De Baubs a Muiols

Aquest dissabte hem fet una sortida a prop de casa, a la vall de Baubs o Muiols, situada darrere la muntanya de Sant Roc de Ripoll, entre Campdevànol i Ogassa. Una excursió curta però farcida de coses i indrets interessants. Per arribar al punt d'inici, la casa de Baubs (848 m.) hem d'agafar una pista que surt del polígon industrial Casanova de Baix situat a la carretera N-260 entre Ripoll i Campdevànol. Aquesta carretera també ens porta al Càmping Ripollès i el recent estrenat refugi d'animals del Ripollès. Doncs just abans d'aquest refugi trobem la casa de Baubs, una masia molt antiga. Comencem a caminar per la pista que hem pujat amb el cotxe i amb tres minuts la deixem per agafar un camí que enfila per la dreta. El motiu veure les fonts de Baubs i la del Faig o Casadesús. Estàn gairebé juntes i son molt similars, aprofitades com abeuradors per el bestiar. Tornem a girar a la dreta enfilant cap a la casa de Casadesús que està just a sobre de la de Baubs. Seguim caminant ja direcció a Muiols per la pista. Primer però passem per una altra casa important, la de Clarella. Just abans d'arribar-hi val la pena enfilar-se una mica per la muntanya per visitar el Pi Gros de Clarella, un pi monumental tot i que ja l'hem trobat trencat i segurament mort.

Desprès de passar per la casa seguim la pista que va travessant la riera de Muiols primer per el pont Alt i tot seguit per el pont Xic, dues construccions antigues i interessants. De seguida arribem a Muiols una altra masia, avui de segona residència.

Des d'aquest punt ja es veu el nostre proper objectiu el Tut de Muiols que amb un kilòmetre de fondària s'endinsa sota les muntanyes de Sant Amand. A partir d'aquí hem tornat enrere un tros del camí de pujada i hem girat a l'esquerra per travessar el gorg de l'Olla i seguir per l'altra vessant del torrent de Muiols.

Passem per el Pla de l'Home Mort i el coll de Comallevosa i trenquem a la dreta per tornar a baixar i travessar altre cop la riera i enfilar fins al punt de sortida. En total son uns 12 kilòmetres molt agradables de fer amb un desnivell acumulat de 400 m. Nosaltres però hi hem afegit una mica més d'emoció ja que a part de buscar el Pi Gros en Llagostera portava una foto i les coordenades d'un Petròglif (imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió). Al primer intent no l'hem trobat, els GPS no ens han ajudat. Però de baixada ho hem tornat a intentar i la intuició i la sort ens han dut fins aquesta pedra enmig de la riera, amb un dibuix que semblava una granota. Ens hem donat per satisfets d'assolir tots els objectius de la sortida amb un dia fantàstic i un esmorzar explèndit. I es que ens ho passem pipa !

Cistella - Noguer de Segueró

Aquest passat dissabte hem fet la tercera etapa del GR II que enllaça la Jonquera i Aiguafreda, començant a Cistella (Alt Empordà) i acabant al Noguer de Segueró ja a la Garrotxa. Una ruta llarga, de 19 kilòmetres amb un desnivell acumulat de gairebé 600 m.

El petit poble de Cistella ja ens fascina amb els seus carrerons estrets i places on destaca l'església de Santa Maria. El camí comença a enfilar deixant el poble enrere amb unes mangífiques vistes i tonalitats de colors. Quan portem uns 20 minuts val la pena deixar un moment el camí i visitar l'ermita de la Mare de Déu de la Vida del S XVII i des d'aquí continuar gaudint de vistes i dient adeu a Cistella. Continuem el GR per camins i pistes que voregen i travessen amplis prats que començen a donar fruit amb un verd intens que ens enamora.

I de seguida veiem el proper objectiu, Lladó, tot i que sembla que estigui aprop, la orografia del terreny ens enganya i primer ens fa baixar a creuar el riu Manol per desprès tornar a enfilar cap aquest bonic poblet de poc mes de 500 habitants.

I un cop aquí, si que s'ha de disposar d'una bona estona per gaudir de tots els racons i espais que ens ofereix, això si, desprès d'un bon esmorzar. Primer es pot visitar l'església de Santa Maria, temple romànic on destaca la portalada. Al costat hi trobem alguns elements de l'antic monestir de Sant Joan com queden la canònica, el claustre, les dependencies monacals i la sala capitular. I al poble també hi trobem l'església de Sant Feliu. Però la ruta segueix i nosaltres ens posem en marxa. El camí torna a pujar i amb una hora aproximadament s'arriba a l'ermira dels Apòstols dels segles XVII i XVIII i on també hi ha un petit mirador per gaudir de vistes cap al golf de Roses i gran part de l'Empordà. Tot seguit la pista ens porta a travessar el bosc de Can Cabota per sortir a Sant Martí de Sesserres, temple romànic del S XII ja en terme de Cabanelles.

A partir d'aquest punt entrem en el tram mes pesadet de la excursió ja que encara ens queden unes dues hores que fem primer per la carretera que ens duria a la Mare de Déu del Mont i desprès per camins i pistes que ens tornen a fer travessar el riu, en aquest cas la riera de Sant Jaume. En aquest punt cal vigilar les senyals ja que la ruta fa un gir de gairebé 180 graus i un cop trobem un altre cop la riera, deixem la pista i enfilem fins al coll de Sacreu on ja entrem a la Garrotxa i tornant a baixar arribem al Noguer de Segueró, una gran masia, de les més importants de la comarca. L'actual edifici és del segle XVIII i té la façana amb esgrafiats. Just al costat hi ha l'antiga església parroquial de Santa Maria de Segueró, romànica, d'una nau.

I aquest era el punt d'arribada d'aquesta sortida que ofereix molts atractius, tot i que és una mica llarga si ens volem entretenir per gaudir-ne. Nosaltres massa que ens hem entretingut, afegit a que s'ha de deixar un cotxe a cada punt, doncs hem començat a caminar a les 10 tot i que hem sortit de Ripoll a les 7, i per tant hem arribat a misses dites !!

Sort que ens ho hem passat molt be tot i que, cal queixar-se en nom de tots els companys, avui no hi havia coca del Caminant. Per sort teniem el vi Chueca que ens ha maquillat una mica el pa. I la proxima etapa del GR ens acostarà a Besalú on desprès de l'experiència d'avui sembla que hi ha ganes de quedar-se a dinar.

Serra de Collserola

Aquest dissabte 19 de febrer hem estrenat comarca i ens hem acostat a l'àrea metropolitana de Barcelona per fer una sortida per la Serra de Collserola. El Parc de Collserola és una superfície verda de més de 8000 ha situada entre els rius Besos i Llobregat i inclou part del terme municipal de nou poblacions. Nosaltres hem fet una circular amb sortida i arribada a Esplugues, a la comarca del Baix Llobregat. La sortida l'hem fet des de la plaça Mireia on hi ha un ampli aparcament i amb dues passes ens trobem en plena muntanya. El primer kilòmetre de la ruta transcorre per el Passeig de les Aigües, un camí ample i planer que ens portaria fins l'altre punta de la Serra amb unes vistes constants i magnífiques de Barcelona i els entorns. Un tram molt transitat tant per caminadors com nosaltres, com bicicletes o corredors. Abans de deixar el passeig i pujar muntanya amunt, cal fer parada al mirador dels Xiprers on hem quedat bocabadats de les vistes tant de la zona d'Esplugues com el Prat amb aeroport inclòs o el delta del Llobregat i el mar, o la ciutat de Barcelona on gairebé es pot agafar amb la mà el Camp Nou, la Sagrada Família, el Monestir de Pedralbes, etc etc. Llàstima que la mica de calitja no ens ha deixat fer la foto perfecta. Sense perdre les vistes enfilem amunt per el camí de la carena on de seguida s'arriba al cim de Sant Pere Màrtir. Aquí cal fer una altra parada per veure les restes de les bateries antiaèries i on es pot conèixer el paper d'aquestes a la Guerra Civil Espanyola i també les restes de l'esglèsia que es va construïr al cim (399 m).

De mica en mica el camí comença a entrar al bosc amb la vista de la torre de Collserola i el Tibidabo. Passem per la font del Rector direcció al coll de Cuiàs on tornem a alternar pista i camí vorejant el Turó Rodó fins arribar al Coll de Can Solanes. Aquí ens desviem uns 400 metres per visitar la Penya del Moro (277 m), ja en terme de Sant Just Desvern, on hi ha les restes d'un antic poblat Ibèric i d'una torre de guaita, on també hi trobem un mirador fantàstic de tota la plana del Baix Llobregat.

Tornem cap al coll de Can Solanes per continuar baixant muntanya avall fins a la font de la Beca on es pot recuperar forçes abans de fer la última pujada fins als cotxes. De fet el parc disposa de moltíssimes fonts, encara que moltes d'elles l'aigua depen de les pluges. Nosaltres n'hem trobat 3. I finalment arribem a la plaça Mireia havent fet 13 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 480 metres.

Aquesta sortida l'hem fet gràcies als amics del Centre Excursionista Esplugues que ens han demostrat que es coneixen aquest tram de Collserola pam a pam. I de fet cada any organitzen una caminada popular per aquests entorns i la edició d'aquest 2011 concidirà bastant amb el recorregut que ens han fet. Una caminada que faran el proper mes de maig i que ja us informarem al bloc. Moltes gràcies doncs als amics i companys d'Esplugues que també segueixen el programa per ETV (Llobregat TV).

El Catllaràs i Falgars

Sortida del dissabte 12 de febrer de 2011. Escriu Antoni Llagostera: L’excursió d’avui ha estat de les fortes. Així doncs sols han vingut els millors, els altres a casa i res més.Però s’ha perdut un excursió que ha estat memorable. Sols la visió de les muntanyes pirinenques des del mirador del Roc de la Lluna, on veiem des dels Rasos de Peguera a el Pedró de Tubau, passant pel Padraforca, el Cadí, la Tossa d’Alp, el Puigllançada, el Tossal de Rus, el Puigmal i totes les mutanyes satèlits, el Taga i Sant Amand, amb un cel radiant i un visibilitat molt alta, mereixeria que aquesta excursió sigui inexcusable. El bons i forts l’han feta i els “altres” a casa. Hi havia neu i el gel era un perill, però tot va ajudar a fer una excursió de la que guardes un record immens.

I entre mig, el monestir de Santa Maria de la Pobla, el castell de la Pobla, el xalet del Catllaràs d’Antoni Gaudi, mines i instal•lacions industrials en mig d’una vegetació molt maca.

I un cop a Falgars, la baixada pel camí de romiatge, amb els seus graus, ha estat inoblidable, malgrat plaques de gel quan menys ho esperaves, per exemple en els 50 metres finals, abans d’arribar al cotxe, a la Pobla de Lillet.

Dels habituals, els que s’han quedat a casa, s’ha perdut una excursió plena d’al•licients.

Sant Llorenç del Munt

Bonica sortida la d'aquest dissabte 22 de gener al Massís de Sant Llorenç del Munt situat a la serralada del prelitoral entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. El punt d'inici és al coll d'Estenalles a 10 km de Matadepera o de Talamanca si hi accedim des del Berguedà. En aquest punt hi ha un ampli aparcament i el centre d'interpretació de la serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El camí està molt ben marcat però cal tenit en compte que hi ha moltes possibilitats i variants. Nosaltres hem optat per pujar primer al cim del Montcau (1.056 m.)que s'hi accedeix deixant el camí que va a la Mola i trencant a l'esquerra ens enfilem a aquesta muntanya d'aspecte rocallós i monolític. Amb 30 minuts en tenim prou per aribar-hi des de la sortida. Aquí les vistes ja son maravelloses.

Tot seguit baixem cap al coll d'Eres per recuperar el camí cap a la Mola. La veritat és que és un camí molt algradable, ample i sense gaires entrebancs. Cal fer una ullada al roure del Palau de gairebé 30 metres d'alçària. Al cap d'una estona ens tornem a desviar a l'esquerra per passar per la font Flàvia i els Òbits, unes baumes aprofitades per construir-hi habitacles que combinaven les necessitats econòmiques i defensives. Un bon lloc per esmorzar i reposar una estona. A continuació tornem a recuperar el camí de la Mola per arribar-hi amb una hora. Abans però passem per el Morral del Drac, un monòlit de formes molt peculiars i on no hi falten les llegendes que ens ha explicat en Josep Mª. Un cop al cim de 1.104 m. s'ha de contemplar el Monestir de Sant Llorenç del Munt, romànic amb estructura de tres naus amb absis i un creuer amb cimbori al centre. I no podem deixar de contemplar les vistes del pirineu tant català com aragonès, montserrat o les ciutats de Terrassa i Sabadell als nostres peus, i al fons en dies clars el mar i Mallorca.

I la tornada l'hem fet gairebé per el mateix camí, esquivant els Òbits i el Montcau. Un recorregut de 15 kilòmetres que es pot fer en unes 4 hores. Cal remarcar que al Monestir hi ha servei de restauració per si es vol fer un bon àpat.

I nosaltres ens ho hem passat pipa, estrenant comarca i paisatges, i a més han vingut alguns dels pesos pesats del Caminant, encara que no hi havia ni el vi chueca ni la coca andreu, però ha tornat el café colomer i el turró busquets. I d'aquesta manera comencem aquest any i estrenem rànquing del 2011, i continuarà el rànquing acumulat 2008/2011 amb la intenció d'anar-hi afegint mica en mica les sortides anteriors al 2088. A veure si així hi ha més emoció !. Tenim més fotos de la sortida al Facebook ! http://www.facebook.com/album.php?aid=376358&id=161274228775