Els nostres companys a la Trailwalker

Els Ferrers, les baumes, pla de Marenyol, forat de les tombes i Bufadors de Beví

La zona de Besora i Llaès és d’una riquesa immensa, que cal conèixer i gaudir.

El dissabte 19 d’abril de 2014 varem fer una excursió molt interessant que ens va permetre conèixer una zona plena de referències.

La casa nova dels Ferrers mostra un innegable presència, però l’antiga masia, té un aspecte imponent. D’ella varem fer referència tot citant a Marià Vayreda, que va anar-hi a curar-se d’alguna ferida o malaltia durant la darrera carlinada ja que la casa era acondicionada com hospital de sang carlí. Vayreda explica que “a les nits d’hivern, podien los malalts sentir los llops udolant a sota les finestres“. Sense deixar, però, de citar la germana Angela, “jove, d’uns vint-i-sis anys, era d’una hermosura verdaderament notable, i la fama de la seva bellessa anava de boca dels oficials, amb caràcters de llegenda”.

Tot pujant varem visitar les baumes del Ferrers, tant la de baix com la de dalt, i la bauma de can Burres. Son uns indrets dignes de ser visitats, ja que donen una idea molt clara de com tenien que viure alguna gent. A les construccions de baix de la bauma dels Ferrers hi ha un forn encara en peu.

El pla de Marenyol té una presència molt grata, avui totalment verda i pasturada per vaques. Resulta sorprenen trobar a aquesta alçada (uns 1.100-1.175 m alt) espais cultivables en extensió. A l’entorn hi trobem altres mostres d’aquesta geografia plana, com el pla de Revell o de la Garrafa.

Ja de baixada varem comentar la gran fageda de Bonbac, on hi ha el Emprius de Llaès, propietat de l’ajuntament de Ripoll. Estem davant una de les fagedes més importants i interessants (comparable a la d’en Jordà o la Grevolosa). Estem en una zona protegida com a reserva forestal per l’ajuntament de Ripoll, amb el suport de la Diputació de Girona, dins el programa “Selvans”.

El Forat de les Tombes mereix també una visita, encara que resulta difícil de localitzar si no coneixes el lloc, ja que abans, com a referència per trobar-lo, hi havia un gran faig, el faig de les Tombes, que va caure el 1982 degut a una forta nevada primaveral que el va tombar. Endinsar-se en aquest forat sempre provoca una sensació d’aventura, malgrat que si coneixes el seu recorregut, no té cap dificultat. És una cavitat de relatives bones dimensions (13 metres de profunditat, 11 metres d’alçada del sostre i 45 metres de recorregut).

Excavada als anys quaranta, el Forat de les Tombes va donar restes del neolític inicial (3.000-2000 a. de C.).

I cap els Bufadors. Varem trobar un camí que seguint el fil d’un vailet, molt directament ens va portar al coll de Beví (918 m alt).

El recorregut pel camí que recorre la part nord de la serra dels Bufadors és un goig. L’espai dels Bufadors sempre és ple d’un encanteri i un aire botànic peculiar. Per els dos membres de l’expedició d’avui que no coneixien l’espai ha estat un descobriment ple de satisfaccions. I en l’avenç del Vent, al final de l’enfonsament tectònic, han vist clarament l’efecte de bufador que tenen els forats d’aquest lloc.

Hem tornat xino-xano pel coll de Beví xic i Baví gros fins el cotxe aparcat al costat de la casa dels Ferrers, en la pista que va de Besora a Llaès.

Antoni Llagostera Fernández

Pla de la Calma

El passat dimarts 8 d'abril vàrem fer una nova sortida pel massís del Montseny. En aquest cas a la seva part més occidental on hi ha el Pla de la Calma. Aquest te una àmplia extensió que inclou varis municipis i és travessat per un sender, el GR 5, conegut també com el camí dels miradors. I es que les vistes son espectaculars miris per on miris. Nosaltres hem començat al collet de Terrús, que s'hi pot accedir per una pista que surt de Collformic, un dels punts habituals per pujar al Matagalls.

El primer que hem fet és acostar-nos fins a l'església de Sant Cebrià de la Mora. Una capella d'un color rogenc que queda just a sota del Pla de la Calma i que està documentada el 1099, tot i que hi havia petites capelles més antigues. L'edificació actual, romànica del segle XII, és d'una nau amb absis, al qual s'hi van afegir l'any 1580 dues capelles laterals, que ara li donen una planta de creu llatina. Estem en terme de Tagamanent. Des d'aquest punt les vistes cap a la plana de Vic son magnífiques.
Desprès de tornar al coll, hem travessat el pla de la Calma gaudint de la vegetació amb en Toni Vilaró, i de les vistes que hi ha, així com dels elemets patrimonials que hem anat trobant. Es el cas d'una cabana de pastor molt antiga on al seu interior hi ha una pedra, que podia haver estat un dolmen.

Aquesta part del altiplà acull alguns cims que potser no son tan coneguts com el Turó de l'Home, el Matagalls i les Agudes, però que també val la pena pujar-hi. Nosaltres em fet cim del Suï, una muntanya que es troba a uns 1.300 metres d'alçada. Continuem gaudint de vistes explèndides.



I per acabar hem tornat enrere fins a Collformic, ja al municipi de El Brull i a l'extrem nord-oest del Montseny. En aquest punt hi ha un monument en record a les víctimes de la tercera guerra carlina l'any 1874.

GR 92

Continuem fent sortides per la Costa Brava, seguint el GR-92. El passat dissabte 29 de març va ser el torn del tram entre Lloret de Mar i Blanes.

I el dissabte 29 n'hem fet una altra, a l'Alt Empordà, entre Cadaqués i el Cap de Creus.

Dues sortides per uns paratges magnífics que podreu veure a Televisió del Ripollès en els propers dies.

Volta al terme d'Amer

Aquest passat dissabte 15 de març hem tornat a Amer amb els amics del Grup Excursionista Amerenc Esquelles. En aquest cas per fer un tram de la ruta que ells tenen marcada com a volta al terme. Aquesta excursió, tota sencera, és de 51 kilòmetres i per tant, nosaltres n'hem fet un tram de 12 kilòmetres molt interessants. El punt de sortida l'hem fet des de Sant Climent d'Amer, l'antiga església parroquial. L'edificació actual té l'origen en una construcció del segle XVII, molt reformada al s. XIX. Te una portalada d'estil neoclàssic amb una torre de campanar de planta quadrada amb elements d'ispiració neoromànica i la part superior decorada amb rajoles de colors.

Des d'aquest punt ja tenim una vista de el recorregut que ens espera, amb els cingles de Sant Roc com a protagonistes, que no tenen res a envejar als del Far o Tavertet, i en canvi aquests sembla que no son tant populars.
Doncs començem a caminar com si anessim a buscar la punta de la cinglera, seguint una pista que ens portaria a les Serres. El recorregut passava per les masies de la zona, però sembla que aquestes ara no deixen passar-hi. Una llàstima. Quan portem una hora més o menys trenquem a l'esquerra per enfilar el grau de Santa Maria que es fa un lloc entre els penya segats. Estem pujant un desnivell d'uns 350 metres que ens fa suar la cansalada. Un cop a d'alt ens acostem a l'ermita de Sant Roc situada a la punta de la cinglera i que limita amb tres comarques: la Selva, el Gironès i la Garrotxa. És una capella petitona, de l'any 1447, goticitzant d'una nau, amb absis carrat orientat a migjorn i entrada a tramuntana.

Un lloc perfecte per esmorzar-hi tot gaudint de les magnífiques vistes que hi ha, fins i tot el mar, en dies clars. En aquest punt també hi ha unes cistes prehistòriques conegudes com el cementiri dels Moros. 
La tornada l'em fet seguint el pla de sant Roc, trepitjant tota la cinglera que haviem  vist des de sota, ara fent-ho per sobre fins arribar a l'altre extrem per baixar per el grau del Llop, una autèntica trialera. 
Com a punt final de la sortira, abans de tornar a Sant Climent, ens hem acostat a la Torre de Rocasalva o castell de Torredamer. Una masia fortificada amb una destacada torre circular situada en un dels angles, que es pot datar al segue XIII o potser al XII. La casa ha estat reformada i ampliada. La torre es conserva intacta i té una alçada de 16 metres. A l'edat mitjana pertanyia a la família Roca-salva. 

Actualment és una propietat privada de Ramon Torredamer que amb els anys i la paciència està restaurant tot el que pot intentant respectar al màxim els seus orígens. De fet és un apassionat dels castells i també estudia la història dels seus avantpassats. Des d'aquí li hem de donar les gràcies per la seva rebuda i explicacions que ens ha fet.
I finalment després de passar-hi una bona estona hem tornat cap a Sant Climent on teniem els cotxes.

Una sortida genial amb molt bona companyia i també amb força calor. Ja ens han recomanat no fer aquesta sortida en ple mes d'agost.
Agrair un cop més al Ramon Torredamer i Turu (m'ha dit sobretot que li poses el segon cognom) per mostrar-nos la bona feina que fa, i també la gestió del grup Esquelles per poder visitar-ho.
Com he comentat ja haviem fet una sortida amb el Grup Excursionista Amerenc, el mes de desembre del 2013.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2013/12/amer.html
Una de les ermites que vàrem visitar va ser la de Santa Brígida, ho dic perque dies desprès en Miquel Güell ens va obsequiar uns rocs de Santa Brígida, un dolç deliciòs típic d'Amer. Tots els que el vàrem tastar ja anàvem preparats per adquirir-ne a la pastisseria del poble. Doncs sembla que només els fan us dies a l'any. per Santa Brígida. Davant la nostra sorpresa el grup Esquelles hi va voler posar remei. El resultat, uns altres dolços típics de la vila: els Capricis. Una barreja de Carquinyolis, Terratrèmols i Cracs boníssims. Hem tingut uns bons postres. I m'oblidava de l'aperitiu que hem fet amb en Ramon mentre ens explicava la restauració del castell.
I per acabar comentar que la foto de grup avui ens l'ha fet en Josep Miquel Guasch, que darrerament ens acompanya per "caçar" una bona panoràmica. És un crac !  http://www.panoramic.cat/
Adeu Amer, tornarem !!