Puig de la Força

Magnífica sortida aquest passat dimecres 15 d'abril en un lloc emblemàtic de la comarca d'Osona, el Puig de la Força. Conegut com el balcó de Sau, ens ofereix unes impressionants vistes del Pantà i de tot l'entorn de Tavertet amb els seus cingles de Tavertet també com a protagonistes.

Nosaltres hem sortit a tocar del Pantà i de la Riba, al indret conegut com el Solanell del Masnou. Aquí seguim un tram del GR-2 que ens portaria cap a Tavertet, però nosaltres trenquem a l'esquerra per pujar per el grau del Castell, un espectacular caminet que enfila entre els cingles imponents de parets vermelloses i que en alguns trams conserva l'antic enpedrat. 

Un cop a dalt, al Pla del Castell, anem seguint una pista plena de miradors i racons on podem contemplar la inmensitat del pantà que aquest dies està gairebé al 100 %. Ara només queda pujar al Puig de la Força de 741 metres. També es conegut com la roca de Sau. Per arribar-hi hem de tornar a baixar per unes escales i passar per un corriol entre baumes i grans penyes sense deixar la vista de les aigües del Ter que reposen al pantà. Un cop al coll hem de tornar a pujar passant per les restes de l'antic castell de Cornil i arribar al cim que torna a fer de balconada amb unes vistes espectaculars. Des d'aquest punt es pot apreciar la verticalitat de totes les parets de la cinglera.

I per acabar hem tornat al punt de sortida baixant per un altre grau per no repetir camí. Una molt bona sortida on hem ensopegat un dia fantàstic on a més, hi havia molta presència femenina.

Balcó del Penedès

(4 abril 2015 - Josep Mª Baró)

Aquest dissabte hem fet una excursió per l'Alt Penedès que contràriament al que es pot pensar no ha estat relacionada amb el món vitivinícola d'aquesta comarca que d'altra banda és de reconegut prestigi, encara que hi ha rutes molt interessant en aquesta zona que recorren les vinyes i els diferents cellers, avui nosaltres hem passejat per les serres de Font-rubi i del Bolet que són conegudes com "el balcó del Penedès" per les impressionants vistes de la plana que es poden veure des de les seves respectives carenes, visitarem algunes coves en aquesta zona càrstica del Penedès, fonts, antigues masies i castells.

Partim del petit nucli de Font-Rubi en direcció a la masia Mas Vallet per un sender poc fresat que en poca estona desemboca a la pista que porta a aquesta magnífica casa de pagès. Seguim la pista en molt bon estat fins arribar al desviament que ens porta fins a la cova de l'Arena, es tracta d'una antiga mina de la qual s'extreia pedra i sorra es calcula que durant el segle XIX i que segons diuen va servir per a la construcció del mas que acabem de passar, Mas Vallet. Tornem al camí principal on trobem dues cabanes de pedra seca molt interessants i seguim en direcció a Cal barraló una antiga masia abandonada, aprofitem per fer una parada i esmorzar.

Un cop reposades les forces ens dirigim a la Cova de l’Omella o també coneguda com Cova de l'Ametlla aquesta cavitat natural consta d'una sala principal d'unes dimensions respectables que s'utilitzava per arrecera al bestiar i segons sembla va servir també com a refugi durant la guerra civil.

Un cop vist el lloc ens dirigim cap al pas dels Lladres una impressionant escletxa oberta a la roca que ens permet accedir al fondal de Valldellos i admirar l'agulla de pedra del mateix nom aquesta zona és magnífica és un lloc màgic, ja hem passat del municipi de Font –rubi al de Mediona. Ara toca remuntar la carena de la serra del Bolet però abans visitarem la cova del Bolet, una de les més populars i llegendàries de la comarca habitada des de vuit mil anys abans de Crist on apreciem unes boniques formacions d'estalactites i estalagmites formant columnes que donen una entitat a aquesta cavitat. Seguim el nostre ascens cap al Bolet i ens aturem a la font del conill una preciosa font decorada amb ceràmica en un lloc creat per descansar una estona des d'on divisem perfectament aquesta emblemàtica Masia "El Bolet" . 

En poca estona arribem a la serra del bolet que recorrem ara ja de tornada a Font-rubi i poc abans d'arribar al nucli d'aquesta petita població visitar les restes del castell de Font-rubi del qual només es conserva una petita part de la torre de homenatge i alguna resta de paret també observem les restes de la capella de Sant Miquel, nomès ens queda baixar per un sender

estret i de fort fins al poble.

Fotografies de Julio Santiago

https://www.facebook.com/julio.santiagoortega/media_set?set=a.10205474176528135.1073741965.1662517645&type=1

Calonge - Vall de Molins - Castellbarri

Dissabte 28 març 2015
Per fer la sortida d’avui ens hem desplaçat a la població de Calonge, al Baix

Empordà – Girona – i ens hem endinsat per les Gavarres.

Partim d’un dels punts més emblemàtics d’aquesta població, els jardins  del seu castell, que va ser edificat al segle VIII pels comtes de Girona. Creuem la Plaça Major, passem pel carrer del Càcul (un carreró cobert per cinc voltes molt baixes sobre les que s’han construït les cases), i ens dirigim als afores del poble, tot creuant el riu Rifred per un pont de fusta. 

Un terreny pla, molt ric en aigua, ha propiciat que en aquesta zona s’hi hagin 

desenvolupat tota mena de conreus, sobretot petits horts. Un element molt característic son els molins, moguts pel vent, per extreure l’aigua del subsòl per regar els horts. Quasi cada casa tenia el seu, i els que encara queden en peu han sigut declarats patrimoni d’interès local.

Enfilem la riera dels Molins creuant-la pel Pas del Pont Penjat. Aquest pont ja no hi es, va ser arrossegat per la riuada d’octubre de 2005 i tan sols en queden les restes sobre un marge. El nom d’aquesta riera ve pel gran nombre de molins fariners que es van aixecar a la seva riba. Ara estan tots en desús, però encara es poden veure les edificacions en peus i les restes de les sèquies i de les rescloses, que formen racons de gran bellesa.

A la nostra dreta ens queda la gran urbanització de Cabanyes, que rep el nom 

per Bonifaci Vilanova, comte de Cabanyes. Encara es poden apreciar les restes de la seva gran mansió, al centre de la urbanització.

Passem a prop del Molí de les Roques, el Molí Cremat i el Molí d’en Lluís, i les 

restes de les seves rescloses, que després de les darreres pluges estan plenes a vessar. Deixem la riera i els molins i fem una visita al mas Rosselló i el seu entorn, on els anys 50, en els seus camps, hi va haver un gran campament d’instrucció militar, amb uns 4.000 homes. Eren acampats en tendes, per això en queden molt poques restes del seu pas. Tan sols una gran edificació, que se suposa eren les cavallerisses, i sis enormes dipòsits d’aigua, d’un milió de litres cadascun, quasi perduts en el bosc. Una mica més amunt, prenent un sender, ens apropem a visitar unes coves funeràries de l’època del paleolític. 

Som a les muntanyes de Ruàs, i tota aquesta zona es extraordinàriament rica 

en monuments megalítics. S'hi han catalogat més de vint coves funeràries, dòlmens, menhirs, i s’hi han trobat una bona quantitat d’ossos humans, eines i ceràmiques.

Pel mateix corriol arribem a la font Nina. El doll d’aigua brolla a través d’un càntir encastat a la paret, cosa que li dona un toc de gran originalitat.

A pocs metres de la font, ja a la pista forestal, trobem un indicador del mirador de Ruàs. Son unes enormes roques des de les quals gaudim d’unes vistes excepcionals de tota la Vall de Molins i les muntanyes que l’encerclen.

Des d’aquí ens dirigim a Castellbarri. Es un puig de vora 300 metres d’alçada que domina la vall de Molins i la plana, amb unes fantàstiques vistes sobre la plana de Calonge i el mar.  Aquí es poden trobar restes de construccions molt antigues, molt possiblement dels ibers, i en el seu punt més alt hi ha les restes d’una torre de guaita o de vigia.

Ara ens dirigim al mas Mont. Aquesta va ser una gran masia. Situada en un punt molt estratègic, des d’on es controla tan qui ve pel mar com qui ve per terra, en els seus temps va disposar fins i tot d’un forn de vidre.

Fem una aturada a la seva font, i admirem una alzina i un suro monumentals.

Deixem aquest mas, seguim la pista forestal i els indicadors, i passem per can Margarit de Dalt, un mas del tot enrunat. A pocs metres podem trobar-hi una curiositat: un surolí que creix entre dues grans roques. El surolí es un híbrid, es un arbre barreja d’alzina i suro.

Seguim carenant per la part mes alta de la ruta d’avui i arribem al mirador de la Creu del Castellar. Aquí ens sorprèn una espectacular vista de Calonge al nostres peus, amb Sant Antoni i la badia de Palamós al fons. I un gran menhir, presidint –ho tot. També en aquest cim hi trobem les restes d’una torre de vigia o de guaita. Ara queda tornar a Calonge. Tenim dos opcions: seguint la pista forestal ample que planeja suaument, o per un corriol que baixa pel dret. Nosaltres baixem pel corriol i en un moment som a baix..

Arribem de nou a Calonge, travessem el poble, visitem l’església parroquial de Sant Martí, i donem per finalitzada la sortida d’avui.

Aquesta ha sigut una ruta molt variada en la que hem fet un tomb per la historia de Calonge. Des dels monuments megalítics, passant, per les restes ibèriques, les torres de guaita, grans i imponents masos, el castell del segle VIII, els molins fariners i les grans i modernes urbanitzacions que s’escampen arreu.També hem descobert racons de gran bellesa. La Riera dels Molins, coves, fonts, miradors.... Una ruta molt recomanable per a tots, gens complicada, amb no massa desnivell i molt ben senyalitzada amb marques de PR.

Texte: Mª Clara Martínez  Fotos: David Garcia - Julio Santiago - Pere Chueca

Vall del Corb

Nova sortida entre setmana, el passat dimarts 14 de març, en aquest cas per la comarca de la Garrotxa.

El punt escollit va ser la Vall del Corb, a tocar del municipi de les Preses. Cal destacar un parell d'ermites, Sant Martí i Sant Miquel del Corb.

La primera és una menuda església d'una sola nau i absis semicircular. Si accedeix a través d'una escalinata i d'una porxada amb teulada a dues vessants. La segona, una mica més amunt, és romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó. La porta d'accés és dovellada i està protegida per una porxada. La  torre del campanar és amb teulada a quatre vessants.

Realment son uns racons fantàstics. Llavors hem seguit camí amunt per pujar al volcà del Racó, on el seu cim és el cràter de 140 metres de diàmetre. Des d'aquest punt tenim molt bones vistes a la vall i també a la ciutat d'Olot entre d'altres. I de baixada ens hem arribat fins les Preses, on també hem gaudit de la seva esglèsia i de l'ermita de Sant Sebastià.

Riera de Merlès

El passat dissabte 14 de març vàrem fer una sortida amb previsions de molta aigua. I així va ser, però no de la pluja que havia de caure, si no de la riera de Merlès. I es que aquest era l'objectiu, amb la finalitat de veure les fonts on neix aquesta peculiar riera. Ens situem entre les comarques del Ripollès i el Berguedà, on trobem el curs superior d'aquesta riera i que potser no és tant coneguda com la zona més propera a la carretera de Les Llosses on a l'estiu hi ha molta afluència de banyistes. És un afluent del Llobregat d'uns 54 kilòmetres.

Nosaltres l'hem seguit a partir de la Riba, on a part hi ha l'esglèsia de Sant Esteve dalt d'un turó. Seguint riera amunt trobem un molí, i més amunt una presa, que agafen el nom de la Riba. I es que tota aquesta zona està plena de grans masies, que totes elles tenien el seu propi molí. Es el cas de la Riba, que a més aprofitaven per fer electricitat.
Seguint aigües amunt, anem trobant gorgs espectaculars. El de Caselles, o el del Prat en son alguns exemples.

Més amunt hem arribat a la font de Mata i a la font de Merlès. La primera amb força aigua i la segona, ja pràcticament sense. En els dos casos es tracta d'una surgència on l'aigua brolla del subsòl a través d'una obertura de la roca.
La de mès amunt però, podem dir que es el veritable neixement de la riera, que mica en mica va creixent amb la incorporació de recs per totes bandes.
Desprès de veure les fonts, hem tornat enrere per anar a buscar el coll de Sant Jaume, que amb poc més d'un kilòmetre ens ha portat fins a Sant Jaume de Frontanyà. Aquest municipi és el menys poblat de Catalunya i està format per una vintena de cases, amb una plaça i dos carrers. Destaca la seva esglèsia dedicada a Sant Jaume. És un magnífic momument romànic molt ben conservat. És de planta de creu llatina i volta de canó reforçada amb arcs torals. Destaca sobretot el seu cimbori que reposa sobre els arcs del creuer.
És poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d'aquest període.
També destaquen els seus tres absis i un campanar d'espedanya.

Continuant la excursió hem seguit en aquest cas la riera del Molí, on de nou hi trobem un molí, el de can Quirze. I de nou gorgs meravellosos com el del Matxo. Ens hem desviat de la ruta per visitar unes antigues mines de carbó de la zona, a prop de les restes de la casa de Vila-rasa. La vegetació ha anat eliminant gairebé totes les restes d'aquesta activitat minera que hi havia hagut.
Tornant a la riera, encara hem passat per les restes d'un altre molí, el de Moreta. I recuperant la riera de Merlès, encara hem vist espais magnífics, on l'aigua era la protagonista, com el gorg Rodon o el gorg Negre, tots ells ideals per pendre un bany, a l'estiu.
La pista ens ha tornat al punt de sortida, a la Riba.
Una fantàstica excursió, potser un pel llarga ja que hem fet 21 km, que passa per paratges gairebé verges amb aigües netes i cristalines, que esperem que es conservin durant molt de temps.

I si al final ha plogut, però quan ja erem a Ripoll a les 5 de la tarda. Si haguessim fet cas de les previsions, no hauriem pogut aprofitar el matí amb aquesta sortida. Sort que l'Andreu és una mica tossut.