dimarts, 18 de juny del 2013

De l’Espona de Saderra a l’Hostal del Vilar

Amb un denominació així, podem pensar que varem anar a uns lloc amagat. Doncs, no. Varem sortir al costat de la C-17, a Orís, varem creuar el Ter i ens varem pujar cap a l’altiplà del Lluçanès, tot seguint espais poc concorreguts, però plens de referències a la ramaderia transhumant, al romànic, a grans famílies catalanes, a grans masies i a panorames tant interessants com el que es pot albirar des dels Munts.

La sorpresa fou constant: Sols sortir teníem al costat la gran casa pairal de l’Espona de Saderra, “un dels més rics d’aquesta terra”, com diu la dita.
A continuació passarem el riu Ter, especialment cabalós en aquests dies i ens arribarem fins l’hostal de Bajalou, tot admirant un amagat pont, on valdria la pena una petita neteja de la vegetació del lloc.
De pujada cap a la serra de Bescanó ens varem trobar amb la sorpresa d’un estol de voltors impressionant, que tenien la seva vista posada en l’abocador controlat d’Osona, instal·lat a Orís.
El següent punt d’atenció fou el veïnat de Gallifa amb la seva església de Sant Miquel i, a continuació, les restes del castell de Montorroell.












Pujarem als Munts, on ens varen gratificar amb una cervesa, i cap a l’Hostal del Vilar, lloc cada 28 de setembre d’una fira ramadera de gran tradició, que pel que ens explicaren gaudeix de bona salut.
Una excursió molt complerta per uns espais poc concorreguts però plens d’al·licients.


Sortida feta el passat dissabte  1 de juny de 2013.
Texte i fotos Antoni Llagostera.

dilluns, 10 de juny del 2013

Mare de Déu de la Salut

El passat dilluns 27 de maig l'Andreu i en Toni Vilaró vàren fer una escapada per gravar un altre programa del Caminant per Catalunya, a Osona. El punt de sortida va ser el coll de Condreu, que limita amb les comarques d'Osona i la Selva i gairebé amb la Garrotxa. De fet el punt de destí, la Mare de Déu de la Salut es del terme municipal de Sant Feliu de Pallarols, a la Garrotxa.

L'origen del santuari de la Salut és una petita capella del segle XVII. Més tard, durant el segle XVIII s´hi va aixecar un santuari neoclàssic i una hostatgeria, mentre que l'edifici actual data de 1862. També hi ha un restaurant. Una balconada ens ofereix magnífiques vistes de Sant Feliu de Pallerols, la plana d'en Bas i la vall de Brogent.


Per arribar-hi també es passa per el costat de les Roques Encantades, un paratge molt recomanable, gairebé de conte de fades. Hi trobem impressionants roques enmig d'una fageda, amb formes i mides curioses.
També han gaudit del pla dels estanys, on la combinació de l'aigua amb la natura ens ofereix unes  imatges maravellones.
Una sortida fàcil per gaudir amb tota la família amb 3 espais ben diferenciats.




dimarts, 4 de juny del 2013

Pla de Busa i Capolatell

Sortida dissabte 25 maig 2013

Ens hem aproximat per segons vegada al Pla de Busa per a conèixer el seu costat oest i central.
Avui comptem amb un nou element de Caminant pel Ripollès, en Miquel.
L’excursió estava plena de punts interessants i els hem complert tots.
Varem pujar des de Sant Miquel del Coll d’Arques pel pas fortificat del Grau de La Guàrdia. I en aquest punt no podíem deixar d’arribar-nos fins La Guàrdia, un gran mirador sobre la plana del Solsonès.
A continuació, fent un esmorzar abans, a la Creu del Capolat, ens varem dirigir al Capolatell o presó de Busa, on foren empresonat molts soldats francesos durant la guerra del Francès.

Busa, totalment rodejada de cingleres quasi inaccesibles, fou fortificada durant la guerra del Francès, amb pobres dirigides pel frare e enginyer Agustí Canelles.
Fet una visita al Capolatell, on varen trobar l’avenç del dimoni, ens dirigirem al punt més alt de la serra de Busa, El Cògul, on hi ha unes magnífiques vistes sobre el prepirineu lleidetà.


Visitada l’esglesia de Sant Cristòfol de Busa retornarem al punt d’inici per la canal del Rial, una impressionant baixada, no sense abans haver passat pel serrat de la Capella, on tinguérem noves oportunitat de fer amplies panoràmiques.


En Jordi, com sempre, fou un guia especialment capaç, que ens va indicar els punts essencials dels panorames geogràfics que veierem.

Escriu: Antoni Llagostera  Fotos: Jordi Freixa

dilluns, 27 de maig del 2013

Tavertet i pla d'Aiats

Aquests darrers dies hem fet un parell de sortides del Caminant per Catalunya, entre setmana, amb en Toni Vilaró per la comarca d'Osona.
La primera a les Cingleres de Tavertet. Sortint de sota el barret d'en Paradeda i el morro de l'Abella i seguit ben be per sota les cingleres, on es gaudeix de formes i baumes espectaculars acompanyades de bones vistes. I amb punt final a Tavertet, aquest bonic poble declarat bé d'interès cultural.


I la segona sortida, al pla d'Aiats. Una plataforma tabular i acinglerada de més de 3 kilòmetres d'extensió i de 200 a 300 metres d'amplada i que està a uns 1.300 metres. No cal dir que des de qualsevol punt es pot gaudir de vistes panoràmiques espectaculars.


Dos programes que podeu veure aquests dies a TV Ripollès i a la Xarxa de Televisions Locals i ben aviat a la televisió a la carta.
http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya

dimarts, 14 de maig del 2013

Torrent de la Masica

Aprofitant la festivitat del 1 de maig el Caminant per Catalunya va fer una nova sortida per la comarca del Ripollès. En aquest cas a Vallfogona de Ripollès, per gaudir del Torrent de la Masica i els seus entorns.
El punt d'inci es a la mateixa població, on val la pena visitar el seu nucli medieval, encapçalat per la plaça de la vila amb els seus carrers, o el campanar de la Mare de Déu del Pòpul.



Començem la caminanda seguint el GR-3 que travessa la riera amb un pont medieval construït al segle XIV pels senyors de Milany. A l'alçada de la Font de la Tosca, cal pujar les escales que hi ha a l'esquerra per visitar una antiga teuleria, la del Pinatar de l'Obra on hi havia un forn per coure teules i rajols.
Seguim la pista que ens portaria a Llestenosa però la deixem passant per els collets d'en Bauma i entrem dins el bosc on trobarem el forn de calç, una construcció de pedra que servia per coure la calç per fer cabanyes o arreglar cases. 



Al cap d'una estona ja trobem el Torrent de la Masica on brolla una quantitat d'aigua molt generosa. El mateix Torrent va fent vàries gorgues que anem seguint. També s'hi incorpora la riera de la font del Bisbe i més avall trobem un salt impressionant. Una passera ens ajuda a travessar i mentre anem deixant l'aigua enrere, podem visitar la cabana d'en Buxaté. Un cop recuperem la pista tornem a passar per la font de la Tosca, que també val la pena fer el recorregut que passa enmig d'aquest pedregam tant peculiar.



I amb una estoneta més i desprès de tornar a travessar la riera de Vallfogona tornem a arribar al poble. Una sortida que es pot fer tot l'any per gaudir de les estacions i els canvis que va fent. La primavera és una de les millors èpoques per fer-ho.



Una sortida que ens ha acompanyat la Carme Freixa, que coneix aquest territori pam a pam i que com a alcaldessa de Vallfogona, vetlla per que es conservi i alhora mira de recuperar el patrimoni del passat, com la teuleria i la cabana que hem vist.
FOTOS: Pere Ferrer