Dissabte 23 maig 2020, Mª Clara Martínez
L’any 2001 es va publicar la novel·la «Soldados de Salamina» de Javier Cercas, on es narren diferents episodis de la Guerra Civil que es van viure a la comarca del Pla de l’Estany. També aquesta novel·la va inspirar la confecció de tres rutes de senderisme que ens descobreixen els escenaris principals d’aquests fets. Nosaltres farem la que està centrada en el Santuari del Collell i els seus voltants. Deixem els cotxes i sortim del petit nucli de El Torn, en el que hi destaca l’església de Sant Andreu, bastida al llarg del segle XVIII sobre restes romàniques i preromàntiques.
L’any 2001 es va publicar la novel·la «Soldados de Salamina» de Javier Cercas, on es narren diferents episodis de la Guerra Civil que es van viure a la comarca del Pla de l’Estany. També aquesta novel·la va inspirar la confecció de tres rutes de senderisme que ens descobreixen els escenaris principals d’aquests fets. Nosaltres farem la que està centrada en el Santuari del Collell i els seus voltants. Deixem els cotxes i sortim del petit nucli de El Torn, en el que hi destaca l’església de Sant Andreu, bastida al llarg del segle XVIII sobre restes romàniques i preromàntiques.
Comencem a seguir marques taronges d’Itinerànnia. Passem per la granja Vilallonga i arribem fins un oratori de la Mare de Déu, que era punt de trobada i reagrupament dels romeus que anaven al Santuari del Collell. Seguim caminant fins arribar al Santuari de Santa Maria del Collell. Gran centre de pelegrinatge entre els segles XV i XVIII, que a partir de 1852 es va convertir en col·legi i seminari. Durant la Guerra Civil va patir una gran destrucció, va deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s’hi va establir una presó de guerra dels republicans. El 30 de gener de 1939, poc abans que arribés el general Franco, es va decidir afusellar 50 presoners vinculats a la Falange Espanyola. El 8 de febrer, amb l’arribada de Franco, els milicians republicans que hi quedaven van ser afusellats i enterrar en tombes sense edificar. Acabada la Guerra va tornar a funcionar com a col·legi- seminari, fins el 1978. Actualment és una casa de colònies. Per sort el Santuari és obert i el podem visitar per dins. És magnífic. Continuem la ruta però ens desviem una mica, arribem a la carretera on hi ha una creu de terme, i uns cent metres més endavant, per una rasa en paral·lel a la carretera, una altre dels punts claus de la nostra ruta: la Creu dels Afusellaments. En aquest punt, el 30 de gener de 1939, van ser afusellats 50 presoners de la presó del Collell, la majoria vinculats a la Falange Espanyola. Dos van poder escapar de l’assassinat massiu fugint enmig del bosc: Jesús Pascual Aguilar i Rafael Sanchez Mazas.
A la novel·la de Javier Cercas es recrea una escena en la que un jove milicià republicà rep l’ordre de perseguir a Sanchez Mazas, el troba, apunta... però no dispara. És un al·legat a la reconciliació i contra l'absurd de la guerra. Reprenem la ruta per darrera les instal·lacions esportives, per la pista i no massa lluny trobem un camí a l’esquerra que ens enfila a la serra de la Cadamont, on podem gaudir de bones vistes i visitar la cova de Ventatjol o de l’Ermità.
Tornem a la pista i ara ens arribem al cementiri de Ventatjol on hi havia l’ermita de Sant Feliu de Ventatjol, avui inexistent. Abans que s’abandonessin molts dels masos de la zona, aquest era el lloc de trobada dels parroquians i per les pràctiques cristianes. De nou a la pista, passem a tocar del mas de La Cadamont i baixem, pel serrat dels Piells fins el riu Ritort. Trobem un plafó indicatiu de la Font de la Teula, però ni rastre de la font.
Tornem a la pista i ara ens arribem al cementiri de Ventatjol on hi havia l’ermita de Sant Feliu de Ventatjol, avui inexistent. Abans que s’abandonessin molts dels masos de la zona, aquest era el lloc de trobada dels parroquians i per les pràctiques cristianes. De nou a la pista, passem a tocar del mas de La Cadamont i baixem, pel serrat dels Piells fins el riu Ritort. Trobem un plafó indicatiu de la Font de la Teula, però ni rastre de la font.
Ara ja ens queda la part planera de l’excursió d’avui. Per la pista anirem fins la finca del Castell de Roca i el Molí de Roca. Al ser una propietat privada ens abstenim d’entrar-hi i voltem pel darrera. Per una palanca creuem el Ser i ens desviem una metres més endavant a la dreta. Prenem el camí que mena a Briolf
i a uns 150 metres trobem l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. Actualment està en desús. Tornem a la pista i l’anem seguint, fins que s’acaba i ens fa tornar a creuar el riu. El camí està una mica aperduat, i el riu s’ha de creuar com es pot per les roques. Sembla ser que la tempesta Glòria va fer molt mal per aquesta zona. Ara anirem una bona estona per sender, passant per camps oberts, boscos i racons de gran bellesa a tocar de l’aigua. Encara haurem de creuar el riu una vegada més, per les roques, per anar a trobar la pista que ja ens portarà de retorn al punt de partida.
Masos abandonats i rònecs, ermites, antics molins... a petja d’un passat ple de vida. Espais i racons que van ser escenaris de diferents fets de la Guerra Civil Espanyola. Paisatges de gran bellesa... Què més podem demanar?
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
i a uns 150 metres trobem l’ermita de la Mare de Déu de Loreto. Actualment està en desús. Tornem a la pista i l’anem seguint, fins que s’acaba i ens fa tornar a creuar el riu. El camí està una mica aperduat, i el riu s’ha de creuar com es pot per les roques. Sembla ser que la tempesta Glòria va fer molt mal per aquesta zona. Ara anirem una bona estona per sender, passant per camps oberts, boscos i racons de gran bellesa a tocar de l’aigua. Encara haurem de creuar el riu una vegada més, per les roques, per anar a trobar la pista que ja ens portarà de retorn al punt de partida.
Masos abandonats i rònecs, ermites, antics molins... a petja d’un passat ple de vida. Espais i racons que van ser escenaris de diferents fets de la Guerra Civil Espanyola. Paisatges de gran bellesa... Què més podem demanar?
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: