dissabte, 26 de febrer de 2022

Camprodon - Beget

Sortida per la comarca del Ripollès amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 17 de gener de Camprodon a Beget passant per indrets molt emblemàtics.

Podem aparcar a una de les entrades de Camprodon, a la zona esportiva. Cal preveure però com tornar de Beget. Nosaltres hi hem deixat un cotxe amb previsió. També hi ha la possibilitat de tornar amb bus. Agafem la pista que va cap a Font Rubí passant per la casa de Llandrius que dóna nom a la zona esportiva. De seguida començem a trobar fonts interessants. Camprodon és una vila amb moltes fonts. Font del Botàs, del Vern, del Faig. Trenquem seguint una pista a la dreta que ens portaria cap a Sant Antoni. 










Deixem a la dreta la font de Sant Patllari i ens trobem la font del Boix i una mica més amunt el monument dedicat a César August Torres. Anem seguint les marques d'un PR direcció a la creueta deixant la pista de Sant Antoni. El coll de la creueta és el punt més alt de la sortida a 1.077 metres. Per tant ara ens toca baixar. Atenció ja que com ens indiquen els cartells entrem en una zona on hi ha un ramat de braus que en principi estàn en un tancat. Nosaltres els hem vist i no hem tingut cap problema. Hem llegit que en alguna sortida algú s'ha enportat un bon ensurt. 










En tot cas cal passar aquesta zona amb precaució. Passem per les cases de la Tosquera i el Mas Blanc més endavant. A tocar de la Tosquera, que està en runes trobem una curiosa zona amb pedra tosca que sembla que donaria nom a la casa. Anem trobant totos a la nostra vista i veiem les runes del mas d'en Sivilla on sembla que sempre han tingut tradició de ramats de braus. Actualment sembla que Can Blanc és el mas que vetlla per el bestiar. Hi passem per davant i seguim ruta cap al coll de Bolós alternant una pista i camins. 











Anem entrant al veïnat de Bolós que pertany a Camprodon tot i que ja estem en zona de l'Alta Garrotxa. Anem baixant entrant en una fondalada on al fons hi ha la riera de Bolós. El punt més interessant és una església romànica del segle XI, Santa Maria de Bolós. Hi destaquen el tamany de les arquacions llombardes. Sobresurt un campanar en forma de torre acabat en piràmide. Al costat hi ha una casa que sembla que s'està restaurant, l'antiga rectoria. Un bon lloc per esmorzar-hi. Seguim de baixada i a prop passem per can Andal i el Puig fins a trobar la pista que va paralel·la a la riera i que ens acosta cap a un altre dels veïnats de Camprodon, Salarça. En aquest punt sembla que hi ha una mica més de vida ja que hi ha el Tubert i el Mulladar, dues cases de turisme rural molt concorregudes. També hi ha la Fundació Santuario Gaia que vetlla per els animals. 











I a fons, enfilada en un turó, ja veiem el nostre proper objectiu, Sant Valentí de Salarça, presidint tota la vall. Es tracta d'una església romànica del segle XII amb volta de canó apuntada i absis semicircular. Al segle XV o XVI s'hi afegí a l'entrada un porxo amb teulat amb dues aigües. Hi destaca un campanar d'espedanya de dos ulls. Per pujar-hi hi ha una escala de pedra adossada. Tampoc hi faten arbres monumentals impressionants. Tant aquí com a Bolós encara s'hi celebra un aplec cada any on no hi falta una missa i un bon dinar. És un indret màgic, de pau i que ens ha ocupat una bona estona, però hem de seguir cap a la cirereta del pastís, Beget. Seguim per una pista direcció al coll de la Vila fins a tocar el rec i tornem a pujar una mica i tornar a baixar per anar superant petits torrents fins a trobar la pista que uneix Oix i Beget on ja tenim vistes del poble. Acabem d'arribar-hi i és obigat fer-hi una vistia i fins i tot fer-hi un bon àpat com nosaltres.











El primer que destaca és la seva església romànica dedicada a Sant Cristòfol. La torre del campanar és un magnífic exemplar de romànic Llombard de quatre pisos. És un edifici d'una sola nau, amb arcs torals i absis semicircular. A l'interior hi ha la Majestat de Beget, una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del segle XII. És considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. A més és molt apreciada per els veïns que la van salvar d'una possible cremada durant l'època republicana, amagant-la.


I si ens passejem per el poble quedem meravellats. Està declarat patrimoni d'interès nacional i recentment ha estat seleccionat com un dels pobles més bonics d'Espanya. Les cases estàn restaurades, totes elles de pedra i es respira pau i tranquilitat. Els seus ponts, les rieres, plaçes, carrerons, detalls... la càmera no para. Un indret fantàstic per acabar la nostra excursió.

Powered by Wikiloc

1 comentari:

  1. I més emblemàtic
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2142187

    ResponElimina

Títol:
Escriu: