No cal dir que el recorregut convida a banyar-se en qualsevol de les platges que anem trobant, i ja us podeu imaginat qui s'ha banyat. En Toni, tot i que en aquesta epoca de l'any ha trobat una bona temperatura de l'aigua.
Tota la informació del programa de TV Ripollès ara al vostre abast.
pan
dimarts, 17 de setembre del 2013
Portbou - Llançà
Nova sortida aquest passat dissabte 14 de setembre cap a la costa, a l'Alt Empordà per gaudir d'un altre tram del GR-92, el primer, que comença a Portbou i acaba al port de Llançà. Un camí fàcil i agradable d'uns 10 kilòmetres i que ens ofereix unes vistes espectaculars d'aquesta zona, amb les platges i cales i els pobles que hi ha: Portbou, Colera i Llançà.
No cal dir que el recorregut convida a banyar-se en qualsevol de les platges que anem trobant, i ja us podeu imaginat qui s'ha banyat. En Toni, tot i que en aquesta epoca de l'any ha trobat una bona temperatura de l'aigua.
No cal dir que el recorregut convida a banyar-se en qualsevol de les platges que anem trobant, i ja us podeu imaginat qui s'ha banyat. En Toni, tot i que en aquesta epoca de l'any ha trobat una bona temperatura de l'aigua.
divendres, 13 de setembre del 2013
Port de la Selva - Llançà
Aquest passat dissabte 7 de setembre hem fet una nova sortida, canviant una mica de paisatge ja que hem anat cap a la costa, al Alt Empordà, per fer un tram del GR-92 que segueix tot el litoral català. En aquest cas la excursió uneix dos petits pobles, el Port de la Selva i Llançà. Dos pobles molt turístics que encara conserven els seus racons i encants que ens ofereixen imatges de postal constantment. A mida que ens allunyem o acostem als nuclis les vistes son espectaculars.
El camí passa per un altre indret magnífic, ja que al capdamunt de la serra de Verdera s'aixeca un dels conjunts monumentals més interessants per conèixer el món medieval. El Monestir de Sant Pere de Rodes, que va esdevenir el monestir més important del comtat d'Empúries tant pel paper rellevant dels seus abats com per ser un important centre de pelegrinatge gràcies a les relíquies de custodiava.
Continuant camí cap a Llançà ens enfilem a la carena i en aquest punt s'obren les vistes a l'altre cantó on hi tenim el golf de Roses impressionant.
Una magnífica sortida que intentarem fer-ne un altre tram aquest dissabte, entre Llançà i Portbou.
El camí passa per un altre indret magnífic, ja que al capdamunt de la serra de Verdera s'aixeca un dels conjunts monumentals més interessants per conèixer el món medieval. El Monestir de Sant Pere de Rodes, que va esdevenir el monestir més important del comtat d'Empúries tant pel paper rellevant dels seus abats com per ser un important centre de pelegrinatge gràcies a les relíquies de custodiava.
Continuant camí cap a Llançà ens enfilem a la carena i en aquest punt s'obren les vistes a l'altre cantó on hi tenim el golf de Roses impressionant.
Una magnífica sortida que intentarem fer-ne un altre tram aquest dissabte, entre Llançà i Portbou.
dilluns, 9 de setembre del 2013
11 setembre
Un any més la diada del 11 de setembre serà molt especial a Catalunya amb la creació de la Via Catalana.
Nosaltres des del blog ens hi afegim a la cadena de blogs per la independència que enllaça uns 300 blogs.
dilluns, 2 de setembre del 2013
Núria - Carançà - Toès
Aquest passat cap de setmana (24 i 25 agost) hem fet una de les sortides que més s'ha fet esperar del Caminant, teniem moltes ganes de fer-la i anaven passant els anys i no trobavem el dia. Una excursió molt clàssica de l'excursionisme i que molta gent fa.
23 kilòmetres molt exigents, amb un desnivell d'uns 800 metres de pujada i gairebé 2000 metres de baixada. Es pot fer amb un dia, però nosaltres, com molta gent, hem repartit la caminada en dues etapes i així gaudir de la varietat de paisatges.
El primer dia, Núria - refugi del Ras de Carançà.
Hem sortit amb el primer cremallera i així es pot fer la pujada al Noucreus a primera hora, amb calma i pràcticament sense la calor del sol. El camí segueix el GR 11 seguint el torrent del Noucreus que travessem per el pont de l'Escuder i ens endinsem a la tartera. Es el tram més dur fins arribar als 2.796 m. del coll de Noucreus on ja podem gaudir de magnífiques vistes. Unes creus que es van posar en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Desprès d'un bon esmorzar hem fet el pic de la Fossa del Gegant que està a tocar i hem començat la baixada fins al coll de Carançà, una cruïlla de caminis que venen del pic de l'Infern i del refugi d'Ulldeter.
Nosaltres tirem avall, cap a l'esquerra i de seguida comencen a aparèixer els estanys de Carançà. Son fantàstics. Primer trobem l'estany Blau i tot seguit el Negre. Aquí neix la riera de Carançà. El camí no està marcat i cal anar seguint les fites. I una mica més lluny apareix el tercer, l'estany Gran o de les Truites. És un bon lloc per reposar ja que ja haurem fet 9 kilòmetres i com a mínim els peus a l'aigua s'hi han de posar.
Enara ens queden un parell d'hores per arribar al refugi. El paisatge ens continua acompanyant, amb petites basses que acompanyen el riu, i de tant en tant, trobem antigues cabanes de pastors, alguna ben conservada. Nosaltres hem fet una parada per dinar. La darrera hora de camí ens ha acompanyat una pluja suau i a les 4 de la tarda ja erem al refugi.
Com veieu ens ho hem agafat amb calma.
Així doncs hem fet 14 kilòmetres. El refugi és petit, unes 30 places, i cal fer reserva per no quedar fracassat. Pertany al municipi de Fontpedrosa (Conflent). No hi ha ni llum ni aigua (només per el serveu de cuina) i el lavabo està apartat en una barraca. Nosaltres hi hem sopat i esmorzat amb un menú força correcte. Això si, horari francès, sopar a les 7 de la tarda.
La segona jornada es presenta tranquila, sense mal temps. Tampoc cal còrrer, l'esmorzar es serveix a les 7.30 h. El camí fins a Toès és d'unes 4 hores per fer uns 9 kilòmetres, baixant un desnivell de 1.000 metres. Tret d'algun tram anem baixant molt suau seguint el curs del riu, que ens deixa autèntiques postals. El més interessant arriba als darrers 3 kilòmetres, on els espais es fan més petits i un seguit de passeres i palanques ens ajuden a passar per sobre el riu. És un recorregut molt ben condicionat i sense perill, tot i que algunes palanques es mouen. Fins i tot és divertit, s'ha d'anar superant els obstacles que et vas trobant.
També trobem una petita resclosa on es capta l'aigua per el salt de la central elèctrica de Toès. El més curiós és que els tubs passen per unes galeries, que ni es veuen. La darrera part del recorregut passa per una mena de "Corniche", una cornisa feta a la roca, obrin un camí artificialment que fa que sigui molt espectacular. El riu ens queda al fons i les persones amb vertigen pateixen molt, tot i que constantment hi ha un cable per agafar-te i en cap moment trobes un tram perillòs. El que cal vigilar en tot el recorregut és el creument de persones ja que, sobretot a les passeres, no es passaria, i molts dels ponts aconsellen passar-hi màxim dues persones.
I finalment arribem al poble, on hi ha un ampli aparcament de pagament per deixar els vehicles.
Per tornar hi la la opció del Tren Groc que te parada a Toès, una petita població de 40 habitants gairebé sense cap servei. A l'arribada si que hi ha un petit bar. Nosaltres hem optat per llogar un taxi de Puigcerdà i hem agafat el tren fins a Ribes de Freser.
Cal dir que les Gorgues ofereixen varis recorreguts i es pot fer una circular de dues o tres hores i així no cal fer la travessa. Però si no hi heu estat, us la recomanem. Nosaltres estem valorant si fem un o dos programes del Caminant per Catalunya ja que hem gravat molt material, tot i que la part final és molt repetitiva. Ja es veurà. En tot cas us deixo un ellaç del Facebook per si voleu veure alguna foto més.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10152163219848776.1073741827.161274228775&type=1
En l'apartat d'anècdotes destacar que en Manel s'ha banyat a l'estany Gran amb un parell de ... l'aigua estava gelada. Al coll de Noucreus ens hem trobat una colla de Vilallonga de Ter que feien la travessa fins a Núria, encapçalats per la seva alcaldessa, la Paquita Pastoret, que ha demostrat estar en forma.
Al refugi hi ha un burro (el veureu a les fotografies) que ens ha fet companyia una estona ja que li hem donat quatre fruits secs i ens ha fet un seguiment estricte, sobretot a en Pere. No cal dir que a la nit, suposo que a tots els refugis passa, el concert és inevitable, la gent ronquem i molt. I el segon dia, a la sortida ens hem perdut una mica, fent un recorregut estrany, i alguns, al no voler tornar enrere, s'han embolicat una mica. I es que crec que potser s'hauria de marcar una mica més el camí ja que tret de les fites no hi ha gaire res més.
23 kilòmetres molt exigents, amb un desnivell d'uns 800 metres de pujada i gairebé 2000 metres de baixada. Es pot fer amb un dia, però nosaltres, com molta gent, hem repartit la caminada en dues etapes i així gaudir de la varietat de paisatges.
El primer dia, Núria - refugi del Ras de Carançà.
Hem sortit amb el primer cremallera i així es pot fer la pujada al Noucreus a primera hora, amb calma i pràcticament sense la calor del sol. El camí segueix el GR 11 seguint el torrent del Noucreus que travessem per el pont de l'Escuder i ens endinsem a la tartera. Es el tram més dur fins arribar als 2.796 m. del coll de Noucreus on ja podem gaudir de magnífiques vistes. Unes creus que es van posar en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Desprès d'un bon esmorzar hem fet el pic de la Fossa del Gegant que està a tocar i hem començat la baixada fins al coll de Carançà, una cruïlla de caminis que venen del pic de l'Infern i del refugi d'Ulldeter.
Nosaltres tirem avall, cap a l'esquerra i de seguida comencen a aparèixer els estanys de Carançà. Son fantàstics. Primer trobem l'estany Blau i tot seguit el Negre. Aquí neix la riera de Carançà. El camí no està marcat i cal anar seguint les fites. I una mica més lluny apareix el tercer, l'estany Gran o de les Truites. És un bon lloc per reposar ja que ja haurem fet 9 kilòmetres i com a mínim els peus a l'aigua s'hi han de posar.
Enara ens queden un parell d'hores per arribar al refugi. El paisatge ens continua acompanyant, amb petites basses que acompanyen el riu, i de tant en tant, trobem antigues cabanes de pastors, alguna ben conservada. Nosaltres hem fet una parada per dinar. La darrera hora de camí ens ha acompanyat una pluja suau i a les 4 de la tarda ja erem al refugi.
Com veieu ens ho hem agafat amb calma.
La segona jornada es presenta tranquila, sense mal temps. Tampoc cal còrrer, l'esmorzar es serveix a les 7.30 h. El camí fins a Toès és d'unes 4 hores per fer uns 9 kilòmetres, baixant un desnivell de 1.000 metres. Tret d'algun tram anem baixant molt suau seguint el curs del riu, que ens deixa autèntiques postals. El més interessant arriba als darrers 3 kilòmetres, on els espais es fan més petits i un seguit de passeres i palanques ens ajuden a passar per sobre el riu. És un recorregut molt ben condicionat i sense perill, tot i que algunes palanques es mouen. Fins i tot és divertit, s'ha d'anar superant els obstacles que et vas trobant.
També trobem una petita resclosa on es capta l'aigua per el salt de la central elèctrica de Toès. El més curiós és que els tubs passen per unes galeries, que ni es veuen. La darrera part del recorregut passa per una mena de "Corniche", una cornisa feta a la roca, obrin un camí artificialment que fa que sigui molt espectacular. El riu ens queda al fons i les persones amb vertigen pateixen molt, tot i que constantment hi ha un cable per agafar-te i en cap moment trobes un tram perillòs. El que cal vigilar en tot el recorregut és el creument de persones ja que, sobretot a les passeres, no es passaria, i molts dels ponts aconsellen passar-hi màxim dues persones.
I finalment arribem al poble, on hi ha un ampli aparcament de pagament per deixar els vehicles.
Per tornar hi la la opció del Tren Groc que te parada a Toès, una petita població de 40 habitants gairebé sense cap servei. A l'arribada si que hi ha un petit bar. Nosaltres hem optat per llogar un taxi de Puigcerdà i hem agafat el tren fins a Ribes de Freser.
Cal dir que les Gorgues ofereixen varis recorreguts i es pot fer una circular de dues o tres hores i així no cal fer la travessa. Però si no hi heu estat, us la recomanem. Nosaltres estem valorant si fem un o dos programes del Caminant per Catalunya ja que hem gravat molt material, tot i que la part final és molt repetitiva. Ja es veurà. En tot cas us deixo un ellaç del Facebook per si voleu veure alguna foto més.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10152163219848776.1073741827.161274228775&type=1
En l'apartat d'anècdotes destacar que en Manel s'ha banyat a l'estany Gran amb un parell de ... l'aigua estava gelada. Al coll de Noucreus ens hem trobat una colla de Vilallonga de Ter que feien la travessa fins a Núria, encapçalats per la seva alcaldessa, la Paquita Pastoret, que ha demostrat estar en forma.
Al refugi hi ha un burro (el veureu a les fotografies) que ens ha fet companyia una estona ja que li hem donat quatre fruits secs i ens ha fet un seguiment estricte, sobretot a en Pere. No cal dir que a la nit, suposo que a tots els refugis passa, el concert és inevitable, la gent ronquem i molt. I el segon dia, a la sortida ens hem perdut una mica, fent un recorregut estrany, i alguns, al no voler tornar enrere, s'han embolicat una mica. I es que crec que potser s'hauria de marcar una mica més el camí ja que tret de les fites no hi ha gaire res més.
divendres, 30 d’agost del 2013
El passat dissabte, dia 10 d’agost, un reduït
grup de Caminant per Catalunya va fer l’ascensió al Bastiments i Bacivers.
En un dia clar, varem començar l’excursió al
pàrquing de Vallter 2000. Pujarem per les pistes i en arribarem fins el punt de
naixement del riu Ter, que apareix de cop i bastant cabalós sota unes pedres.
Posats ja en direcció al coll de la Marrana
passarem pel costat de la nova ubicació de l’estació metererològica del Ull de
Ter.
En el coll de la Marrana, el vent va mostrar
la força que tenia aquell dia.
L’ascensió per la carena dels Emprius fou
especialment ràpida.
Dalt del Bastiments els vint o trenta
quilòmetres amb que bufava el vent feia molt poc agradable quedar-se a veure
una mica el paisatge (Ull de Ter, Coma de Vaca, Comamitjana,...).
Fet el cim (que és el darrer punt de la
carena), baixarem cap al coll de Bacivers, on resguardats del vent, esmorzarem.
El cim del Bacivers fou el següent objectiu,
que fou assolit ràpidament, encara que també la ventada feia poc atractiu restar
gaire temps al cim.
Baixarem directes cap la cabana de pedra de
Bacivers, una cabana molt interessant i condicionada. Feta una ullada a
l’estany de Bacivers, varem veure, a aquestes alçades de l’any, que encara hi
havia una considerable congesta de neu.
Passant pel coll de la Geganta que uniren en
matrimoni al Gegant (així en diuen els francesos del Bastiments) varem baixar
per la font de la Perdiu, copsant una vegada més l’aigua que surt d’una penya.
Amb un tris-tras en arribarem al cotxe, a
l’aparcament de Vallter 2000.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)