Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides del Caminant per Catalunya, entre setmana, amb en Toni Vilaró per la comarca d'Osona.
La primera a les Cingleres de Tavertet. Sortint de sota el barret d'en Paradeda i el morro de l'Abella i seguit ben be per sota les cingleres, on es gaudeix de formes i baumes espectaculars acompanyades de bones vistes. I amb punt final a Tavertet, aquest bonic poble declarat bé d'interès cultural.
I la segona sortida, al pla d'Aiats. Una plataforma tabular i acinglerada de més de 3 kilòmetres d'extensió i de 200 a 300 metres d'amplada i que està a uns 1.300 metres. No cal dir que des de qualsevol punt es pot gaudir de vistes panoràmiques espectaculars.
Dos programes que podeu veure aquests dies a TV Ripollès i a la Xarxa de Televisions Locals i ben aviat a la televisió a la carta.
http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya
Aprofitant la festivitat del 1 de maig el Caminant per Catalunya va fer una nova sortida per la comarca del Ripollès. En aquest cas a Vallfogona de Ripollès, per gaudir del Torrent de la Masica i els seus entorns.
El punt d'inci es a la mateixa població, on val la pena visitar el seu nucli medieval, encapçalat per la plaça de la vila amb els seus carrers, o el campanar de la Mare de Déu del Pòpul.
Començem la caminanda seguint el GR-3 que travessa la riera amb un pont medieval construït al segle XIV pels senyors de Milany. A l'alçada de la Font de la Tosca, cal pujar les escales que hi ha a l'esquerra per visitar una antiga teuleria, la del Pinatar de l'Obra on hi havia un forn per coure teules i rajols.
Seguim la pista que ens portaria a Llestenosa però la deixem passant per els collets d'en Bauma i entrem dins el bosc on trobarem el forn de calç, una construcció de pedra que servia per coure la calç per fer cabanyes o arreglar cases.
Al cap d'una estona ja trobem el Torrent de la Masica on brolla una quantitat d'aigua molt generosa. El mateix Torrent va fent vàries gorgues que anem seguint. També s'hi incorpora la riera de la font del Bisbe i més avall trobem un salt impressionant. Una passera ens ajuda a travessar i mentre anem deixant l'aigua enrere, podem visitar la cabana d'en Buxaté. Un cop recuperem la pista tornem a passar per la font de la Tosca, que també val la pena fer el recorregut que passa enmig d'aquest pedregam tant peculiar.
I amb una estoneta més i desprès de tornar a travessar la riera de Vallfogona tornem a arribar al poble. Una sortida que es pot fer tot l'any per gaudir de les estacions i els canvis que va fent. La primavera és una de les millors èpoques per fer-ho.
Una sortida que ens ha acompanyat la Carme Freixa, que coneix aquest territori pam a pam i que com a alcaldessa de Vallfogona, vetlla per que es conservi i alhora mira de recuperar el patrimoni del passat, com la teuleria i la cabana que hem vist.
FOTOS: Pere Ferrer
Aquest passat dissabte 20 d'abril hi va haver una nova sortida del Caminant per Catalunya, en aquest cas a prop de Barcelona, al Puig d'Olorda (436 m.). Amb sortida des de Castellciuró a Molins de Rei, una circular de 13 km. ens va permetre gaudir de la Serra de Collserola i alguns dels seus atractius.
Ens van acompanyar alguns membres del centre excursionista de Molins de Rei.
Nova sortida entre setmana del caminant aquest dimarts 16 d'abril, amb en Toni Vilaró.
En aquest cas han anat al Santuari de Bellmunt a 1.246 m. Un mirador privilegiat de la plana de Vic i d'una bona part del Ripollès. Un magnífic indret que ja hi hem estat en altres ocasions, però en aquest cas han pujat des de Saderra, un grup de masos i un restaurant que porta el nom de Bajalou.
Antigament fou terme independent, fins l'any 1840, moment en que es fusionà amb el municipi d'Orís. També hi ha una esglèsia, Sant Marcel de Saderra, centre de la parròquia que es troba en un petit serradell, sobre els masos del Soler i Saderra. Un cop al Santuari han tornat per la carena de la serra de Bellmunt on han gaudit de magnífiques vistes.
Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte a la Vall d'Ora, estrenant comarca, el Solsonès. La ruta transcorre en part per el riu aigua d'Ora que neix a la serra d'Ensija i desguassa al Cardener a prop de Cardona. Però també hi ha altres atractius. Sortim en terme de Navès al petit nucli de Sant Lleïr, format per unes cases i una església. (755 m.) Abans havia estat un hotel. En aquest punt hi ha un monument al Comte Guifré el Pilós, on va morir el 11 d'agost de 897, i com sabeu, està enterrat a Ripoll. Just començar a caminar encara podem gaudir de l'ecomuseu i del pont romànic, de doble vessant amb dos arcs, i que ha estat reconstruït.
Com veieu hem tingut un començament molt interessant, però ens queda molt camí i anem enfilant mica en mica i deixem el riu enrere. Passem per can Pujol, una casa pairal amb molta història, avui dedicada al turisme rural. Antigament, durant la primera guerra carlina fou un dels hospitals de sang dels carlins. Seguim pujant, ara amb una pendent pronunciada fins al grau d'Orriols. A partir d'aquí començem a trobar baumes, degotalls, cingleres i roques magestuoses que sembla impossible que hi passi un camí.
Ens desviem per visitar la Balma del Xalet, que com altres van ser utilitzades durant la Guerra Civil per individus perseguits per l'onada revolucionària i en acabar pels joves desertors de l'exèrcit republicà.
Retornem al camí i passem per el mas Orriols ja a 1.093 m. i al cap de pocs metres trobem l'escala de Busa o del Grau de la Bartolina que ens ajuda a superar un grau escarpat d'uns 50 metres d'alt. Primer hi ha una escala de ferro d'uns 7 metres i tot seguit un
tram de graons de fusta i un cable per ajudar-nos a superar aquest tram força vertical, però totalment assequible.
I arribem al pla de la Busa, un ampli altiplà tallat per cingleres que fins que es va construïr una pista forestal només es podia pujar per els camins. La tradició diu que mai cap carro havia arribat dalt del pla, per tant s'havien d'espavilar per pujar-los desmuntats a trossos per poder fer els treballs agrícoles. De fet la xarxa de camins permetia pujar pel dret als traginers i en canvi la ruta dels matxos era més llarga i còmoda per els animals que ells sols feien el camí. I per baixar, ho fem per un altre grau, el de les Collades, al costat est del pla de la Busa. Hem de baixar uns 500 metres gairebé de cop que ens porten a Sant Pere de Graudescales, una església molt ben conservada, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1998. Es un antic convent del que sols en resta l'església del segle X. És d'una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis.
En aquest punt tornem a recuperar el riu que passa per l'estret de Sant Pere i ens acompanya els tres darrers kilòmetres de la excursió que fem per una pista seguint el GR 1 fins al punt de sortida.
Una excursió molt recomanable de 14 kilòmetres i un desnivell acumulat de pujada de 667 metres. Nosaltres hem ensopegat un matí enboirat i ens hem perdut alguna vista, però a mida que hem anat pujant el dia s'ha aixecat i hem acabat gaudint d'aquest entorn. Al final hem anat a la sortida sis caminadors, ja que tres o quatre s'han desdit a ultima hora. S'hauran perdut una bona caminanda, i també un espectacular dinar, tant per la qualitat com per la quantitat, del qual no podem donar més detalls.
Una zona on tornarem algun dia a fer un altre ruta.
Us deixo un enllaç de la bona feina que fa en Jordi Freixa que avui ens ha acompanyat. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4251366
