Castellterçol

El passat dissabte 3 de gener vàrem fer la primera sortida de l'any amb un recorregut per els entorns de Castellterçol, al Moianès.

Aquest municipi d'uns 2.400 habitants està a uns 700 metres d'altitud.

La ruta que hem fet transcorre per el serrat de les Pedres, que també agafa el poble de Granera. De seguida que anem deixant el poble enrere, les vistes començen a ser magnífiques, en tots els sentits.

A la Cova del Penitent, hem parat a esmorzar. Amb aquest nom es coneix un entrant a la cinglera de Salvatges, on segons la tradició s'hi estava un home que podria haver estat anomenat el Penitent. Nosaltres només hem vist una edificació on hi ha el dipòsit d'aigües de la població de la Granera.

Des d'aquest punt, les vistes sobre Montserrat i la Mola i el Montcau son impresionants.

Continuant la ruta, hem pujat fins al cim del serrat de les Pedres, actualment molt ple de vegetació i privat de vistes.

I de tornada hem passat per Sant Julià d'Úixols, una antiga parròquia de Castellterçol. Està situada a uns 4 kilòmetres del poble de Castellterçol.

És de construcció preromànica a l'interior i al costat hi ha una casa que va patir un incendi i està en mal estat. És un lloc molt popular i conegut per els veïns de Castellterçol. 

Tornant a la població hem visitat les restes del seu castell, situat a les afores de la vila, dalt d'un turonet. Actualment s'en conserva el fossar, una part de les muralles de defensa i les restes de l'antiga residència dels senyors, datada del S. XII. Al costat hi ha una masia que es començà a construir en el S XVI. 

El castell és de propietat privada, però es pot visitar. A l'estiu s'hi organitzen concerts i activitats. Actualment s'està recuperant l'ermita del castell.

En una part de la casa s'hi pot fer turisme rural.

I així hem acabat una nova sortida per aquesta comarca natural del Moianès, formada per 10 municipis, que es troba a l'extrem del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Rasos de Peguera

Darrera sortida de l'any aquest passat dilluns 29 de desembre als Rasos de Peguera, a la zona del Berguedà. La proposta era fer tres cims de la vessant sud dels Rasos de Peguera, situats en una petita serra adossada. Alguns l'anomenen "la Trilogia" la ruta que permet enllaçar els tres cims d'aquesta zona: la Roca de l'Auró, la Torreta dels Enginyers i el Cogulló d'Estela.

Estem davant uns cims rocallosos, esvelts i punxeguts, però de fàcil accès. En algún tram cal ajudar-se amb les mans o amb alguna cadena però sense cap dificultat.

El punt de sortida l'hem fet des del Santuari de Corbera, situat al nucli d'Espinalbet que pertany a la població de Castellar del Riu (molt a prop de Berga). El Santuari està format per un conjunt d'edificis adossats al voltant de l'església, que és d'una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri quadrat que acull el cambril. S'hi troba una còpia de la imatge de la mare de Déu de Corbera que és del segle XV.  
El primer tram del recorregut segueix per el PR C-73 que ve de Berga i ens portaria fins a Sant Corneli. El camí està molt ben marcat i el bosc molt net.
De seguida arribem a les runes de Can Déu i una mica més amunt la font de Tagast. Cal seguir amunt per superar els 500 metres de desnivell que hi ha entre el punt de sortida i el primer cim, la Torreta dels Enginyers, a 1.988 metres. Hi arribem després de passar per el coll de Tagast i el pla de la Bassa i deixant el PR a la dreta. En aquest cim hi ha un repetidor i un punt geodèsic.
Potser és el menys atractiu, però es pot gaudir de magnífiques vistes en totes les vessants.
Per fer el segon cim, cal desgrimpar per un tram força dret i una mica aeri. Sembla que no s'hi pugui passar però es va baixant mica en mica fins arribar a un collet que ens permet tornar a enfilar, també vigilant i amb alguna cadena per ajudar-nos, fins que arribem al Roc de l'Auró de 1.948 m. Al cim hi ha un pessebre de la colla Pessigolla i una senyera. Es desploma verticalment cap al sud i és també un bon mirador del Baix Berguedà. 

I per fer el tercer cim, el mateix baixant amb molta cura fins arribar al coll d'Estela on hi ha una font amb el mateix nom. I tornar a pujar fins al Cogulló de l'Estela, aquest de 1.870 m. on hi trobem una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre del CE Berguedà. La Pilar ha signat en nom de tots. Des d'aquest punt també podem veure àmplies panoràmiques de la zona, com el pantà de la Baells entre d'altres.
Tornant al coll d'Estela, només ens queda baixar per una pista que ens acosta a les restes del mas de les Planes i tot seguit a Cal Déu, tornar de nou al Santuari de Corbera.
Aquesta zona està plena de cavitats i avencs. En Llagostera ens ha destacat el del Forat d'Estela, un avenc mític. Segons diu la llegenda s'hi va amagar durant la invasió sarraïna un Sant Joan de plata, fet de les imatges foses de la contrada, per tal de preservar aquest valuós metall per millors temps.
Quan el van tornar a buscar, uns pintors desconeguts es van oferir a pintar l'altar de l'església de Corbera si trobaven el Sant Joan de plata. Llavors van desaparèixer i al cap d'un any vàren tornar per pintar l'altar de franc com havien dit. I aixó va fer pensar que potser van  trobar el que buscaven.

Llegendes a part, avui hem acabat les sortides d'aquest any 2014, que n'hem arribat a fer fins a 52. Tot un récord del Caminant. I a més ho hem fet amb aquesta sortida que ens ha entusiasmant, per una zona que no coneixiem, amb aquests tres cims tant peculiars. Només ens ha fet una mica la guitza el vent, sobretot als punts alts i les carenes on la sensació de fred era intensa.

Per la serra de Santa Margarida de Vinyoles

La serra de Santa Margarida de Vinyoles és un dels indrets del baix Ripollès que, com diuen les guies Michelin, “mérite un tour”. Estem dins del que fou la baronia de la Guàrdia, el territori de vuit parròquies comprat pel monestir de Ripoll el segle XIV, que va esdevenir la major propietat senyorial del cenobi ripollès. Aixó és el que varen fer una bon grup de Caminant per Catalunya el passat dissabte dia 20 de desembre de 2014.

Ja des del mateix començament de l’excursió, una mar immens de núvols baixos cobria totes les parts baixes del país visibles des del costat de Sant Martí de Vinyoles. L’excursió va complir tots els objectius previstos.

Primer varem localitzar sense gaires dificultats el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles, que feia de punt de referència de termenal de les tres propietats de la zona.

Santa Margarida de Vinyoles fou el punt escollit per fer un dels típics esmorzars pantagruèlics.

En mig de la xirinola i conversa varem tenir temps per llegir la versió catalana d’uns versos del trobador Ponç de la Guàrdia, fill del castell de la Guàrdia, que era situat on posteriorment, el 1854, es va construir el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

Faré jo una cançó abans del mal temps.

Tots plegats marxem al Tolosanès

i encomano a Déu els que aquí romanen:

me’n vaig plorant, car les dames estimo.

Salvi Déu el país, de Tremp a Salses,

i encara més enllà, on s’està ma Dama.

Per això m’estimo aquesta contrada,

és la meva joia i tot el que tinc.

Férem camí cap el següent punt d’interès, el cim senyer de Puig Cornedor, que amb el seus 1.228 m alt, forma part del Cent cims de Catalunya, un excel·lent mirador.

Ens arribarem fins el collet de les Bruixes o del Soler, on localitzarem la roca on eren estacades pels bruixes per tal que no fessin caure pedregades sobre els camps d’Alpens i el Lluçanès.

De retorn, fent camí a mitja alçada de la serra de Santa Margarida de Vinyoles férem una parada a el Castellot, la masoveria que hi ha sota el castell de la Guàrdia o santuari de Santa Margarida i també passàrem per la cova de Tofaroques o de Portavella, que visitàrem.

Despedírem el programa des de l’era de la casa senyorial, ferrenya i amb la seva torre de defensa monumental de Portavella. Avui és un Centre de Dinamització Rural, que pot ser una excel·lent punt de partida per una excursió com la d’avui.

 Texte: Antoni Llagostera  Fotos: Mª Clara Martínez i Antoni Llagostera

Folgueroles

Aquest passat dijous 18 de desembre vàrem fer una sortida a Folgueroles i els seus entorns per gaudir de part dels molts atractius que ofereix la Ruta Verdaguer. I es que el poeta va nèixer i viure els primers anys de la seva vida en aquesta població de la comarca d'Osona. 

Folgueroles és un museu obert, on hi trobem molts llocs relacionats amb Verdaguer. 

Can Tona, on en una de les cambres hi va redactar una primera versió de l'Atlàntida, l'any 1868. O la font del Desmai on es reunia amb els amics del Círcol Literari. L'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses on hi celebrà la primera missa. L'ermita de la Damunt on va nèixer com a poeta.

Ja dins el nucli de Folgueroles hem gaudit de la plaça Verdaguer, o l'església parroquial de Santa Maria on va ser batejat, entre d'altres.

També hem visitat la Casa Museu Verdaguer on el poeta va viure els primers anys de la seva vida. Està ambientada a mitjans del segle XIX. A la planta baixa es pot seguir les etapes de la seva vida i obra. Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana, amb la cambra o la cuina.

Nosaltres per arrodonir la excursió hem visitat el Casol de Puigcastellet, una fortificació ibèrica de barrera que data de mitjans de S III aC i S II ac i que controlava la via de comunicació natural entre la plana de Vic o les terres gironines.

Una ruta que ha coincidit ser la número 50 d'aquest any 2014. Tot un rècord, tot i que encara queden alguns dies per incrementar-lo.

Ruta de les pedreres

Aquest dissabte 13 de desembre hem fet una sortida a la Cellera de Ter, amb els amics de l'entorn, un grup de persones aficionades a l'excursionisme que han volgut compartir amb nosaltres una de les moltes sortides que hi ha en aquest poble de la comarca de la Selva.

En concret hem fet la ruta de les pedreres, una sortida per el vessant oriental de la muntanya de Puigdefrou i pel pla de la Cellera de Ter.

El recorregut resegueix petites explotacions on encara es poden observar parets verticals on s'extreia bàsicament marbre o granit.

Amb sortida des del parc de la Ruira, hem travessat part del poble gaudint d'alguns elements arquitectònics com l'església parroquial de Santa Maria de Sales o el Safareig de la Canal, entre d'altres.

Sortint del poble, comencem a trobar les antigues pedreres, la de l'Esquei d'en Pujol és la primera, on s'hi extreia granit per la fabricació de doquins. Més endavant la de Lavadona, on el granit s'aprofitava per fer làpides de cementiri. Pel camí també trobem la Roca Foradada, un antic amagatall de bandolers i maquis. Mentre ens anem enfilant anem gaudint de bones vistes dels entorns, com el poble d'Anglès i més lluny, el Canigó entre d'altres, coincidint amb el punt més alt, a la carretera de Puigdefrou.

A la font de l'Arç hi trobem dues pedreres gairebé de costat on també s'hi extreien doquins i llambordes. Tot seguit arribem a la pedrera de la Palomera, la que havia estat més productiva de totes amb adoquins, llambordes i voreres. Hi va treballar molta gent. Una altra és la de Colldegria, un grup de quatre pedreres de petites excavacions que s'hi extreia principalment marbre.

També hem passat per un Poblat Ibèric i per el costat d'un Dolmen i les Coves del Pastoral coneguda per les seves troballes arqueològiques de l'època neolítica. Només ens queda tornar cap al punt de sortida passant per interessants masies, desprès de gaudir de vistes al riu Ter per la zona del Pasteral on hi ha un embassament.

Una ruta que també ens ha permès gaudir de la vegetació de la zona amb avellaners, castanyers, alzines, pins ...

I tot amb la bona companyia dels amics de l'entorn que ens han explicat tots els detalls recorregut. Gràcies per la vostra paciència.

Fotos: Maria Clara Martínez