Sant Sadurní de l'Heura - Cruïlles - Monells

Avui (dissabte 7 maig) hem fet una bonica ruta circular per les Gavarres, al Baix Empordà. Hem descobert petits racons de gran bellesa, molta història, llegendes i molt més.

Ens hem mogut pel terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Aquest es el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters, i que es va crear al 1973 amb la unió d'aquests tres municipis.

El nostre punt d'inici es Sant Sadurní de l'Heura, del qual en destaquem el seu nucli històric, amb la plaça de la Font on s'hi alça l'església de Sant Sadurní, i els Valls, antiga construcció per sota la plaça i que havia servit per emmagatzemar aigua.

Deixem enrere el poble travessant verds camps de farratge pigallats de roselles. Passem pel costat de grans masos i arribem al menhir de la Pedra Dreta, que està datat d'uns 3.000 anys abans de Crist. Una mica més endavant trobem una curiositat. A terra, gravada en una roca, es pot apreciar la silueta d'una mà humana. El lloc serveix de referència per a ciclistes i excursionistes i la llegenda diu que la va deixar la Mare de Déu quan va agafar impuls per pujar a cel...

Ens movem pels boscos típics de Les Gavarres. Alzina, suro, pins, i alguns eucaliptus, que en el seu moment van ser un intent fallit de crear-­ne boscos per extreure'n cel∙lulosa, però que es va poder comprovar que afectaven al bosc autòcton.

Seguim per aquesta pista i passem pel Forn de calç de can Puigmiquel, que manté la seva estructura en molt bon estat de conservació.

Una mica més endavant hi trobem el Molí d'en Frigola. Aquest és el més representatiu dels vuit molins fariners que hi havia per aquesta zona, a la riba del Daró. Pel seu entorn hi trobem i visitem els components d'aquests tipus de molins. La bassa, el rec, l'aqüeducte i la resclosa.

Davant l'edifici del molí hi ha una gran esplanada ombrejada per grans arbres i que fan que aquest sigui un bon lloc per parar a recuperar forces amb una mica d'esmorzar.

Amb les forces renovades seguim camí vorejant el riu Daró, descobrint racons on s'eixampla una mica i forma grans basses plenes de caps grossos. També hi ha ànecs de coll verd i salamandres. Uns racons de gran bellesa.

Deixem la riba del Daró i agafem una nova pista forestal. Tornem a travessar camps de blat i farratges, alguns d'ells ja han sigut segats, grans masos, i algunes granges, i arribem al veïnat de Sant Joan de Salelles, amb grans finques molt ben vallades. El dia és esplèndid i el contrast de colors magnífic. Sobretot en els molts camps que hem travessat, amb el verd intens del ferratge esquitxat de multicolors flors, en especial les roselles.

Ens dirigim a l'església de Sant Miquel de Cruïlles, un antic monestir benedictí situat sobre un turó i a 1km del nucli de Cruïlles.

Aquesta es un preciosa església de tres naus, acabada de restaurar i que el Consell Comarcal del Baix Empordà hi organitza visites guiades amb cita prèvia. Al seu interior s'hi conserven pintures romàniques de gran importància.

Unes poques cases formen un carrer que, seguint­-lo, ens portaria a Sant Sadurní de l'Heura. Però nosaltres ens dirigim per una pista a Cruïlles, un altre dels pobles que formen aquest extens municipi de quasi cent metres quadrats. Per estrets carrerons arribem a la plaça on hi trobem l'església de Santa Eulàlia i, com a restes d'un antic castell, una torre de l'homenatge isolada al mig d'aquesta plaça. També s'hi poden observar algunes restes de muralles i dels portals en alguns dels angles d'aquesta plaça i adossats a les cases. En conjunt, un petit nucli de població que traspua historia per tots els seus racons. Per tancar la ruta d'avui tan sols ens queda seguir un petit tram de carretera i agafar un sender que ens portarà de tornada a Sant Sadurní de L'Heura, lloc on aquest matí em començat la sortida d'avui.

Un cop a Sant Sadurní i abans de marxar a casa, no ens hem pogut resistir a fer una fugaç visita a Monells, el tercer dels pobles que conformen el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'heura. Ha sigut molt poca l'estona que hem tingut per gaudir de la gran bellesa del poble.

Monells va ser construït al voltant d'un antic castell del que tan sols en queden les restes de les seves muralles, i el seu encant resideix en el seu passat medieval. Com a llocs més emblemàtics en ressalten la gran plaça porxada i els diversos carrerons que en parteixen, quasi tots coberts amb voltes. Un poble que cal visitar amb calma per gaudir­ne de tots els seus racons.

Acabada la visita a aquest poble donem per acabada la sortida d'avui, en la que hem gaudit de racons carregats de historia i paisatges naturals de gran bellesa. Esperem que tot plegat hagi sigut del vostre agrad i us convidem a seguir­nos en la nostra propera sortida.

Mª Clara Martínez  fotos: Julio Santiago

Barcelona Antiga

Nova sortida entre setmana aquest passat dilluns 2 de maig, i repetint Barcelona com a destí. En aquest cas però hem fet un tram completament urbà per conèixer la ciutat més antiga. La veritat és que la gran quantitat de monuments, espais i racons donarien per fer molts programes, però l'Antoni ha escollit una ruta molt interessant i amb molts punts poc coneguts.

Hem sortit de l'Avinguda del Paral·lel, a l'alçada de El Molino, per agafar el carrer Sant Pau i així introduir-nos a la Barcelona Medieval. De seguida trobem el monestir de Sant Pau del Camp, una joia. És un antic monestir benedictí, un edifici romànic molt ben conservat. Cal destacar el claustre que  te uns arcs molt singulars, únics a tot Europa.

Continuem introduint-nos en aquest barri del Raval tot travessant la Rambla a l'alçada del Gran Teatre del Liceu i cap a la plaça del Pi. Aquí hi trobem l'església del Pi, en aquest cas d'estil gòtic català. Consta d'una sola nau de grans dimensions. Es pot pujar al seu campanar i gaudir de bones vistes de la ciutat. 

I tot seguit entrem a la Barcino, l'antiga ciutat romana protegida per les muralles que avui encara es poden veure en algun indret. Ens hem passejat per els carrers estrets del Call Jueu. Hem vist la plaça de Sant Felip Neri amb la seva esgléisa, o l'antiga Sinagoga. El temple d'August on es conserven tres columnes i actualment acull la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Precisament a l'entrada  hi ha el Mon Taber, un cim de 16'9 metres d'alt que era el punt més alt d'aquesta antiga ciutat.

Hem continuat per el Palau del Lloctinent, edifici destinat a ser la residència del representant del rei a Catalunya. Disposa de quatre plantes més baixos i és d'estil gòtic tardà. També va acollir l'arxiu de la Corona d'Aragó.

Una de les sortides porten a la plaça del Rei, en ple barri gòtic de la ciutat.

A més del palau Lloctinent, hi podem veure el Saló del Tinell, la capella palatina de Santa Àgata i el Palau Reial Major de Barcelona, antiga residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Com veieu son molts els indrets que podem gaudir, i encara ens hem saltat el Palau de la Generalitat o la Catedral endre d'altres per esponjar una mica el programa.

Sortint d'aquesta Barcino i continuant per la ciutat Medieval, entrem al carrer de Carders on hi ha la capella de Marcús i més endavant ens acostem a la plaça on hi ha Sant Pere de les Puel·les, un antic monestir benedictí femení. De l'edifici original només en queda l'església, convertida en parròquia.

I finalment hem sortit d'aquesta antiga ciutat construïda el 1295 on hi havia el Portal Nou. Ara hi ha l'actual passeig Lluís Companys on hi ha l'Arc de Triomf, construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.

A partir d'aquí ja veiem la Barcelona més moderna. On hi havien els camps s'hi va anar construïnt l'edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya pels anys 1900 o l'estació del Nord, una antiga estació ferroviària.

Just al costat hi ha un parc en aquest districte de l'Eixample que ens acosta fins a tocar la Meridiana, just on hi ha la nova seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó inaugurat l'any 1993, on hem acabat la excursió.

Una sortida molt interessant, plena d'atractius i històries que el nostre guia ens ha fet gaudir.

Camí Ramader 2016

Ja s'han obert les inscripcions de la cinquena edicío del Camí Ramader d'aquest any. Enguany es celebrarà els dies 28, 29 i 30 de maig i una darrera etapa als voltants del 24 de juny. Aquesta iniciativa vol recuperar la costum de fer el camí ramader del Lluçanès al Ripollès, tot acompanyant els ramats de la família Picas i així donar visibilitat i divulgació al món ramader, molt especialment al món transhumant, recuperant camins de domini públic, de gran valor cultural, referencial, etnogràfic i económic.

La primera etapa s'ha previst el divendres 27 de maig des de Sant Martí d'Albars i fins al coll del Forn, a les Llosses. El dissabte s'arribarà fins a Mataplana, a Gombrèn on hi haurà el tradicional sopar i pernoctació. I el diumenge 30, s'acompanyarà el ramat fins al pla de la Pera, a Montgrony, on el ramat passarà unes setmanes, abans d'anar al Pla d'Anyella a passar l'estiu.

Recordeu que les plaçes son limitades. Teniu tota la informació en aquest enllaç:   http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/

Montgrony

Aquest passat dilluns 25 d'abril hem fet una sortida per la comarca del Ripollès en un dia fantàstic. Hem pujat fins al Santuari de Montgrony des de Gombrèn tot seguint el camí de romiatge.

Hem sortit d'aquest municipi ripollès just al davant de l'església parroquial de Sant Pere. Seguint un tram de carretera ja trobem les indicacions de la ruta que puja a Montgrony tot passat per el barri de la Costa. 

Començem a pujar un cami molt maco, a estones empedrat i que de seguida troba el torrent de Barruell, que travessem per una passera de fusta. Aquest camins de romiatge eren molt utilitzats per pujar als Santuaris i acostumaven a tenir petits oratoris en el recorregut per poder fer una aturada. El primer que trobem és el de Sant Francesc.

Mica en mica ens anem enfilant per un camí molt agradable. Passem a tocar del Mas de Pomanell, digne de fotografiar per la seva bellesa. Aquí deixem un moment el sender i ens desviem a l'esquerra tot travessant un prat per enfilar-los fins al Castell de les Dames o de Blancafort. Del castell pràcticament no en queda ni rastre, només quatre pedres mal posades. Però val la pena acostar-s'hi per les vistes que hi ha. Explèndides.

Tornem al punt del Mas per recuperar el camí passant per les restes de Can Pau, el grau de la Creu i coll de Jou, per arribar al Santuari on entrem al seu pati on hi ha la hostatgeria. Si no hi heu estat mai, val la pena ja que és un lloc màgic, tant pel que representa com per les vistes, el paisatge, la naturalitat, la història, les llegendes ...

Unes escales ens porten fins a la capella de la Verge enganxada a la roca on s'hi venera una imatge de la Mare de Déu, bruna. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400. Hi ha moltes llegendes i històries de com es va trobar. La més popular diu que fou trobada el 804 per un pastor i uns bous, prop d'una font que trobarem en el camí de tornada.

Unes escales més amunt s'arriba al pla de Sant Pere on hi ha l'església romànica de Sant Pere de Montgrony. Un edifici format per una gran nau amb absis i dues absidioles i campanar d'espadanya.

Des d'aques punt les vistes tornen a ser espectaculars. Aquest pla fa uns dos kilòmetres de llarg i culmina les parets rocoses, molt apreciades per els escaladors. Tornem enrere per tornar cap a Gombrèn però en aquest cas agafant el GR 3, cap a l'esquerra, just desprès de sortir del Santuari. Aquest és el camí de romiatge que ens portaria fins a Campdevànol, però nosaltres només en fem un tram. De seguida trobem un parell de fonts, apartades del camí, però que val la pena visitar. La primera, la del Prestill, situada sota una bauma a tocar de les cingleres del pla de Sant Pere. Aquesta font també és motiu de llegendes. 

I la segona, tornant al camí, la de la Mare de Déu, on diuen que es va trobar la verge i amb aquest motiu hi ha una imatge gravada a la pedra, d'on surt l'aigua per un dels pits, i per aixó també s'anomena la Mare de Déu de la Llet i és avocada per les dones que alletaven els seus fills.

Tornant al camí passem per el coll de Pardinella on deixem ja el GR i trenquem cap a la dreta per passar el coll de la Cirera i mica en mica tornar cap a Gombrèn per un camí que baixa gairebé paral·lel al que hem pujat, tot i que en algún tram pot ser una mica perdedor alhora de trobar la ruta bona.

En definitiva una magnífica excursió per la comarca del Ripollès, que a més estàn vigilats per el Comte Arnau, un personatge llegendari que ronda amb el seu cavall aquests paratges.

Castells de Llers i la Muga

Ruta 12 Castells de Llers i Camí Natural de la Muga (Mª Clara Martínez)

(Dissabte 16 abril) A la ruta d'avui hem combinat la historia i natura. D'una banda recorrerem el lloc on es troben (o es trobaven) aquests dotze castell de Llers i que formaven una important xarxa defensiva, i també recorrerem un tram del Camí Natural de la Muga, tot gaudint d'un entorn natural de gran interès.

Iniciem el nostre camí a Llers, un petit poble de l'Alt Empordà, al NW de Figueres, i comencem visitant el seu castell. Aquest castell està situat a la part alta de la vila de Llers. De fet, el que en queda, es una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre, uns 12 metres d'alçada per uns altres 12 metres de diàmetre, i de murs molt gruixuts, 2 metres de gruix, envoltada per una muralla. La sala millor conservada se situa al sud del recinte i ocupa tota la longitud d’aquell costat, uns 28 metres de llarg. Es conserven els murs fins a l’arrencada de la volta, que devia ser imponent. Actualment és una sala habilitada com a espai eminentment cultural part de l’Ajuntament de Llers, on s’han realitzat diversos espectacles teatrals i musicals des de la restauració del Castell. També s’hi ha instal∙lat un accés permanent a la torre per la seva porta original mitjançant una passarel∙la elevada.

En aquesta població hi havia quatre castells més dels que no en queda res de res: Bellver, Cabrera, Destorrent o d'en Roig i Desvinyol. El nucli antic de Llers va ser volat al finalitzat la Guerra Civil Espanyola per tal que 200 tones de trilita guardades a l'església no caiguessin en mans dels nacionals.

Deixem enrere el poble, travessem el veïnat de La Vall, i arribem al castell Sarraí, del que tan sols en queda un pany de paret i unes poques runes escampades. Caminant entre verds i immensos camps de blat, arribem a les següents restes, les del castell del Gorg. Tampoc queda gran cosa d'aquest. Traces d'alguns murs i poc més. Per pista forestal, sempre envoltats del verd dels camps esquitxats de roselles, arribem a tocar del poble de Pont de Molins. En una raconada del camí i completament emboscades, hi ha les restes del castell de Molins. Una mica enlairat en un turó hi ha les restes d’un petit castell típic dels segles XI – XII, amb amples muralles fetes amb còdols rierencs a la part exterior i a l’interior morter de calç i sorra per unir les pedres. El recinte és més o menys quadrat, amb estances, pati central i muralla amb merlets, també s’hi poden veure algunes espitlleres, torre de l’homenatge circular de tres pisos, petita i forta, i capella romànica dedicada a Santa Maria. El fet d'estar tan emboscat fa que costi molt de distingir tot plegat.

En aquest punt iniciem el tram de recorregut del Camí Natural de la Muga, resseguin la riba d'aquest riu. El camí es ombrejat per grans arbres de ribera i descobrim que tots aquests antics molins que es van construir al llarg del riu, evidentment ara en desús com a tals, encara mantenen restes de les seves rescloses i això fa que puguem gaudir de salts i racons on val la pena aturar­s'hi. Després d'un tram de pista forestal una mica més assolellat, arribem a la petita població de Les Escaules.

En realitat es un veïnat que pertany a Boadella i Les Escaules. Creuem La Muga per un antic pont de pedra, travessem el poble, del que en destaquen l'església de Sant Martí i alguns carrers i portals molt antics, i ens dirigim al salt de la Caula, que es troba a uns tres­cents metres del poble. Espectacular.

El salt forma part del torrent de la Caula, que salva el desnivell dels cingles en una impressionant caiguda de més de 30 metres d'alçada. El lloc és aprofitat des dels anys 20 del segle XX per un restaurant que té una terrassa que dóna davant mateix del salt. Fins fa uns pocs anys, al voltant del gorg que forma aquest salt hi havia un conjunt de taules i bancs i una font per fer pic­nic. Però a causa del despreniment d'una gran roca, actualment el lloc es troba tancat i no s'hi pot accedir. Aquest es un bon lloc per fer una paradeta, una cervesa i gaudir de l'espectacle del bonic salt. Però hem de seguir el nostre camí. Reculem fis el poble i iniciem la pujada al castell de Les Escaules. Després del de Llers, aquest es el que es conserva en millor estat, encara que tan sols en queda una torra cilíndrica, que te uns 10 metres d'alçada i a la que es pot accedir al la seva part superior per una escala interior, i les restes d'algunes parets i muralles. El fet que estigui situat en el cim rocós d'un turó de 235 metres, fa que des d'aquí dalt es pugui gaudir d'unes vistes espectaculars.

Tenim una esplèndida imatge del poble de Les Escaules en primer terme, per sota dels nostres peus, la plana empordanesa i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons. I si anem més enllà, veurem les serralades prepirinenques, els Pirineus, la vall de la Muga i al fons el mar. També podem veure una amplia zona de bosc que fa uns pocs anys es va cremar. Hem de tornar a recular un tros de camí, fins a agafar una pista que ens portarà de tornada a Llers. Passem per boscos d'alzines, algunes pinedes i horts que aprofiten l'aigua dels molts torrents i rierols de la zona.

Uns metres abans del darrer castell, el d'Hortal, gaudim d'unes esplèndides vistes al Pirineu, presidit pel Canigó encara nevat, el pre­ Pirineu, les Alberes, la plana empordanesa i al fons el Anem davallant suaument fins el castell d'Hortal. De fet tan sols en queden les restes d'una torre cilíndrica i algun tros de muralla o paret.

Uns metres més endavant passem per la font d'Hortal, d'aigua potable. Una taula i uns bancs en fan el lloc ideal per la darrera aturadeta abans d'arribar al final de la sortida d'avui. Des d'aquesta font tan sols ens queda continuar per la pista que ens porta fins la carretera i en pocs minuts arribem de tornada a Llers.

Aquesta ha sigut una ruta molt complerta. Historia, llegendes, natura... tot plegat en un entorn dominat per les bones vistes i racons de gran

Malgrat els seus més de 16 km, el poc desnivell acumulat (tan sols 300 metres), fan que sigui poc més que una esplèndida passejada.

Us esperem a tots en la propera sortida.

Fotos: Mª Clara Martínez i Julio Santiago