Pla de la Calma

Collformic – Pla de la Calma – Sant Cebrià de la Mora – Corral d’en Perera

Divendres, 19 abril 2023 (Mª Clara Martínez)

Bonica i vistosa caminada pel Montseny, per una zona que, malgrat no ser tant coneguda com els seus cims o racons més populars, de ben segur que no ens deixarà indiferents. Es tracta de fer un recorregut pel Pla de la Calma, descobrint racons amb molta història, i sobretot amb molt bones vistes. Iniciem la caminada a Collformic, al que hi podem arribar des de la C-17, des de Tona, o des de l’AP-7, des de Sant Celoni. Deixem els cotxes a l’aparcament de Collformic i prenem una pista forestal, en molt bon estat, en direcció al Pla de la Calma. Aquesta pista coincideix amb el GR-5.2, també conegut com «La Senda dels Miradors, o dels Parcs Naturals» El Sender dels Miradors es desplega sobre el mapa com un gran arc a una distància d'entre quaranta i cinquanta quilòmetres al voltant de la ciutat de Barcelona. Comença i acaba en la riba de la mar Mediterrània, des de Sitges, a la comarca del Garraf, fins a Canet de Mar, al Maresme. Aquest tram de GR també coincideix amb la Ruta Verdaguer i la Ruta del Meridià Verd. 

Comencem en suau ascens, fins el Pla de l’Ase Mort, gaudint un paratge obert amb fantàstiques vistes sobre la Plana de Vic, amb els Cingles de Bertí, La Mola i Montserrat de teló de fons. No hi ha arbres, tot son prats i pastures, pel que no es recomanable fer aquests tipus de recorreguts quan fa molta calor. Quan portem tres quilòmetres caminats, el camí es divideix en dos, i nosaltres prenem el de la dreta, que en suau descens, ens porta fins l’església de Sant Cebrià de la Mora.

Sant Cebrià de la Móra, va ser bastit com un temple romànic, segurament cap el segle XII, de parets gruixudes i de campanar no gaire alt, orientada a ponent. A aquest conjunt s'afegiren, al XVI, dues capelles laterals de caire tardo-gòtic (cap el 1580). Per Corpus els pagesos i veïns de la Móra, com també gent d'altres punts del municipi de Tagamanent, anaven en processó al pedró de la Móra i allà es feia un ofici religiós; però aquest element no s'ha conservat. Al voltant de l'església parroquial s'observen restes de murs, alguns corresponents a la rectoria, però possiblement s'hi haurien bastit altres dependències annexes en les diverses èpoques històriques documentades en la parròquia, les quals seria molt interessant tenir-ne un estudi arqueològic complet. 

Des d’aquesta església, podríem seguir la pista fins el proper mas de La Figuera, amb l’Església de Sant Isidre, però com en altres ocasions, anem modificant la caminada que teníem previst fer segons les nostres necessitats, i optem per escurçar una mica i seguir una pista que en surt d’allà direcció Est. El paisatge i la vegetació canvien radicalment. Deixem els camps oberts per endinsar-nos en un bosc d’alzines, i si abans hem anat en suau descens, ara iniciem una plàcida pujada, també per còmodes pistes forestals, fins a trobar el Corral d’en Perera.

Es tracta d’un conjunt d'edificacions formades per la masoveria o Casa Nova de la Perera més el corral. El corral està format per una construcció senzilla de planta rectangular que tenia una important funció ramadera, podent tenir també funcions agrícoles, de caire més subsistent. Un quilòmetre més endavant ja tornem a ser a la part alta del nostre recorregut, a la zona de camp obert , al Pla del Cafè, amb les ruïnes del Mas del Cafè i espectaculars vistes del Turó de l’Home amb les Agudes, i el Matagalls. Girem a l’esquerra i ja en poc tanquem el cercle de la ruta circular, arribant a l’encreuament on hem agafat direcció a Sant Cebrià de la Mora. Ara tan sols hem de desfer el tram de camí que hem fet aquest matí, fins arribar a l’aparcament de Collformic, on hem deixat els cotxes. Al costat de l’aparcament hi ha el restaurant Collformic, un lloc ideal per acabar la caminada d’avui amb un bon Àpat. Molt bon servei i preu. Sens dubte molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat la sortida d’avui i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Camí dels Maquis - Camprodon

Sortida al municipi de Camprodon el passat divendres 14 d'abril seguint un tram del Camí dels Maquis. (Antoni Llagostera)

Dins de la necessària recuperació de la Memòria Històrica, l’associació Amical Antics Guerrillers de Catalunya ha portar a terme un treball de recuperació dels camins o passos dels maquis, dels enllaços entre l’exterior i l’interior de les organitzacions comunistes del PSUC i PCE, a través del Pirineu mediterrani. Per recordar aquesta efemèride, per recordar aquests “excursionistes” forçats i benemèrits, avui hem fet una part del recorregut d’un d’aquests camins, el que portava de Prats de Molló a Manlleu, en el tram entre el coll de la Boixeda a un extrem del municipi de Molló, i la masia del Mariner, a tocar Sant Pau de Seguries, encara que dins del municipi de Camprodon. En aquesta sortida ens ha acompanyat en Josep Serra Frigola, que durant el mesos de pandèmia va anar resseguint i creant la ruta. Hi havia diverses rutes. Nosaltres ens centrem el la ruta denominada Jové-Gros, de Prats de Molló a Manlleu pel Collsacabra, que durava quatre dies, fent etapes de 6-7 hores, de nit. La ruta fou establerta pel guia Josep Jové Blaví el juny de 1945 per encàrrec de Fernando Claudín, dirigent del PCE, per tal de disposar d’un camí més segur, lleuger, ràpid i que facilités l’accés al tren de la línia Barcelona-Puigcerdà sense necessitat de salconduit,. Fins aleshores s’utilitzava una ruta de Prats de Molló a Sant Vicenç de Torelló per Vidrà.

L’establiment d’aquesta ruta Jové-Gros fou un encàrrec (abril de 1945) del responsable de passos del PCE, Fernando Claudín, al guia Josep Jové Blaví. Jové va iniciar el treball el 7 de juny de 1945. La ruta va estar operativa a mitjans de l’any 1946. La primera etapa surt de Prats de Molló i després de travessar la frontera baixaven cap a Espinavell o cap el sector de Fabert, evitant passar per el centre de Molló, passant per el Riberal i enfilant cal al coll de la Boixeda. Doncs iniciem la nostra ruta al coll de la Boixeda a 1091 metres i en terme municipal de Molló. Ens trobem a la carretera que ens portaria cap a Rocabruna i Beget. Ens dirigim cap a la collada de Puig Francó i cap a la Serra del Mas Massot.

Ens trobem de seguida la urbanitació de Font Rubí ja en terme de Camprodon. Estem davant un cas clàssic d’urbanització il·legal, de parcel·lació fraudulenta, d’un espai no urbanitzable durant els darrers anys de la dictadura franquista, de finals del anys seixanta i començaments dels anys setanta. El projecte inicial era de crear una gran urbanització que abastava unes 1.300 parcel·les i s’estenia fins a Bolós i Salarça. El darrer ajuntament franquista, en etapa democràtica (1975), mou el primers fils per paralitzar la urbanització salvatge de la zona. La revisió del pla general d’urbanisme de Camprodon (iniciat el 1979) de 1983, estableix una delimitació de la zona i sobretot establir que els costos d’urbanització anaven a càrrec dels propietari o propietaris. Els carrers de la urbanització de Font Rubí suposen el doble del carrers que hi ha a Camprodon. De les 130 cases existents a meitats dels anys 70, actualment hi ha unes 300 cases, que han esgotat totes les parcel·les legalitzades de l’espai. Estem davant una urbanització, com tantes, que fou necessari legalitzar mitjançant un pla General d’Ordenació, instat pels primer ajuntaments democràtics, el 1984.

A la collada de Font-rubí continuarem ruta direcció el mas Blanc i la Tosquera on ens trobem el camí que ve de la Vall de Bolós. Siguim direcció Camprodon i el coll de la Creueta. Ara toca un tram de baixada fina a trobar-nos el monument a Cèsar August Torras. Aquí trenquem a l'esquerra i ens incorporem a la pista de Sant Antoni cal al mas dels Oms i el Pla de Bonaire. En aquest punt s'acaba una de les etapes d'aquesta ruta si la fessim sencera. 

Des d'aquí es pot fer el cim a l'ermita de Sant Antoni i gaudir del fabulós mirador de 360 graus a una altitud de 1.361 metres. Nosaltres hem seguit fent ruta, ara direcció el collet d'en Sivilla passant per les roques dels Castellets. Passem per una fageda direcció cap al coll del Remei. Una altra pista ens porta cap al coll de l'Alec, de baixada. Aquí hi ha nua cruïlla de camins i cal seguir la pista que tenim a la nostra dreta i que baixa cap a la collada del Sitjar. Un altre element interessant que trobem és la Tomba el Sitjar. Es tracta d'una cavitat emblemàtica del Ripollés, al terme municipal de Camprodon. Amb 54 m de fondària, està estructurada en un pou de 18 m en forma d&'un preciós i perfecte elipsoide, que acaba en un replà i continua en una rampa que a -30 m ens aboca a la vertical que ens duu fins a la cota -54 m. L'avenc fou explorat per membres del Club Excursionista Pirenaic de Ripoll l'any 1956, publicant-lo a la revista Cordada. 

A partir d'aquí la ruta baixa cap a tocar del Riu Ter i passant per Can Peric arriba a Sant Pau de Segúries. Nosaltres però hem tirat dret baixant per la carena que ens ha portat fins a el Mariner, encara en terme de Camprodon, i als peus de Sant Pau de Segúries. La ruta seguiria cap a la Vall de Bianya entre Sant Pere Despuig i Sant Andreu de Socarrats, i cap al pla de Ridaura i cap a la Pinya. A la quarta i última etapa passaven per Falgars, Collet de Cabrera, Serra del Feu i descansaven prop del Santuari de Puig- Agut on en un petit rierol sota el pujol es renten i amaguen armes i material del viatge. Llavors esperen l’arribada del vespre per anar a contactar amb la casa del matrimoni Ribas a Manlleu, que els feien d’enllaç i punt de suport i on sopaven, dormien i es canviaven de roba per agafar el tren al dia següent per anar a Barcelona.

També ens ha cridat l'atenció la figura dels guies de passos dels maquis. Aquests cobrien tota la frontera franco-espanyola i estaven formats per guerrillers experimentats i bons coneixedors del territori. Aquesta tasca, bàsica donat el fort control a les fronteres, va garantir entre 1944 i principis dels anys cinquanta una comunicació constant entre França i l’interior d’Espanya. Una comunicació sense la qual la lluita clandestina contra la dictadura es feia del tot impossible. Aquests guies foren homes de gran forma física i capacitat de sacrifici, han estat malauradament els grans oblidats d’aquella terrible i dura lluita que va representar la resistència guerrillera i política contra el règim franquista. Com veieu una ruta que combina història, paisatge i natura, amb moltes possibilitats de completar i gaudir d'aquest territori.

Sant Feliu de Guíxols

Per avui hem triat recórrer un dels trams de Camí de Ronda més bonic de la Costa Brava. De la Platja de Sant Pol fins a Sant Feliu de Guíxols. Mª Clara Martínez (31 març 2023)

Iniciem la caminada en l’extrem oest de la Platja de Sant Pol. Al final de la sorra trobem una passera de fusta que ens ajuda a transitar per la roques i que es l’inici del Camí de Ronda. En aquest tram, la costa es molt escarpada i forma moltes entrades de mar, estretes i flanquejades d’altes parets de roca, cosa que fa que, per anar seguin el seu contorn, ens veiem obligats a pujar i baixar diverses vegades fins la carretera. Es com si una mà gegant hagués deixat marcats els seus dits en l’extrem d’aquesta costa. 

El camí està molt ben cuidat, amb escales que ens ajuden en els desnivells més forts i baranes que protegeixen les zones més perilloses. Passem per diverses cales de gran bellesa, com la Cala Maset, la del Cranc, o la del Niu, en la que estan permesos els gossos. Una mica més endavant, al mirador de les Dides, trobem un lloc ideal per parar a gaudir del paisatge i fer un most. La Cala Ametller es troba dins d’un PEIN, Pla d’Espais d’Interès Natural, i això fa que es mantingui verge i envoltada d’un entorn meravellós. El color de les seves aigües, verd maragda, contrasta amb el terrós vermellós de la roca, el verd dels pins i el blau del cel, oferint-nos un espectacle fantàstic. 

Entre pins, per sender molt fàcil de caminar, no tardem en arribar al mirador de la Cala del Molí, des d’on ja veiem part de la Via Ferrada de la Cala del Molí. La Via Ferrada Cala del Molí, situada a Sant Feliu de Guíxols, al cor de la Costa Brava, és l’única Via Ferrada al món construïda sobre el mar. Al llarg del recorregut, hi ha parets de granit taronja i quars que, en contrast amb els tons blaus del mar, fan de la Via Ferrada Cala del Molí, una de les més boniques de Catalunya. Sortim al Mirador de les Triadores i ja encarem el darrer tram de Camí de Ronda, ja molt proper a les cases, abans d’arribar al port de Sant Feliu de Guíxols, a la Punta dels Guíxols, on hi ha El Salvament, una antiga estació de salvament de nàufrags, i El Fortim, lloc on el 1751 s’hi va instal·lar una bateria de tres canons de ferro, per defensar el poble i per participar en combats amb les armades europees. 

Resseguim tot el passeig marítim, fins el final, gaudint dels jardins de Juli Garreta d’una banda, i la Platja Gran, d’una alta. Al final del passeig girem a la dreta i anem a visitar el conjunt arquitectònic del Monestir i la Porta Ferrada. La història de Sant Feliu de Guíxols es pot arribar a resumir a partir del monestir benedictí, on es combinen estils arquitectònics que van del segle V al XVIII. Sobre estructures d’època romana, es va erigir el primer monestir que es remunta al segle X i del qual es conserva la Porta Ferrada, que va ser integrada com a pòrtic d’entrada. Més tard, es van anar incorporant elements i construccions, entre ells l’església gòtica o el nou convent del segle XVIII. I d’allà, travessant el poble per la Plaça del Mercat, i tornem, ja per la carretera, al lloc on aquest matí hem deixat els cotxes. Una ruta no massa llarga, però molt vistosa i entretinguda per la vistositat dels seu paisatge. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Torrassa del Moro

Excursió a la Torrassa del Moro, a Llinars del Vallès, amb la companyia d'en Josep Grau i acompanyant un grup de caminades saludables. (8 març 2023).

Ens situem al coll de Can Bordoi, situat a la carretera que enllaça Argentona i Llinars del Vallès i on podem deixar el cotxe. De seguida agafem el GR-92 i ens endinsem a la finca privada de Can Bodoi. Un espai molt extens ple d'elements interessants. La casa és un edifici de planta rectangular amb coberta composta. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al centre hi ha una torre quadrada amb coberta a quatre vessants i garites en els vèrtex. Al costat hi ha l'antiga masia, de composició clàssica, que actualment s'ha convertit en masoveria.

A l'entorn també hi trobem una capella de nau única precedida per un porxo. Té alguns elements decoratius de caràcter gòtic. Un altre edifici és el de Cavalleries en forma de L i que eren les antigues quadres de cavalls. I finalment també hi trobem un mirador, situat al jardí. És de planta circular i s'aixeca per damunt de la tanca. S'hi accedeix per una escala en forma corba. No cal dir que hi ha bones vistes.

Seguim cap al nostre proper objectiu, la Torrassa del Moro. Es tracta d'una torre de guaita romana de la Serra del Corredor. Ha estat objecte d'una restauració i es pot visitar i fins i tot pujar a dalt on les vistes son excepcionals. És una torre rodona de 560 centímetres de diàmetre i uns 12 metres d'alçada. Hi veiem diferents tipus de pedra corresponents a diferents fases constructives. Hi ha diverses obertures. 

Després de les corresponents fotografies hem continuat cap al proper punt, l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós. Aquesta es troba documentada des de l'any 1640. Gràcies al treball i l'esforç de persones voluntàries i la col·laboració d'empreses i persones anònimes, s'ha pogut reconstruïr el més fidel a l'edifici original. Continuem ja de tornada, envoltats de natura, alzines i bruc fins arribar de nou a Can Bordoi. Com hem comentat avui eren molts els caminadors i caminadores que ens han acompanyat. De fet som nosaltres que ens hem afegit a aquest magnífic grup de caminades saludables i hem compartit amb ells el plaer de viure la natura i la bona companyia.

Perella i entorns

Fantàstica sortida a la comarca del Ripollès per conèixer Perella i el seu entorn. Antoni Llagostera, divendres 3 de març de 2023.

Ens situem a Can Repuntxó on deixem el cotxe per poder agafar la nova via verda direcció Sant Pau de Segúries. Iniciem doncs la ruta per aquesta via i veiem a tocar la gran casa de la Forcarà. Una mica més enllà travessem el pont de Quatrecases i trenquem a l'esquerra on també hi trobem una petita casa, son les restes de Quatrecases. 

I una mica més amunt hi ha les restes d'una edificació que en diuen el ciment, cosa que indica que segurament hi havia una fàbrica. Seguim la pista que va pujant de mica en mica. Una mica més amunt passarem pel costat del “cremador”, una vella moderna incineradora d’escombraries. Sobta aquesta construcció moderna en mig del bosc. Queda camuflada. La història té rerefons. Quan és va constituir el consell comarcals de muntanya el president del Ripollès, alcalde de Sant Pau de Segúries, va fer construir la planta del crematori. Sembla que varen visitar alguns altres plantes, però al fer la primera crema, resulta que com es va tirar tot a l’engròs (plàstics, vidres, ferralla,...) tota la planta va quedar col·lapsada i d’impossible arreglo o reparació. Continuarem pujant, fins que en un revolt trobem una cruïlla (amb una gran fita). Deixarem la pista i seguirem el caminet que ens porta a trobar una nova cruïlla. Continuant pel camí ens podem acostar fins al Salt del Boix. Decidim no arribar-hi ja que no baixa gens d'aigua. Per tant seguim cap al camí que ens acaba d'enfilar cap el Coll Data on retrobem una pista ampla. 

Una mica més endavant deixem un moment la ruta per pujar fins al Mirador de l'Esquena d'Ase. No és gaire lluny i val la pena enfilar-se a aquesta roca per contemplar les vistes. Nosaltres a més hi hem esmorzat amb tota la calma. Retornem a la pista i la seguim una bona estona fins arribar al trencant que ens ha de portar fins a la casa de Perella. És un anar i tornar.  Sols veure-la, ja és evident que estem davant una grossa masia molt ben situada, dominant la vall del riu Ter. El topònim ja apareix l'any 913 i la casa va ser residència de repòs del monjos de Sant Joan de les Abadesses. Se sap que una casa amb aquest nom existia el 1126. La construcció que avui es pot veure, construïda damunt el turó i sobre la roca natural, per bé que hereva d'aquelles, data dels segles XVI-XVIII. És una casa de planta quadrangular amb la façana principal al sud, teulada a dos vessants, de teula àrab, planta baixa, dos pisos i golfes. Al cos original s'hi afegí un cos a ponent, cobert, i un altre al darrere, un corral.  A la façana del sud es poden veure tres arcades per planta, de manera que mentre a la planta baixa aquestes formen un porxo, a les plantes restants aquestes formen galeries. Mas Perella és una explotació ganadera familiar i des de 1987 té un ramat de bestiar boví de raça xerolesa. Davant de la casa de Perella hi ha l'església de Santa Magdalena de Perella, que depenia també del monestir de Sant Joan de les Abadesses, encara que ara l’església es servida per la parròquia de Sant Pau de Seguries.

Es tracta d’un edifici senzill format per una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada, sense absis diferenciat. La porta d’entrada, a la façana nord-oest, està coronada per una llinda i un petit arc amb dovelles. L’edifici ha patit múltiples modificacions posteriors com ara l’afegit de la sagristia i el campanar de torre quadrada. 

A Santa Magdalena hi havia un retaule gòtic que ara és al Museu Episcopal de Vic, obra de Bernat Martorell, data entre 1437–1452. Cada any es celebra l'aplec de Perella. Moment de tornar enrere per anar a veure les Mines de Perella. Abans però trobarem l'antiga teuleria i la font de Perella. Les mines varen ser explotades a primers del Segle XX, cap al 1921. S'hi extreia disodila, un tipus d'hidrocarbur sedimentari, de colors verdosos de grisencs a groguencs, que crema amb una forta olor fètida. És un carbó finament laminant i format en condicions anaeròbies. Vulgarment en deien Mines de Petroli. A l'entorn també hi trobem les restes d'un edifici on hi havia les oficines. La més important era la Mina la "Maria" oberta el 1912 i que en general encara roman ben conservada. 

Per acabar la ruta hem de seguir baixant i tornar a passar a prop de Perella, en aquest cas per sota i travessar el riu Ter per el pont de Perella. És una obra espectacular i interessant. És el pont més alt de la comarca del Ripollès. Es va costruir amb tècniques medievals entre els anys 1908 i el 1913. Té un sol arc apuntat. Fa uns 60 m de llargada i una amplada del pas interior de 3,5 m. L'altura respecte al riu és de 25 m. El pont ja ens deixa de nou a la Via Verna i només ens cal fer uns metres fins on tenim els cotxes.