dijous, 31 de juliol del 2014

Camí de l'aplec de Vidabona

Avui dijous, 31 de juliol de 2014, no es pas dilluns de Cincogesma (dilluns de Pascua granada), el gran dia dels aplecs en l’àmbit ripollès, però si que fet el tradicional camí, avui massa en desús, que portava des de Ripoll fins el santuari de Vidabona. 
I aquest camí que podríem haver fet apressats, directes i lleugers, per arribar quan abans millor al santuari, nosaltres l’hem amanit, fent un camí variat i saborós.
La nostra excursió, per evitar-nos un trajecte gens interessant, el varem començar a Comallevosa, un conjunt de cases situades darrera la muntanya de Sant Roc, sobre la vall de Ripoll.
La finca havia estat propietat de la família de Tomàs Raguer, ja que es esmentat alguna vegada com “hereu de confiança de la finca”.
En aquesta casa hi va fer moltes estades el dibuixant i pintor Josep Ribot, un gran col·laborador del Grup de Folkloristes de Ripoll, que va deixar constància de molt treball pictòric a la zona
De camí cap el coll de Comallevosa, a mà dreta, hi ha el Pla d’en Pere. Estem davant un lloc important dins de la història arqueològica del neolític ripollès. En aquest indret es varen trobar el 1901 un dipòsit de destrals de bronze (del segle VIII abans de Crist) un total de quatre destrals tubulars, una llança “de enmangue tubular” i altres materials.
Es tracta de material de procedència atlàntica, de la zona bretona francesa, que per causes no aclarides (un dels grans misteris arqueològics de Ripollès) varen quedar-se varat per aquests verals, quan feien el camí comercial entre Atlàntic i el Mediterrani.
Una mica més amunt del coll de Comallevosa o de Baubs hi ha el pla de l’Home Mort. Un conjunt de fites de terme acompanyen una pedra amb una creu datada el 1902. Quina història hi ha darrera? Una mica més amunt, camí de Vidabona, molt prop, hi ha el collet de les Qüestions. Podríem dir que les qüestions, potser sinònim de batussa, va provocar un home mort?
El camí de romiatge de Vidabona, un típic camí de carena, des de la collada de Comallevosa o de Baubs, passa pel pla de l’Home Mort, el collet de les Qüestions, per arribar al pla de les Tres Termes.
En aquesta punt varem fer una petita marrada fins la casa de  l’Adroguer, amb una panoràmica esplèndida i una cisterna.
Posteriorment el camí de Vidabona va cap l’era d’en Nestre o collada del Grog de l’Olla (on varem esmorzar), s’ arriba al Camp Roig o Collada Fonda, per seguir pel collet de la Lleona o de la Llagona, Saleres de Vidabona o collet d’en Baptista, fins les restes de la casa de Vidabona. L’arribada és al Santa Maria de Vidabona (1.166 m alt). Al peu del santuari hi ha una font que avui rajava un rajolí.
I una mica més amunt, anant cap el collet del Vent, un nom molt indicatiu, el Pas del Maquis (1.287 m alt).
Aquest era el primer objectiu arribats al punt. Trobar la cova del maquis. I la varem trobar gràcies al record d’Enric Colomer que ens acompanyava.










El 30 de juny de 1944 va tenir lloc a Vidabona un enfrontament entre un escamot de la Guardia Civil i el maquis. Un dels morts fou el guardia civil Basilio González Escribano i l’altre un maquis que per la documentació era Silvestre Lorente Sáez. Realment aquest no era el nom real, ja que era Manuel Sánchez Esteban, un personatge que intentava d’arribar a Madrid per reforçar la política clandestina del partit comunista, per ajudar a Jesús Monzón, que va encapçalar la direcció comunista a Espanya des de 1943 i fins 1948. Estem un mesos abans de la invasió guerrillera antifranquista per la vall d’Aran, que s’inicià el 16 d'octubre de 1944.
Que la zona de Vidabona era un lloc propici pel pas dels maquis, més enllà de l’enfrontament de Vidabona, n’és un exemple que el 1955 foren empresonats els habitants de la casa can Barraca de les Vinyes, a la clotada de la ribera de Ribamala, els germans Ramon i Pere Bartés, de 25 i 25 anys, així com l’anterior masover (Pere Fonts, de 51 anys) que havien rebut i hostatjat diverses vegades a Quico Sabaté a la seva casa, ja des de 1944. 
L'església de Santa Maria de Vidabona ja molts anys que està caient a trossos, sense cap queixa. La nau del santuari de Vidabona s'esfondrà l'hivern del 1969.











Estem davant un edifici romànic del segle XII que cau per la desidia de tots.
Un dels elements important dins del món religiós son les celebracions festives, que marquen cada època de l’any, amb una profunda càrrega simbòlica i element de projecció i relació social inqüestionable. L’aplec de Vidabona es celebrava el dilluns de Cincogesma, que era la gran diada dels aplecs (Falgars, Montgrony i La Cau ho celebren el mateix dia).
La festa religiosa a Vidabona tenia els elements tradicionals (missa, rosari i goigs). La part profana el joc de  virola, el sorteig d’ous, llangonisses i aviram i, sobretot, danses. En el cas de Vidabona hi havia particularitats: Es ballava el Ballet dels Pavordes, amb dues parelles, una dona fadrina i l’altra casada; i també el Ballet dels de Bruguera, que es podia ballar pagant una pesseta.

Com sempre els llocs de romiatge tenen miracles associats. A Vidabona  abans de la seva ruïna, hi havia uns grillons pen­jats a manera de presentalla. Aquest grillons varen acabar al Museu de Ripoll. La llegenda de l’alliberament d’un devot que va passar set anys presoner amb el grillons, a la Moreria, té molta gràcia.

Antoni Llagostera.


dissabte, 19 de juliol del 2014

Puigmal de Llo i font del Segre

Dissabte 12 juliol 2014 - 
Hi ha excursions que malgrat la seva duresa (tant per distància com metres ascendits) i per unes condicions atmosfèriques adverses,es converteixen en un autèntica delícia.
La intenció era pujar al Puigmal de Llo des de les abandonades instal·lacions de l’estació d’esquí de Puigmal 2600, a l’alta vall de la ribera d’Er.
L’alta vall de la ribera d’Er és molt espectacular, amb grans camps florits de nerets roses a la baga i per verts bàlecs a la solana, i una font de la ribera d’Er, una autèntica cabellera d’aigua, digna de ser visitada.












La pujada al Puigmal d’Er pel nordoest es dura i es va complicar per una boira pixanera que deixava tots els vidres entelats i per un vent del nord molt fred.
Des de dalt del cim del Puigmal de Llo no es veia res. Els quatrecims germans del Puigmal (Puigmal d’Er, Petit Puigmal de Segre i Puigmal de Segre) eren allà en mig de la boira.Varem baixar a esmorzar al coll de la font de la ribera d’Er. Per la coma d’Er pujaven autèntiques corrues de gent, alguns amb un esclop i espardenyes, despistats sobre la seva destinació, el Puigmal (d’Er), amb els seus 2.911 m alt.
Mentre esmorzàvem el panorama es va obrir i poguérem veure l’alta vall del Segre, tancada per les Gorgues del Segre, al costat de Llo, els Clots delSegre, per on passaríem, i el cim del Puigmal de Llo, que amb la seva estructura piramidal ens oferia una vista espectacular.
Nosaltres férem el camí cap el Puigmal de Segre, on varem poder contemplar magnífiques vistes de la Coma de l’Embut, on més gentpujava cap el Puigmal.
El vent continuava creant una sensació de fred intensa, malgrat que ara els panorames compensaven totalment les penalitats.
Baixant al coll de Finestrelles comences a veure el santuari de Núria.
Una mica separat del coll varen anar a veure la fita fronterera 507, i sense parar-nos gaire agafarem el camí de romiatge de Núria a Er.
Estem davant un camí i una paisatge d’una gran bellesa. Passarem el dit refugi de Núria, una petita cova, i arribarem els Clots del Segre, on hi ha la font del Segre. Una manada de cavalls cerdans pasturava al indret. Al costat varem rememorar l’estada durant uns dies en un amagatall de la verge de Núria el juliol de 1936.











Travessant la Coma Dolça arribarem a el coll dels Carbassers. En el llom de la serra que separa la vall del Segre del de la ribera d’Er.
Tot baixant pel torrent de la Mata agafarem un camí que es va portar a la cabana de les Esplanes, al costat d’on havíem deixat el cotxe pel matí.
Foren més de set hores de camí i quasi 16 quilòmetres, amb més de 900 metres d’ascensió i més de 1.200 de descens, però una delícia d’excursió.
(Antoni Llagostera)



dimarts, 15 de juliol del 2014

Puigpedrós

El passat dissabte 5 de juliol vàrem fer el Puigpedrós, un cim de la cerdanya de 2.915 m. El camí va per accedir-hi va ser per la ruta tradicional sortint des del refugi de Malniu en terme de Meranges. S'hi accedeix per carretera i un tram de pista i es pot aparcar al mateix refugi, tot i que fan pagar 3 euros.
És la tercera muntanya més alta de la Cerdanya i és un magnífic mirador.
En dies clars, es pot veure, des dels cims dels Pirineus, des de la Maladeta al Canigó, i pràcticament la serralada Prelitoral (del Montseny al Montsant). I també alguns cims andorrans. Nosaltres però, hem ensopegat estones amb boira i ens ha fet una mica la guitza.


El primer tram de camí segueix el GR 11 en sentit oest i per un pontet travessem el desgüàs de l'estany Sec.
Desprès d'uns 15 minuts a l'alçada del Roc de la Llosa, deixem el GR i agafem un caminet que de seguida s'enfila passant per prats i boscos de pi negre.
Cal anar seguint la carena del Puigpedrós i desprès de superar un desnivell d'uns 800 metres arribem al cim.










La tornada l'hem fet per l'estany de Malniu, amb una baixada força pronunciada. Cal dir que aquesta potser és la millor època per trobar-se la muntanya en plena floració, amb els colors i contrastos que aixó comporta.










Un cop arribes a l'estany, les sensacions son màgiques, un indret espectacular amb tota la calma que comporta i on fins i tot, els més atrevits es poden banyar, amb l'aigua ben gelada.
Des de l'estany fins al refugi és un passeig enmig del bosc, amb una baixada suau.











I de tornada hem fet una paradeta al poble de Meranges, a 10 km del refugi, on hi destaca l'església parroquial romànica de Sant Serni que té una portalada construïda per cinc arquivoltes de pedra granítica, menys als capitells, l'imposa i les seves bases que són de marbre rosa. La porta té varietat de forjats, arrancats de la vella i posats als nous batents.
La veritat és que teniem ganes de cerdanya, ja que feia dies i dies que no hi caminavem.






diumenge, 6 de juliol del 2014

Camí Ramader

El passat diumenge 22 de juny vàrem completar el darrer tram del camí ramader que enllaça el Lluçanès i el Ripollès, acompanyats de la família Picas i el seu ramat. Aquesta tercera etapa culminava l'arribada al pla d'Anyella després que els dies 17 i 18 de maig, les ovelles anessin des de Santa Eulàlia de Puig-oriol fins a Montgrony.



Així, de bon matí en vem acostar cap a Montgrony, amb el bus, i ens vem acostar a peu a la pleta de l'Avet, on el ramat ha passat aquests dies.
De seguida va arribar en Joan i tot el seguici, aquest any unes 60 persones, entre amics, família i nosaltres, que en aquest cas anàvem amb el grup del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, que juntament amb la Universitat de Vic i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat fa uns anys que volen recuperar aquesta tradició.
Aquests any també hi havia un equip de TV3 gravant per un programa nou que s'emetrà a partir de la tardor, amb la presentació d'en Roger de Gràcia.
El recorregut va ser d'uns 14 kilòmetres, recuperant el camí per la carena fins al coll de la Creueta i el Pla d'Anyella. 1200 ovelles seguien les ordres del pastor i a la Creueta s'hi van afegir 400 més que venien de la Pobla.
Juntament amb algun altre ramat passaràn l'estiu a les muntanyes aprofitant les pastures.
Es impressionant veure el ramat com va avançant, com si fos un bloc, seguint les ordres dels pastors.











Amb vistes al pla d'Anyella vàrem fer un bon dinar i nosaltres vem deixar el ramat i vem fer una visita a les barraques. Primer la més antiga, que recentment ha estat restaurada per el Centre d'Etudis Comarcals del Ripollès, i tot seguit la "moderna" que utilitzen els pastors a l'estiu.
Un pla d'Anyella que a l'estiu dona gust veure-hi la barreja de bestiar que hi ha, compartint les pastures.
Una vegada més donar les gràcies a la família Picas per deixar-nos compartir aquests moments tant fantàstics.
Esperem que no es perdi aquesta tradició !



diumenge, 29 de juny del 2014

Castell de Gurb i Sans Miquel de Sorerols

Dues sortides més amb en Toni Vilaró descobrint paratges de la comarca d'Osona. La primera el passat 12 de juny on vàrem fer una circular per Gurb, amb la visita al seu castell.
Està situat al centre del municipi, a 841 m. i s'alça darrere mateix de l'antiga església parroquial de Sant Andreu. Al cim hi ha una creu de ferro. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 hi aparegué la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna. També es van trobar les restes de la capella de Sant Esteve, que al segle XIV tenia capellà i benifici propi.
I també hem visitat l'església romànica de Sant Andreu de Gurb. Apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer als senyors del castell.
L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'enterior només el campanar preromànic. L'exterior de l'absis està molt ben conservat.



I la segona excursió, el 19 de juny, a la zona de Tavertet. Primer vàrem visitar l'antiga església parroquial del municipi, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
Ens referim a Sant Miquel de Sorerols, que existia ja el 1062. L'església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard i es troba davant del castell de Sorerols o de Sobiranes.
I aprofitant que erem a la zona de Tavertet vem visitar la cova de Bora Fosca. Una cavitat coneguda des de fa molts anys que ha anat ampliant el seu recorregut fins a l'actual d'uns 1.200 metres. L'entrada està tancada amb una clau que es pot demanar a la masia de Can Subiranes. Està plena de galeries amb espectaculars estalactites. Algún tram està equipat per passar-hi. Es interessant des del punt de vista espeleològic i entomològic.
Nosaltres l'hem visitat amb en Francesc Subiranes i en Joan Noguer.