dissabte, 29 de setembre del 2012

Volta al Cabrerès

En Toni Vilaró ens ha proposat per aquest dissabte, 22 de setembre, una volta circular pel Cabrerés, sortint del veïnat de Cantonigrós, terme municipal de l’Esquirol. Arribem al punt de sortida havent deixat enrera la boira baixa de la plana de Vic, i amb una fresca que alguns dies d’aquest passat estiu tots hauríem desitjat. El recorregut comença al bell mig del poble, agafant el camí o passeig dels enamorats, que segueix pel costat de la riera de Balà, que neix just uns centenars de metres més amunt. Tot començant en adonem dels estralls de la sequera d’aquest estiu. No només la riera baixa pràcticament seca sinó que molts dels arbres han perdut la fulla o s’han assecat. Malgrat l’aparença de tardor avançada, aquest passeig, estiguis o no enamorat, val la pena de fer-lo, sota els imposants faigs i roures que embolcallen tot el camí. El passeig acaba en la font del mateix nom, que avui en dia ha perdut una part del seu encant, ja que hi surt aigua clorada del poble. Tot sigui per la seguretat sanitària.











En aquest punt agafem la pista que en portarà fins a l’ermita de Sant Corneli. Seguint la pista i les indicacions no es podem perdre, a no ser que, tot volen fer drecera, no l’encertem i agafem un camí equivocat. I precisament això ens va passar a nosaltres. Però va ser a fi de bé, ja que la volta va ser curta, i el camí molt més bonic. Fins arribar l’ermita, primer amb boira bastant espessa però finalment amb sol, el camí primer puja per tornar a baixar després, sempre suaument, enmig de prats i boscos característics d’aquesta zona de pluges habitualment abundants. Durant tot el camí els trets dels caçadors ens han acompanyat. L’Obèlix segur que no feia tan soroll ni enrenou.
L’ermita de Sant Corneli està situada en un indret privilegiat, i ha estat lloc de culte tan pels nostres ancestres més llunyants com pels més propers. Les restes megalítiques que hi trobem ens ho demostren, i la església mateixa ens ho confirma. 











Aprofitem per esmorzar, avui sense coca (el nostre mestre forner fa vacances), i també per petar la xerrada amb un grup de Vilafranca del Penedès,  que ens confirma que els programes de Caminant per Catalunya ja es veuen per l’Alt Penedès.
L’entorn clos de l’ermita –els arbres no ens permeten veure  gairebé res- s’obre a pocs mestres des d’un mirador situat sobre un espadat. Des d’allà  podem veure el poble de Tavertet, i la vista s’escapa des del Cabrerès fins a les Guilleries.



Es hora de continuar la ruta. Seguim uns centenars de metres pel mateix camí per on hem vingut, i després trenquem a la dreta per encarar el coll del Perer, tot passant per la font de la Vena. Des d’aquest coll i a la dreta podem arribar fins a la Rocallarga, mirador sobre l’Avenc i cingles que s’aboquen a les Guilleries. Però s’ha fet tard, i ho haurem de deixar per un altre dia.
 Baixem per l’altra vessant del coll, per un camí sovint empedrat, i que ens recorda que en altres temps va ser molt freqüentat. El camí sota un bosc espès en conduirà fins a la masia del Perer, ja en el vessant de la Riera de Rupit, poble que podem endevinar, però no veure, no gaire lluny d’allí. Des d’aquesta masia enllacem amb el camí directe que pujava des de Rupit fins a Cantonigrós. L’altre camí, més planer, passa pel Coll del Bac. Tot pujant podem contemplar el conjunt d’edificacions de les Viles, que acrediten la bonança d’algunes de les famílies pageses d’aquest entorn. Després d’una pujada curta però intensa, enllacem amb el camí d’anada, ja prop de Cantonigrós, del qual però ens desviem per passar per allà on suposadament neix la Riera de Balà. arribant altre cop a la font dels enamorats, tot passant per una altra font, la del faig. Hem donat tota la volta. Una matinal que convidem a fer i a repetir, perquè es diferent a cada estació de l’any. 
Texte i fotos: JOAN NOGUERA

dijous, 13 de setembre del 2012

La Canal del Cristall del Cadí

Feia temps que els que fem possible Caminant per Catalunya teníem en el cap de fer la canal del Cristall, una de les vies més clàssiques de pujar la feréstega cara nord de la serra del Cadí. Finalment, posats d’acord tots els astres benefactors, el passat dissabte, dia 8 de setembre de 2012, varem fer realitat una excursió de les que deixen un record imborable.
La sortida fou des del coll de Pallers, al costat del poble d’Estana, que per cert estava en festes. El camí de pujada fins el peu de la paret del cadí mereix una menció ja que passa espais d’una gran bellesa (Graus de Riclà, coll de Reineres i Collet Roig) fins arribar a un lloc espectacular, el Prat del Cadí. Un forat herbat entre una pineda esplèndida.
I davant tens tota la majestuositat de la paret nord calcària de la serra del Cadí, amb tres canals que semblen totalment verticals, la canal d’Estana, la del Cristall i la de l’Ortiguer.












El camí que porta fins dalt de la carena de la serra del Cadí per la canal de Cristall es marcada com un PR amb senyals verdes i blanques. La pujada, utilitzant moltes vegades peus i mans, es considerable d’uns 700 metres de desnivell, amb inclinacions del 45 al 60 per cent.
Malgrat la duresa que suposa la pujada, mai tens sensació aguda de perill, encaixonant entre les parets verticals de pedra. Una pujada, en definitiva, de les que creen records i imatges molt especials.













Abans de sortir de la canal varem visitar la cova de la font de Cristall, que dona nom a la canal: Dins de la cova hi havia una font, avui desapareguda per despreniments del sostre, que sempre era gelada com un cristall.
Varem esmorzar, avançat el matí, al Puig de la canal de cristall, amb una vista magnífica sobre Gósol i amb el Pedraforca davant. El seguit de cims del Cadí, des del Comabona fins el Vulturó eren al nostra costat. Per la carena hi passa un GR, bastant transitat pel que varem veure.
Ens dirigirem cap el 1.018 metros de del pàrking de coll de Pallers (1.499 m alt) fins el coll de Canal del Cristall (2.517 m alt)
Per assolir el cim del Puig de Canal Baridana o Vulturó (2.653 m alt), el cim més alt cal Cadí, quasi una passejada, per retornar al coll de Quer.
I aquí varem començar el patiments. No varem saber trobar la canal del Llitze que volíem agafar i varem baixar per la canal de Quer i la immensa tartera de Llitze o de l’Orri Vell, més de cinc cents metros de desnivell ple de rocs de tots els tamanys i volums. Una baixa molt cruenta!














I per acabar-ho d’adobar, quan estavem ja reagrupats desprès de la dispersió provocada per la baixada, va caure una curta turmenta, amb pedra petitona gràcies a Déu, que va fer-nos baixar, sense cap camí a seguir, per mig del bosc, fins el coll de Reineres.
Una excursió que inaugura la temporada del Caminant per Catalunya, que aquest any promet molt, emocions i paisatges meravellosos.

Escriu: Antoni Llagostera Fotos: Ramon Busquets


divendres, 3 d’agost del 2012

Vall del Bisaura

Nova sortida aquest passat dissabte 28 de juliol amb en Toni Vilaró desprès d'acabar totes les etapes del GR II. En aquest cas ens ha protat a la Vall del Bisaura.Una excursió amb molts atractius començant per el punt de sortida, Vidrà. Un petit poble de la comarca d'Osona i que curiosament forma part de la província de Girona.Una vall ja esmentada l'any 960 amb una interessant etapa medieval. Seguint la carretera direcció a Sant Quirze de Besora, i fent uns 500 metres, hem trencat a l'esquerra direcció Bellmunt per el camí del Boscatell. és una bona alternativa per pujar a aquest Santuari, potser no tant utilitzada.










Cal seguir una pista que va planejant poc més de 2 kilòmetres. De seguida veiem la silueta de la muntanya que hem d'assolir. Estem seguint el GR III que ve de Sant Joan de les Abadesses, i l'hem de deixar una estona per anar a Bellmunt seguint el GR 151, que primer baixa fins el coll d'Hi era de massa per, amb 30 minutets, enfilar fins al Santurari. Estem ja en terme de Sant Pere de Torelló al punt més alt de la serra de Bellmunt, 1.246 metres.











Això ens permet tenir una vista privilegiada de la plana de Vic i també del pirineu. Tornant al coll, hem parat a esmorzar mentre en Toni ens explicava la llegenda d'on sur aquest nom tan peculiar. Recuperant el GR III ara el seguim avall unes dues hores i 30 minuts seguint la Vall del Bisaura. Aquesta deriva del nom llatí del castell de Santa Maria de Besora i compondria una subcomarca de frontera entre el Ripollès i Osona. Alguns dels pobles pertanyien a la nostra comarca.
I precisament les vistes a Santa Maria de Besora i el seu castell no es fan esperar. Durant una bona estona anem carenejant la serra de Cogulera, sempre de baixada fins a trobar el riu i el molí de la Foradada.


Un cop aquí ja ens falta molt poc per Sant Quirze de Besora, on hem aprofitat per fer una mica de visita, especialment al seu nucli antic.
Una bonica excursió d'uns 12 kilòmetres que nosaltres hem suat de valent, ja que el sol avui apretava força, i en alguns trams amb el terreny i la manca d'aire semblava que trepitjàvem l'infern.











dimecres, 25 de juliol del 2012

Olla de Núria

Espectacular sortida la que hem fet aquest dissabte 21 de juliol a la coneguda Olla de Núria, un recorregut carener pel cordal de cims que envolten la Vall de Núria. Uns cims emblemàtics per l'excursionisme com el Puigmal (2.913 m.) Pic de Segre (2.848 m.) Pic de Finestrelles (2.829 m.) Pic d'Eina (2.766 m.) Noufonts (2.867 m.) o Noucreus (2.799 m.) entre d'altres (una desena més). No és fàcil, podem dir que és de nivell mitjà-alt, s'ha d'estar preparat ja que els desnivells a superar es van acumulant de pujada fins a uns 2000 metres, fent uns 25 kilòmetres. La sortida l'hem fet des de Fontalba a 2.074 m. i per fer el primer objectiu, el Puigmal ja hem de superar un desnivell d'uns 800 metres. 











La pujada als altres cims oscil.la entre els 100 o 300 metres. El Pic d'Eina es pot vorejar i evitar el cim si les cames no acompanyen o ens volem reservar. Alguns de nosaltres hi hem pujat. Een total erem 16 on han sortit dos grups de 8. Els més valents han tirat fort i han aconseguit complertar el recorregut amb unes 8 hores. La resta ens ho hem agafat més tanquilament i al arribar al coll de Noufonts hem decidit tiral avall cap a Núria, ja que entre el cansanci i la boira que feina la guitza no les teniem totes, ja que a més per gravar el programa no ens deixava gaudir de les vistes. No cal dir que aquestes vistes eren espectaculars durant tot el recorregut, sobretot per la banda francesa i de la Cerdanya. La part catalana era un mar de boira, fins i tot ens ha costat veure el Santuari als nostres peus. El grup que ha complertat el recorregut, ha acabat amb molta boira i amb quatre gotes.












Com veieu la foto de grup l'hem fet al Puigmal, ja que hi erem tots. També hem esmorzat junts al coll de Finestrelles quan ja portavem més de 3 hores de camí.
Una excursió que tenien al cap la Pilar i en Ramon i que ha engrescat a un bon grup. Alguns dels participants a més, els hi haurà servit per fer un bon escalfament abans d'anar a l'Aneto aquest proper cap de setmana amb el Club Excursionista Ripoll. Pel que fa al programa de TV haurem de fer trampa, i acabar la resta de l'Olla un altre dia i així deixar la excursió complerta.
Tot i ser una caminada bastant forta, sobten les dades de la tradicional cursa de l'Olla que organitza Vall de Núria que fa pocs dies, va aplegar més de 600 participants i qur fant el mateix recorregut però amb poc més de dues hores els que van al capdavant.En tot cas uns cims que s'han d'afegir a la llista de qualsevol excursionista, ja sigui fent l'Olla o per separat.

dimarts, 17 de juliol del 2012

De Puigsac al Puig Estela per coll de Pal


De Puigsac al Puig Estela pel coll de Pal

El dissabte, dia 14 de juliol, a les set del matí sortíem de Puigsac, el veinat de Pardines. El nostre projecte era reconèixer el territori que s’estèn entre l’estany de Can Roca, i el seu pou de gel, del coll de Pal. Estem parlant de passar per l’Orri Vell i els plans de Pórtoles. L’objectiu darrer era pujar al Puig Estela (2.013 m alt) des del coll i baixar per la Portella d’Ogassa i el pla de la Llagona i pla de Sinan.
El dia, segons els metereòlegs havia d’estar marcat per núvols alts i, a la tarda, per plugues. I així va ser, en part, encara que dalt del Puig Estela hi havia més que núvols alts, una espessa boira.
La primera part va fer-se sense cap impediment, amb la recerca de l’estany dels Barbs (que varem trobar i marcar al GPS per si es vol indicar-los amb més precissió als plànols), una mirada a l’esplèndid Orri Vell (amb una volta de pedra feta a base de pedra tosca) i a tota la seva àrea de pastura, plena de vaques i eugues.)










El tercer objectiu era veure l’estany del Tarter. La veritat és que estava totalment buit, sec, amb sols alguna vegetació aquàtica sobrevivint. Fou una gran decepció ja que és l’estany més gran de la zona.
I varem anar derivant cap el coll de Pal. Des de l’alçada que anavem, varem poder veure les àmplies extensions de herbei del plans de Pórtoles i entendre la seva gran importància i valor dins del món del pasturatge ripollès. Quina gran comarcada s’amaga a la vessant nord del Puig Estela!










Havent esmorzat a la font de la Baga ens arribàrrem fins el coll de Pal i, sense, gaire espera, varem comneçar a pujar per la carena que separa els municipis d’Ogassa i Pardines. Des de les diferents alçades que assoliem, entre la boirina, varem poder contemplar sensera, en moments puntuals, l’espai de pastura que va des de l’Orri Vell fins la collada Verda: un gran catifa de verd!
Dalt del Puig Estela no es veia un burro a tres passes. La foto de grup, feta a una distància de quatre o cinc metres, ofereix una prova clara del temps que hi havia.

















La baixada, fou ràpida, cap a la Portella d’Ogassa, on va obrir-se una mica el panorama i varem poder contemplar un grossa concentració de vaques, cavalls i eugues al pla de la Llagona.
La baixada cap al Pla d’Ull de Bou i pla de Sinan varem fer-lo en una exhal·lació. Ja èrem de retorn d’aquesta excursió circular d’un 15 quilòmetres (amb un ascens acumulat d’un 800 metres, que ofereix i ens va oferir (malgrat el temps) imatges i panoràmiques que no cal perdre’s.

Antoni Llagostera