Sortida a la Serra de Busa a la comarca del Solsonès el passat divendres 1 de novembre de 2024 amb l'Antoni Llagostera.
El Pla de Busa és un ampli i gran altiplà situat a uns 1.300 metres d'alt, tallat per les cingleres de l'Areny, del Moro i de la Creu, amb desnivells de més de 300 metres. S'estén des de la Vall d'Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. S'hi poden fer infinitat d'excursions. No fou fins a mitjans del segle XX que va obrir-se la primera pista per accedir-hi. Fins llavors només s'hi pujava per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superava les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. Nosaltres hem planejat la ruta directament des del Pla de Busa, a 1.251 metres. Aprofitant la dificultat d'accedir-hi, durant la Guerra del Francès, l'any 1811, fins i tot es va fortificar. Hi hem arribat per una pista que surt de la carretera de Solsona a Berga, al terme de Navès, al kilòmetre 9 i després de 13 kilòmetres hi arribem.
Des de la mateixa carretera ja veiem alguns punt interessants de la ruta, com l'església de Sant Cristòfol de Busa que hi passem de tornada. També observem les masies del Rial i casa Vila. Agafem un camí de terra que ens queda a l'esquerra i travessem el bosc del Rial, un paisatge increíble ja de bon començament. Els arbres de fulla caduca ofereixen uns colors de tardor espectaculars. Arribem al pla de la Bassa des d'on veiem perfectament la masia del Riau de Busa, una de les quatre masies que hi ha al pla. Ocupa la part principal del pla envoltada d'extensos prats de pastura. Travessem la Rasa de les Cases, un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. Tot seguit és el torn de les alzines, en aquest cap tofoneres, que deduïm que fa poc que s'han plantat. Seguint amunt arribarem a la Casa Vila, una masia en estat d'abandonament, arrecerada al peu de la Serra de Busa, al peu del Cogul. Val la pena anar contemplant el paisatge ja que és fantàstic.
Seguim cap el Capolatell on hi ha la presó de Busa. Abans però ens trobarem amb el mirador del Capolat situat a 1.355 metres. En aquest programa n'hem vist molts de miradors i podem dir que aquest és un dels més espectaculars. Està coronat amb una taula de pedra i un mapa de ceràmica policromada on podem veure els principals punts geogràfics de l'entorn. La Vall de Lord i el seu Santuari, el pantà de la Llosa del Cavall, el Port del Comte, la Serra de Verd, el Pedraforca, la Serra d'Ensija o els Rasos de Peguera son alguns exemples. I encara bocabadats seguim cap a la presó que cal accedir-hi per un petit pont, gens perillós, però cal anar amb comte. Aquesta presó natural de Busa o del Capolatell és un petit planell envoltat de cingles i separat del pla per una esquerda profunda i vertiginosa. A principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, va ser utilitzat com a presó, ja que no hi havia escapatòria possible, només a través del pont que hem passat que el posaven o el treien quan havien de passar els presoners. I les vistes continuen a l'alçada de la ruta, espectaculars. Per tant hem decidit esmorzar en aquest punt.
I un cop ben tips cal seguir caminant, ara amb una mica de pujada per anar fins a el Cogul. És el cim de la sortida d'avui. Una muntanya de 1.526 metres, el punt més alt de la Serra de Busa i que també forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Va ser un indret important en l'estratègia militar durant les guerres carlines. Des d'aquest punt tenim una bona vista de tot el Pla de Busa. Les formacions rocoses que veiem també son brutals. Per exemple les del Cingle del Moro. La combinació és perfecta amb roca, colors de tardor i al font del Pantà de la LLossa del Cavall. Seguim fent la ruta circular que ens torna a portar per la part més planera del pla on el bestiar pastura tranquil·lament.
Ens acostem ara a l'església de Sant Cristòfol que hem vist de bon inici. Es tracta d'un edifici neoclàssic construït damunt de l'església primitiva d'estil romànic. És d'una sola nau i l'absis ha desaparegut. De la part romànica en queda el mur del frontal, on és visible el campanar d'espadanya on només hi queda una campana. Continuem baixant i albirem un parell de masies més. La Bertolina que conserva escrits que daten del segle X. Actualment és un allotjament rural. L'altra que veiem és Ca l'Artiller i així hem vist les quatre masies que queden dempeus al Pla de Busa. Al segle XIV quan no hi ha via cap carretera n'hi havia fins a 17 de cases i a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants. Seguim ara ja cap als cotxes passant de nou entre bestiar que pastura tranquil·lament per la zona. I arribem de nou a la Creu de Busa, més o menys on hem començat aquesta espectacular ruta de 10 kilòmetres i uns 500 metres de desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: