Vallferosa

Torà - Torre de Vallferosa - Bauma de les Embúrnies - Mas Fustegueres 

Dissabte 23 octubre 2021 (Mª Clara Martínez)

Una fàcil i enriquidora ruta pel municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

Per arribar al lloc d’inici, prenem una carretera local que surt de Torà en direcció a Solsona, i al Km 6 trobem una pista a la dreta amb una explanada allà mateix. I allà deixem els cotxes. Seguim uns metres la carretera en direcció Solsona, i de seguida trobem indicadors al Clot dels Nens Xics. Està tot ben senyalitzat. Tan sols hem de seguir els indicadors. El Clot dels Nens Xics és una necròpolis medieval que es troba damunt una plataforma rocosa. Les tombes són del tipus banyera, excavades a la roca, amb els cantells de la capçalera rectes i generalment arrodonits als peus. Es pot observar cinc tombes d'adult, dues de mida mitjana i cinc tombes més petites, que han donat nom a la necròpolis. És molt difícil de datar, però podrien ser del segle VIII o IX. 

Seguim la ruta, per un sender ben fresat, i ens arribem a l’església de Santa Maria de Vallferosa, o Santa Maria Sasserra. Aquesta és l’església parroquial del nucli disseminat de Vallferosa, al terme de Torà. Reculem una mica, seguim per una pista, i no tardem en arribar a la Torre de Vallferosa. Impressionant. Tots els adjectius es queden curts. És la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. 33 metres d’alçada, en bon estat de conservació, i amb una sèrie de particularitats que la fan excepcional. Es va optar de fer una torre amb dues anelles, una interior i altra exterior, com una tècnica constructiva. De manera que es pugen les dues torres a l’hora, a tongades i una serveix de bastida de l’altra i a l’inrevés. I encara hi ha més. En un principi va ser datada del segle X, però recents estudis revelen que es pot remuntar a finals del segle VII o el segle VIII. 

Potser no és de moros ni cristians, sinó de gent autòctons del territori, de carolingis, gent ben organitzada i amb capacitat econòmica suficient per edificar-la. No forma part de les torres de frontera de la Marca Hispànica sinó que la construcció seria motivada per controls fiscals o econòmics de carrerades de bestiar i vies de comunicació importants per l’època i, per això, no es va construir al cim d’una muntanya, sinó al costat d’una canal. Aquest és un bon lloc per fer una aturada per esmorzar.

Ja refets tornem al camí. Baixem per un sender fins a trobar el barranc dels Quadros i més tard la riera de Llanera, on ens desviem per anar a veure la gran bauma de les Embúrnies, molt utilitzada des de temps antics, sobretot per pastors. Diuen que en el seu interior s’hi havien aixoplugat fins a cent ovelles. 

Tornem al camí principal, per pista forestal fins una casa de turisme rural, Cal Cristòfol. Passada aquesta masia i a peu de pista ens sorprèn un conjunt de maquinaria agrícola molt antiga, posada en exposició. I més endavant Fustagueres, una masia molt antiga que, malgrat no tenir l’esplendor d’altres del seu entorn, les necessitats de la gent que hi va viure els va fer al seu entorn hi hagués tot el que necessitaven per ser un mas quasi autosuficient. Ens ha sorprès molt trobar diferents elements com forns de calç, d’obra, un cup excavat a la roca i fins i tot un forn d’oli de ginebra. Aquest oli de ginebra té propietats antisèptiques, cicatritzants, pesticides i antiparàsits. Era molt valuós sobretot pels ramaders, per combatre malalties de la pell com la ronya. És molt recomanable donar un vol per aquest mas i parlar amb els propietaris que molt amablement ens poden oferir molta informació. I ja som a dues passes dels cotxes. En dos minuts hi arribem, molt contens d’haver fet aquesta ruta tant enriquidora. Sense dificultat, molt ben senyalitzat i amb un munt de punts d’interés.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc