l'Hospitalet de l'Infant on hi ha la desembocadura del riu Llastres. També hi ha una antiga torre de defensa. Aquest municipi està integrat a Vandellós.

Hem acabat la ruta gaudint de l'antic Hospital Medieval de l'infant Pere. on al seu interior hi trobem la plaça del Pou.

Hem aprofitat per tornar al punt de sortida amb el tren i així no cal disposar de dos vehicles. I tractant-se de Renfe, ens ha sortit de franc però no perque no voliem pagar, sino perque la maquina de bitllets estava espatllada i el revisor no ha aparegut. I jo que em pensava que nomès era la R3 que era un desastre !

Matagalls

El passat dissabte 25 d'abril vàrem tornar a pujar al Matagalls, però aquesta vegada per un recorregut diferent, no tant utilitzat com pot ser del de coll de Formic, ho hem fet per "camins antics" amb l'amic Josep Mª Baró.

El punt de sortida el trobem a l'hotel Sant Bernat, situat al cor del Montseny.

Hi hem arribat seguint la mateixa carretera de passa per coll Formic que des de Seva i el Bruc enllaça amb Palautordera. (Hi trobem un trencant al punt kilomètric 21 que ens hi acosta). Aquest lloc ja és meravellós. Just al costat hi ha una ermita neoromànica de Sant Bernat de Menthon, fundada l'any 1952 en devoció al patró dels muntanyencs. 

Estem a 835 metres i si ho comparem amb coll Formic (1.142 m) ja ens podem fer una idea de que la excursió és una mica dura. Ens esperen gairebé 900 metres de desnivell fins al cim. El camí però és molt maco i està força indicat.

Pujem per la vessant sud-est de la muntanya. Les vistes també son espectaculars. Podem contemplar la Vall de la Tordera i les muntanyes del Vallès. En algun tram la pujada es intensa i cal agafar s'ho amb calma. com hem fet nosaltres fins i tot parant a esmorzar. Mica en mica anem arribant als prats verds de la serra i ja comencem a veure el cim. Ens cal superar el turó de la Bandera i passant per el collet de l'Home Mort ens acostem al Matagalls. Portem 5 kilòmetres de ruta. Tot i que avui la calitxa ens ha fet una mala passada, les vistes son magnífiques mirem cap on mirem. Com sol ser habitual, aquest cim és molt concorregut encara que per la nostra ruta hem trobat molt poca gent.

Desprès de gaudir amb tots els sentits d'aquesta muntanya hem tornat a fer camí passant però per la Vall de Sant Marçal seguint el GR 5.2 des del coll de l'Home Mort. Aquest recorregut també es molt maco i molt recomanable de fer. Passem per coll Pregon on ens hem desviat un moment per anar a la font de Coll Pregon que no està gaire lluny). Recuperant el camí també cal anar amb calma ja que ara el desnivell el trobem de baixada. Es magnífic veure les fagedes a mida que perds alçada com cada vegada tenen més fulles verdes en aquesta epoca de l'any. Aquesta ruta també sol ser molt freqüentada. Al cap d'una bona estona arribem al coll de Sant Marçal on coincidim amb la carretera que enllaça Santa Fe de Montseny amb Viladrau.

Aquí hi ha la taula dels tres bisbes, on coincideixen el de Barcelona, Vic i Girona. També conflueixen les tres comarques (Vallès Oriental, Osona i la Selva). Ben a prop hi ha l'ermita romànica de Sant Marçal de Montseny. Te un absis circular, volta de mig punt i un campanar d'espedanya. Fotografia obligada de la ruta d'avui. 

Ben a prop també hi trobem la font Bona, ideal per refrescar-nos una mica i omplir la cantimplora. Aquí neix el riu la Tordera.

A partir d'aquí ens cal tornar cap al punt de sortida per un recorregut combinant corriols i pistes.

Una sortida molt bonica acompanyats de bona gent on en Joan ha introduït una nova paraula al vocabulari del caminant: "Baronada" que tot i que no hem tingut cap "Llagosterada" si no tenim en compte el desnivell acumulat que hem fet avui. Gairebé 2000 metres en 15 kilómetres. També cal posar-hi el "Bisolvon" una mena d'Orujo casolà que fa en Julio que et posa les piles.

Acabem felicitant als nostres companys "5 d'aquí i 1 d'allà" que un any més han participat amb èxit a la Trailwalker.

http://trailwalker.oxfamintermon.org/ca/equipos/ficha/BCN2015/G43/5-d%E2%80%99aqui-i-1-d%E2%80%99alla

Muntanyes de Prades

Josep Mª Baró (18 abril 15)

Aquest dissabte hem dut a terme una excursió per les muntanyes de Prades, aquest conjunt d'elevacions que no serra com de vegades mal dit se les anomena. Són la continuació de la serralada prelitoral i separen les comarques del Camp de Tarragona de la Conca de Barberà i del Priorat.

Hem recorregut una part d'aquestes muntanyes concretament la part sud-occidental, sortint de la població de Prades que dóna nom a aquest excepcional conjunt muntanyós ens hem dirigit cap a l'ermita de Sant Antoni, es tracta d'una magnífica ermita de pedra vermella construïda sobre un basament sedimentari de gresos del mesozoic. Aquesta ermita havia estat enderrocada a inicis del segle XX i ha estat reconstruïda. Sembla que aquí és on es calcula que havia nascut la població original.

Hem seguit camí cap a una altra ermita la de Sant Roc aquesta de dimensions més discretes que l'anterior probablement del segle XIV en aquesta epoca es solien construir moltes ermites com a conseqüència de la pesta negra ja que es creia es tractava d'un càstig de Déu pels pecats comesos.

Aquesta ermita es troba situada en un coll que porta el mateix nom, ara ja estem a prop de la qual és sens dubte l'ermita més espectacular de totes les que es troben en aquesta zona, es tracta de l'Ermita de l`Abellera.

Es un edifici de l'any 1570. El seu nom derivaria del clot de roca que probablement devia ser habitual de ruscos d’abelles. No podem accedir al interior ja que troben una porta de fusta que ens barra el pas. Afortunadament després de les gestions realitzades per l'equip del programa aconseguim la clau que ens permet accedir a l'interior al final de l'excursió.

Seguim cami ara per un corriol molt bonic que ens porta a passar per sota de aquesta ermita en direcció a la pedra del Grinjol un indret maravellos que ens permet gaudir d'unes vistes excepcionals de aquesta zona desde el mes alt d'aquest conjunt de pedres, també trobem un tancat construit de pedra seca que s'utilitza per guardar el bestiar.

Seguim camí i visitem la font del Mas d'en pagès que trobem seca en aquesta època. Desfem un tros del camí per dirigir-nos a la cova d'en Pere es tracta d'una Bauma de dimensions espectaculars en què es van aixecar parets a la part frontal convertint-la pràcticament en un habitatge enorme.

Estem molt a prop del punt mes alt de la excursió d'avui ens referim al Tossal de Baltasana que amb els seus 1201 metres es el mes alt de la comarca.

Gaudim de una panoramica magnifica de la serra del Montsant i fins i tot dels pirineus aixi com dels pobles del voltant com per exemple Capafonts o el mateix Prades. Ja només ens queda un llarg descens cap al nostre punt inicial no sense abans passar per un bosc de roure reboll ja que en aquesta zona es on trobem l'únic bosc d'aquest tipus de roure de Catalunya.

Poc abans d'arribar al poble podem observar els conreus d'avellaners un producte típic d'aquesta terra que juntament amb el turisme estacional són la principal font d'ingressos d'aquesta comarca.

Salutacions

Fotos: Julio Santiago i Pere Chueca

Més fotos a:

https://www.facebook.com/julio.santiagoortega/media_set?set=a.10205568833854509.1073741967.1662517645&type=1&pnref=story

Puig de la Força

Magnífica sortida aquest passat dimecres 15 d'abril en un lloc emblemàtic de la comarca d'Osona, el Puig de la Força. Conegut com el balcó de Sau, ens ofereix unes impressionants vistes del Pantà i de tot l'entorn de Tavertet amb els seus cingles de Tavertet també com a protagonistes.

Nosaltres hem sortit a tocar del Pantà i de la Riba, al indret conegut com el Solanell del Masnou. Aquí seguim un tram del GR-2 que ens portaria cap a Tavertet, però nosaltres trenquem a l'esquerra per pujar per el grau del Castell, un espectacular caminet que enfila entre els cingles imponents de parets vermelloses i que en alguns trams conserva l'antic enpedrat. 

Un cop a dalt, al Pla del Castell, anem seguint una pista plena de miradors i racons on podem contemplar la inmensitat del pantà que aquest dies està gairebé al 100 %. Ara només queda pujar al Puig de la Força de 741 metres. També es conegut com la roca de Sau. Per arribar-hi hem de tornar a baixar per unes escales i passar per un corriol entre baumes i grans penyes sense deixar la vista de les aigües del Ter que reposen al pantà. Un cop al coll hem de tornar a pujar passant per les restes de l'antic castell de Cornil i arribar al cim que torna a fer de balconada amb unes vistes espectaculars. Des d'aquest punt es pot apreciar la verticalitat de totes les parets de la cinglera.

I per acabar hem tornat al punt de sortida baixant per un altre grau per no repetir camí. Una molt bona sortida on hem ensopegat un dia fantàstic on a més, hi havia molta presència femenina.