Serra de Sant Honorat

Nova sortida aquest passat dissabte 27 de novembre del Caminant per Catalunya i en aquest cas estrenant comarca, l'Alt Urgell.

En concret ens hem acostat a Oliana per fer una ruta per la Serra de Sant Honorat. S'hi arriba des de la Seu d'Urgell seguint la carretera C-14 i abans d'arribar a Oliana cal agafar el trencant de Peramola i amb un parell de kilòmetres arribem al punt de sortida. Nosaltres hem deixat el cotxe just al costat de l'Hotel Can Boix (615 m) tot i que la ruta es pot fer sortint de Peramola.

El camí en comença a endinsar al bosc de pinassa i roure i de seguida ens trobem envoltats de roques magestuoses de grans dimensions que per moments ens fa pensar amb Montserrat.

Anem vorejant el riu Rombau, encara que està completament sec, i amb 30 minuts arribem al clot de la Font Viva. A partir d'aquí comença la pujada entre roques i cingles. Cada racó és espectacular i a mida que guanyem alçada les vistes son impressionants. La Roca del Grauet, el Roc de Rombau o el Roc de la Presó son només alguns dels punts que s'observen.

A poc més de 1000 metres arribem a la Capella de Sant Honorat, que només en resta un tros de paret i la llinda de la porta amb data de 1725. I al seu entorn vistes cap a la serra d'Aubenç formada per roques calcàries o l'embassament d'Oliana i la serra del Cadí. I a l'altre costat el Port del Compte. I si mirem avall ens trobem penjats en aquestes pedres dominant el territori. Un bon lloc per esmorzar, nosaltres ho hem fet.

La tornada es fa recuperant part del camí, però un cop al coll de Sant Honorat, seguim per l'esquerra per una pista direcció a la serra de Cavallars. Ara anem baixant una bona estona fins que començem a veure, enfilada en un turó l'Ermita de la Mare de Déu de Castell-llebre. Tot i així ens cal baixar fins trobar la pista per poder pujar a l'Ermita, edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó i amb un campanar de torre de planta quadrada de dos pisos. Des d'aquest lloc privilegiat les vistes també son agraïdes. Per un costat l'embassament i per l'altre el poble d'Oliana. Recuperem el camí per acostar-nos al punt on hem deixat el cotxe, ara seguint una pista que planeja passant per la Roca dels Moros on a la balma es conserven restes de pintures rupestres de finals de l'edat de bronze. Pintures que nosaltres no hem vist. I aquestes magnífiques roques també son ideals per els escaladors com hem pogut observar.

Una sortida d'uns 11 kilòmetres i amb un desnivell d'uns 500 metres que es pot fer amb 4 horetes.

I avui cal comentar que la primera intenció era fer la Tossa Plana de Llés a la Cerdanya, però el nostre guia, l'Eduard Jornet, ens ha proposat aquesta altra sortida ja que la neu i el fred no aconsellaven fer el cim. Per tant hem canviat el paisatge blanc per el vermellós i grisós d'aquestes magnífiques i curioses formes de la muntanya.

I els que us ho heu perdut dir-vos que l'Andreu ens ha portat "delicatesens" de les seves.

GR II - Boadella - Cistella

Aquest passat dissabte 13 de novembre hem fet un altre tram del GR II que ens porta de la Jonquera a Aiguafreda. Hem sortit de Boadella d'Empordà per arribat a Cistella i així fer uns 13 km més d'aquest sender. Un camí que travessa alguns poblets petits de l'Alt Empordà on val la pena contemplar tots els racons. Sortint de Boadella, el camí s'enfila muntanya amunt pujant 200 metres de desnivell fins que trobem la carretera. En aquest punt val la pena deixar un moment la ruta per acostar-se a la Mare de Déu de la Salut, que es troba a uns 150 metres seguin la carretera. Aquest santuari disposa d'una façana neoclàssica i un interior neogòtic. I com hem pogut comprovar es molt popular a la comarca per les ofrenes que hi ha, sobretot del món de l'esport. També acull un restaurant i un ampli aparcament on es pot gaudir d'unes grans vistes. Els que tingueu mes temps podeu pujar a la muntanya de Santa Magdalena on hi ha una hermita. Nosaltres però després d'esmorzar hem tornat enrere per recuperar el camí.

Necessitem 30 minuts més per arribar a Terrades, un poblet d'uns 300 habitants on destaquen els seus carrers estrets amb cases molt antigues i l'església de Santa Cecília.

Sortint del poble seguim la carretera direcció Cistella. Potser és el tram més pesat ja que fins a 3 kilòmetres no trobem un nou camí que ens fa abandonar l'asfalt. De seguida es poden veure les vistes de Vilarig, un poblet amb una vintena d'habitants, que hi arribem després de travessar el torrent del Mas Camps. L'església de Vilarig dedicada a Sant Martí, és documentada des de 1151. L'actual temple està a tocar del mur del castell i te una senzilla portalada romànica amb tres arcs i un campanar de torre quadrada.

Seguim camí cap a Cistella on hi arribem al cap d'una hora. Aquest poble també és petitet, de poc més de 200 habitants i on ens finxem amb la seva església parroquial de Santa Maria on s'hi conserva una esplèndida portalada romànica dels segles XII-XIII.

I fins aquí aquest segon tram de 13 km amb un desnivell acumulat d'uns 300 metres.

I avui comentar que a Vilarig uns veíns que preparaven una exposició ens han obert les portes de casa seva on hem contemplat una magnífica decoració conservant les parts més antigues de la vivenda. I com sempre ens hem encantat a tot arreu ! fent una excursió de 6 hores !

Els Empedrats (Alt Berguedà)

Nova i magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 30 d'octubre a l'Alt Berguedà. En Josep Mª ens ha preparat una excursió per els Empedrats, seguint l'antic camí ral de la Cerdanya seguint la vall del riu Pendís. Per acostar-nos a la sortida cal anar fins a Bagà i agafar la carretera que ens portaria a Gisclareny. Quan portem un kilòmetre hem de trencar a la dreta per una pista que va fins a Coll de Bena. Nosaltres deixem el cotxe a Cal Cerdanyola, una casa totalment restaurada per acollir-hi colonies sota el nom de La Salle Natura. (Estem a 5 km de Bagà). En aquest punt també hi tenim la Font Nostra. Després de deixar la casa i travessar el riu trenquem a la dreta, molt ben marcat amb marques grogues i blanques del PR-C-125. Deixem a l'esquerra l'Hostalet, una casa enrunada però que encara es pot observar l'estructura d'una masia del s XVI. De mica en mica anem pujant vorejant el riu i sovint travessant-lo. De fet és un dels protagonistes de la excursió ja que ens deixa imatges de postal constantment juntament amb el paisatge combinant les roques i els colors de tardor.

Anem avançant i ens anem posant al mig d'aquests penyasegats que formen part de la serra Cadí Moixeró. Amb una horeta arribem al salt d'aigua dels Empedrats. Punt de parada obligada per fer la foto de família. I a partir d'aquí començem a pujar una mica més de desnivell, compartint roques i aigua. Si mirem enlaire estem envoltats de imponents roques, altes i de formes curioses. Passem per l'estret de l'Escriu i continuem pujant. Ara peró deixant el riu a un costat. Desprès de suar una estona hem parat a esmorzar ja que eren les 11 i la gana apretava. I des d'aquest punt ens ha faltat uns 15 minuts per arribar al refugi Sant Jordi que està en terme de Guardiola de Berguedà. Estem a 1.640 metres i hem superat un desnivell de 700 metres afegint-hi la precaució que s'ha de tenir amb les roques, que molles, ens poden fer patinar facilment.

En aquest punt les vistes son espectaculars, nosaltres però envoltats de boira, em optat per fer un café al refugi. Quan passem el programa per la TV mirarem de recuperar alguna imatge de les vistes ja que l'Andreu n'havia fet quan gravaba els refugis de Catalunya. De tornada passem per una altra font la del Faig. El camí continua cap al Coll de Gallissans i el Pas de la Boixassa però nosaltres optem per tornar per el mateix recorregut que hem fet ja que és tard i la opció del PR té un parell de kilòmetres més. Tornem a gaudir doncs de tots els racons que ens ofereix aquest camí fins arribar al punt d'inici. En total son 8 kilòmetres que podeu fer amb 4 horetes.

Un cop hem acabat ens hem acostat a la Font d'Adou que està a la mateixa pista, un parell de kilòmetres més enllà i que hem fet amb el cotxe. Val la pena veure com baixa l'aigua del riu Bastareny, afluent del Llobregat.

Una sortida en que només ens ha fet una mica la guitza la boira i que hem tingut la companyia d'en Víctor que ja el trobàvem a faltar. I pel que sembla té moltes ganes de sumar punts al rànquing. Si voleu més fotos al Fàcebook del Caminant.

http://www.facebook.com/profile.php?id=1336945558#!/album.php?aid=343827&id=161274228775

Salt de Sallent - Puigsacalm

Escriu Antoni Llagostera (excursió dissabte 23 octubre 2010) El Puigsacalm pel salt de Sallent i les Olletes Avui quatre valents han realitzat aquesta excursió. Cal deixar constància dels seus noms (Andreu Pérez, Pere Chueca, Albert Caballé i Antoni Llagostera). El dia ha estat magnífic. L’excursió presentava molt al·licients. Tots s’han complert.

El salt de Sallent (Salt de salt d’aigua, etimològicament) ha estat una panorama magnífic. Les escales del Grau de Sallent una prova superada, deixant-nos la seva mostra de superba enginyeria popular. Per no parar esment al caminoi del grau del Pla Traver, sols deixarem constància que aquest darrer indret, que era, com va dir el poeta Joan Teixidor, un autèntic paisatge anglès. I la marxa cap al Puigsacalm un prodigi, els rasos de Manter competien en lluentor amb els del pla Traver, i el darrer tram de pujada al cim geodèsic senyor, sempre exigent. La baixada cap al Puig del Llops i la superba vista des del seu cim ha estat un premi al valents excursionistes.

I a partir d’aquest punt, una baixada inclement, cents de metres fins a Santa Magdalena del Mont, i més metres de baixada pel grau de les Olletes, fins a la Mare de Déu de les Olletes, amb la seva balma captivadora. I més metres de baixada per arribar a can Turó. I en aquest punt, un repòs i un dinar on els àngels han cantat les excel·lències del dia, del camí i dels protagonistes.

La Jonquera - Boadella d'Empordà

Nova sortida aquest passat dissabte (16 octubre) lluny de les nostres contrades. La proposta del nostre guía Toni Vilaró és fer el GR II que enllaça la Jonquera amb Aiguafreda. 145 kilòmetres que dividirem en unes 10 etapes. I precisament aquesta primera etapa és la que hem fet aquest cap de setmana entre la Jonquera i Boadellà d'Empordà.

Doncs de bon matí ja erem a la Jonquera on hem aprofitat per passejar-nos per aquest poble tranquil i contemplar el seu carrer major i l'Església Parroquial de Santa Maria. Un cop a la plaça de l'ajuntament hem travessat un petit túnel i tot seguit el riu Llobregat d'Empordà pe agafar ja el GR. Els propers 20 minuts però son de sorolls i entrebancs. Hem de travessar tant la carretera com l'autopista que la seguim una estona. Tot i que està ben marcat cal estar al cas ja que el pas de les vies de l'AVE fan que el camí travessi per un túnel. De mica en mica anem deixant la fressa i recuperem la calma per una pista que ens porta a la carretera de l'Estrada. Cal incorporar-s'hi uns 500 metres per trencar i entrar a l'Estrada, un nucli de cases que pertany a Agullana, poble que veiem al fons. Aquí decidim parar i esmorzar, només portem 3 kilòmetres però com que hem sortit tard ja tenim gana. I ho fem a la plaça de l'Església de Santa Maria de l'Estrada esmentada del 1279-80 tot i que no s'hi conserva cap construcció medieval.

Amb la panxa plena hem agafat el carrer de la Font i hem continuat per aquest GR que de fet també s'hi troben indicadors de Itinerànnia i del Camí de Sant Jaume.

Amb poca estona s'arriba al Mas Carbonell on cal baixar cap a la Riera de Gou on també hi ha les restes d'un antic molí. Anem avançant metres combinant pistes i trams de carretera i predominant primer les alzines sureres i els pins desprès. A l'alçada del Mas Giralt més o menys, assolim el punt més alt de 193 metres i portem 8 kilòmetres. Encara ens en queden 7 que transcorren per camins i pistes combinant amb trams de carretera. Al nostre davant apareixen enfilades dalt d'un cim, les restes del castell de Montroig mentre ens acostem al Mas Gallart on ens crida l'atenció un pou. Tot seguit l'aigua torna a ser la protagonista ja que travessem el riu Ricardell, encara amb força aigua degut a les darreres plujes. El seguirem una estona per un camí paral.lel fins que a la dreta agafarem la carretera per tornar-la a deixar seguint un camí a la dreta. Entrem en zona de pins com ho demostra un parell de boletaires que han omplert el cistell de rovellons. Després de pujar una mica entrem a la Vall de la Muga. Al cap d'una estona a l'alçada del Mas Parxers ens incorporem a la carretera que ve del pantà de Boadella que tot i el nom, gran part dels seus 3'6 km quadrats pertanyen a Darnius. Un pantà que subministra aigua a Figueres i a les principals poblacions costaneres de la comarca.

Desprès de travessar el riu Muga arribem a Boadella d'Empordà un petit poble d'uns 200 habitants, on val la pena passejar per els carrers estrets on encara s'hi conserven cases del segle XVII i XVIII.

En total 15 kilòmetres d'aquesta primera etapa del GR II que hem fet amb 4 horetes.

Si voleu fer aquesta sortida cal preveure deixar un cotxe a cada punt i si hi anem amb temps es pot fer una ullada al pantà ja que el GR no hi passa i queda a 3 kilòmetres del poble.

I en el capítol d'anècdotes avui cal recalcar que amb l'Andreu no hem fet tard a la cita i hem arribat igual que en Toni sense sorpreses. I hem recuperat dos caminadors que feia dies que no venien, la Laura l'Albert i en Joan que els hi haurem de posar un puntet al rànquing.