Camí ramader

Aquest passat dissabte (30 maig) vàrem tornar a gaudir d'una etapa de la quarta edició del Camí ramader del Lluçanès al Ripollès acompanyant un ramat de la família picas de més de quatre-cents caps de bestiar. Aquest any el primer tram s'ha repartit en tres etapes, amb sortida a Sant Martí d'Albars i arribada al pla de la Pera, a Montgrony. Es complertarà fins al pla d'Anyella el proper 21 de juny. Nosaltres en concret vàrem gravar la etapa entre el pla de Capdevila a les Llosses, fins a Palomera, al terme de Gombrèn.

El recorregut passava per la casa de Capdevila, el coll del Forn i cap a la casa del Pujol de Llentes on es va fer un bon dinar. A la tarda es va continuar cap a la carena de les Ajagudes i el coll de Faig General, un dels passos més tradicionals i de nomenada del camí ramader. Llavors només queda arribar fins a Palomera, malauradament acompanyats de la pluja.
Es va fer nit en aquesta casa on es va poder gaudir d'un bon sopar i una cantada d'havaneres amb el grup Cavall Bernat.

El primer dia, la forta calor va fer que el ramat anés força lent, i amb l'afegit que un tram del camí estava ben emboscat per culpa de la tala d'arbres. Això va fer que les ovelles arribessin gairebé a les nou del vespre al pla de Capdevila on havien de passar la nit. I el tercer dia, tot i que va ser més ràpid, també va acabar amb una remullada. També es va passar per un tram reobert i netejat feia unes setmanes entre Palomera i el coll de l'Arç.

Un any més va ser tot un éxit. Aquesta activitat és organitzada per la Universitat de Vic i el Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni de la  Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya. La organització corre a càrrec del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l'ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic de Ripoll. (Fotos: Ramon Busquets)

Podeu  trobar més informació aquí:

http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/2015/06/primera-part-de-la-quarta-edicio-del.html

Montserrat Màgica

Magnífica sortida la que ens va proposar el Josep Mª Baró per els entorns de Montserrat, (dissabte 16 maig 15). I es que a part del seu Monestir disposa d'un entorn espectacular tant si estàs a prop com si mires tot el massís des de molts indrets de Catalunya.

I es que tota la muntanya fa uns 10 kilòmetres de llarg i 5 d'ample, per tant, ens ofereix infinitat de possibilitats per a tots els gustos, fins i tot per als escaladors més exigents.

Nosaltres hem sortit del coll de Can Maçana, un dels punts on hi ha aparcament. A partir d'aquí hem seguit el GR que ens portaria fins al Monestir amb unes 3 hores. Hem seguit per el coll de Guirló i passant per la Cadireta i la Foradada, tot envoltats de les impressionants agulles que ens vigilen constantment. Com deiem els recorreguts son infinits. Nosaltres hem deixat el GR 172. Hem enfilat fins al pas de les Portelles on tornem a tenir vàries opcions de recorregut. Baixant passariem per la canal Ampla i podriem arribar al refugi, (també objectiu de la sortida) cap a la dreta entrariem a la zona de les Agulles, on també hi trobem zones d'escalada. 

I la nostra opció, baixant a l'esquerra, ens endinsa als Frares Encantats. Un espectacular recorregut entre roques, amb impressionants vistes i formes, essent un indret gairebé màgic. Aixó si, es un pas tècnic, on s'ha de fer pujades i baixares constants i en algun punt cal ajudar-se de cordes per superar els desnivells. Fins hi tot hem trobat unes escales i ganxos tipus vida ferrada, encara que no cal anar equipat. 

Desprès d'una bona estona hem arribat al coll de Porc, on es recupera un camí més per a tots els públics que a través del pas del Príncep, ens acosta al refugi Vicenç Barbé, situat en plena zona de les Agulles. Porta el nom de l'escalador que va morir el 1961, pujant als Frares Encantats.

En Roger, el guarda del refugi, ens ha explicat molt amablement la història i els serveis que ofereixen. I ens ha acompanyat fins a l'entrada d'un Avenc, el de Pouetons, molt apreciat per els amants de l'espeleologia.

Finalment hem tornat cap al punt de sortida fent així una sortida circular d'uns 12 kilòmetres.

I la veritat es que hem disfrutat com nens, tant per el paisatge i les vistes com per les grimpades que hem fet, i a més amb un dia espectacular i com sempre, amb molt bona companyia !!!!

Fotos: Julio Santiago, Pere Chueca, Eudald Teixidor

Santa Coloma de Farners

Maria Clara Martínez (dissabte 9 maig 2015)

Avui caminem per Santa Coloma de Farners, a la comarca de La Selva.

Al llarg de la caminada d’avui recorrem alguns dels llocs més coneguts d’aquesta població. I alguns altres no tan coneguts que donen un toc d’aventura a aquesta sortida. Comencem al Parc de Sant Salvador, un dels llocs més emblemàtics de Santa Coloma. Aquí ens apropem a la Font de Sant Salvador, una gran roca amb tres brolladors. Passem per davant el monument a Sant Salvador i resseguim la riera de Santa Coloma, fins a la Font Picant (per veure aquesta font s’ha de baixar fins a tocar de la riera, o la passarem per alt...)

Trobem uns indicadors i seguim la Ruta de les Deu Ermites, amb marques blanques. Enfilem per un bonic sender, envoltats d’una exuberant vegetació i arribem al Gorg d’en Vilà. Antigament, aquesta era una zona de bany dels colomencs. A partir d’aquí deixem la riera i una pista comença a enfilar-nos muntanya amunt en moderada pujada.

Passem per darrera de can Miquel fins trobar un castanyer centenari que ens queda a l’esquerra del camí. Una mica més amunt, just abans d’arribar a un collet, hi ha un camí que surt de la nostra dreta i que ens porta al Balcó de Penjacans i al Sot de Penjacans. Cal anar amb compte de no passar-lo de llarg. Està marcat amb senyals vermelles al tronc d’un suro. Aquesta part de la ruta no es tan coneguda i es de dificultat mitjana.

El Balcó de Penjacans és un promontori rocós que ens permet gaudir d’excel·lents vistes de les Guilleries i una vista general sobre el Sot de Penjacans. Als nostres peus hi tenim un espectacular tallat de roca en caiguda vertical sobre el torrent. Baixem fins el torrent per un corriol en forta baixada.

Des d’aquest punt i fins el moment de deixar el torrent, hem de seguir unes marques de color pistatxo que trobarem per tot arreu. De fet, el camí no té cap secret. Es tracte d’anar seguint el curs de l’aigua i esquivar els desnivells de la millor manera que puguem.

Passem els dos primers gorgs, alguna grimpadeta, una parada per menjar una mica i recuperar forces, i arribem al Gorg del Diable. El més espectacular de tots. Amagat en un estret entrant de la roca, entaforat entre altes parets rocoses, les seves aigües cauen lliscant des d’una alçada de 15 metres.

Per continuar el camí i arribar al darrer gorg hem de salvar aquests 15 metres de desnivell i ens toca fer una bona grimpada per un corriol que s’enfila costerut i desafiant. Arribem al darrer gorg. El Gorg de Dalt. 

I ja deixem el fons del Sot de Penjacans, sortim a la pista que havíem deixat abans i ens dirigim al castell. Visitem el Castell de Santa Coloma i gaudim de les excel·lents vistes que hi ha des de la torre mestre. Just davant del castell hi ha el Turó del Vent. No podem marxar d’allà sense fer una fàcil grimpada fins el seu cim. Les espectaculars vistes s’ho mereixen.

Baixem fins el Santuari de la Mare de Déu de Farners. Aquí hi trobem una font amb aigua que, malgrat no ser potable, ens serveix per remullar-nos una mica i apaivagar la forta calor. Aquest és un lloc on hi puja la gent de Santa Coloma a fer pic-nic. S’hi arriba amb cotxe. Des d’aquí prenem una pista amb marques vermelles i, un tros més avall, ens tornem a desviar. Es un trencall a mà dreta, amb marques grogues. Ens portarà al pas de l’Os. Molt de compte. Aquest és un pas força difícil i perillós. No apte per a nens petits ni gent gran. Seguim el corriol, arribem al pas complicat, ens ajudem els uns als altres i tornem a seguir un torrent, fins arribar a un espai estret, format per altes parets, on ens trobem envoltats de exuberant vegetació. Aquest és el Pas de l’Os (o Cova de l’Os)

En pocs moments arribem a la pista forestal que havíem deixat, continuem una mica més, passem pel costat de la Bassa de can Camps i en pocs minuts tornem a ser al Parc de Sant Salvador. Una ruta amb una bona combinació de natura, cultura, historia i una mica d’aventura.

Fotos: Julio Santiago - Ramon Busquets - Pere Chueca

Cambrils - Hospitalet de l'Infant

El passat dijous 30 d'abril vàrem fer una sortida canviant d'aires i paisatges per la comarca del Baix Camp. Amb sortida a Cambrils vem fer el GR-92 fins a l'Hospitalet de l'Infant. 15 kilòmetres sense desnivell seguint la linea de mar.

Cambrils és un municipi turístic amb arrels vinculades a la pesca i la pagesia que fan que sigui un poble acollidor i és una de les principals destinacions turístiques de Catalunya. Precisament hem començat al costat del port, on hi ha un monument dedicat als pescadors. També hi hem vist una torre de guaita del segle XVII que servia per defensar-se dels atacs pirates.

A la ruta hi trobem trams variats, alguns d'urbanitzats i altres naturals però sempre seguint la platja. 

Els tres primers kilòmetres transcorren per el passeig marítim de Cambrils fins que deixem la població i entrem en una zona més natural just quan es travessa la riera de Riudecanyes que fa terme amb Montroig del Camp. En aquesta zona hi ha uns petits aiguamolls i hi trobem moltes flors en aquesta epoca.

De mica en mica s'arriba a la punta Pixerota on hi trobem una altra urbanització. A peu de platja hi la les restes d'una antiga fortificació.

I  continuem amb més platja i sorra passant per una zona de càmpings. Potser es fa una mica pesat caminar-hi. La millor opció és la que ha fet en Toni, caminant descalç per l'aigua.

Un cop s'arriba a la urbanització de Miami Platja la cosa canvia una mica. Anem vorejant petites cales que donen varietat de paisatge en el nostre recorregut. 

La cala de les Sirenes, la del Solitari, Bot, Pescador i alguna més fins arribar a la platja del Cristall, ja a l'Hospitalet de l'Infant on hi ha la desembocadura del riu Llastres. També hi ha una antiga torre de defensa. Aquest municipi està integrat a Vandellós.

Hem acabat la ruta gaudint de l'antic Hospital Medieval de l'infant Pere. on al seu interior hi trobem la plaça del Pou.

Hem aprofitat per tornar al punt de sortida amb el tren i així no cal disposar de dos vehicles. I tractant-se de Renfe, ens ha sortit de franc però no perque no voliem pagar, sino perque la maquina de bitllets estava espatllada i el revisor no ha aparegut. I jo que em pensava que nomès era la R3 que era un desastre !

Matagalls

El passat dissabte 25 d'abril vàrem tornar a pujar al Matagalls, però aquesta vegada per un recorregut diferent, no tant utilitzat com pot ser del de coll de Formic, ho hem fet per "camins antics" amb l'amic Josep Mª Baró.

El punt de sortida el trobem a l'hotel Sant Bernat, situat al cor del Montseny.

Hi hem arribat seguint la mateixa carretera de passa per coll Formic que des de Seva i el Bruc enllaça amb Palautordera. (Hi trobem un trencant al punt kilomètric 21 que ens hi acosta). Aquest lloc ja és meravellós. Just al costat hi ha una ermita neoromànica de Sant Bernat de Menthon, fundada l'any 1952 en devoció al patró dels muntanyencs. 

Estem a 835 metres i si ho comparem amb coll Formic (1.142 m) ja ens podem fer una idea de que la excursió és una mica dura. Ens esperen gairebé 900 metres de desnivell fins al cim. El camí però és molt maco i està força indicat.

Pujem per la vessant sud-est de la muntanya. Les vistes també son espectaculars. Podem contemplar la Vall de la Tordera i les muntanyes del Vallès. En algun tram la pujada es intensa i cal agafar s'ho amb calma. com hem fet nosaltres fins i tot parant a esmorzar. Mica en mica anem arribant als prats verds de la serra i ja comencem a veure el cim. Ens cal superar el turó de la Bandera i passant per el collet de l'Home Mort ens acostem al Matagalls. Portem 5 kilòmetres de ruta. Tot i que avui la calitxa ens ha fet una mala passada, les vistes son magnífiques mirem cap on mirem. Com sol ser habitual, aquest cim és molt concorregut encara que per la nostra ruta hem trobat molt poca gent.

Desprès de gaudir amb tots els sentits d'aquesta muntanya hem tornat a fer camí passant però per la Vall de Sant Marçal seguint el GR 5.2 des del coll de l'Home Mort. Aquest recorregut també es molt maco i molt recomanable de fer. Passem per coll Pregon on ens hem desviat un moment per anar a la font de Coll Pregon que no està gaire lluny). Recuperant el camí també cal anar amb calma ja que ara el desnivell el trobem de baixada. Es magnífic veure les fagedes a mida que perds alçada com cada vegada tenen més fulles verdes en aquesta epoca de l'any. Aquesta ruta també sol ser molt freqüentada. Al cap d'una bona estona arribem al coll de Sant Marçal on coincidim amb la carretera que enllaça Santa Fe de Montseny amb Viladrau.

Aquí hi ha la taula dels tres bisbes, on coincideixen el de Barcelona, Vic i Girona. També conflueixen les tres comarques (Vallès Oriental, Osona i la Selva). Ben a prop hi ha l'ermita romànica de Sant Marçal de Montseny. Te un absis circular, volta de mig punt i un campanar d'espedanya. Fotografia obligada de la ruta d'avui. 

Ben a prop també hi trobem la font Bona, ideal per refrescar-nos una mica i omplir la cantimplora. Aquí neix el riu la Tordera.

A partir d'aquí ens cal tornar cap al punt de sortida per un recorregut combinant corriols i pistes.

Una sortida molt bonica acompanyats de bona gent on en Joan ha introduït una nova paraula al vocabulari del caminant: "Baronada" que tot i que no hem tingut cap "Llagosterada" si no tenim en compte el desnivell acumulat que hem fet avui. Gairebé 2000 metres en 15 kilómetres. També cal posar-hi el "Bisolvon" una mena d'Orujo casolà que fa en Julio que et posa les piles.

Acabem felicitant als nostres companys "5 d'aquí i 1 d'allà" que un any més han participat amb èxit a la Trailwalker.

http://trailwalker.oxfamintermon.org/ca/equipos/ficha/BCN2015/G43/5-d%E2%80%99aqui-i-1-d%E2%80%99alla