Queralt

Aquest dissabte 13 de febrer hem fet una de les sortides obligades per qualsevol excursionista, el Santuari de Queralt a Berga. Situat a 1.200 m. és anomenat com el " balcó de Catalunya " degut a la seva peculiar ubicació. I ho hem fet per una ruta que ens permet pujar per Sant Pere de Madrona i així baixar per la drecera de Queralt no repetint camí.

Nosaltres hem fet la sortida des de les cases de Fumanya, a peu de la carretera que també ens portaria a Queralt o a Rasos de Peguera. Us recomanem, però, si teniu temps començar des de la plaça Sant Francesc de Berga i així fer una mica de turisme per aquest poble de 16.000 habitants. El camí de seguida puja i seguint cap a la dreta, amb 30 minuts arribem a Sant Pere de Madrona, església romànica i que fou parroquial fins al segle XIX. Peculiar per la situació en un turó i la llàstima és que està vallada i tancada amb clau.

A partir d'aqui hem de fer un puja i baixa per un camí que es fa lloc entre les roques d'aquest massís i que amb 20 minuts ens acosta primer al pàrquing i pujant 160 esgraons als peus del Santuari. Un cop aquí és visita obligada veure la imatge de la Mare de Déu de Queralt i gaudir de les vistes que ofereix aquest indret.

Nosaltres també hem fet una ruta d'uns 30 minuts que volta el cim de Castell de Berguedà i que passa per la cova de la troballa on segons diu la llegenda fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

Seguim per el mirador d'en Garreta, la cova de Sant Ignasi, la Capella de Sant Joan, la Font del Bou i de seguida tornem a ser a Queralt on hem esmorzat.

I la baixada cap a Berga l'hem fet com deiem, per el camí de Queralt que baixa en picat uns 400 metres entre camis i escales i amb la companyia de 3 capelles on podem reposar. La capella de Nostra Senyora dels Dolors, la de Sant Jaume i la de Sant Jacint, totes tres del segle XVII.

I així arribem al cotxe amb nomès 6 kilòmetres de recorregut que es poden fer amb poc més de dues hores però que val la pena posar-hi almenys un parell més per visitar el Santuari i gaudir de les vistes. Nosaltres avui no hem tingut gaire sort amb el temps, ja que les vistes no eren apreciables, només hem vist la ciutat de Berga. Per fer el programa per la tele algun invent haurem de fer. Tambe hem gaudit de les explicacions de Mn Ramon Barniol i no tant de la "bronca" d'un avi ja que sembla que hem deixat el cotxe en un lloc que feia nosa.

En tot cas ens veiem en el pròxim Caminant per Catalunya que sembla que serà cap a Vallfogona.

Llafranc - Tamariu - Llafranc

Interessant sortida la que hem fet aquest dissabte 30 de gener amb el programa Caminant per Catalunya. Ens hem desplaçat al Baix Empordà, cap a Palafrugell i més concretament a Llafranc, per fer una circular fins a Tamariu i tornant al punt d'inici. La excursió combina mar i muntanya amb uns 14 kilòmetres plens de sorpreses i atractius.La sortida doncs és des de Llafranc, al mateix passeig marítim a tocar de l'aigua del mediterrani. Ens enfilem per els seus carrers just al costat de l'esglèsia de Llafranc dedicada a Santa Rosa. El camí està ben marcat com a PR amb ratlles blanques i grogues. De mica en mica les vistes comencen a ser espectaculars, gairebé com alguna de les cases que hi ha en les zones residencials. Passem a prop del Puig de Rais i entrem als plans dels Torents. Seguint la pista, i quan ja portem uns 20 minuts de camí ens desviem 100 metres a l'esquerra (ben marcat) per visitar el Dolmen de Llafranc o també anomenat de Can Mina dels Torrents. Format per tres lloses verticals i una de coberta de granit. Recuperem el camí direcció Tamariu fins a una nova cruïlla on podríem pujar al Far de Sant Sebastià a la dreta o anar a Palafrugell cap a l'esquerra. Ens desviem una altra vegada cap aquesta població empordanesa per buscar la font d'en Marcort. En aquest cas no la trobem, no està ben indicada i deduïm que està en una finca particular. El que si que hem vist és un pi gros d'uns vint metres d'alçada. Desprès de perdre uns 25 minuts buscant la font, tornem a buscar el trencant per seguir cap a Tamariu. Seguint el camí podem gaudir dels prats verds i masies habitades. Arribem a la carretera que travessarem uns 100 metres i trencarem a l'esquerra seguit les marques del PR. Deu minutets més i ens trobem el Pou de Veïns al mateix camí que segons indica data del 1878. Anem seguint la pista ara per zones ombrívoles i tranquiles. Al cap de 20 minuts agafem un moment una pista de la dreta que ens portarà al Puig Gruí (164m) i que està ben marcat ja que hi ha un dipòsit d'aigua. Aquí hem de contemplar una estona les vistes. Des de el Pirineu nevat, fins a la costa i observant tots els paisatges del Baix Empordà i els seus nuclis i poblets petits o grans com Palafrugell.

Tornem a buscar el camí i iniciem un descens cap a la dreta fent una ziga-zaga molt ben marcada, pel mig del bosc fins a entrar a una urbanització ja de Tamariu. Baixem el carrer del Perú i trenquem a l'esquerra per trobar la font d'en Cruanyes que és molt antiga i amb aigua bona, tot i que està un xic bruta i pintada i l'entorn ple de deixalles. Tot i aixó decidim esmorzar aquí portem 7 kilòmetres. Ara caldria recuperar el camí fins la urbanització, però una parella ens recomana baixar per la mateixa riera ja que no hi ha aigua i han netejat l'entorn. Ràpidament ens porta a Tamariu entrant per el costat del càmping del mateix nom i trepitjant el carrer de la Riera arribem a la platja on recuperem la vista mediterrània. Ara ja agafem el GR 92 per tornar a Llafranc seguin un tram del Camí de Ronda. Travessem alguna platja, com la dels Liris o la cala d'en Roig, el Turó de la Musclera. També trobem alguna barraca de pescadors molt ben conservada. En algun tram el camí passa a tocar de l'aigua per sobre les roques i deduïm que en dies de mala mar no es deu poder passar. Comencen els penyasegats, pujades i baixades per cales i racons inèdits.

Des del Turó de la Musclera cal baixar per un camí (tota l'estona ben marcat ara per les ratlles blanques i vermelles) fins a la cala Pedrosa on hi ha un parell de barraques de pescadors. Aquí els penya-segats fan respecte i tot i no ens deixen seguir per el costat del mar. El camí puja per el costat d'una riera fins a tornar a recuperar el paisatge interior de l'empordà. Agafem la pista cap a l'esquerra fins arribar a la muntanya de Sant Sebastià. Necessitarem una estona per contemplar el seu entorn. Primer trobem les restes d'un antic poblat ibèric molt ben senyalitzat. També conserva l'ermita-hostatgeria del S XVIII on conserva una torre de vigilància del S XV i una balconada per contemplar el mar. Al costat hi ha el Far de Sant Sebastià que és dels més potents abarcant 30 milles. I començant a baixar trobem un altre mirador amb vistes espectaculars sobre Llafranc i Calella. Amb 30 minuts de baixada arribem a la platja de Llafranc, punt i final de la excursió.

Aquesta és una bona època per fer la sortida ja que a l'estiu deu fer una calorassa impresionant, tot i que també ens podriem banyar. I la combinació de mar i muntanya és molt atractiva i interessant. Llàstima que avui només erem quatre, però vaja sempre us quedarà mirar les fotos del facebook del caminant o seguir el programa per TV Ripollès en els propers dies.

Bon Nadal

Tot l'equip del programa Caminant per Catalunya us desitgem un Bon Nadal

i un Feliç 2010 ple d'excursions.

Salt del Fitó - Sant Pere del Pla de l'Arca

Nova sortida aquest dissabte 12 de desembre, en aquest cas per la comarca de l'Alt Empordà a la serra de l'Albera. Aquest conjunt muntanyós s'escampa fins a les comarques nord-catalanes del Roselló i el Vallespir i amaga racons molt interessants. La sortida l'hem fet des de Portús enmig de la frontera amb França, tot i que aquest barri sembla que pertany a la Jonquera.

El camí està marcat amb senyals de color groc i un dels protagonistes és el riu Llobregat d'Empordà afluent de la Muga. El cotxe es pot deixar en un pàrquing travessant primer l'autopista AP 7 per un túnel. Desprès de fer uns 500 metres de pista agafem un corriol a la dreta fins a trobar el trencant que va cap al Fitonell. Podem baixar fins al riu amb l'ajuda de cadenes i escales. Val la pena i no representa cap perill. Recuperem el camí i vorejant el Llobregat arribem al Salt del Fitó desprès de travessar una peculiar palanca.

Aquest salt fa gairebé 60 metres i és espectacular. Això si, es aconsellable visitar-lo en époques de pluja. Nosaltres l'hem trobat bastant sec. El camí continua enfilant per el barranc al costat del salt. Amb 30 minuts pujem 100 metres de desnivell per arribar al pla de l'Arca.

D'entrada ja tenim unes magnífiques vistes i és un bon lloc per esmorzar. També trobem les restes de l'església de Sant Pere del Pla de l'Arca, d'una nau amb absis de marcada ferradura a llevant. El fet de convertir-se en masia va ésser molt alterada.

Seguim camí per una pista que va enfilant amunt. Amb 30 minuts arribem al punt més alt, 700 m. i on també hi ha la font del Vesc que raja molt poquet. Tot seguit s'arriba al camp del Calze on també hi ha un mas abandonat. Aquí girem cap a l'esquerra per anat tornant al punt d'inici però per un altre lloc. Passem per les cases abandonades del Masnou i de l'Illa. A la primera tenim la opció de visitar les mines que hi ha a la zona i a la segona tornem a recuperar el Llobregat, en aquest cas amb aigües tranquiles. Ens trobem al tram del riu just abans de que l'aigua passi per el salt del Fitó.

Seguim camí per l'altre cantó de la vall que hem pujat. Alternem pista i camins per escurçar camí i finalment tornem a arribar al punt d'inici fent el darrer kilòmetre per el mateix lloc. Una sortida de gairebé 9 kilòmetres que es poden fer en tres horetes.

Hem estat de sort que el dia era bo, encara que fred. Aquesta zona deu ser molt castigada per la tramuntana. Un altre fet curiós és la vegetació, plena d'arbres surers que arranquen la seva escorça per a la indústria dels taps de suro. I quan hem acabat la sortida, a les dues del migdia, ens ha sorprès l'ambient que hi havia a el Portús. Els Francesos aprofiten per fer-hi les compres, suposo per els millors preus, si més no del tabac ja que els estancs tenien llargues cues.

I avui erem pocs i hem gaudit de les "delicatessen" de l'Andreu !

Les Preses - Santa Pau

Nova sortida del programa Caminant per Catalunya a terres Garrotxines. En aquest cas hem fet una sortida des de Les Preses fins a Santa Pau (el passat dissabte 5 de desembre). I la veritat és que el paisatge encara aguanta alguns colors de tardor i hem vist autèntiques postals. La sortida des de les Preses nosaltres l'hem fet des de la plaça Major on val la pena contemplar l'església i els seus carrers. Hem començat a caminar una mica abans de les nou del matí per el carrer Major i el carrer Sant Sebastià on s'ha de fer una parada per contemplar l'església dedicada al sant de l'any 1528. A partir d'aquí hi ha un parell de kilòmetres que es poden estalviar ja que passen per un inmens polígon que es fa un xic pesat fins que no trobem la carretera de la Vall del Corb que també coincideix amb el GR II. Cal seguir aquesta carretera uns 3 kilòmetres. Ens acompanyen grans planes agrícoles i moltes cases de pagès. El Mitjans, el Soler, Ca L'Adroguer, la Quintana ... I mica en mica ens anem endinsant al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aprop de la darrera casa, la Quintana trobem un trencant per accedir a Sant Miquel del Corb. L'edifici actual correspon a les característiques del romànic del segle XII on destaquen el campanar i el porxo. Molt aprop hi ha una altra església dedicada a Sant Martí. Tornem a recuperar la carretera una bona estona seguint de nou el GR II. Deixarem la pista asfaltada per agafar-ne una de terra, en aquests moments comencem a entrar a la Fageda d'en Jordà tot i que el camí voreja el bosc i no entra en la seva plenitud. Però el tram que es fa ja val la pena per gaudir dels faigs. Arribem a Can Jordà on hi ha les oficines dels serveis tècnics del Parc Natural. Un bon lloc per esmorzar.

Seguim el GR i tornem a passar per una pista asfaltada i on a la dreta, deixem la Cooperativa de La Fageda d'en Jordà coneguda per els seus iogurts i que també es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Deixem la pista i per un petit sender i amb 100 metres de desnivell arribem a l'església de Sant Miquel de Sacot (640 m) romànica d'estil neoclàssic, reconstruïda i ampliada al segle XVIII i ja dins el terme de Santa Pau. Tot seguit hem de baixar uns metres per incorporar-nos a un altre pista i tornar a pugar per arribar al Volcà de Santa Margarida. En aquest cas deixarem una estona el GR II. Val la pena baixar fins al vell mig del cràter on hi ha un santuari dedicat a Santa Margarida de la Cot d'origen romànic. Un cràter de 2.000 metres de perímetre, un dels més bells i conservats i alhora més visitats. Tornem enrere per recuperar el camí, ara en direcció Santa Pau. Amb 20 minutets arribem a la Font de Roca Negra o del Clavell nom que també agafa el Volcà de Roca Negra uns metres més avall.

Finalment arribem a Santa Pau, un bonic poble que cal visitar la seva Vila Vella declarada conjunt històric artístic, amb el seu castell, la plaça porxada i l'església parroquial dedicada a Santa Maria. Un lloc ideal per tastar les Mongetes de Santa Pau. Nosaltres però cap a casa que ja hem fet un bon esmorzar. Cal preveure tenir un cotxe a Santa Pau per tornar a buscar el de les Preses com hem fet nosaltres.En total son uns 14 kilòmetres.

I la veritat és que avui ens hem liat una mica ja que el grup hem tirat per un cantó i l'Andreu per l'altre i fins que no hem tornat a agrupar-nos hem perdut una bona estona però ha valgut la pena. I avui per fi ha tornar l'Agustí (Ho dic per ell pobre que perdia moltes pistonades al rànquing) i a més hem tingut companyia femenina amb la Pilar i la filla Chueca, la Sandra. I un altre que s'ha estrenat al rànquing, en Joan de Vic un company d'en Toni.