En Toni Vilaró
ens ha proposat per aquest dissabte, 22 de setembre, una volta circular pel
Cabrerés, sortint del veïnat de Cantonigrós, terme municipal de l’Esquirol.
Arribem al punt de sortida havent deixat enrera la boira baixa de la plana de
Vic, i amb una fresca que alguns dies d’aquest passat estiu tots hauríem
desitjat. El recorregut
comença al bell mig del poble, agafant el camí o passeig dels enamorats, que
segueix pel costat de la riera de Balà, que neix just uns centenars de metres
més amunt. Tot començant en adonem dels estralls de la sequera d’aquest estiu.
No només la riera baixa pràcticament seca sinó que molts dels arbres han perdut
la fulla o s’han assecat. Malgrat l’aparença de tardor avançada, aquest
passeig, estiguis o no enamorat, val la pena de fer-lo, sota els imposants
faigs i roures que embolcallen tot el camí. El passeig acaba en la font del
mateix nom, que avui en dia ha perdut una part del seu encant, ja que hi surt
aigua clorada del poble. Tot sigui per la seguretat sanitària.
En aquest punt
agafem la pista que en portarà fins a l’ermita de Sant Corneli. Seguint la
pista i les indicacions no es podem perdre, a no ser que, tot volen fer
drecera, no l’encertem i agafem un camí equivocat. I precisament això ens va
passar a nosaltres. Però va ser a fi de bé, ja que la volta va ser curta, i el
camí molt més bonic. Fins arribar l’ermita, primer amb boira
bastant espessa però finalment amb sol, el camí primer puja per tornar a baixar
després, sempre suaument, enmig de prats i boscos característics d’aquesta zona
de pluges habitualment abundants. Durant tot el camí els trets dels caçadors
ens han acompanyat. L’Obèlix segur que no feia tan soroll ni enrenou.
L’ermita de Sant
Corneli està situada en un indret privilegiat, i ha estat lloc de culte tan
pels nostres ancestres més llunyants com pels més propers. Les restes
megalítiques que hi trobem ens ho demostren, i la església mateixa ens ho
confirma.
Aprofitem per esmorzar, avui
sense coca (el nostre mestre forner fa vacances), i també per petar la xerrada
amb un grup de Vilafranca del Penedès,
que ens confirma que els programes de Caminant per Catalunya ja es
veuen per l’Alt Penedès.
L’entorn clos de
l’ermita –els arbres no ens permeten veure
gairebé res- s’obre a pocs mestres des d’un mirador situat sobre un
espadat. Des d’allà podem veure el poble
de Tavertet, i la vista s’escapa des del Cabrerès fins a les Guilleries.
Es hora de
continuar la ruta. Seguim uns centenars de metres pel mateix camí per on hem
vingut, i després trenquem a la dreta per encarar el coll del Perer, tot
passant per la font de la Vena. Des d’aquest coll i a la dreta podem arribar
fins a la Rocallarga, mirador sobre l’Avenc i cingles que s’aboquen a les
Guilleries. Però s’ha fet tard, i ho haurem de deixar per un altre dia.
Baixem per l’altra vessant del coll, per un
camí sovint empedrat, i que ens recorda que en altres temps va ser molt
freqüentat. El camí sota un bosc espès en conduirà fins a la masia del Perer,
ja en el vessant de la Riera de Rupit, poble que podem endevinar, però no
veure, no gaire lluny d’allí. Des d’aquesta masia enllacem amb el camí directe
que pujava des de Rupit fins a Cantonigrós. L’altre camí, més planer, passa pel
Coll del Bac. Tot pujant podem contemplar el conjunt d’edificacions de les Viles,
que acrediten la bonança d’algunes de les famílies pageses d’aquest entorn.
Després d’una pujada curta però intensa, enllacem amb el camí d’anada, ja prop
de Cantonigrós, del qual però ens desviem per passar per allà on suposadament
neix la Riera de Balà. arribant altre cop a la font dels enamorats, tot passant
per una altra font, la del faig. Hem donat tota la volta. Una matinal que
convidem a fer i a repetir, perquè es diferent a cada estació de l’any.
Texte i fotos: JOAN NOGUERA
