Pardines, enclau ramader

Sortida amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 31 de maig 2021 i que va sortir a TV Ripollès el dijous 7 d'octubre.

El motiu principal de la sortida durant el més de maig era per aprofitar la primavera i la verdor del paisatge aprofitant que es una zona de pastures. I així va ser, un to verdós espectacular ens va acompanyar durant tota la ruta. El recorregut gairebé en forma de 8 passa per els indrets més emblemàtics com a espais de pastura estiuenca de molt reconeguda fama. 

La sortida la fem des de un dels barris de Pardines, a Puigsac, on hi trobem l¡ermita de Santa Magdalena, un temple construït al segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular i campanar de cadireta de data posterior. A l'entrada hi ha un porxo que s'afegí al segle XX, imitant els porxos de l'época romànica. També tenim una bona vista de la població de Pardines i la Vall de Ribes. Però ens posem en marxa passant pel costat de Can Roca i ens endinsem a la vall muntanya amunt, passant pel Serrat Negre i el Prat del Lloro i anant a buscar el camí direcció l'Orri Vell. Com deiem el paisatge està espectacular. Seguim cap al collet de Puigllangord, ja a 1.525 metres. De seguina ens endinsem en la zona de pastura més important de Pardines, la zona de l’Orri Vell i de Pòrtoles. Anem trobant petits estanys, fonts i cabanes fruit d'aquest passat ramader. És el cas de la barraca de l''Orri Vell o l'estany homònim o també conegut com dels Barbs. La zona està plena d'hàbitats aquàtics de gran interès natural. Cavalls i vaques ens acompanyen durant la ruta.

Anem seguint ara endinsant-nos als plans de Pòrtoles on ens acostem fins a una altra barraca, la cabana d'en Piquer o corral de Pòrtoles. Aquesta potser més autèntica que la primera que hem vist. Un cop visitada recuperem el camí passant per les mulleres del Segadell. Més aigüa, en aquesta zona hi ha les fonts del Segadell, riu que passa per Pardines i arriba a Ribes de Freser per unir-ne precisament al Freser. Actualment a Pardines ja no queden ovelles pro hem de pensar que a l'estiu en aquesta zona es podien aplegar unes 2.000 ovelles que no criaven i unes 1.800 de cria. Solien estar vigilades per 5 pastors. Ara hi podem veure pasturar sobretot vaques.

Seguim enfilant per acostar-nos fins a la Collada Verda a 1.606 metres. En aquest punt és el límit de les valls de Ribes i de Camprodon. Una pista uneix les poblacions de Pardines i el nucli d'Abella de Vilallonga de Ter passant per aquest coll. Des d'aquí tenim una àmplia visió de tota la zona de pastures. Seguim pujant amunt fins al coll del Pal (1.779 m alt). En aquest punt podriem seguir cap a Ogassa o fins a Camprodon pel camí ramader de can Beia. I també enfilar-nos seguint la carena cap a la Serra Cavallera amb el Puig Estela com a cim destacat.

Nosaltres agafem el camí que ens porta cap a la font de la Baga i anem baixant cap a l'estany del Tarter ja de nou a la zona de la barraca de l'Orri Vell on hem passat abans. L'estany és una bassa o estanyol de considerable extensió, d'uns 1.250 m. És molt freqüentat per les vaques i cavalls que pasturen pels prats.

 

I anem baixant per fixar-nos en un altre estany, el de Can Roca ja que de pujada l'hem passat una mica més lluny. Tan aquest com l'anterior estany, es tracta de zones humides de gran interès biològic i de gran importància per a la reproducció d'amfibis de muntanya i alguns vertebrats. També és un punt d'abeurador per la fauna salvatge. Trobem unes zones tancades per protegir aquests espais del bestiar que pastura ja que i malmetien. Abans d'acabar fem un cop d'ull al pou de glaç de Can Roca. Malgrat l’ensorrament del sostre, aquesta edificació ha arribat als nostres dies en un estat de conservació fora notable. Aquest pou es devia deixar d'utilitzar a principis de segle XX. I al final hem acabat la sortida amenaçats per l'aigua de la pluja, però ha valgut molt la pena.

(No tenim foto de grup, no hi van pensar)