Pic Russell (3.207 m.)

Una gran ascensió commemorativa: Pic Russell (3.2007 m alt) Escriu ANTONI LLAGOSTERA El diumenge, 12 de juliol, una part de l’equip de Caminant pel Ripollès varem fer una de les habituals excursions d’estiu a l’Alt Pirineu Lleidetà o Aragonès. Aquesta vegada l’objectiu era pujar al Pic Russell (3.207 m alt), situat al massís de la Maladeta, el 34è. cim més alt dels Pirineus. Havíem escollit aquest cim per commemorar el centenari de la mort del gran pirenista Conde Henry Russell, l’amo del Vignemale. L’excursió va tenir una bon prolegomen amb l’estada a Baños de Benasque, on varem poder gaudir d’un bany a una piscina d’aigua calenta i als banys, a més de dormir com a senyors en un llit amb llençols i coixí. El dia va començar molt d’hora. Varem aixecar-nos a les 4 de la matinada per estar a les 5 a la parada de l’autocar que et puja pel barranc del Vallibierna, dins del Parc Natural Posets-Maladeta, fins la cabanya de Corones, a 1.970 metres d’altitud. El camí de pujada al Pic Russell, que varem iniciar a les 6 del matí, té una primera part que segueix el GR 11 fins a la pleta de Llosars.

A partir d’aquest punt l’ascens es vertiginós. Primer cal passar pels ibons (estanys) de Llossars i a continuació una forta pujada per situar-se sota el cim de la Bretxa Russell i iniciar la cornisa diagonal que porta fins el cim.

La cornisa en diagonal tenia en la seva part inferior un resta de gelera bastant considerable, que varem creuar amb tots el miraments. La cornisa, bastant suspesa i dretuda, en bastants punts, fou vençuda amb molta habilitat i destressa per tots els components del grup, ajudant-se de mans i genolls. Durant tota la pujada el sol restava amagat per la muntanya, però fou un dia ideal!. El paisatge que varem poder albirar fou magnífic. Vàrem esmorzar a les 10 i mitjà del matí, en el mateix cim, amb una vista magnífica de l’espalda del Aneto, els pics de Tempestades i Margalida, de les arestes de Salenques, del Tuc de Mulleres i del Vallibierna. Al fons el Mont Perdut, el Posets, el Perdiguero i el Gourgs Blancs. Realment espectacular! Russell va pujar a aquesta muntanya, fent la primera ascensió al cim l’any 1865, quan tenia 31 anys. Malgrat que ell va pensar el nom de Petit Aneto pel cim, ja en vida li varen col·locar el seu nom a aquest cim que forma part d’una carena amb sis cims per sobre dels 3.00 metres d’altitud.

La baixada ens va permetre gaudir d’un travessa llarga de la gelera. I el retorn pel mateix camí, ara sota un bon sol. A les 15 hores érem de tornada a Coronas. I a continuació d’un bon dinar-berenar a Benasque, abans del retorn en cotxe cap a Ripoll. Una excursió exigent però magnífica per commemorar una efemèride muntanyera!

Gra de Fajol per la Coma d'Orri

Magnífica excursió la que hem fet aquest dissabte 27 de juny a Caminant pel Ripollès. El Gra de Fajol (2.708 m.). Però enlloc de fer la ruta més tradicional des del Coll de la Marrana, en Toni ens ha fet suar pujant per la Coma d'Orri que arrenca al Pla de la Molina a uns 1.600 metres, per tant el desnivell hi és, 1.100 metres que hem fet amb 3 hores. El camí va pujant per les jaces dels Marrans, del Mig i de Dalt i el paisatge és fantàstic, sobretot ara a l'estiu, i amb la companyia del Torrent de la Coma d'Orri. Un cop al coll de la Coma d'Orri amb un dia clar com avui el paisatge ens ha sorprès a tots. El podeu veure una de les fotos de grup que hem fet. L'altra és del Gra de Fajol.

A partir d'aquí queden 200 metres fins arribar al Gra de Fajol, una de les muntanyes emblemàtiques de la comarca per la seva forma. En aquest punt hem esmorzat tot mirant-nos el paisatge tot i que ha comencat a aparèixer una mica de boira. Amb 45 minuts més es pot arribar al Gra de Fajol petit (2.563 m.) Un cop vist aquest segon cim hem tornat enrere fins al Collet del pas de l'Isart. Aquí ens esperava la sorpresa que havia preparat el nostre guia, en Toni Llagostera, la veriatat és que al principi no les teniem totes, però desprès de baixar l'hem felicitat i tot ja que hem disfrutat de valent. Ens hem separat en dos grups per provar vàries rutes.

El Pas de l'Isard és una baixada d'uns 200 metres plena de roques on a estones gairebé s'ha de grimpar i també esquiar, per deixar-se anar i baixar aquesta cinglera quan les pedres cedeixen. Així amb poca estona hem arribat al Refugi d'Ull de Ter on hem reposat i alhora recordat que a pocs metres d'aquest, hi ha les restes del que havia set el primer refugi d'alta muntanya d'Espanya i que precissament aquest més de juliol celebra el seu centenari. Però encara ens queda poc més d'una hora per arribar al cotxe seguint l'antic camí del refugi que passa per els recons de Morens i que actualment és el GR 11 i segueix el curs del Ter fins al peu del Pla de la Molina on tenim el cotxe.

En total hem fet 13 kilòmetres amb 4 h. 40 minuts més unes 3 hores per anar reposant i gaudint del paisage i evidentment per esmorzar.

I avui destacar que hi havia tres dones a la expedició i que en Jordi tenia l'embragatge molt calent, el del cotxe eh ! I al rànquing ja hi ha algun canvi de posicions !

Del Pla de les Barraques al Pas dels Lladres

Escriu ANTONI LLAGOSTERA: El passat dissabte, dia 20 de juny de 2009, l’equip de Caminant pel Ripollès va fer una excursió bastant senzilla, però amb petits al·licients i llocs d’interès. Varem anar del collet del Pla de les Barraques, sobre Planoles, fins el Pas del Lladres, a la línia fronterera, cap a la vall de Vallcebollera, i tornarem per la vall de l’Estremera, completant així els recorreguts fets en altres programes de Caminant pel Ripollès per la zona de Queralbs.

En el nostre camí assolirem el cim del Puig de Dòrria, de 2.547 m alt, i també la imponent Tossa del Pas dels Lladres (2.665 m alt). Si bé la part sud, a partir de Sant Amand era totalment plena de núvols, a la part nord era clar, amb sol i un ventet que amorosia el caminar. És una excursió senzilla, que malgrat suposa una ascensió de 770 metres d’altitud, es fa d’una manera molt civilitzada, pujant lentament i sense gaires fatics, on sols cal fer la pitrada de pujar a la Tossa del Pas del Lladres, de 120 metres d’ascensió. Però com que a Caminant pel Ripollès no sabem fer coses fàcils, varem triscar durant una hora per les fondalades, tarteres i pedregam, que hi ha sota el pic del Puigmal, a la vall de les Clotxes del Puigmal, cercant la cova de la Fontseca, una cavitat, la més alta del vall de l’Estremera. La veritat era que les dades que teníem no presagiaven res de bo i així fou, malgrat l’esforç de tot el grup, no varem trobar la cova. Però no serà, molt segurament, la primera vegada que ho intentem. Cal afegir que varen veure molts isard, però molts!

Tot baixant varem veure algunes de les cabanes més ben conservades de la comarca, que ens parlaren de la tradició ramadera de la zona.

En el grup, com últimament, sembla que hi ha baixes significatives. Serà que algú ja dona per perduda la partida?

Espinavell - Fonts del Ritort - Mines del Toron - Coll Pregon

Nova sortida de Caminant pel Ripollès aquest dissabte 6 de juny. Hem fet una excursió potser poc coneguda però molt interessant. La sortida es fa des de Espinavell (1.250 m.) a 5 kilòmetres de Molló. Nosaltres ho hem fet a les 7 i 20 minuts del matí quan encara refrescava força. La ruta comença seguint la pista forestal que ens portaria a Setcases passant per la Collada Fonda però quan portem 10 minuts trenquem a la dreta per un sender molt interessant i que de seguida segueix el riu Ritort. Seguint per aquí al costat del riu i a vegades travessant-lo quedem maravellats dels racons i de la quantitat d'aigua que baixa. Quan portem una horeta passem per el Roc de Salarca i amb una hora i 20 minuts més arribem al primer objectiu de la sortida, el naixement del riu Ritort. Neix a l'extrem sud-est del Costabona i passant per Molló, desenboca al Ter al seu pas per Camprodon. A la foto podeu veure la quantitat d'aigua que hi surt aquests dies.

A partir d'aquest punt pujant una mica i amb 20 minuts, arribem a la segona parada, les Mines de Toron on antigament s'extreia Molibdenita. No cal dir que en Llagostera hi ha fet una ullada. Una mica més amunt, al Pla de Turon, hem esmorzat tot i que avui no hem sobrepassat la hora (40 minuts) ja que tot i fer sol ens hem abrigat una mica i el cel començava a tapar-se.

La seguent hora de camí és molt plàcida. Va planejant amb un camí ample enmig de prats verds i passant per Coll de Siern (1.629 m) Coll Pany (1651 m) Coll dels Maçanells (1.604 m) i Coll Pregon (1.535 m). Tota aquesta zona limita amb França i si hi ha bona vista (avui teniem boira) es veu perfectament el massís del Canigó i fins i tot la zona costera francesa.

Si us heu fixat en la foto de grup feta a Coll Pregon, el cel ja pintava malament. Eren les 12 del migdia i fins i tot sonava algun tro. Aixó ha fet que els 2 kilòmetres i mig que ens separaven d'Espinavell i els 250 metres de desnivell els haguem baixat bastant ràpid, tot i que a mida que ens anàvem acostant al poble i per exigències de guió hem afluixat la marxa. Alguns però ja feien la cervesa a Espinavell. En total uns 15 kilòmetres que podeu fer en unes 4 hores.Nosaltres a més hem tingut la sort de gaudir de la companyia d'en Josep Pastoret de Molló que es coneix la zona pam a pam. I pel que fa a les anècdotes comentar que els que ens hem posat calça curta hem patit les maleides ortigues en el tram de pujada i la herba molla. Altres però han begut el café amb formiga inclosa. I trencant esquemes, abans de les dues ja estavem i per tant a les 3 a casa.

Queralbs - Mina Saragossa

Excursió molt interessant la que hem fet aquest dissabte 23 de maig per els entorns de Queralbs. L'objectiu era la mina Saragossa, una de les més importants explotacions mineres de la Vall de Ribes. Hem sortit a 1/4 de 8 del matí de Queralbs, i després de trepitjar els seus magnífics carrers i contemplar l'església de Sant Jaume, hem agafat el gr 11 que va cap a Planoles. Amb un parell d'hores s'arrriba al pla de l'Home Mort després de passar per la capella de Sant Sebastià, la casa de Plaus i fent camí sota els cingles de l'Andreu.

Hem esmorzat a la font de l'Home Mort a 1,793 metres d'altitud. Ara cal tornar enrere, però en aquest cas agafem una pista que ens duria a Vilamanya. Amb 25 minuts arribem a la mina Saragossa. La mina té uns 435 metres de llarg bastant rectes i de bon visitar. Aquesta era una explotació de ferro, de pirites. Dins la mina hi ha una cova. Desprès de tafanejar una bona estona dins la cova, hem recuperat la pista fins arribar al camí dels miners. Aquí hem baixat 200 metres de cop fins al torrent. Sota una bauma hi ha restes de barraques de miners. No hem trobat la cova d'en Cisco dedicada al Cisco Coll de la Farga de Queralbs. I abans també haviem passat primer per sobre i llavors per davant de la cova del Roc d'Orenetes, on s'hi han trobat restes importants i on hi havia enterrades unes 40 persones de l'edat neolítica, un dels grans misteris arqueològics del Ripollès. Aquesta però no es pot visitar.

Seguim per el camí de les vagonetes totalment planer i que ens porta a recuperar el camí que ja havíem fet a l'alçada de la casa de Plaus. Abans d'arriba a Queralbs però, encara em volgut acostar-nos (alguns valents) a l'Estret del Forn on també hi ha una cova. Després només cal arribar al punt de sortida. Una excursió doncs molt entretinguda de 16 kilòmetres que nosaltres l'hem fet amb gairebé 8 horetes, ja que ens hem encantat molt gaudint de les coves i mines. I a més com acostuma a passar amb el bon temps, avui erem 16.

I en l'apartat d'anècdotes cal dir que també ens hem perdut una miqueta i hem grimpat per recuperar el gr 11, el torrent baixava carregat d'aigua i alguns passos improvisats han posat l'aventura a l'excursió, això si sense que ningú es remullès, i al tram final fins i tot hem despistat al càmera, l'Andreu que sempre el tenim abandonat. I comentar que hem fet dues Llagosterades i una Ramonada ! la cosa té tela, sort que no hi havia en Dalmau !! que a més haurà de patir si vol recuperar punts al rànquing !!