Tossal Llissol

Excursió al Tossal Llissol, un cim de la comarca del Berguedà poc conegut però impressionant per les seves vistes. (Divendres, 10 octubre 2026) Joan Colomer.

Ens situem a Sant Corneli, una antiga colònia industrial del municipi de Cercs. A la carretera que enllaça amb el poble de Fígols, hi trobem el nostre punt de sortida. Justament al kilòmetre 5 podem deixar el cotxe. Iniciem el recorregut per una pista que ens acosta fins el coll dels Bous. Aquí girem a l'esquerra per agafar un corriol que ens ha de pujar fins a dalt dels cingles de Vallcebre. Ho fem per el Grau dels Boig que ens ajuda a superar uns 400 metres de desnivell en menys d'un kilòmetre. En algun tram del grau ens podem ajudar amb cadenes per pujar millor però no presenta cap dificultat tècnica. Un cop superat aquest primer punt, les vistes ja son impressionants. El nostre cim el tenim a uns 2 kilòmetres que farem primer seguint la cinglera i desprès girant a l'esquerra tot seguint una pista. Si que hi ha una mica de desnivell però res a veure amb el primer tram que hem fet. 

I a més amb les vistes que anem veient ni te n'adones que vas pujant de mica en mica. A més la nostra ruta ha coincidit amb el paisatge de tardor i encara és més espectacular. Les formes rocoses són molt fotogèniques. Passem per el Grau de la Granota on hi ha una carretera que dona accés des de baix fins dalt de la cinglera. Nosaltres no baixem pas i seguim endavant ja que baixarem per un altre grau. Hi ha un punt curiós conegut com la Titola dels Cingles. Es tracta d'una formació rocosa molt curiosa i divertida. La raó d'aquest nom és purament visual. Es tracta d'una roca monolítica allargada i vertical que sobresurt de la cinglera recolzada de forma peculiar sobre altres roques. 

Seguim girant cap a l'esquerra com dèiem. La llista de muntanyes que podem veure és molt llarga. També és habitual trobar bestiar pasturant per la zona. Arriba un punt que seguint la pista el paisatge ens descobreix el Pedraforca. Realment és impressionant. En aquest moment hem de deixar la pista i girar cap a la dreta per arribar al cim que tenim a tocar. Som a 1.326 metres d'alçada, al Tossal Llissol. Un cim que està a la llista dels 100 Cims de la FEEC tot i que no és dels essencials. 

Això si, tornem a repetir que les vistes son brutals. Hi trobem una taula d'orientació geogràfica, una senyera i el cartell amb el nom del cim. Un bon lloc per esmorzar. A partir d'aquí iniciem la baixada seguint endavant per no repetir el mateix recorregut. Cal baixar fins al collet de Sant Ramon on girant a l'esquerra ens acostem fins a l'ermita de Sant Ramon que no està gaire lluny, a uns 200 metres. És d'arquitectura senzilla, de planta rectangular i parets de pedra local. Té una teulada a dues aigües i el que més destaca és el campanar d'espadanya. Està situada en un entorn de postal. 

Recuperem el camí cap al coll i seguim recte a tocar dels Plans d'Alba fent un kilòmetre més o menys per retrobar-nos de nou amb la cinglera. És la tardor i és temps de bolets, algún que altre hem trobat. Un cop a tocar de la cinglera ens desviem una mica a l'esquerra on hi ha un mirador i una curiosa creu que rep el nom de l'Aviador. Es tracta d'un petit monument d'homenatge que recorda un fet real i tràgic de l'any 1958 quan un avió militar espanyol es va estavellar en aquest punt. En Joan ens ha explicat l'efemèride. I continuem als Cingles de Vallcebre i el que toca ara és baixar de nou. En aquest cas per el Grau del Jou que ens fa baixar uns 200 metres de desnivell gairebé de cop, sense gaires complicacions. Quan arribem a la zona més plana passem a tocar de El Jou Nature, un reconegut hotel rural i complex de turisme familiar i escolar. Està situat en un lloc privilegiat. 

Des d'aquest punt hem de fer un anar i tornar fins a un altre punt d'interès, l'església de Sant Salvador de Jou. És un temple originari del segle XI o XII. S'esmenta per primera vegada l'any 1443. Està reconstruïda completament sobre els antics murs romànics que encara quedaven dempeus. És una església rústica i petita, d'una sola nau rectangular amb un absis semicircular. Té un campanar de torre amb teulada piramidal. Just al costat hi trobem les restes de la Torre de Foix. Una antiga estructura de defensa medieval que vigilava el pas de la vall. Consta de plant baixa i tres pisos superiors. Tot i que és de propietat privada hi hem pogut accedir i pujar al punt més alt que serveix de mirador. I tornant enrere només ens queda seguir una pista que ens porta de nou cap al coll dels Bous i posteriorment cap als cotxes. Un recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell d'uns 400 metres.

Powered by Wikiloc

Coaner

Sortida a la comarca del Bages, on a Sant Mateu de Bages hi trobem el conjunt monumental de Coaner i el seu entorn. (Dimarts 7 d'0ctubre de 2025)

En Josep ens ha proposat aquesta interessant sortida coincidint amb la celebració del mil·lenari d'aquest monument. Tot i que es va celebrar l'any 2024, els actes es van allargar fins al setembre del 2025. En concret es celebraven els 1.000 anys de la consagració de l'església de Sant Julià. El punt àlgid de la festivitat va tenir lloc el cap de setmana del 10 i 11 de maig de 2025, coincidint amb la gran festa de cloenda i la inaugiració de les obres de restauració profunda que s'hi van fer tant a l'església com a la torre del castell.

Es tracta d'un dels nuclis medievals i de frontera més ben conservats de la Catalunya Central. Hi podem veure l'església de Sant Julià de Coaner del segle XI. És un temple d'estil romànic llombard amb planta basilical de tres naus cobertes amb voltes de canó i tres absis decorats amb arcuacions llombardes. El seu campanar de torre quadrada s'aixeca sobre la nau central. També sobresurt la Torre del Castell de Coaner dels segles X - XII. És l'únic element que resta en peu de l'antiga fortalesa feudal. Una torre de guaita rodona, esvelta i molt ben conservada. Les obres de restauració han recuperat l'accés al seu interior i fins i tot es pot pujar per unes escales fins al terrat superior i gaudir així de bones vistes. Entre aquests monuments hi trobem la masia de Can Serra, una gran edificació rural tradicional integrada dins del recinte. També hi ha l'antic edifici de la rectoria en no gaire bon estat. El nostre guia d'avui, en Josep, ens ha preparat la sortida amb la companyia d'en Josep Maria Homs, membre de l'Associació d'Amics de Coaner, que ja fa més de 15 anys que vetlla per la conservació d'aquest patrimoni. Molt agraïts per les explicacions i la companyia. Ja veieu que sense gairebé caminar es pot gaudir de tot aquest patrimoni. 

I ja caminant una mica, a uns 200 metres, arribem a un altre punt interessant, el Santuari de la Mare de Déu de Coaner. És del segle XVII-XVIII i es va costruïr quan el temple de Sant Julià va quedar petit a causa del creixement de la devoció popular. L'edifici té una línia arquitectònica senzilla i austera. Potser l'element més interessant es troba al seu interior on es conserva un retaule barroc del segle XVIII. La talla original de la Mare de Déu, una imatge romànica del segle XIII feta de fusta policromada, no es troba dins del Santuari per mesures de seguretat. Un cop hem gaudit d'aquest patrimoni hem completat la nostra ruta fent un recorregut circular d'uns 8 kilòmetres per la zona i així estirar una mica les cames. I tot envoltat d'antigues masies i panoràmiques de la zona. El punt més llunyà coincideix amb la masia de Gobianes. Es tracta d'una antiga construcció rural molt vinculada a la història i a l'entorn de Coaner. El seu orígen es remunta al segle XIV essent una de les explotacions agrícoles clàssiques i més antigues de la vall. La masia va anar patins diverses reformes fins arribar al estat ruinós actual. 

I ja de tornada, les vistes guanyen protagonisme mentre ens acostem a una altra antiga masia, malauradament també en runes. Es tracta d'una gran casa de pagès que durant l'època medieval i moderna era una potència territorial del segle XVI. Disposava d'una gran quantitat de terres, camps de conreu i d'altres masos i coberts sota el seu control econòmic. I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida acabant de passejar per la Serra de Castelltallat. Com deiem, una ruta d'uns 8 kilòmetres i uns 350 metres de desnivell, molt assequible.

Powered by Wikiloc

Hospitalet de l'Infant

Sortida a la comarca del Baix Camp, al municipi de Vandellós - Hospitalet de l'Infant amb el guiatge d'en David. (Dissabte 13 setembre 2025).

Tot i que per les comarques tarragonines no fem gaires sortides, suposo que per que ens queden una mica lluny, ens agrada baixar-hi de tant en quant. I la proposta no està malament, una mica de mar, un cent cims i moltes curiositats i punts interessants per veure. Hem començat a tocar de la platja de l'Arenal a l'Hospitalet de l'Infant. I a més ho hem fet a primera hora gaudint de les primeres hores del sol. 

Els primers metres de la ruta segueixen el mar i la platja i a uns 500 metres podem veure la cova del Gat. Una mena de balma envoltada de pins que antigament utilitzaven els pescadors. Seguint just al costat de l'aigua anem trobant construccions interessants. Es tracta dels Búnquers de Cala d'Oques, una antiga fortificació militar. Un testimoni de la memòria històrica del passat bèl·lic de la costa catalana, pensat per la defensa del litoral. Estaven preparats per posar-hi metralladores. En David, com sempre ens ha posat en context. Ho podeu veure al vídeo. Cal continuar vorejant la platja. Nosaltres ens vàrem trobar algun tram força en mal estat degut als temporals. No se com està en aquests moments. De fet és un poc tros que ens ha de portar a unes escales que ja ens allunyen de la platja. Travessem l'antiga línia de tren per sobre, que serà el nostre recorregut de tornada. Seguim enfilant-nos i ens trobem amb la trinxera del Pla de Rabadà i una mica més amunt trobem fins a tres bateries antiaèries. Es van construir l'any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola formant la segona línia, juntament amb el Coll de Balaguer. Sembla però que mai es van arribar a utilitzar en combat. Desprès d'esmorzar hem continuat enfilant cap al cim. A mida que anem pujant les vistes van millorant. 

Primer hem de superar una part de la Serra de les Rajoles amb un puja i baixa seguint el GR 92. Després de passar per el mirador de la Rajola cal continuar pujant per fer el cim del Torn de només 152 metres. Com que està a tocar del mar, les vistes son bones. És un dels cent cims de la FEEC de la llista dels no essencials. Tenim unes vistes cap a les Terres de l'Ebre i més en primer terme les centrals de Vandellòs. 

Un cop fet el cim cal continuar tot baixant a tornar de nou a nivell de mar. Trobareu també més restes de la Guerra Civil com una bateria antiaèria. Ens trobem a la zona del Coll de Balaguer on hi ha moltes fortificacions, conegut històricament com la fortalesa invisible. Aquí, en poc espai hi passen carreteres, camins, línies d'alta tensió, vies de tren... Un autèntic festival que fa de pas cap a les terres de l'Ebre. Envoltats de bosc cal anar baixant tot trobant alguna cova que era un antic refugi i metres i metres de trinxeres. Arribant ja a la platja, en vàrem trobar la llacuna de la cala Justell. Un petit espai ple de biodiversitat amb flora i fauna. 

I a falta de 4 kilòmetres per acabar la ruta, es pot seguir per l'antiga línia de ferrocarril avui convertida en via verda. Si per l'anada hem seguit la carena i les muntanyetes, la tornada es pot fer a tocar el mar seguint aquesta via verda. El tren enllaçava Sant Vicenç de Calders amb Tortosa i cap a València. Podem veure alguna petita cala i la platja del Torn. És considerada com una de les millors i més emblemàtiques platges nudistes d'Europa. És un entorn verge i protegit amb una extensió de gairebé 1,5 kilòmetres de sorra fina. En un dels extrems hi ha una imatge molt fotogènica en forma de roca que s'endinsa al mar. L'anomenen l'Illot del Torn. Al seu damunt hi ha les restes d'una torre de guaita del segle XVI que servia per vigilar l'arribada dels pirates. La part final s'ha de tornar a fer de nou per la platja de l'Arenal. Un recorregut de 12 kilòmetres i 270 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Cervera

Sortida per la població de Cervera i el seu entorn a la comarca de la Segarra amb el guiatge d'en Joan Soler (Dissabte 6 setembre 2025).

El punt de sortida l'hem situat a la mateixa ciutat de Cervera. No arriba als deu mil habitants però els seus carrers son plens d'història i patrimoni. Així que el primer que hem fet és passejar-nos per el centre. Hem començat a la plaça on hi ha la imponent Universitat de Cervera. Es tracta de l'edifici més emblemàtic del barroc civil català i amaga una història fascinant vinculada a la política i el control militar. Es va fundar l'any 1717 per ordre de Felip V. El rei va tancar totes les universitats de Catalunya com a càstig pel seu suport al bàndol austriacista a la Guerra de Successió. El fet de concentrar-ho tot a Cervera era per premiar la seva fidelitat als Borbons, però també per una estratègia militar ja que al ser un poble aïllat era molt més fàcil controlar possibles revoltes dels estudiants. A finals del segle XVIII va arribar a tenir uns 2.000 alumnes. Va estar en funcionament fins a l'any 1842. Actualment s'ha convertit en un espai multiús que acull serveis educatius, culturals i administratius.

Un cop hem gaudit d'aquest edifici hem seguit tot travessant el carrer Major. Es tracta de l'eix medieval de la ciutat. Hi destaquen cases pairals i palaus amb façanes històriques i detalls curiosos. Paral·lel a aquest carrer podem veure el carreró de les Bruixes. És d'origen medieval i data del segle XIII. Originàriament era un carreró de ronda que passava per la part interior de la muralla medieval. És un carrer molt estret i hi ha trams coberts que passen per sota les cases formant túnels i porxos foscos amb arcades de pedra. També és un lloc de llegendes ja que sembla que les bruixes s'hi reunien les nits de lluna plena. D'aquí va néixer la popular festa de l'Aquelarre. Al carrer Major també hi trobem porxos, sobretot quan arribem a la plaça Major. Es van construir a l'edat mitjana per protegir els mercats i els comerciants de la pluja i el sol. Son porxades sostingudes per pilars i arcs de pedra massissa que donen un aire molt antic i monumental al carrer i a la plaça. Presideix la mateixa plaça l'edifici de la Paeria on hi destaquen unes mènsules esculpides molt curioses, amb cares humanes i motius satírics. I enganxada a l'ajuntament també podem veure l'església de Santa Maria. Sobresurt el campanar que fa uns 50 metres d'alçada i és d'arquitectura gótica. Les seves sis campanes encara es fan voltar a mà. Ja veieu que només visitant la ciutat teniu feina. Hi ha vàries opcions de visites guiades que s'acostumen a fer els dissabtes al matí. Nosaltres sortim del centre per una de les portes de la muralla. Encara es conserven alguns trams i estan en bon estat. Les vistes també ens acompanyen amb camps i camps fins on allarga la vista. Desprès de travessar el riu Ondara, girem cap a la dreta per anar a visitar una petita ermita. Es tracta de Sant Pere el Gros. L'església és una de les joies arquitectòniques més singulars i desconegudes de la Segarra. La seva peculiaritat és que té una nau de planta circular coronada per un absis semicircular. Es tracta del munument sencer d'aquesta tipologia més gran de tot Catalunya. Construïda al segle XI és d'estil romànic llombard primitiu, amb murs fets de carreus de pedra molt ben treballats. 

Hem tingut la sort de comptar amb les explicacions d'un dels guies turístics de Cervera, en Joan. Cal recular una mica enrere per recuperar el camí que s'endinsa entre camps de conreu on predominen els cereals com el blat i l'ordi. Uns camps de canvien de color segons l'estació de l'any. Des de la darrera església hem de fer poc més de 5 kilòmetres per arribar al proper objectiu. Es tracta del Corral del Monjo. També és conegut popularment com la Cabana del Monjo o Cabana dels Caçadors. Està situat a uns 613 metres d'altitud i dins el terme municipal de Ribera d'Ondara. Tot i estar en runes hi trobem alguns elements molt particulars i poc habituals per aquest tipus de construcció rústica. Compta amb restes d'arcs i columnes, una petita torre de vigilància o mirador, i el que sembla que va ser un oratori o petita església. Al estar en un petit turonet, les vistes també son magnífiques sense perdre en cap moment la Vila de Cervera.  

I la tornada cap al punt de sortida és també per pistes entre camps i camps sense cap més element patrimonial tret d'alguns murs de pedra seca. Son 6 kilòmetres que us recomanem que no feu en dies de molta calor ja que no hi ha gaires ombres. 

Un recorregut de 13 kilòmetres i que no arriba als 200 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

La Seu d'Urgell

Sortida des de la Seu d'Urgell per gaudir del seu patrimoni i fer una volta per els poblets del voltant, com Calvinyà i Anserall amb en David García (Dissabte 30 agost 2025)

De bon matí ens hem situat a tocar de la Catedral de Santa Maria, un temple catòlic del segle XII. Es tracta de l'única catedral íntegrament romànica que es conserva a Catalunya. L'actual edifici de grans dimensions és el quart aixecat al mateix lloc. L'església té tres naus robustes i un gran absis central d'influència llombarda. També destaca el claustre amb més de 50 capitells. O la verge d'Urgell, una talla de fusta policromada del segle XIII. Us recomanem una visita tant a la ciutat com al monument. Nosaltres hem coincidit amb la festa major i per temes de logística no hem pogut entrar al claustre a gravar. Tot i així el nostre guia, en David, ens ha ben explicat tots els detalls com a bon historiador que és. 

Però com que hem vingut a caminar ens hem posat en marxa deixant el centre i de mica en mica, allunyant-nos-en. El nostre següent objectiu, Calvinyà, que trobarem a uns tres kilòmetres. És el tram de la ruta que fa més pujada. La sort és que les vistes a la Seu d'Urgell son precioses. Hi ha un parell de miradors i fins i tot un banc per seure. 

De seguida també tenim les primeres vistes de Calvinyà mentre ens hi anem acostant. Les seves cases son esglaonades i molt ben adaptades al terreny. Situat a uns mil metres d'altitud compta amb una seixantena d'habitants, un poblet petit però amb molt d'encant. Hi destaca l'església de Sant Tomàs, un edifici d'estructura singular. El poble pertany al municipi de les Valls d'en Valira que té un total de 13 pobles encara habitats, 4 barris compartits amb la Seu d'Urgell i 4 pobles deshabitats. 

Ara el camí ja fa baixada direcció a Anserall que també pertany al mateix municipi. Tot baixant ens trobem amb les restes de Santa Margarida de Calvinyà. D'aquesta antiga església romànica només en queden alguns murs i la part del campanar de torre, amb planta quadrada. També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha les obertures corresponets al segon pis. Una llàstima que estigui en tant mal estat. Seguim baixant per anar a travessar per sota de la carretera que puja a Andorra. Tot seguit travessem el riu que dóna nom a tot el municipi, la Valira. I som als carrers d'Anserall que actua com a capital de tot el municipi. Els seus carrers ens permeten veure cases tradicionals de pedra integrades en el paisatge de muntanya. També és un poble de pocs habitants. El més important i destacat ho trobem a uns 500 metres del nucli. Es tracta d'un dels plats forts del romànic a Catalunya: Sant Serni de Tavèrnoles. Només es conserva una part de tot l'edifici. Fou un centre espiritual molt poderos durant l'Edat Mitjana. No se'n coneixen amb seguretat els orígens, però es creu que és d'època visigòtica i que ja existia al segle IX. Va ser restaurada entre els anys 1971 i 1975. El que es pot veure només és la capçalera de l'església romànica d'una important abadia benedictina. El que podem percebre és la seva curiosa planta basilical amb tres naus, un transsepte capçat per dues absidioles als seus extrems, i uns grans absis centrals trilobulats. 

Ja veieu que aquesta ruta combina patrimoni i natura al cent per cent. És moment de tornar enrere cap al poble i seguir recte, ja cap a la Seu d'Urgell. Es tracta d'un camí planer que voreja la Valira. Aigua per tot arreu i bestiar pasturant tranquil·lament. Abans d'arribar al final encara trobem punts interessants. Passem per la Borda de Sant Esteve i les restes de Sant Esteve del Pont. És una antiga església romànica del segle XI que malauradament està en runes. I just abans d'arribar al final de la ruta ens enfilem una mica per acostar-nos a la Torre de Solsona. Es tracta d'una antiga fortificació militar de defensa que s'aixeca dalt d'un turó estratègic entre Castellciutat i la Seu d'Urgell. Funcionava com una torre per protegir el proper Castell de Ciutat. Es creu que la torre original es va construir durant la segona meitat del segle XII. Es va anar modernitzant arran de les invasions franceses del segle XVII. Va tenir un paper clau en la defensa de la Seu d'Urgell l'any 1714 durant la Guerra de Successió i també es va fer servir més endavant durant les Guerres Carlines del segle XIX. I el que també té, és una meravellosa vista a la ciutat i l'entorn. Travessant la N-260 i de nou el riu que es va acostant al seu final per unir-se al Segre, ja només ens queda endinsar-nos cap al centre per acabar la ruta. Son uns 13 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Podeu completar la jornada recorrent els carrers i plaçes de la Seu on hi han molts racons interessants. O fins i tot per una passejada per el Parc Olímpic del Segre. Un referent mundial per als amants de l'esport d'aventura i també un gran parc urbà per passejar i gaudir de la natura. 

Colomers - Sidillà - Sant Llorenç de les Arenes

Sortida a la comarca del Baix Empordà entre les poblacions de Colomers i Foixà, visitant el Poblat de Sidillà i l'església de Sant Romanç. (Josep Grau-26 agost 2026).

A tocar del poble de Colomers i just al costat del riu Ter hi ha un bon aparcament per deixar els cotxes. Sense entrar al poble, i a un dels extrems del mateix espai hi trobem la font de l'Escaleta. Això si, una mica amagada. Està en un lloc ombrívol i té una estructura cònica amb teulada. A partir d'aquí deixem la part més urbana i a l'esquerra seguim per el Camí del Riu, que és una carretera asfaltada. Després de travessar el Rec del Molí per sobre, hem de seguir fins a trobar la presa de Colomers on hem de creuar el riu Ter. Aquesta construcció va substituir l'antiga que s'havia aixecat a començaments del segle XVII per ordre del senyor de la Baronia de Verges amb l'objectiu de desviar aigua del riu cap al Rec del Molí de Colomers per moure diversos molins fariners. La construcció actual es va fer un kilòmetres riu avall respecte la vella, entre el 1963 i el 1970 per millorar el reg de la plana del Baix Empordà. El pont per travessar també és apte per bicicletes ja que per aquí hi passa la ruta del Ter. I al creuar el riu deixem el terme de Colomers i entrem al de Foixà. 

Vist aquest punt interessant ca seguir per la pista i a un kilòmetre més o menys i endinsant-nos a la zona boscosa de la dreta comencem a trobar punts interessants. Està ben senyalitzat. El primer que podem veure és l'edifici de Sant Sebastià. Estem al conjunt arqueològic de Sidillà. Aquestes primeres restes, tot i que la gent de la contrada en deia tradicionalment capella, torre o sagristia, les excavacions arqueològiques recents han confirmat que es tractava d'un mausoleu funerari de l'alta edat mitjana, construït per enterrar-hi els personatges de gran rellevància social de l'època. I res, a uns 200 metres més endavant ja ens trobem amb la resta d'edificacions. Primer el Poblat de Sidillà i a tocar l'església de Sant Romanç. Es tractava d'un recinte tancat on les cases i edificis es van construir molt junts. Curiosament va ser colgat i abandonat a causa de les dunes de sorra que es movien per l'acció de la tramuntana entre els segles XI i XIV. 

De fet, gràcies a la sorra, es considera un jaciment arqueològic excepcional ja que va quedar protegit. Tot el poblat girava al voltant de l'església de Sant Romà. Com que la sorra també la va sepultar parcialment, l'edifici disposa d'un estat de conservació estructural excepcional per a la seva antiguitat. És d'una sola nau de 22 metres de llargada i està dividida en dos trams i coberta amb una volta de canó. La capçalera de l'església té forma una trapezoidal poc comuna, comunicada amb la nau a través d'un bonic arc triomfal ferradura. 

Un com hem conegut totes les explicacions tant d'en Josep com d'en David, i amb la panxa plena, hem continuat pel mig del bosc fins a trobar una carretera que ens ha de portat al proper objectiu. El tenim a uns 3 kilòmetres i es tracta de Sant Llorenç de les Arenes. Es tracta d'un veïnat del terme de Foixà, molt tranquil format per un grup de masies antigues disseminades, envoltades de camps i boscos de pins. L'església de Sant Llorenç és el punt més destacat. L'edifici actual és d'estil romànic tardà construït entre els segles XII i XIII. És d'una sola nau amb un absis semicircular fet de grans pedres ben tallades. La porta principal té tres arcs de mig punt i un campanar de paret amb espadanya de dos arcs i que conserva només una campana.

Paral·lels al recorregut del riu Ter cal anar seguint fins arribar de nou a la resclosa per poder travessar-lo. Pel camí passem per els Masos, una barri amb una quinzena de masies, algunes molt antigues. Mas Font, Can Badó, Cal Cisteller... Tornem a veure el Ter que acompanyem fins a travessar-lo pel mateix punt que ho hem fet a primera hora. I abans d'arribar al poble trenquem a l'esquerra on podrem veure la resclosa vella de que us parlàvem al inici i un tram del canal del Rec del Molí. També hi ha un safareig aprofitant el pas de l'aigua. I de nou a la zona de l'aparcament gaudim d'un mirador de fauna del Ter i fins i tot hi ha taules i cadires per fer un bon picnic amb vistes al campanar de l'església de Santa Maria de Colomers. També hi ha una empresa de lloguer de caiacs que ofereix rutes molt atractives aprofitant el riu. Una sortida ben fàcil, de només 10 kilòmetres i menys de 100 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Turó de Sant Roc

Sortida des de Ripoll per fer un dels seus cims més emblemàtics i populars, el Turó de Sant Roc. (Antoni Llagostera, 23 agost 2025)

Tot i que la majoria som de Ripoll, hem fet l'inici de la ruta des del Monestir de Santa Maria. Alguns dels nostres caminadors venen de fora i sempre és agraït gaudir d'aquest monument emblemàtic. I ho hem fet des del darrere, des dels absis. Des d'aquest punt podem agafar el Passeig Elies Rogent que passa just a tocar del Monestir per la part del darrere, i així es pot gaudir d'una vista ben peculiar de la torre del campanar i just a tocar l'església de Sant Pere, que era l'església parroquial de Ripoll fins l'any 1893. Del Monestir en podríem fer un programa a part. Us recomanem visitar-lo algun dia, on destaca el seu claustre i la portalada. O el seu interior, on hi ha enterrat el Comte Guifré el Pilós. Nosaltres seguim la ruta per el raval de Sant Pere que de mica en mica ens portarà als afores de la capital ripollesa. Anem trobant molts punts interessants, la font de Sant Eudald, alguna casa modernista o el traçat de la Sèquia Molinar, un canal que portava aigua al molí situat al recinte del Monestir de Ripoll. 

Just al sortir de les darreres cases del poble es passa per la font del Sant, un altre punt emblemàtic de les passejades dels ripollesos. Hi ha bancs per seure-hi una estona a l'ombra. El camí segueix per una forta pujada, per sort molt curta, direcció a Campdevànol. Coincidim un tram amb la ruta que es pot fer amb bicicleta. A més o menys un kilòmetre podem deixar aquesta via verda i trenquem a la dreta per començar a enfilar-nos cap a Sant Roc. Ens endinsem als plans de la Querola, i més endavant veiem la casa per la part del darrere. Una gran masia que actualment s'està reformant. A partir d'aquí ens endinsem al bosc per un camí molt bonic i de bon fer que es va enfilant de mica en mica. És molt habitual trobar ripollesos que pujen o baixen per fer una mica d'esport. A la tardor també és zona de bolets. Hi podem veure bones vistes a la població veïna de Campdevànol i també al Puigmal. Cal anar girant cap a la dreta per anar a buscar la carena i enfilar cap amunt entre un fantàstic bosc de pins. Ja a la part alta de la muntanya, a uns 934 metres,  el recorregut es fa més pla. Amb vistes a la casa de Sant Roc i a l'ermita cal girar a la dreta i tot travessant un camp ens acostem directe a la petita ermita. És un indret fantàstic ja que hi ha una bona vista general de Ripoll i el seu entorn. 

L'ermita és un petit edifici de planta quadrada que recentment s'ha netejat i condicionat tot i que li faltaria una bona reforma. Al seu interior hi ha un petit Sant Roc i un llibre de signatures per deixar constància del nostre pas. Un cop hem esmorzat hem continuat fent una petita ruta circular per l'entorn. Tornant enrere però cap a la dreta, just al costat del camí, hi podem veure un búnquer que està força camuflat. Es pot entrar al seu interior. Era un búnquer de la Guerra Civil i estava pensat per posar-hi una metralladora. Una mica més a l'esquerra seguint el camí, passem per una petita bassa natural que quan hi ha aigua és ben curiosa de veure, envoltada de flora i vegetació abundant. Un dels objectius de la ruta, ja sabeu que nosaltres sempre intentem afegir-hi valor històric i cultural, era trobar el Pla d'en Pere. De seguida hi hem arribat. Ara el que es tractava era de trobar un antic dipòsit on s'hi havia trobat bronze. Sembla que a l'any 1.915 es va trobar una quinzena de peces de bronze que van ser enterrades en aquest lloc i trobades per casualitat a finals del segle XIX i que actualment es troben en diferents museus, un parell a Ripoll. Pel que sembla devien estar en transit cap a la zona mediterrània per comerciar i es desconeix la causa del perquè van ser enterrats en aquest pla. El nostre recorregut segueix encara una mica més enllà per veure la casa de Comallevosa, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. El conjunt està format pel mas original, un edifici annex i una cabana. La masia més antiga consta de planta baixa, dos pisos i golfes, coberta amb una teulada a dues aigües. Destaca la seva façana sud d'estil colonial amb una gran balconada i una singular glorieta adjunta feta de ferro, fusta i vidrieres. Les vistes continuen sent fantàstiques. 

Un cop vista la casa des de fora, fem un gir a l'esquerra per anar a buscat el coll de Baubs. Un punt de confluència de camins tradicionals d'aquesta zona. Nosaltres cap a l'esquerra per pujar de nou cap al Turó de Sant Roc i recuperar de nou l'ermita. Des d'aquest punt comença la baixada, molt agradable, cap a Ripoll. Amb uns dos kilòmetres tornarem a ser al centre de la Vila. Arribant a la casa de cal Violí, hi ha unes restes que ens diuen que en aquest punt hi havia hagut un fortí. Es tracta d'una antiga estructura defensiva històrica. L'origen i el moment de màxim protagonisme es remunta al segle XIX, en el context de la primera Guerra Carlina. Malauradament en queden poques restes amagades per la vegetació. I de seguida som al barri de Sant Pere de Ripoll. Per unes escales baixem fins al Monestir de Santa Maria on també hi ha el Museu Etnogràfic on podem fer-hi una visita i observar les peces de bronze que es van trobar al pla d'en Pere. Un recorregut de poc més de 9 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

El Turó de Sant Roc té altres punts per accedir-hi que fan que et puguis fer la ruta al teu gust i gaudir de la muntanya i les seves vistes.