Sant Dalmai - Brunyola

Sortida a la comarca de la Selva entre les poblacions de Sant Dalmai i Brunyola. (Dissabte 19 abril 2025)

Ens situem a Sant Dalmai, un nucli que pertany al municipi de Vilobí d'Onyar. El primer que ens crida l'atenció és l'església dedicada a Sant Dalmai. L'edifici actual és  fruit de reformes que  van des del segle XII al XVIII. És de planta rectangular i l'element més distintiu és la façana amb coronament mixtilini. A la llinda hi ha la data del 1590. El campanar és una torre de planta quadrada, amb dos nivells de finestres geminades de punt rodó i teulada piramidal. 

Sembla que podria ser del segle XVII. Sant Dalmai té uns 600 habitants i tenim la sort que ens han acompanyat algún dels seus veïns que recorden el seu passat, com l'antic edifici de l'escola o la rectoria on hi vivia el mossèn Hermenegildo, que també feia de mestre, ens diuen. Anem deixant el nucli enrere i ens endinsem per la zona més agrícola on els camps de colza estan impressionants amb el seu groc característic. Entre les vistes que veiem destaca Can Costa, una masia del segle XVI. Passem també per una zona d'avellaners i ens trobem amb el riu Onyar, que el seguim una estona. I en el nostre cas acompanyats d'una mica de pluja.

Arribem fins a la bassa de Can Turon on hem aprofitat per esmorzar una mica. No és molt gran, però és un punt on el paisatge i la natura conviden a fer-hi una aturada. Una mica més avall trobem un altre punt fotogènic, la resclosa d'en Borra. Es va construir al segle XIX per portar aigua a uns horts i a un molí. No hi ha massa documentació però.  

També hi podem veure uns roures força peculiars. Seguim encara amb la presència de l'Onyar. Un riu que neix al Massís de les Guilleries i acaba ajuntant-se al riu Ter després de travessar Girona, amb una de les imatges més vistes, amb les façanes de colors i la catedral al fons. Deixem els roures peculiars d'aquesta zona i entrem en una zona d'alzines. Trobem un afluent de l'Onyar, la riera de Sant Martí. Es veu que antigament es volia fer una presa per controlar l'aigua i evitar així les possibles inundacions del riu al seu pas per Girona. Al final es va desestimar i així s'ha pogut conservar aquest paisatge fantàstic. Deixem el riu i tornem a canviar de paisatge i ja comencem a veure el nostre punt final, Brunyola. El gorc de la ginesta també ens acompanya en aquest tram final de la ruta, juntament amb els camps de colza. Sort que també trobem algun Gallaret que posa una mica de vermell a la postal. Tornem a creuar la riera de Sant Martí i passem a tocar d'un parell de masies. I finalment arribem a Brunyola. Hi destaca la seva església dedicada a Sant Fruitós, i una torre separada. Aquesta torre serveix de campanar i era una de les torres de l'antic castell. L'església no conserva res de l'edifici primitiu degut a les destruccions produïdes pel terratrèmol del 1472. L'edifici actual és senzill, amb porta adovellada, ull de boi i campanar d'espadanya doble. La primera notícia del castell la trobem a l'any 1.106 com a possessió de Ramon Berenguer III. Actualment només es poden veure tres de les quatre torres que hi havia. Si que el castell conserva la façana nord, amb portal adovellat, finestrals gòtics i, més o menys fragmentades, les altres tres façanes.

I aquí acabem aquesta fantàstica ruta d'uns 9 kilòmetres i 200 metres de desnivell, i amb molt bona companyia de gent del territori.

Powered by Wikiloc