Peguera

Sortida a un dels espais emblemàtics del Berguedà, el poble abandonat de Peguera, amb en Joan Colomer. (Divendres 11 abril 2025)

Ens situem al municipi de Castellar del Riu, ja que el punt de sortida el trobem a l'estació d'esquí i muntanya de Rasos de Peguera. Hi podem accedir des de Berga per una carretera, després de fer uns 17 kilòmetres. Iniciem la ruta avui, des de la part més alta de la nostra excursió. Comencem a caminar direcció el collet de Catllarí envoltats de restes de l'antiga estació d'esquí. Remuntadors i altres elements ens recorden que aquí hi havia hagut unes instal·lacions per practicar aquest esport. Si que encara es pot fer esquí de fons o passejades amb raquetes segons la web. I parlem de neu perqué tot i ser a inicis d'abril encara n'hem trepitjat força. Com que estem força elevats, gairebé a 2.000 metres, les vistes ja son espectaculars. Després d'un bosc de pins arribem a algun prat i vorejant el Tossal ja anem girant cap a l'esquerra direcció Peguera. Estem parlant d'uns 3 kilòmetres i ja haurem arribat a aquest poble abandonat que està dins el municipi de Fígols. 

L'arribada és espectacular ja que de força lluny, ja es pot veure l'impressionant roca i el poble als seus peus. Es tracta d'un paisatge magnífic. Hem de baixar una mica més i llavors enfilar-nos una mica fins al poble. El Roc de Peguera havia tingut un castell a sobre seu amb el mateix nom de Peguera. L'antic poble està situat a uns 1.630 metres d'altitud. Aquest va viure el seu apogeu entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX gràcies a l'explotació de mines de carbó. La seva decadència va començar amb el tancament progressiu de les mines, culminant amb l'abandonament definitiu l'any 1968 quan es va tancar l'última casa habitada, Cal Penjorell. El primer que trobem és l'església, el cementiri i la rectoria. L'església dedicada a Sant Miquel és d'època medieval i actualment està molt malmesa. Una mica més amunt trobem les restes de les cases. Es calcula que hi havia fins a 40 cases per la zona que s'havien dedicat al bestiar i el cultiu de patates entre d'altres. En l'època de més prosperitat, coincidint amb les mines, havia arribat a tenir uns 170 habitants. Cal Gran és l'habitatge més ben conservat tot i que la seva quadra per exemple, només conserva les parets exteriors. Molts dels edificis van ser enderrocats per els mateixos propietaris per evitar així pagar impostos i treure'n un rendiment venent teules i pedres. 

Ben esmorzats seguim la nostra ruta cap a l'esquerra. Hem parlat de mines i hem de veure les mines. La trobem a un kilòmetre del poble. Comencem a trobar antics elements com una torre on hi havia un transformador elèctric que subministrava electricitat a les instal·lacions generada per una màquina de vapor. I una altre casa en runes. Aquesta era la Cantina, on hi havia la seu administrativa de les mines i la casa del gerent. I més endavant podem trobar la boca d'entrada de la Mina Pepita. 

S'hi extreia lignit, un tipus de carbó mineral de formació geològica més recent, caracteritzat per ser de color negre amb una textura terrosa i una qualitat energètica mitjana-baixa. Aquí s'hi va desenvolupar una xarxa d'infraestructures per a l'extracció i transport del carbó. Una història molt interessant però hem de tornar enrere per continuar la ruta. I per no tornar per el mateix camí hem optat per pujar cap al Pedró, un cim de 2081 metres i tornar per el coll de la Creu del Cabrer i tornar així als cotxes. Si que aquest recorregut és una mica més complicat ja que hem de superar uns 400 metres de desnivell. I també hem parlat de neu. Doncs la sorpresa ha estat la quantitat de neu que hem trobat en mig del bosc. Això encara ens ha dificultat més la pujada ja que en algun punt ens enfonsàvem una mica. Un cop al cim del Pedró hi veiem una senyera onejant però poca cosa més. Els mateixos arbres ens priven de bones vistes. Això si, és el punt més alt dels Rasos de Peguera. 

El darrer tram, de baixada, ja és més agraït, tot i que algunes clapes de neu hem anat trobant. I ens tornem a trobar amb les restes d'aquesta estació que es va inaugurar oficialment l'any 1975. Actualment, com hem dit, funciona més com a estació de muntanya amb activitats tant a l'hivern com a l'estiu. Un recorregut de 12 kilòmetres i un desnivell acumulat de 600 metres. Podeu reduir aquests números i feu un anat i tornar pel mateix lloc si realment només voleu veure el poble. Nosaltres havíem de buscar més contingut per omplir el programa.

Powered by Wikiloc