divendres, 29 d’octubre de 2021

Castells de Montesquiu i Besora

Interessant la sortida per la comarca d'Osona entre els castells de Montesquiu i de Besora amb l'Antoni Llagostera el passat dissabte 4 de setembre.

Començem a peus del castell de Montesquiu on es pot deixar el cotxe al mateix aparcament. Si encara no heu visitat aquest espectacular castell us ho recomanem. Possiblement el seu orígen és en l'enclavament d'una torrassa de guàrdia que va fer edificar el comte Guifré I el Pilós, al segle IX. A mitjans del segle XIV va passar de ser un casalot destinat a la defensa a convertir-se en una residència fortificada. Després de modificacions i ampliacions actualment es pot visitar les estances i els seus jardins son motiu de moltes activitats durant l'any. I també és el punt d'informació del parc.

 

 

 

 

 

 

Nosaltres ens posem en marxa agafant el GR-151 on de seguida veiem algunes vistes sobre Sant Quirze de Besora. Aquest GR és el Camí Oliba que enllaça Montserrat amb els Pirineus. Passem per el Pla del Revell, un lloc ideal per les pastures on el bosc s'ha tallat en alguns punts per afavorir els camps de conreu. Les vaques pasturen el els llocs habilitats i així compaginar amb el conreu. També hi trobem alguna bassa on s'acumula l'aigua per abeurar el bestiar. Les vistes també son dignes de fer una parada. Veiem Montesquiu, Sant Hipòtit, Sobremunt, la plana de Vic...  també cap al Ripollès o Berguedà.

 



 

 


En un extrem del pla hi trobem la casa de Revell, una casa de pagès avui en dia abandonada i sense teulada on les parets si que es conserven en peu. Està pràcticament enganxada a la cinglera i gaudeix de molt bones vistes. Ja a dalt del pla hi ha la cabana que encara està ben conservada. El nom de Revell apareix ja documentat l'any 1342. I al costat també hi trobem la font del Revell, amb un abeurador que recull l'aigua que surt d'una esquerda. Deixem la part de la cinglera per pujar al pla i anar a buscar l'altre extrem i baixar direcció el collet de la Mongia on ens crida l'atenció el seu aspete grisos i sorrenc. Es tracta de les Margues, unes roques sedimentàries carbonatades amb una part d'argila i que contenen molts fòssils marins. És moment de enfilar cap al Castell de Besora. Recuperem un petit corriol i de seguida hi som.

 

 

 

 

 

Ens trobem de nou a dalt d'un turó amb molt bones vistes. Del castell només en queden unes restes molt malmeses de fragments de murs. El que si que destaca és l'església dedicada a Santa Maria i que corresponia al castell. Era un construcció d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. El castell és esmentat l'any 895 i l'església documentada el 898. Els comtes de Santa Coloma, els Queralt, van ser els darrers senyors del castell fins al segle XIX. La utilització del castell per les tropes carlines va provocar que fos enderrocat, també l'església. Aquesta però fou transformada i renovada al llarg dels anys fins l'estat actual. Les restes del castell Als nostres peus, el poble de Santa Maria de Besora. Puntualment s'hi han fet diverses excavacions i recentment s'han inaugurat les obres de restauració tant de l'església com de les restes del castell. Després de gaudir d'una bona estona d'aquest espai tornem enrere a recuperar el coll de la Mongia per agafar un camí cap a la dreta i tornar cap al Castell de Montesquiu per la Baga del Pla del Revell passant per zones de roures i faig espectaculars. Un recorregut d'uns 11 kilòmetres i 400 metres de desnivell.

1 comentari:

Títol:
Escriu: