Ribes de Freser - Campelles

Ribes – Ermita de St. Antoni – Campelles - La Casassa – Ribes

Dilluns 25 octubre 2021 (Ramon Busquets)

Aquesta ruta ens portarà primer a l’Ermita de Sant Antoni, un dels indrets més coneguts de la Vall de Ribes, per arribar seguidament fins a Campelles. Recorregut de dificultat moderada de 10,4 km i que el podem fer en 3h 30m, amb un desnivell positiu de 511 metres. Podem aparcar el cotxe prop del Pavelló poliesportiu de Ribes de Freser, al voltant del qual sempre trobarem lloc. Baixem cap el centre de la vila, a la Plaça del Mercat, des d’on tenim una bona vista de la muntanya de Sant Antoni. Seguim pel carrer Major on hi destaca l'església parroquial de Santa Maria i travessem recte el carrer St. Quintí o Ctra. de Puigcerdà. A l’esquerra de la font que hi ha a peu de carrer parteix el sender que ens portarà fins a l’Ermita de Sant Antoni. El recorregut transcorre al llarg d’un camí ben marcat en plena muntanya, sempre en contínua ascensió i envoltat de vegetació. Aquesta zona forma part de l’àrea del Granòfir de Ribes, una formació rocosa originada al voltant de la xemeneia d’un antic volcà del període Ordovicià superior (Paleozoic) de 443 a 460 milions d’anys.

Al llarg de la pujada ens anirem trobant vegetació arbustiva en la part més baixa (ginesta, boix, catifes d’heura, molsa, alguna parra, arbustos i matolls), una primera zona d’horts i bancals amb retallades de bosc i, més amunt, un tram d’arbres caducifolis (freixe, avellaner, algun cirerer i roures de fulla gran); en l’últim tram, fins a la zona de l’ermita, creix una extensa pineda de pi vermell.

Arribem al cim de Sant Antoni (1271m) on podem descansar una mica i visitar l’ermita. La construcció de la Ermita de Sant Antoni es va fer arrel d’una prometença del rector de Dòrria el segle XVII, mossèn Jaume Bonada, a Sant Antoni de Pàdua, si es curava una noble ribetana de nom Teresa de Solanell i Copons. A finals d’aquell segle, ja tenia els elements bàsics per acollir-hi un ermità: el pou que encara existeix actualment, un hort i una plaça per celebrar-hi aplecs. A meitats del S. XVIII era una ermita amb totes les de la llei, ja que hi havia plaça d’ermità permanent. Ha estat restaurada en diverses ocasions. Podem aprofitar la zona de pícnic, on hi ha taules i barbacoes per recuperar forces. El 13 de juny, dia de Sant Antoni de Pàdua, s’hi celebra un aplec i una arrossada popular, en aquest lloc idoni, envoltat de bosc i naturalesa.

Ens acostem fins al mirador que està a uns 400 metres de l'ermita, Les vistes panoràmiques que podem contemplar són de les millors de la Vall de Ribes: cap a l’est podem veure el terme municipal de Pardines (1226 m), amb el poble sota el Puig Cerverís (2206 m); cap al sud-oest ens trobem amb l’imponent massís del Taga (2039 m) i el poble de Bruguera estès als seus peus; al nord, es contemplen les muntanyes de Vall de Núria i del Puigmal (2913 m), la muntanya més alta d’aquesta part dels Pirineus Orientals; al nord-est amb el cims del Torreneules (2711 m) i del Balandrau (2584m) i cap a ponent, la vista s’estén al llarg de la Collada de Tosses, amb els contraforts de La Molina i fins a la Cerdanya. En un primer pla, els veïnats de Ventolà, Dòrria, Fornells de la Muntanya i Planès i els pobles de Planoles i Tosses. Reculem una mica per on hem vingut, per arribar-nos fins al mirador que hi ha a 300 metres, seguint recte el camí, on tenim una vista quasi vertical sobre Ribes, la Roca de la Creu, que també forma part del Granòfir, i sobre els veïnats de Ribesaltes i Ventaiola. En el mirador, a més de gaudir de les vistes, també podem entrar en un bunker que forma part de la que era la línia defensiva dels Pirineus, i que es va construir acabada la guerra civil, principalment per presoners republicans.

Tornem davant de l’ermita i reprenem l’excursió. Seguim el camí forestal, ara de ciment, durant uns 10 minuts, fins que arribem a una bifurcació en que trobem una pista de terra a la dreta, que prenem per anar a Campelles. És una pista amb molt bones vistes sobre la Collada de Toses. Si decidim no anar a Campelles reduirem el recorregut en 3 km i en aproximadament 1 hora, entre caminar i les parades. Arribem a Campelles (1145m, 137 habitants) on ens rep la monumental obra d’acer que ens anuncia el nom del poble. Activitat agrícola, turística i centre d’estiueig. L’església de Sant Martí del S.XVIII conserva restes de l’edifici romànic del S.XI. Va ser dels primers pobles petits del Ripollès en tenir carretera asfaltada, segons sembla degut a que hi estiuejava el Governador Civil de l’època.

Si ens enfilem cap al punt més alt del poble, dalt d'un turó, podem visitar les restes del Castell que 'ha restauran recentment. Constitueixen una fortificació medieval i és un punt estratègic i de gran interès cultural, històric i paisatgístic amb una visió de 360º. Tornem pel mateix camí per on hem vingut i prenem el carrer on hi ha una placa amb el nom ‘Camí de Sant Antoni’. Al costat hi ha un pal amb marques grogues i marró que s’aniran repetint. Arribem al trencat amb la pista que puja a Sant Antoni. La pista de ciment continua en descens i en direcció a la masia de Cal Rosset; en aquest tram de recorregut, ja en plena zona solana, la vegetació predominant està constituïda per pins i roures, a part de matolls i fragments de prats. Aquesta pista enllaça amb la carretera que puja de Ribes i segueix cap a Campelles. Agafant la carretera en sentit de descens ens dirigirem cap avall fins a trobar una pronunciada corba de la carretera, que abans tenia una bona panoràmica sobre Ribes, però ara la vegetació la ha tapat quasi totalment. Passada la corba seguirem carretera avall fins a trobar la casa de pagès de La Casassa, una magnífica masia de turisme rural i una de les explotacions de pagès més importants de la Vall, envoltada per un bast conjunt de prats d’herba. Situada a l’indret anomenat Pedrera, nom relacionat amb els primers noms coneguts de la vall ‘vallis Petrariense’ (vall Pedrera), ja citat en documents de l’any 886. Antigament era un barri format per quatre cases: Cal Camps, Cal Carol, Cal Truy i La Casassa.

Justament, uns metres abans d’arribar-hi, baixant a mà esquerra, sota la carretera, i exactament 15 metres després del cartell del punt quilomètric 3, prendrem un camí de muntanya i abandonarem el traçat de la carretera. Al inici del camí hi ha un cartell de fusta que indica ‘Ribes Estació’. Aquest camí serà el que ens tornarà a Ribes. Una vegada recorreguts uns 500 metres del camí, passem per la zona de bosc que es va cremar el febrer de l’any 1989 i que hores d’ara està plenament recuperat. Baixant pel camí, podem contemplar davant nostre el Taga i el preciós bosc que voreja la carretera de Bruguera. Arribem a la Font del Ferro. Com el seu nom indica, l’aigua que brolla d’aquesta font presenta la propietat d’incorporar en la seva composició certs nivells d’òxids ferrosos.

El trajecte desemboca al final del poble de Ribes, arribant als dos passos a nivell que hi ha a l’inici de la carretera de Campelles, a la zona de les estacions de Renfe (Barcelona-La Tor de Querol) i del tren Cremallera de Núria. Passem per davant de Can Gusi, on hi ha supermercat, bar i botiga d’esports, i enfilem el Passeig Àngel Guimerà per tornar fins el punt de sortida.

Powered by Wikiloc