Sant Julià del Mont

Sant Martí Vell – Salt de can Batlle – Sant Julià del Mont

(Mª Clara Martínez, dissabte 13 juny 2020)

Vistosa i variada caminada per La Garrotxa. Combinem rius i rieres, salts d’aigua i punts elevats amb vistes esplèndides. Sortim de Sant Martí Vell fins un encreuament on trobem els primers pals indicadors. Anirem seguin el GR-2 fins el salt de can Batlle. Ens trobem envoltats de rieres, camps ben verds, vaques pasturant i alguns masos i molins, paisatge característic d’aquestes zones baixes i planeres de la Garrotxa.

Al poc de començar a caminar trobem un desviament que ens porta a la Font Fresca. Enclotada, a tocar del torrent i ombrívola, un lloc ideal per anar els dies de més calor. Tornem a la pista i una mica més endavant un altre desviament ens porta a la Pedra del Diable. És un menhir, no massa treballat, que es troba al mig d’un camp. Darrera seu hi ha la clàssica llegenda de la noia que va fer un pacte amb el Diable per tal que aquest li construís un pont per creuar el riu abans de mitja nit.... Aquesta és la darrera pedra que no va poder acabar de col·locar....

Tornem a la pista principal i arribem al salt de can Batlle. Està espectacular, amb les darreres pluges! Vist el salt comencem a pujar a Sant Julià del Mont. El camí puja decidit i constant, però a mesura que guanyem alçada les vistes ens recompensen l’esforç. Algun mirador ens permet una aturada per contemplar el paisatge que es va obrint als nostres ulls. La serra de Finestres, Rocacorba, el Puisacalm, serra de Llancers, serra de Cabrera... Passem pel mas enrunat de Pruant, pel coll Satrapa, i arribem al cim de la serra de Sant Julià del Mont. El primer que trobem és el vèrtex geodèsic, punt més alt de la sortida d’avui, amb 907 metres d’altitud, i a tocar, el antic monestir benedictí de Sant Julià del Mont. En fase de restauració, una escala de ferro interior ens permet pujar a la torre i admirar les vistes. En document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és datat l'any 867. L’antic monestir benedictí es va establir en aquell indret a mitjans del s.IX per tal de colonitzar terres ermes.

Prop de les restes de l'església de Sant Julià del Mont es conserva una edificació ruïnosa. Era el lloc de l'habitatge dels primers monjos, després rectoria i hostalatge.
Reprenem la marxa, ja de baixada, per senders ben fresats, entre boscos d’alzines, en direcció al coll de Boixeda. Comença a apropar-se a nosaltres una tempesta.En arribar al coll de Boixeda, tenim l’opció (molt recomanable) de pujar al Puigsacreu i fer una visita a la petita ermita de Sant Abdó i Sant Senén. La tenim no massa lluny, amb menys d’una hora hi podríem anar, però la tempesta ens mossega els talons i decidim marxar d’allà de seguida. El camí de baixada des del coll de Boixeda fins la plana transcorre per dins d’un torrent. No em puc ni imaginar baixar per allà amb aquelles pedres molles o baixant aigua a dojo... Hem fet bé, la seguretat de les persones davant de tot. Arribem a la plana i tornem a passar per camps, granges i masies. Comencem a trobar pals indicadors cap a Sant Martí Vell, i en pocs minuts hi arribem.

En cap document conegut no se la cita com a parròquia independent, tot i que sempre ha tingut cementiri propi. És una església molt reformada al llarg dels segles. Va ser edificada molt abans del segle X, i fou consagrada l'any 989,pel bisbe de Girona però hi ha llegendes i tradicions que situen els seus inicis en època visigòtica. Els historiadors creuen que no fou realment la primera església, fet que es defensa la troballa d'un sòcol de tomba romana i un crani amb la punta d'una sageta incrustada. I ja tenim els cotxes molt a prop nostre.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.