Pedraforca

Sortida del dissabte 9 de juliol de 2011. Escriu Toni Llagostera, fotos Ramon Busquets.

El Caminant per Catalunya no podia deixar de fer l’ascensió al Pedraforca. Nosaltres que hem fet una gran part de muntanyes emblemàtiques, ens faltava aquesta per arrodonir el conjunt de programes del Caminant per Catalunya. I cap allà varen anar uns quants valents i feren el cim i la baixada, que com sempre es molt entretinguda, encara que les senyores també varen estar molt presents en l’atenció del personal.

El dia va ser esplèndid i les imatges donen testimoni que va ser una lluita titànica contra la munió de gent que hi havia. Com sempre l’esmorzar va ser pantagruèlic, amb cafè i quasi puro, que algú ja va proposar que s’establís com a norma. Per cert que alguns van perdent molts punts en el rànquing. Els tornarem a veure vius i caminant?

Més fotos a: http://www.facebook.com/media/set/?set=a.2186458828526.2127228.1458712620&l=fa3c169368

i: https://picasaweb.google.com/carles.farran/20110709Pedraforca

Puig Peric (2.810 m.)

Sortida dissabte 28 maig 2011. Escriu Antoni Llagostera, fotos Ramon Busquets. Sempre hi ha muntanyes emblemàtiques que criden als de Caminant pel Ripollès. Aquesta vegada hem anat al Puig Peric, la segona muntanya més alta del conjunt del Carlit. La zona, plena d’estanys i molleres, amb una paisatge radiant de primavera, ha fet les delícies dels expedicionaris, un grup ben selecte i atrevit. Sortint de l’embassament de les Bulloses, hem anat cap el nord del llac per pujar al Puig Peric (2.810 m alt) per una exigent aresta sudest, que mostrava clarament un aire desafiant. La vista des del Puig Peric permet veure tot els conjunt de llacs de la zona: els de les Bulloses i Carlit, els de l’estany Blau i els de Camporells. Una autèntica preciositat!

I també varem poder veure totes les muntanyes que s’albiraven des d’aquest punt panoràmic, des del Puigmal i muntanyes de l’alt Ripollès fins la Pica d’Estats, passant pel Carlit. A baix, el Petit Peric, que en Ramon, com sempre, no va voler deixar de pujar-hi.

El retorn ha estat pel camí de pujada més habitual, pel coll que separa els dos Perics i la cabana de la Balmeta. El retorn com l’anada, contornejant el llac de les Bulloses. Una excursió que recomanem, llarga (més de 8 hores) i exigent, però que feta per l’accés fàcil, omple de satisfacció i permet veure un dels millors paisatges del Pirineu català.

Més fotos al Facebook d'en Ramon

http://www.facebook.com/media/set/?set=a.2047644358251.2121900.1458712620&l=64de85e516

De Campllong als Engorgs de Meranges

(sortida del dissabte 21 de maig de 2011) Escriu Antoni Llagostera: Eduard Jornet ens ha preparat per aquesta setmana, per Caminant per Catalunya, una excursió molt interessant i que no és pas de les més habituals a la zona. Es tracta d’anar des Campllong fins els Engorgs de Meranges. Estem a la Cerdanya, a la vessant oest del Puigpedrós, que amb els seus 2.914 metres d’altitud, senyoreja la comarca. L’excursió al refugi de Malniu i als seus estanys i la pujada al Puigpedrós es un clàssic de l’excursionisme català. Però fer la vessant de la vall que obre el riu Duran suposa fer una descoberta plena de llocs d’interès. El Campllong es una superfície bastant planera a una altitud de 1.700 metres, amb prats de dall, completament compartimentats per parets de pedra seca. Un autèntic mosaic. En aquest lloc l’Ajuntament de Meranges esta bastint un refugi per acampades que pot suposar una important contribució a la divulgació de la zona.

Tot pujant, cal prestar atenció a l’espectacularitat dels saltants d’aigua, especialment el de Sallent. En el camí cal fer freqüents parades per contemplar els dolls d’aigua que es precipiten encaixonats entre pedres i restes d’arbres arrancats per allaus. Arribats a la pleta dels Engorgs, antic lloc de pastura, trobem una rústega antiga cabana, la del Tarter. Estem a 2.100 metres d’altitud. Una mica més amunt enllacem amb el GR 11, que des de la Cerdanya s’introdueix a Andorra. Més amunt arribem ja als Engorgs, un conjunt de 10 estanys, situats a diferents altures. Aquest conjunt impressionant és sobre el refugi Joaquim Folch i Girona, a 2.380 metres d’alt, i sota la Portella de Meranges, que obre el camí cap a la vall de Porta, ja a la Cerdanya francesa, a la vall del Querol. Trobem els dos estanys aparellats o bessons, els dos situats més alt, totalment gelats. L’Estany Llarg ens ha mostrat la seva magnificència. Un indret, fruït d’un circ glaciar, ofereix un aspecte impressionant.

En conjunt una excursió d’uns dotze quilòmetres de recorregut, anada i tornada, amb un desnivell d’uns 800 metres. Una excursió que es pot fer sense una excessiva preparació, fent-la amb calma, i que ofereix uns paisatges plens d’interès. Un lloc per gaudir!.

El Puigmal des de Núria

Sortida dissabte 14 maig 2011. Escriu Antoni Llagostera, fotos Ramon Busquets Avui un equip molt reduït de “Caminant per Catalunya” (l’ insubstituible Andreu Pérez, Ramon Busquets, Antoni Llagostera i el amics de Parets Montserrat Perernau i Carles Farran) ha fet la ruta que era tradicional per pujar al Puigmal, des de Núria i per la Coma de l’Embut. La primera constatació ha estat que l’actual camí més transitat per arribar al Puigmal, la més alta del Ripollès, s’ha convertit de la collada de Fontalba. Però nosaltres que ja hem fet en anteriors programes la pujada al Puigmal per la collada de Fontalba i des del collet de les Barraques i el Pas dels Lladres, hem volgut recordar aquest camí tradicional.

La zona no deixa de tenir elements interessants; el sistema càrstic del Forat de l’Embut, molt segurament passa inadvertit a molts i té un cert interès. Veure com un torrent, avui bastant cabalós desapareix per un forat, una gola negra de respectables porporcions, reapareixent 100 metres més avall desprès d’un recorregut subterrani d’uns 800 metres, no deixa d’èsser interessant. La pujada al Puigmal, des d’on es faci, té una certa dificultat, per guanyar els metres del desnivell. Per la Coma de l’Embut el Puigmal tampoc es converteix en un passeig qualsevol.

Però la nostra excursió d’avui, volia, a més de recordar aquesta camí al Puigmal, fer una baixada diferent, per cap dels camins més fressats. Hem baixat per la Coma de Gombrèn, on hem visitat la creu d’en Bonada i l’orri i cabana de la Coma Gombrén, quasi al costat del camí de Fontalba a Núria. El dia ha començat radiant, a pujat boira, ha plovisquejat una mica, però en definitiva res important que no es hagi permès fer tot el recorregut. El que no han vingut s’han perdut una bonica excursió.

GR II

Hola companys, ja veieu que tenim el bloc un xic abandonat ! La veritat es que aquest darrer mes no hem fet gaires sortides per temes de feina i calendaris apretats. Comentar que si que s'han fet dues etapes més del GR II que enllaça la Jonquera amb Aiguafreda.

En concret el 26 de març es va fer la etapa IV entre Noguer de Segueró i Besalú de 10 km i el 30 d'abril la etapa 5 entre Besalú i Sallent de 14 km.

El primer recorregut passa per municipis com Beuda on destaca el Casalot o Palera on hi la l'església de Santa Maria i evidentment Besalú un poble amb molta importància històrica com ho demostra el seu casc antic i el magnífic pont sobre el riu Fluvià.

La etapa 5 transcorre per molts masos i poblets com Ossinyà que pertany a Sant Ferriol o el Torn on destaca l'església de Sant Andreu i acaba a Sallent on l'aigua és la protagonista amb el riu Ser que forma gorgs i petites cascades. Uns trams de GR molts interessants i plens de curiositats que en Toni Vilaró ens va descobrint i que ja podreu començar a veure per TVR a partir d'aquesta propera setmana començant per la etapa 1 d'aquest GR II.

i avui els que han pogut estan pujant al Puigmal des de Núria mateix, des d'una vessant que encara no havíem fet al caminant.