dimecres, 19 de maig de 2021

Cementiris de Barcelona

Nova excursió a Barcelona amb l'Antoni Llagostera el passat dijous 18 de març de 2021. Una sortida urbana plena d’al·licient malgrat que el tema funerari ens pugui semblar estrany o gens agradable. Visitarem alguns dels espais funeraris històrics de Barcelona, alguns dels més monumentalitzats i espectaculars. Visitarem una seguit de llocs de Barcelona, tots a la part baixa de la ciutat, relacionats amb el fet funerari, l’enterrament de les persones una vegada mort, com es costum a la nostra tradició cristiana.  Començant des le la plaça de Catalunya iniciem la ruta direcció la plaça Villa de Madrid on ja hi trobem una via sepulcral, una necròpolis romana.  És dels segles I a III i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del carrer. Entre els segles primer i tercer, la llei romana prohibia els enterraments dins de la ciutat i per això les àrees funeràries se situaven a fora, al llarg dels camins que en sortien, començant a tocar mateix de les muralles. A banda i banda s'hi troben les sepultures en fileres però sense una disposició regular, i amb la necròpolis delimitada amb una tanca pel costat exterior. S'hi han identificat 85 sepultures de diferents tipus.

Ens endinsem a la part antica de Barcelona, dins l'antic recinte emmurallat de Barcino o començem a trobar indrets interessants. Passem a  tocar del Mont Tàber (16m. alt) en ple barri gòtic. I seguim per la plaça Sant Jaume i seguint trobem la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor.  La construcció de l'església gòtica que podem veure actualment va començar l'1 de febrer de 1342 i es va allargar fins al 1574, l'últim dels grans temples gòtics de Barcelona. Es construí sobre l'antiga església romànica i el solar de l'antiga capella de Sant Celoni. Seguim travessant la Via Laietana i pel carrer dels Ambaixadors fins a la plaça de Santa Maria del Mar on hi ha el monument homònim. Durant els seus gairebé set segles d'història, els murs de Santa Maria del Mar han estat testimoni d'alguns dels episodis històrics més importants de Barcelona i ens mostren, a través del seu explendor gòtic, la prosperitat que la ciutat va viure en temps passats.

Durant l'edat mitjana hi havia un parell de cemetiris davan i a un lateral de la basílica. A prop hi ha el Fossar de les Moreres que és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-11 de setembre de 1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Es va triar aquest lloc per al memorial de guerra perquè s'hi trobaven dos històrics cementiris adjacents a la basílica de Santa Maria del Mar, la catedral del mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat. Passant pel passeig Circumvalació, veiem el Baluard de Migdia, una construcció del segle XVI, un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al segle XIX. Barcelona quedà protegida per onze baluards. Un baluard és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa o ciutat fortificada i està situat generalment en els cantons dels murs anomenats murs de cortina; té com a funció principal esdevenir punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues. Deixem la part més antiga de la ciutat i ens dirigim cap al cementiri de Poblenou situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona.












Ubicat al districte de Sant Martí, es coneix també com a cementiri de l'Est pel nom oficial que va tenir durant molts anys i com a Cementiri Vell, per oposició al Cementiri Nou que és el de Montjuïc. També fou citat, durant els seus primers temps com a Cementiri General. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època, però incloent algunes referències a l'antic Egipte, com un disc solar a la façana de la capella o el remat en forma de piràmide a l'entrada. L’arquitecte Antoni Ginesi es va inspirar en els cementiris de tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. El monument central és un mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona. l cementiri de Poblenou ha esdevingut un símbol de la Barcelona moderna i en ell hi reposen catalans il·lustres com el mateix Antonio Ginesi, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Valentí Almirall, Narcís Oller, Frederic Soler "Pitarra&quot" Lola Anglada, Mary Santpere o el marquès de Vilallonga. Amb la inauguració del Cementiri de Montjuïc l'any 1883 el Cementiri de Poblenou perdé importància, fins a arribar a la decadència total del segle xx. 



I ens falta per visitar el darrer dels grans cementiris històrics de la ciutat, el de Montjuïc. Avui hi ha dos cementiris més nous, que ofereixen aquesta serveis imprescindible, el de  de Collserola o Cementiri del Nord, el més modern i extens dels cementiris de Barcelona, tot i estar ubicat als municipis de Montcada i Reixac
i Cardanyola (Vallès Occidental). També existeix el cementiri metropolità de Roques Blanques, situat a El Papiol, també a la serra de Collserola, inaugurat el 1984. L'any 1890 es van construir 6.000 hipogeus i 70 panteons; actualment té 152.327 sepultures. Es va crear arran de la gran expansió demogràfica i de la pujada econòmica que va experimentar la ciutat de Barcelona en la primera meitat del segle XIX. El cementiri de Poblenou resultava, clarament, insuficient i el fet que es trobés en una zona de gran desenvolupament urbanístic no va impedir l'ampliació. El cementiri entra dins de la tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos, una situació pintoresca, unes boniques perspectives i un bon emplaçament de sepultures. Té una superfície d'uns 567.934 metres quadrats. Va ser inaugurat el 17 de març de 1883. Per l'època en què va ser projectat i construït, el cementiri acollí l'arquitectura del modernisme dins l'art funerari.
S'hi poden trobar bellíssimes i interessants escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en làpides, panteons i grups arquitectònics.  Dins el recinte hi ha diferents jaciments de diferents èpoques: bronze, ibèric, romà i medieval. Al llarg de la seva història el cementiri ha acollit personatges cèlebres de tota mena: polítics, literats, actors, personatges de societat, esportistes, criminals, artistes, arquitectes, eminències, que formen part ja de la memòria de Barcelona i de Catalunya. 











Abans de tancar la excursió, també visitem l'espai del Fossar de la Pedrera, dins del mateix cementiri. Fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista. Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel règim de Franco el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim. Cada 15 d'octubre les autoritats polítiques i la societat civil catalana realitzen una ofrena floral en memòria del president.
Una ruta diferent però molt interessant i amb molta història que us aconsellem fer algún dia.



2 comentaris:

  1. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15143446
    I aquesta ruta
    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15224946

    ResponElimina
  2. I Montjuïc
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20125181

    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21079479

    ResponElimina

Títol:
Escriu: