Santuari del Far

Sortida al Santuari del Far el passat dissabte 30 de març amb en Toni Vilaró.
Sortint des del coll de Condreu, és una excursió fàcil i diverida. Nosaltres encara ens hi hem acostat una mica més amb el cotxe fins al coll de Malla. Des d'aquest punt de seguida tenim accés als cingles que abarquen des del Pantà de Sau, Tavertet i fins al Far. 

De seguida anem trobant miradors privilegiats que ens ofereixen molt bones vistes. El Santuari del Far és un dels llocs més visitats del país. És del segle XI i està situat a 1.112 metres d'altura. Les vistes s'obren al pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny.
Just a sota podem veure el llogaret de Sant Martí Sacalm. Les notícies més antigues del Far arrenquen de l'any 1256 i consta ja com a lloc de gran devoció el 1332. 

L'església forma un conjunt amb un gran edifici o hostatgeria, que era l'antiga casa dels ermitans. De tornada hem passat paral·lels a la carretera que hi porta. Passem per la capella de Santa Anna, un petit edifici d'una sola nau sense campanar.
De tornada ja als vehicles, ens hem dirigit fins al coll de Condreu i hem aprofitat per visitar l'espai de les Roques Encantades, un espai de conte de fades.

Hi trobem grans blocs de pedra coberts de molsa, heura i petites flors. La fageda i les fulles acaben de guarnir aquest indret tant peculiar, màgic i misteriòs. La capriciosa arquitectura natural ha creat petites coves, passos estrets, pots de pedra i molts amagatalls. Un bon lloc per perdre's una estona.

Foradada - Montsonís

Mª Clara Martínez (dissabte 23 març 2019)

Magnífica sortida al municipi de Foradada. Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera que comprèn diferents entitats municipals, entre les quals hi trobem les de Montsonís, Marcovau, Rubió de Baix, Rubió de Dalt i Rubió del Mig. Al nucli de Foradada travessem els seus carrers amb direcció a la part alta i ens trobem un monument dedicat a Arnau Mir de Tost, el conqueridor cristià del Pallars. Al cim del turó hi ha l’ermita de Sant Urbà, i un esplèndid mirador, des del que tenim una magnífica panoràmica del nostre entorn, amb el poble als nostres peus.

Comencem a caminar per una ample pista forestal, en suau ascens, i ens adonem que tot un seguit de petites marietes pintades en petites pedres ens van marcant el camí.

En arribar a uns grans dipòsits d’aigua, prenem un camí que surt per la dreta (també marcat amb marietes), que s’enfila per la muntanya fins arribar al cim del Munt de Montsonís. Allà s’hi troben una gran senyera, un vèrtex geodèsic, i unes espectaculars vistes.

Tornem als dipòsits i seguim caminant per la pista, fins trobar les restes d’unes trinxeres i uns nius de metralladora de la Guerra Civil. Al voltant de Foradada es conserven importants restes bèl·liques d'aquests enfrontaments, entre les quals cal destacar aquesta de la Serra del Munt i les del Serrat de Les Forques. Gracies a la seva accessibilitat, en l'actualitat es poden visitar. Som a una zona enlairada i assolellada, i fem una paradeta per esmorzar una mica i recuperar forces.

Amb la panxa plena, iniciem un fort descens, fins un espectacular bunker, a tocar del Barranc del Salí, excavat dins una gran roca i des d’on es domina una gran part de territori. A l’altre banda del torrent del Salí trobem el despoblat de Rubió de Baix, situat damunt d’un turó, amb el riu Segre als seus peus.

D’aquest poble abandonat en destaquen les restes del castell, l’ermita de Sant Eudald del Castell, l’església de Sant Miquel, i el cementiri. Pujar fins el castell, on tan sols resta mig en peus una gran torra esventrada, no ens deixarà indiferents.

Seguim la nostra ruta, fins el nostre proper objectiu: el Santuari i l’església de Santa Maria de Salgar. Normalment, aquest santuari és tancat, i les claus s’han de demanar a la botiga de Montsonís. Però hem estat de sort i hi hem trobat un grup de gent molt amable que ens han permès fer-li una visita abans de tancar. I n’hem sortit encantats.

El Santuari i Església de Santa Maria de Salgar resta engorjat entre el Puig d’Antona (on es troven les restes del castell de Malagastre, un antic poblat ibèric i les pintures rupestres d’Antona), i la Serra de Salgar. El Segre travessa engorjat per un congost espectacular ple de coves i espectaculars balmes. En un inici era un santuari marià en el que es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint era treta en processó en cas de sequera. La capella amb la imatge de la Mare de Déu la trobem en una petita cova a la part més alta del santuari, on s’hi accedeix per un camí empedrat, amb baranes de fusta que s’enfila per la roca. L’últim tram és una escala de fusta. Una meravella. Vist el santuari, emprenem direcció a Montsonís, ara ja per bona pista asfaltada.

Montsonís és un poble del municipi de Foradada i més de la meitat de la població es troba disseminada. A la part alta del poble hi ha el Castell de Montsonís, construït l'any 1024 per ordre del Comte d'Urgell, Ermengol II. 

El castell està emplaçat al nord del nucli de Montsonís. Consisteix en un gran casal senyorial, bastit probablement entre els segles XV i XVI sobre restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, de planta aproximadament quadrada i construït sobre el fort pendent cap al nord-est. A la banda occidental hi te adossada l'església barroca de Santa Maria del Castell, antiga església del castell i actual parròquia del poble. De la seva església parroquial de Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar. Una visita guiada per l’interior del castell ens ofereix la possibilitat de conèixer molts detalls de la vida dels seus habitants.

I ja tan sols ens queda tornar a Foradada, per la carretera.

Esperem que us hagi agradat, i fins la propera.

Espinelves

Ruta per Espinelves i Arboretum de Masjoan 

Mª Clara Martínez (dissabte 16 març 2019)

Espinelves és un petit municipi de la comarca d’Osona, però administrativament pertany a la província de Girona. Es tracta d'un petit poble de dos-cents habitants situat al mig de la zona del Montseny i Les Guilleries. Si fem un passeig pels seus estrets carrers podem visitar l'element més característic de la vila: l'església romànica de Sant Vicenç d'Espinelves, del segle XI, i que té al seu interior una portalada romànica del mateix segle.

Però sens dubte, pel que realment és més conegut el poble d’Espinelves, és per la Fira de l’Avet que, des dels anys 80, es celebra cada any per Nadal. Es tracta d'una fira on un centenar d'artesans de diferents especialitats ens presenten les elaboracions en directe, enmig d'avets que esperen ser guarnits a les cases de Catalunya. Els avets que s'hi troben han estat conreats a la zona d'Espinelves.

Per fer la caminada, ens dirigim al veïnat de França, tot seguint el Camí Vell d’Espinelves a Sant Hilari Sacalm Ens comencem a enfilar, primer per pista asfaltada envoltats de grans cases, i després per pista forestal, fins els Camps de Galzeran. Comencem a transitar per frondosos boscos, d’alzines, roures i castanyers a la part més baixa de la muntanya que, a mesura que anem guanyant altura es converteixen en majestuosos boscos d’avets. Passem per davant d’un mas enrunat i mig engolit per la vegetació, La Talaia. Es probable que, en el seu temps d’esplendor, quan encara no hi havia arbres en aquells camps, des d’aquest mas es tingués bona vista del Montseny. I d’aquí el seu nom.

Seguim una estona més travessant impressionants boscos d’avets, per racons on la boscúria enfosqueix notablement l’ambient, donant al paisatge un cert to de misteri. Arribem a un coll on canviem la vesant obaga de la muntanya per la vesant solella. 

Anem vorejant el Turó de la Guàrdia. No hi pugem a fer el cim, atès que hi ha molts arbres i poques vistes. En canvi, des de la pista per on caminem, tenim unes espectaculars vistes del massís del Montseny. Les Agudes, Matagalls, Sant Segimont.... fantàstiques! Aprofitem aquest privilegiat entorn per fer una paradeta, esmorzar i recuperar forces. 


A partir d’aquí ja anem en descens, per zona assolellada, iniciem el descens de tornada a Espinelves. Travessem grans camps amb plantacions d’avets a la zona més alta, i observem com va canviant la vegetació al nostre entorn. Avets a dalt de tot, alzines a la part mitjana, i roures i castanyers a la part més baixa de la muntanya, ja a tocar d’Espinelves.

Tornem a ser al poble d’Espinelves, que es mereix una passejada amb calma pels seus estrets carrers empedrats per admirar la bellesa de les antigues cases i tots els detalls que les envolten. Però.... encara ens queda un lloc per visitar.

A tan sols cinc-cents metres del poble hi ha la masia Masjoan amb l’Arboretum.

Masjoan és una masia d’Espinelves del segle XII on la família Masferrer resideix des del 1710. Actualment al Masjoan hi ha la major concentració d’arbres monumentals de Catalunya, declarats com a patrimoni natural per la Generalitat. Es tracta de l’arbreda de Masjoan on podreu trobar 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40m d’alçada, com l’avet més alt del país, amb 49m. També destaquen un conjunt de sequoies, la més alta de les quals mesura 44m i té un diàmetre de 201cm. Set d’aquests exemplars han rebut la catalogació d’arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya.

I com a curiositat, una espècie única, originada en aquest lloc. Els anys 50 es va produir la hibridació natural entre l’avet comú del Montseny i l’avet andalús.

Se li va donar el nom de la casa com a reconeixement del seu origen i descobriment, Avet de Masjoan (Abies Masjoanis). Tornem al poble i fins aquí la sortida d’avui.

Una caminada fàcil, amb una gran varietat de paisatges i vegetació i per bons camins, encara que, si no es coneixen una mica, recomano portar GPS o un bon mapa. Les pistes i camins es creuen per tot arreu i és fàcil que ens despistem.

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Parròquia de Ripoll

El passat 11 de març l'Antoni Llagostera ens va proposar una sortida per els entorns de Ripoll, que antigament havien tingut entitat pròpia, a la parròquia de Ripoll. Segurament molts dels indrets visitats son poc coneguts i molt poc transitats, però val la pena recordar el nostre passat i alhora reivindicar que potser alguns edificis estàn en molt malt estat i es poden acabar perdent.

Hem començat a caminar tocant la pista que ens porta a Llaés des de Sant Bernabé de les Tenes. Un cop aparcats els cotxes, enfilem per un camí direcció al primer punt, el Bofí. Estem davant un conjunt d'edificacions deshabitades i que estan en mal estat, en un entorn extraordinari.

Molt a prop hi ha l'església de Sant Vicenç de Puigmal que existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV, després s'iní com a sufràgia a Llaés. L'església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII el seu estat de conservació és nolt deplorable. Una altra masia que hem visitat és la de les Corts de Llaés. Just al costat hi ha una capella romànica del segle XIII, molt poc coneguda i visitada, la de la Mare de Déu de les Corts o del Puig de França. Estem davant una església rectangular, amb carreus ben treballats, sense absis, però amb una part posterior notable per l’existència d’una petita finestra amb un carreu superior treballat. També és conegut com el Santuari del Puig de França.

I seguim la ruta ara baixant per anar a buscar la riera de Vallfogona on hi trobarem el Molí de la Sorra, el més important de Llaés. Tot i que també està en molt mal estat, encara s'hi pot veure alguna pedra del molí fariner. I ens anem acostant ja a la zona de Llaés on hi trobem molts punts d'interés. És el cas de la

casa de La Vila de Llaés, una de les grans masies de la zona. Estem davant una obra arquitectònica popular, d’autor desconegut, dins del neoclassicisme del segles XV-XVIII. Una de les coses que voliem veure en aquesta sortida és la quantiat d'arbres monumentals que hi ha a la zona. La majoria d'ells estàn en els terrenys d'aquesta casa. Hi ha tres exemplars d’alzina que mereixen sense cap dubte el qualificatiu d’arbres monumentals: El primer és l’Alzina del Capelló.

El segon sense cap dubte és l’Alzina Bifurcada i el tercer l’Alzina Rodona. 

També trobem roures espectaculars i algun llorer. Abans de marxar hem visitat el panteó de Llaés, un monument dedicat als soldats afusellats pels carlins el 1874 en aquesta zona. Està situat en un prat a sota del castell o església de Llaés. Es tracta d’un monument neoclàssic, curiós per la seva ubicació i proporcions, 6 metres d’alçada. Fou inaugurat el 18 de febrer de 1879 i relacionat amb un luctuós episodi històric de la guerra dels Carlins que commemora l’afusellament en aquell indret de 72 carrabiners el 17 de juliol de 1874.

I tornant enrere encara hem passat per l'Hostal de la Serra, avui convertit en un hostal. És una obra arquitectònic a interesant, amb un conjunt edificat d’una certa consideració. Estem davant una obra popular, d’autor desconegut, amb elements dins de l’estil medieval i del barroc, del segle XVII.

Com veieu un sector de Ripoll que val molt la pena visitar i gaudir-ne si a més tenim en compte que encara ens ofereix moltes més possibilitats. Nosaltres hem previst deixar-hi un cotxe de bon matí per tornar cap al punt de sortida.

Fins a la propera.

Olot i el seu entorn

OLOT – MONTSACOPA – PARC DE PEDRA TOSCA – LA MOIXINA – PARC NOU

Dissabte 9 març 2019 (Mª Clara Martínez)

Sortida a Olot, la Garrotxa, amb la idea de descobrir els seus racons més emblemàtics i els paisatges i la natura que l’envolten.

Comencem deixant els cotxes a l’aparcament del cementiri i pujant al volcà Montsacopa. La pujada la fem per unes escales arranjades amb travesses de fusta. La pujada és forta però curta, i sense adonar-nos arribem a dalt. El volcà Montsacopa va ser un lloc estratègic durant la guerra del Francès i les guerres carlines. La situació geogràfica privilegiada d’aquest volcà, amb vistes a les entrades d’Olot des de Castellfollit de la Roca, fins a Riudaura i la Vall de Bianya, va ser un punt clau per defensar la ciutat dels setges i els atacs dels enemics. És un dels volcans de la Garrotxa amb el cràter més perfecte. 

Presenta una forma circular d’uns 120 metres de diàmetre i 12 metres de profunditat, i s’hi pot passejar pel seu voltant. Aquí dalt hi trobem l’ermita de Sant Francesc, un parell de torres de guaita, i les millors vistes aèries de la ciutat.

Baixem pel costat d’una antiga gredera i creuem la ciutat, tot admirant la bellesa i la historia d’alguns dels seus racons i monuments més emblemàtics.

Curiositat: Quan els terratrèmols del 1427 i 1428 van ensorrar la ciutat d’Olot, el rei Alfons IV el Magnànim va permetre que els olotins decidissin si volien reconstruir la ciutat al mateix lloc o en un altre. Tal era la magnitud de la tragèdia. La decisió va ser construir-la fora de les antigues muralles i, per tant, fora del control de l’Abat de Ripoll, cosa que no li va agradar gaire. És gràcies a aquesta reconstrucció que els carrers propers a la plaça Major estan disposats en forma de quadrícula. La Plaça dels Braus, la més antiga de Catalunya. El Passeig Miquel Blai, també conegut com el Firal, per ser on antigament es feia la fira del bestiar. L’església parroquial de Sant Esteve, que a dins seu hi he el Museu Parroquial. 

I la Plaça Clarà, o Parc Vell, que ocupa avui terrenys on antigament hi havia fins al 1835, el convent i l’horta dels frares caputxins. Aquest és un dels llocs més emblemàtics d’Olot on se celebren diverses activitats, la més important sense cap dubte, la Fira del Dibuix.

A la sortida de la població, a tocar del riu Fluvià, hi ha la Font de Sant Roc. Un bonic espai amb la font, taules i bancs per a fer pic-nic i l’inici de la ruta del Carrilet. Tot seguint el traçat de les vies de l’antic tren de via estreta, s’ha habilitat aquesta important via verda que es pot fer a peu o en bicicleta. Aquest traçat fins a Girona, de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. Un cop a Girona, connecta amb el següent tram de la ruta del Carrilet cap a Sant Feliu de Guíxols. També es pot optar per fer els primers quilòmetres de la futura ruta del Tren Pinxo, que actualment enllaça Girona i Sarrià de Ter.

Deixem el poble enrere i ens endinsem al Parc de Pedra Tosca. En el procés de desamortització de Mendizàbal, aquestes terres van ser cedides als pagesos que començaven a rebel·lar-se contra els abusos de poder dels senyors feudals. Amb molt esforç, els pagesos varen anar creant una sèrie d’artigues o petites parcel·les que, gracies a la riquesa de la terra volcànica, podien cultivar. Amb les pedres que van haver de anar traient, anaven aixecant murs i marges i algunes barraques. Ara s’estan recuperant totes aquelles construccions i s’estan mostrant al públic, per donar a conèixer aquesta historia i el gran esforç d’aquesta gent.

Anem una mica justos de temps i anem directament al Paratge de la Moixina i la Deu. En aquest paratge d’espectacular bellesa hi trobareu dues de les fonts més conegudes d’Olot: la font de la Deu i la font de la Moixina. Ara bé, un dels seus atractius principals són els roures monumentals que presideixen l’espai donant-li una singularitat única, els aiguamolls, i els canals d’aigua envoltats de joncs.

Abans de deixar aquest espai, trobem la petita ermita de la Salut. La seva existència és deguda a l'empenta del rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot Mossèn Joan Delgar, qui veient que molts dels habitants del veïnat de las Deus, després del treball de tot el dia, no tenien ànims per fer mitja hora de camí per anar a la parròquia a resar. El rector va decidir de construir-hi aquesta capella. I finalment arribem al Parc Nou, un espai de sorprenent bellesa, on hi trobem el Museu dels Volcans, sobre el vulcanisme, els terratrèmols i els ambients naturals de la Garrotxa. També hi ha un jardí botànic, amb espectacular roureda de roure pènol, catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Ja tan sols ens queda tornar als cotxes, amb el record d’una magnífica sortida, apta per a tothom, i que es pot escurçar o allargar al gust. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.