dimecres, 3 de novembre de 2021

Vall d'Olzinelles

Sortida a la Vall d'Olzinelles el passat dissabte 11 de setembre amb la companyia d'en Josep Mª Baró que feia dies que no ens acompanyava.

Ens situem a la comarca del Vallés Oriental, al municipi de Sant Celoni, porta d'entrada dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre-Corredor. En aquest cas ens endinsarem en el segon per conèixer la Vall d'Olzonelles. El punt de sortida el trobem a Can Draper, una gran casa pairal que està molt a prop del poble i on hi ha un lloc habilitat per aparcar els cotxes. També hi trobem un plafó informatiu on hi ha la ruta a seguir. 








Agafem un camí marcat com a sender local i començem a caminar entre mig de camps i vegetació. De seguida trobem a tocar del camí el primer atractiu, el pou de glaç de Can Draper del segle XVIII. És de planta circular, cobert amb volta per aproximació de filades. A la llinda de l'obertura, hi ha gravada la data de "1771". Els murs estan bastits amb carreuons i la cúpula amb maó. Evidentment servia per acumular i conservar el gel que anys enrere tenia molts usos, fins i tot medicinals. Seguim acompanyats d'altres caminadors o ciclistes que aprofiten el dia per fer esport. Al costat del camí anem trobant algun pi monumental ben curios, o alzines sureres. Arribem al pont de ca n'Alzina Vell on la riera està ben seca. Hi trobem peró alguna resclosa. Més amunt hi ha el pont de Can Plana. Antigament aquestes rescloses feien la fució de recollir l'aigua per utilitzar-la. Actualment la riera d'Olzinelles baixa molt seca, però si que fa que sigui una zona força humida. D'aquí que anem trobant altres arbres monumentals com un roure o un pollancre, una alzina. També hi veiem avellaners, plataners ...  








Passem a tocar de can Valls on hi trobem un parell de pous de pega. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega s'obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients. També és territori de fonts, com la de can Valls. Seguim ruta fins arribar a l'església de Sant Esteve d'Olzinelles. Es tracta d'un edifici religiós amb una façana de l'any 1786. El campanar és d'espedanya amb dos arcs de mig punt. És d'una sola nau amb volta de mig punt i tres trams. Té un absis circular. Al segle XVII s'hauria reformat. Al costat hi trobem la rectoria, un edifici també interessant. Olzinelles fou una parròquia independent que l'any 1927 fou agregada a Sant Celoni. També hi trobem un petit cementiri i la casa del pagès.








Continuem amb la ruta, de nou amb impressionants arbres com els plataners. I més elements com un antic pou per aprofitar l'aigua. Tornant a vorejar Can Valls hi veiem un Cedre monumental espectacular de més de 120 metres d'alçada. I una altra font, la de l'aranyal, aquesta afortunadament amb aigua. Després de refrescar-nos toca una mica de pujada fins als quatre camins. Aquí hi tenim una bona vista de Sant Celoni. Ara només ens cal baixar amb la calma fins al punt de sortida. Una bonica ruta d'uns 12 kilòmetres i molt agradable. Per cert, avui erem una bona colla. Només cal veure la foto de grup. Fins la propera !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: