De Sant Joan a Sant Quintí de Mediona

Dissabte 17 febrer 2018 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una bonica i variada travessa per terres de l'Alt Penedès.

Iniciem la ruta a Sant Joan de Mediona. El nucli Sant Joan de Mediona és la capital del municipi i és el nucli més gran, i on hi ha l’Ajuntament i la majoria de serveis. És un poble ben arranjat i destaca la pavimentació feta amb lloses al barri de l’Església. Aquest és un petit nucli format al voltant de l’església de Sant Joan de Conilles, on trobem la rectoria i tres carrerons d’estructura antiga, que donen al lloc un caire molt maco i acollidor.

Des d'allà mateix iniciem un sender amb marques blanques i grogues (PR). Travessem la riera de Mediona i comencem a pujar en direcció a la Muntanya del Marquès. Ho fem per un sender per mig el bosc, resseguint la llera d'un torrent, que s'ens mostra força costerut, però no massa llarg. A dalt, trobem un pal indicador i en dirigim a la masia de les Clivelleres.
Aquest és un mas força antic, en fase de restauració i que, com a anècdota, els anys 90 va ser utilitzat per un grup de delinqüents que hi amagaven armes i objectes robats. El fet va tenir molt ressò a la comarca, atès que molts d'aquest objectes eren de masies veïnes....

Aprofitem per fer un most al costat de la masia i acabem de pujar fins el cim del Turó de les Clivelleres, de 744 metres d'alçada. Les vistes són esplèndides.

Aquest és el punt més alt de la sortida d'avui. A partir d'aquí, tot és baixada.

Ara anem a trobar la riera de Mediona. Comencem el descens per un bonic sender, pel mig d'un bosc de pins, fins que arribem a un coll amb un encreuament de camins. ALERTA!! Aquí vàrem tenir problemes. La pista que surt cap a la dreta, porta cap a la urbanització de Can Verdaguer. Però nosaltres volíem intentar trobar l'antic camí de l'Obac de Dalt o anar a trobar la riera de Mediona. El camí de l'Obac de Dalt no el vàrem trobar i vàrem seguir cap abaix. Quan ja érem a tocar de la carretera que va de Sant Joan de Mediona a Can Verdaguer, un home molt mal carat i amb molt males paraules ens va començar a increpar dient-nos que allò era casa seva i ens va fer fora fet un energumen. Al girar cua, vàrem veure que de fet no érem els primers en arribar allà. Un sender a la nostra esquerra

ens va fer arribar a la carretera, que era a uns 60 metres. He d'aclarir que en el coll on vàrem agafar el camí, hi havia una cadena i un rètol de finca particular. Però en tots els mapes aquell camí surt com a via de comunicació entre la carretera i la masia de l'Obac de Dalt, o entre el mas de les Clivelleres i l'Obac de Dalt. I no és la primera vegada que un camí públic travessa una finca particular..... La pregunta és, És certament privat, aquest camí? Si algú ho sap, agrairé molt qualsevol aclaració.

Passat aquest ensurt, baixem fins la riera de Mediona on seguim el seu traçat per un preciós engorjat. Aquest lloc te doble importància. Amb els anys la riera es va anar fent pas a través de la serralada Prelitoral i va formar un paisatge pintoresc de cingleres i de gorgs. A part, arran de la riera es consolidar el camí ral que, amb poc desnivell, permetia els animals i els carros accedir de les planes de l'interior al mar. Altes parets de pedra, plenes de forats, coves i baumes, ens fan sentir insignificants.

Ja a punt d'acabar-se l'engorjat, a mà dreta trobem el camí d'accés al castell de Mediona. Aquest no va ser un castell defensiu com la majoria, va ser construït per vigilar aquest congost de la riera de Mediona, punt de comunicacions molt estratègic. L'origen d'aquest castell és molt antic. És molt possible que fos construït pels sarraïns i després conquistat pels cristians. De la part més antiga, segle XIII, tan sols en queden unes poques restes.

Una gran torre quadrada, de parets molt gruixudes i que es pot accedir a la part superior per una escala de cargol, data del segleXV. L'església de Santa Maria, a pocs metres del castell, també ha sigut restaurada en diverses ocasions. Fins i tot els templers van deixar-hi la seva empremta. Tot plegat un conjunt arquitectònic que no podem deixar de visitar. S'hi fan visites guiades, sempre.

Acabada la visita al castell, tornem a la riera i la continuem resseguint, fins arribar a Sant Quintí de Mediona. A l'entrada del poble, el primer que trobem és Les Deus Aventura, un parc d'oci i natura, amb tirolines, ponts penjats i activitats d'aventura per a tota la família. També hi ha les grutes on l'aqüífer Carme-Capellades ha anat formant tot un seguit d'estalactites i estalagmites i unes coves i cavitats de gran bellesa. L'any 1954 es van construir 23 brocs que aboquen l'aigua d'aquest aqüífer a la riera de Mediona.

Un cop visitat el lloc, i ja en el poble de Sant Quintí de Mediona, donem per finalitzada la sortida d'avui. Una ruta sense complicacions, variada i molt bonica. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

La Tallada - Garrigoles - Viladamat - Ruïnes d'Empúries

Dissabte 10 febrer 2018 (Mª Clara Martínez)

Una ruta espectacular, per la bellesa dels seus racons, les vistes, i la història que s'amaga darrere les pedres d'Empúries. Hem caminat per terres de l'Empordà, a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà.

Sortim de La Tallada d'Empordà, un dels típics pobles del Baix Empordà, ben conservat, amb el seu nucli antic ancorat al seu passat medieval. En destaca l'església parroquial de Santa Maria i les restes del recinte murallat, en el que es conserven les restes de sis, de les seves set torres.

Iniciem la caminada d'avui posant rumb a Marenyà, un petit nucli de població que pertany al municipi de La Tallada d'Empordà. A la part més elevada del nucli hi trobem l'església de Sant Esteve, un notable edifici religiós.

Seguim la nostra ruta i ens dirigim a Garrigoles, un altre petit poble encara del Baix Empordà on, al bell mig de les masies que formen el nucli, hi ha l'església parroquial de Sant Sadurní. Les terres que envolten aquest nucli de població van estar sembrades de vinya fins que va arribar la fil·loxera. Des de les hores, es conrea cereal, ferratges, oliveres i altres cultius de secà, al temps que hi ha força boscos de pi.

En el pati d'una masia deshabitada de Garrigoles hi trobem aixoplug de la tramuntana que comença a bufar amb força i recuperem forces amb un bon esmorzar. Amb les piles carregades, ara enfilem cap el Puig Segalar.

En suau pujada, per pistes forestals i algun sender, envoltats de boscos de pins joves, i amb un tast de les vistes que tindrem a dalt, anem fent camí fins assolir el seu cim. 

Aquest és un cim modest, uns 175 metres, però és una talaia espectacular que deixa als nostres peus tota la plana empordanesa i que ens permet una extraordinària vista del golf de Roses, el Montgrí, el Pirineu, el Montseny.... El seu entorn ha sigut arranjat amb un espai amb taules i bancs per fer-hi pic-nic, o per reposar. I al cim hi ha un vèrtex geodèsic i un plafó amb el que podem orientar-nos i identificar les muntanyes i els llocs que es mostren davant nostre. Cal destacar també que en aquest cim ens trobem en la frontera entre el Baix i l'Alt Empordà.

Avui tenim un company de ruta que ens fa una mica la guitza.... un fort vent de tramuntana. Aquest vent és típic de la zona de l'Empordà, i com més al nord, més fort bufa. I sol ser molt fred, atès que ve directament de la zona polar, travessa el Pirineu, que en aquesta època sol estar nevat, i sembla tallar-nos la pell. No tardem en començar a baixar del Puig Segalar, en direcció a Viladamat, ara ja a l'Alt Empordà. Abans d'arribar-hi però, passem pel castell de Sant Feliu de la Garriga, adossat a l'església de Sant Feliu. Actualment s'estan excavant i restaurant els dos edificis.

En poca estona ja som a Viladamat. Aquesta població és d'origen romà, així ens ho dona a entendre la seva distribució urbana, un nucli de carrers rectilinis formant angles rectes, i les restes arqueològiques que s'han trobat. En aquest poble hi trobem l'església de Sant Quirze, el palau gòtic de la Pabordia i el jaciment arqueològic dels Tolegassos, on s'ha posat al descobert una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules. Deixem Viladamat i ja enfilem cap a Sant Martí d'Empúries. Abans però, passem pel petit nucli de Cinc Claus, format per uns pocs masos (cinc, originàriament), l'ermita de Santa Reparada i les restes del castell.

I arribem a Sant Martí d'Empúries, una vila de caràcter medieval, que als segles IX, X i XI va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que el 1078 es va traslladar a Castelló d'Empúries, lloc menys exposat als atacs.

Aquí hi destaquen l'església de Sant Martí, el castell, les muralles, la Casa del Servei Forestal i el Jardí Víctor Català.

I per acabar la sortida d'avui, visita obligada a les Ruïnes d'Empúries. Aquest és l'únic lloc on es concentren alhora una ciutat i una factoria gregues, un poblat dels indigetes i una ciutat romana. Seria imperdonable arribar fins aquí i no fer una visita a aquest magnífic recinte, així com recorre el camí que

voreja la platja fins la propera població de l'Escala.

Aquest ha sigut un recorregut molt agradable, molt planer, i molt fàcil de fer. Recomanable per fer amb nens, a peu o en bicicleta, i en qualsevol època de l'any, Es pot fer tot o el tram que es desitgi, sense presses, assaborint cada racó, cada poble....

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Cabrera i Pla d'Aiats

Dimarts 30 gener 2018

Nova sortida entre setmana del Caminant per Catalunya amb la companyia d’en Toni Vilaró, i en el seu territori, la comarca d’Osona. En aquest cas una tradicional excursió a Cabrera i el Pla d’Aiats. Dos cims o cingleres molt conegudes que ressalten enmig del Cabrerès mirem per on mirem.

Primer hem pujat a cabrera des del coll del Bram. I ho hem fet per l’antic camí que s’utilitzava per circular-hi. La baixada l’hem fet per les escales, que ens ajuden a superar un desnivell gairebé vertical.

A dalt del pla hi trobem les restes d’un antic castell, una senyera i una rosa dels vents. No cal dir que les vistes son magnífiques en totes les seves vessants.

També hi destaca el Santuari de Santa Maria de Cabrera. És una església de nau única sense absis. Un bon lloc per fer parada i fonda on hi trobem unes taules per reposar.

 

Com hem dit, la baixada l’hem fet directament per les escales que ens acosten de nou al coll del Bram. Des d’aquest punt agafem un altre camí que ens porta fins al Pla d’Aiats. Una mena de pla acinglerat per tots els cantons i situat a 1.300 metres d’alçada. Té una extensió de gairebé 4 kilòmetres i una amplada que varia d’uns 200 – 300 metres. Una autèntica bellesa que ens obsequia de nou, amb unes vistes excepcionals tant a Osona, com la Garrotxa i la Selva.

Dos punts imprescindibles per a tot bon excursionista. A més, nosaltres hi hem trobat una mica de neu que ens hi ha donat un atractiu més.

Centelles - Puigsagordi

CENTELLES – Puigsagordi – Puig Castellar – Mare de Déu de l'Ajuda

Dimecres 24 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)

Una magnífica caminada per la serralada de Fontderola, assolint el cim i el mirador del Puigsagordi, el Puig de Castellar i el Roc de La Guàrdia. Camins, senders, grimpades, pujades i baixades... Camins ben fressats que ens porten a descobrir tota la bellesa d'aquesta imponent cinglera i les grans vistes des dels seus cims.

Deixem els cotxes a Centelles i ens dirigim de dret a la base del Puigsagordi, passant per davant la masia del Puig Nou i molt a prop de la hípica Terrades i el càmping Puigsagordi. No tardem en deixar la pista forestal i prendre un bonic sender que ens comença a enfila muntanya amunt, per un camí força costerut, i que en diversos trams està equipat amb codes i grapes metàl·liques que ens faciliten de gran manera la pujada.

Ens anem creuant amb la via ferrada de les Baumes Corcades. Per tal que no hi hagi equivocacions, el nostre camí està senyalitzat amb marques grogues, i el d'accés a la via ferrada amb marques vermelles. De mica en mica anem guanyant altura i arribem al primer mirador: el Quicarell. És un sortint rocós a mig camí del cim del Puigsagordi, des del que comencem a gaudir de les esplèndides vistes. Amb la sorpresa afegida que és un dels passos en que es creua amb la via ferrada, i un parell de nois que l'estan fent semblen sortir del no res. Continuem pujant, a estones per algun pas una mica compromès però sempre amb l'ajuda de les cordes, i no tardem en arribar just a sota el cim del Puigsagordi. Arribem a una pista asfaltada, la seguim una estona fins un encreuament i ens dirigim al cim i al mirador de Puigsagordi.

El cim està ocupat per un diposit d'aigües pels bombers i uns metres més avall podem gaudir de les esplèndides vistes que ens ofereix el mirador.

Tota la plana del Vallès, la d'Osona, el Montseny, el Cabrerès, Puigsacalm, el Pirineu..... I als nostres peus Centelles, Balenyà, Tona i l'alta vall del Congost.... Excepcional! Un bon lloc per fer la nostra habitual aturada per esmorzar una mica i recuperar forces.

Deixem el cim del Puigsagordi i ens dirigim al Puig Castellar. Ho fem per un corriol que va vorejant la cinglera i que ens permet accedir a algunes balconades de roca des de les que podem continuar gaudint de les vistes.

Al Puig Castellar hi trobem un conjunt de grans antenes de televisió, radio i telefonia. Ja sé que no són massa estètiques, però a tots ens agrada veure be la televisió i tenir bona cobertura amb els nostres telèfons, oi?

Una mica més enllà la Creu de Castellar. Donem la volta al Puig Castellar i comencem a baixar, en alguns trams amb fort desnivell i amb camí força enfangat, cosa que ens fa relliscar molt. Per sort ens ho agafem amb grans dosis d'humor i en pocs moments arribem al collet de La Guàrdia.

En aquest punt, abans d'iniciar el descens, tenim opció d'arribar fins l'extrem d'aquest monumental sortint rocós i continuar tenint més i més vistes. Nosaltres, però, optem per iniciar el descens sense passar pel mirador, en direcció al Grau del Racó. També aquí ens trobem amb un sender que baixa en fort pendent, però al menys el terreny és sec i no hi ha risc de relliscades. Tan sols hem de tenir compte amb la gran quantitat de rocalla solta.

Arribem a una pista forestal i al mas del Grau del Racó. Ja som a la plana, no massa lluny dels Hostalets de Balenyà. Seguim la pista forestal i arribem al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, al terme municipals dels Hostalets de Balenyà.

El Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Ara encara hi trobem un parell de masies, una creu de terme i el santuari. Aquesta església ha sigut destruïda i restaurada en diverses ocasions. Actualment és un Patronat i un grup de voluntaris qui, amb els donatius dels visitants i mola feina i paciència, estan duent a terme uns acurats treballs de restauració, tant de l'interior com de l'exterior.

Deixem enrere aquest petit nucli d'edificis i, per una estreta carretera local, travessant els camps de conreu, ens dirigim de tornada a Centelles.

Una sortida molt bonica, amb esplèndides vistes, i que la seva única dificultat poden ser els passos equipats, malgrat que els pot fer qualsevol persona mínimament acostumada a trescar per la muntanya.

 Alerta si ha plogut o hi ha risc de pluja. Les pedres poden relliscar molt i ser perilloses. Esperem que us hagi agradat. Fins la propera.

Gavá - castell, ermites i cims del Garraf

Sortida dissabte 20 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)

Ens hem desplaçat al municipi de Gavà per descobrir alguns dels seus tresors, juntament amb alguns cims i racons de la serra del Garraf.

Iniciem la ruta a la urbanització de Bruguers, als peus del castell d'Eramprunyà. Avui hem contat amb la companyia de la Brugués Comas, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, qui ens ha acompanyat durant el primer tram de camí i ens ha obert el castell d'Eramprunyà, actualment tancat per fer-hi treballs d'arqueologia i restaurar-lo.

Sortim de Bruguers i ens enfilem amunt, per un bonic sender, en direcció a diferents coves i baumes de la cinglera, fins arribar a una esplanada al mig d'un bosc de pins. D'aquesta esplanada en surt un corriol que ens porta al mirador i la Creu de Bruguers. Una balconada natural de pedra que ens permet veure unes esplèndides vistes de Barcelona i rodalies, Montserra, la Mola i el Montcau, Bruguers als nostres peus, i el castell d'Eramprunyà, al damunt d'un penyal rocós.

Al costat del mirador hi ha un cable d'acer que ens permet baixar a la cova de la Mare de Déu, lloc on va ser trobada la imatge de la Verge i que, segons la llegenda, no va deixar que la traguessin d'allà i per això li van construir allà mateix una ermita de la que en queden unes poques restes.

Vist el lloc, tornem a l'esplanada, i per un altre corriol ens adrecem cap el castell d'Eramprunyà. La Brugués Comas ens obre l'accés al recinte i podem gaudir de les seves explicacions i de tots aquests racons mig derruïts però que traspuen història per tot arreu. Construït amb pedra rogenca característica de la zona, després de força temps de treballs d'excavació, han quedat al descobert part de les seves estances, l'ermita de Sant Miquel, que es conserva en molt bon estat, i panys de paret de notable antiguitat, en els que es va emprar el sistema de construcció de parets anomenat «opus espicatum», per la seva forma d'espiga de blat.

També és un lloc ideal per gaudir d'espectaculars vistes....

Acabada la visita al castell d'Eramprunyà, acomiadem a la Brugués Comes i nosaltres enfilem camí al primer dels cims que tenim pensat assolir: La Desfeta, on hi trobem una monumental torre de vigilància d'incendis. El nom d’aquest turó sembla que fa referència al resultat d’un fet militar que hi hauria tingut lloc al seu costat l'any 898, entre cristians i un grup de musulmans en retirada després d'atacar les proximitats de Barcelona. Van morir-hi una trentena de musulmans....

La pujada fins aquí ha sigut forteta, per això fem un breu descans, alhora que comprovem que aquest és punt de pas i trobada de molts grups de ciclistes i excursionistes. Seguim la marxa. Ara haurem de davallar per després tornar a pujar, si volem assolir el segon dels nostres cims objectius d'avui: el Puig de les Agulles. 

Impressionant la bellesa de les vistes que es tenen des d'aquest modest cim (552 metres). Barcelona, Gavà i tots els pobles dels voltants, les altives agulles de pedra que tenim a prop nostre i que donen nom a aquesta muntanya, el mar.... fins i tot els avions que aterren o s'enlairen de l'aeroport del Prat. Una mica a contracor deixem el cim del Puig de les Agulles per anar a la recerca d'un altre punt interessant: la cova Cassimanya.

Aquesta és un cova ocasionada per les filtracions d'aigua i la seva erosió, presenta unes mides considerables, uns 13 per 5 metres, i els efectes de l'erosió de l'aigua i la formació d'estalactites i estalagmites i canals, és molt evident. Per desgràcia també hi trobem rastres del pas de gent sense gens de

civisme, i que ha arrancat trossos a la roca i a aquestes formacions rocoses.

En diverses exploracions espeleològiques es va deixar constància del seu interès arqueològic amb la troballa de restes humanes i de ceràmica. Tornem a la pista per on anàvem i en suau pendent descendent arribem al Coll Sostrell. Podriem seguir pel GR-92 (l'anem seguint des del castell). Si el seguim podem fer altres cims, com el de La Morella, punt més elevat del Garraf, però nosaltres decidim trencar a l'esquerra i baixar cap el Fondo del Celler. A mesura que anem baixant d'altitud va canviant el paisatge i el nostre entorn. Ara ens trobem encaixonats en un torrent d'altes parets rocoses, envoltats per una exuberant vegetació típica de rius i rieres. Passem per la Bassa de La Sentiu i poc després prenem un corriol a l'esquerra que ens enfila de dret de tornada al llogaret de Bruguers, inici de la sortida d'avui.

Passem pel costat de l'església de Santa Maria de Bruguers, edifici originalment romànic, construït amb la típica pedra rogenca del Garraf Vermell i que es troba als peus del Castell d'Eramprunyà, i ja tornem al lloc on haviem deixat els cotxes.

Una ruta fantàstica, amb molt bones vistes, molts racons per descobrir i un munt d'història per conèixer.

No és gens complicada, però la poso com a moderada, no pels 12,5km, sinó pels quasi 800 metres de

desnivell acumulat.

Moltes gràcies Brugués Comas per la teva col·laboració i la teva companyia.

Esperem que us hagi agradat i fins la propera.