El passat dissabte 5 de juliol vàrem fer el Puigpedrós, un cim de la cerdanya de 2.915 m. El camí va per accedir-hi va ser per la ruta tradicional sortint des del refugi de Malniu en terme de Meranges. S'hi accedeix per carretera i un tram de pista i es pot aparcar al mateix refugi, tot i que fan pagar 3 euros.
És la tercera muntanya més alta de la Cerdanya i és un magnífic mirador.
En dies clars, es pot veure, des dels cims dels Pirineus, des de la Maladeta al Canigó, i pràcticament la serralada Prelitoral (del Montseny al Montsant). I també alguns cims andorrans. Nosaltres però, hem ensopegat estones amb boira i ens ha fet una mica la guitza.
El primer tram de camí segueix el GR 11 en sentit oest i per un pontet travessem el desgüàs de l'estany Sec.
Desprès d'uns 15 minuts a l'alçada del Roc de la Llosa, deixem el GR i agafem un caminet que de seguida s'enfila passant per prats i boscos de pi negre.
Cal anar seguint la carena del Puigpedrós i desprès de superar un desnivell d'uns 800 metres arribem al cim.
La tornada l'hem fet per l'estany de Malniu, amb una baixada força pronunciada. Cal dir que aquesta potser és la millor època per trobar-se la muntanya en plena floració, amb els colors i contrastos que aixó comporta.
Un cop arribes a l'estany, les sensacions son màgiques, un indret espectacular amb tota la calma que comporta i on fins i tot, els més atrevits es poden banyar, amb l'aigua ben gelada.
Des de l'estany fins al refugi és un passeig enmig del bosc, amb una baixada suau.
I de tornada hem fet una paradeta al poble de Meranges, a 10 km del refugi, on hi destaca l'església parroquial romànica de Sant Serni que té una portalada construïda per cinc arquivoltes de pedra granítica, menys als capitells, l'imposa i les seves bases que són de marbre rosa. La porta té varietat de forjats, arrancats de la vella i posats als nous batents.
La veritat és que teniem ganes de cerdanya, ja que feia dies i dies que no hi caminavem.
El passat diumenge 22 de juny vàrem completar el darrer tram del camí ramader que enllaça el Lluçanès i el Ripollès, acompanyats de la família Picas i el seu ramat. Aquesta tercera etapa culminava l'arribada al pla d'Anyella després que els dies 17 i 18 de maig, les ovelles anessin des de Santa Eulàlia de Puig-oriol fins a Montgrony.
Així, de bon matí en vem acostar cap a Montgrony, amb el bus, i ens vem acostar a peu a la pleta de l'Avet, on el ramat ha passat aquests dies.
De seguida va arribar en Joan i tot el seguici, aquest any unes 60 persones, entre amics, família i nosaltres, que en aquest cas anàvem amb el grup del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, que juntament amb la Universitat de Vic i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat fa uns anys que volen recuperar aquesta tradició.
Aquests any també hi havia un equip de TV3 gravant per un programa nou que s'emetrà a partir de la tardor, amb la presentació d'en Roger de Gràcia.
El recorregut va ser d'uns 14 kilòmetres, recuperant el camí per la carena fins al coll de la Creueta i el Pla d'Anyella. 1200 ovelles seguien les ordres del pastor i a la Creueta s'hi van afegir 400 més que venien de la Pobla.
Juntament amb algun altre ramat passaràn l'estiu a les muntanyes aprofitant les pastures.
Es impressionant veure el ramat com va avançant, com si fos un bloc, seguint les ordres dels pastors.
Amb vistes al pla d'Anyella vàrem fer un bon dinar i nosaltres vem deixar el ramat i vem fer una visita a les barraques. Primer la més antiga, que recentment ha estat restaurada per el Centre d'Etudis Comarcals del Ripollès, i tot seguit la "moderna" que utilitzen els pastors a l'estiu.
Un pla d'Anyella que a l'estiu dona gust veure-hi la barreja de bestiar que hi ha, compartint les pastures.
Una vegada més donar les gràcies a la família Picas per deixar-nos compartir aquests moments tant fantàstics.
Esperem que no es perdi aquesta tradició !
Dues sortides més amb en Toni Vilaró descobrint paratges de la comarca d'Osona. La primera el passat 12 de juny on vàrem fer una circular per Gurb, amb la visita al seu castell.
Està situat al centre del municipi, a 841 m. i s'alça darrere mateix de l'antiga església parroquial de Sant Andreu. Al cim hi ha una creu de ferro. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 hi aparegué la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna. També es van trobar les restes de la capella de Sant Esteve, que al segle XIV tenia capellà i benifici propi.
I també hem visitat l'església romànica de Sant Andreu de Gurb. Apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer als senyors del castell.
L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'enterior només el campanar preromànic. L'exterior de l'absis està molt ben conservat.
I la segona excursió, el 19 de juny, a la zona de Tavertet. Primer vàrem visitar l'antiga església parroquial del municipi, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà.
Ens referim a Sant Miquel de Sorerols, que existia ja el 1062. L'església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard i es troba davant del castell de Sorerols o de Sobiranes.
I aprofitant que erem a la zona de Tavertet vem visitar la cova de Bora Fosca. Una cavitat coneguda des de fa molts anys que ha anat ampliant el seu recorregut fins a l'actual d'uns 1.200 metres. L'entrada està tancada amb una clau que es pot demanar a la masia de Can Subiranes. Està plena de galeries amb espectaculars estalactites. Algún tram està equipat per passar-hi. Es interessant des del punt de vista espeleològic i entomològic.
Nosaltres l'hem visitat amb en Francesc Subiranes i en Joan Noguer.
Fa unes setmanes l'Andreu Pérez va manifestar-me el seu interés en repetir la pujada a la Torre d'Eina, un cim que vàrem assolir aprofitant una excursió organitzada per el Centre Excursionista Ripoll ja fa uns anys, a Eina des de Núria.
I el passat dissabte 14 de juny vàrem fer el recorregut que va suposar passar per moltes Eines: Coma, coll, vall, pic i torre, en una excursió que va deixar molt bon record als participants.
La Coma d'Eina s'assoleix des de Núria, passant entre la Roca del Malé i el Cap de Porc.
Es una vall reclosa, i encara amb moltes plaques de neu, malgrat lo avançat de la temporada, en ple mes de juny.
Creuant el torrent vàrem començar a pujar per la costa on hi ha la font de la Trinitat, per assolir el llom del Roc del Malé, on hi ha la cabana dels soldats.
I de camí, ara planejant molt més, cap al coll d'Eina o de Núria. La doble denominació ens enfrenta a reconèixer la importància d'aquest pas en els camints de romiatge que portaven des de l'alta Cerdanya (Eina) i el Conflent (Planés) cap al santuari de Núria.
Des del coll d'Eina es pot admirar la gran vall d'Eina, un dels llocs mítics dins del món de l'estudi botànic pirinenc on des del segle XVIII hi han anat a herboritzar els més importants naturalistes europeus. Avui la vall ha estat convertida en Reserva Natural, pel que és prohibit arrencar plantes i flors. L'esmorzar al pic d'Eina fou copiòs com sempre.
Malgrat que el temps era inestable, amb boires que anaven enterbolint a vegades el cim, varem fer la marrada fins a la Torre d'Eina, un autèntic gegant amb els seus 2.832 metres d'alt. La decisió d'anar-hi fou encertada ja que varem poder admirar una vista de la plana cerdana, des d'un punt de vista molt poc freqüent.
De retorn cap al pic d'Eina, per fer una excursió circular, férem l'ascensió al Noufonts, el quart cimdel conjunt ripollès (sols el Puigmal, Bastiments i Pic de l'Infern el superen) amb els seus 2.861 m. alt.
La baixada per la vall i coma del Noufonts fou ràpida. I tot el recorregut amenitzat per llegendes de miracles marians, de soldats i carabiners, botànics perseguits per els carlins, romeus nuriencs perduts per les muntanyes, de cabanes de pastors o refugis, etc ... I sempre amb el caliu especial (sempre juganer i ocurrent) que donen els companys d'excursió.
Una sortida que cal fer alguna vegada.
Antoni Llagostera Fotos: Ramon Busquets
El passat dilluns vàrem fer una nova sortida per Vallfogona de Ripollès, enllaçant amb Ripoll a través de l'antic camí Ral.
El primer que vàrem fer és visitar el nucli medieval de la població ripollesa.
El casc antic consta d'una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s'hi construeixen les antigues vivendes. Antigament estava enmurallat, com ho demostra una de les entrades que es conserven, el portal de la Muralla.
Sortint de la població hem visitat l'ermita de Santa Cecília de Ragord, a prop del mas del mateix nom. És romànica del S XII i tot i que l'exterior presenta un bon estat, l'interior està abandonat.
Seguint camí passem antigues masies, encara amb activitat, com la Muntada o can Masnou entre d'altres.
També seguim i creuem algunes rieres com la de Vallfogona.
Hem passat per el Hostal de Sant Eudald, i ens hem acostat a Ripoll entrant per el barri de Vista Alegre.
Hem acabat a Sant Miquel de la Roqueta, una capella modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver.
