divendres, 21 de maig de 2021

Pasteral i castell d'Estela

Pasteral–Castell d’Estela– Lloret Salvatge – Cova dels Xampinyons
Dijous 25 març 2021 (Mª Clara Martínez)
Una fantàstica sortida a la comarca de la Selva. A mig camí entre Amer i la Cellera, d’on sempre ha format part administrativament, el Pasteral inclou les cases de la carretera, el carrer de les Brugueres o de les Serps i diverses masies escampades pel que es coneix com el Plademunt. Nosaltres sortim de l’antiga estació de tren. 











Iniciem la caminada per la via verda en direcció a la presa del Pasteral. El pantà del Pasteral és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter que pren el nom del barri del mateix nom. Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. Ja a l’altra banda del riu, ens dirigim a can Gallissà. Aquesta masia, és molt antiga, i l’edifici actual presenta una estructura d'edificacions superposades i annexes, fruit de diverses reformes i ampliacions. Està format per varis espais (zona d'habitatge, magatzems i pallers, l'antiga era de batre, les corts pel bestiar i les dependències de treball) adossats o pròxims entre ells.












Seguim per la pista que passa pel costat de la casa, fins a trobar un sender, a mà dreta i amb marques liles, que comença a enfilar-se muntanya amunt. Anirem carenant tot el Serrat de les Saleres Velles. A partir d’aquí, fins el collet de les Sorres, serà tot pujada. La part més dura és fins arribar a les restes del castell d’Estela, documentat ja l’any 1080. Actualment solament hi ha diverses estructures i terrasses de pedra, però no sembla que fos un castell massa gran, sinó un castell roquer, un seguit de punts de vigilància, ja que la seva ubicació es troba en un punt estratègic per a controlar diversos punts. La serra de les Saleres Velles separa la conca del Ter i la vall del riu Brugent. Si be les restes són escasses, les vistes són una autèntica meravella. Seguim carenant i uns metres més amunt trobem les restes de la Torre de Sant Silvestre, de la que també en queda poc més que la seva base. El desnivell es suavitza una mica, i no tardem en arribar a l’Esquerda de l’Infern, que coincideix amb la falla Amer-Brugent. És una gran esquerda a la roca que ens permet entrar al seu interior. El dia 15 de març de 1427, la vila d’Amer va quedar destruïda per un dels moviments sísmics més forts de la història de Catalunya, i sembla ser que uns dies després es van veure grans fumeroles i llengües de foc de color blau en aquesta zona de la muntanya, fenomen que podria anar associat al moviment sísmic. Vist aquest lloc, reprenem el nostre camí, amb desnivell més moderat i millor sender, fins el collet de les Sorres, on hi ha un encreuament de camins. Prenem direcció a Lloret Salvatge. El descens es fa ràpid, entre alzines i roques cobertes de molsa, i en pocs minuts ja som a l’ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge. Lloret Salvatge va ser un nucli de població medieval i Sant Agustí l’antiga parròquia vinculada al monestir d’Amer. Al voltant de l’ermita hi ha algunes masies com Can Sitges, Can Puig, La Gultresa o Can Roure. Està situat arran del riu Ter al seu pas per la vall de Susqueda però encara dins el terme municipal d’Amer. 











Encara ens queden forces per anar a veure una curiositat: la mina dels xampinyons. Cal creuar el Ter pel pont de la Casanova, girar a l’esquerra i seguir el sender. Millor amb GPS... L'enginyer i arquitecte Pere Garcia Fària la va fer construir a principis del segle XX per explotació i aprofitament hidroelèctric. Més tard, en ser abandonat el projecte, es va fer servir per a cultivar-hi xampinyons. Comença amb una forta rampa, de més de cent metres, en forta pujada, vins que es fa pla i hi trobem una mena de sala molt alta, amb petites estalactites, i on comença el tram que va ser habilitat pels xampinyons. Cal portar bona llum i anar amb compte. Hi ha cables, ferralla i forats al terra... La mina te un recorregut d'aproximadament un quilòmetre i es pot caminar ben dret. Alerta claustrofòbics!!
Per tornar als cotxes, desfem el camí fins a creuar el riu i seguim la carretera fins l’estació de tren del Pasteral. 


Sortida molt atractiva i vistosa, de caràcter moderat pel seu desnivell i que esperem que us hagi agradat. Us esperem a la propera.


Powered by Wikiloc

1 comentari:

  1. Ep!
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3761346
    i
    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9818820
    la ruta
    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8509912
    I actualment m'estic recuperant d'aquesta
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=72725704

    ResponElimina

Títol:
Escriu: